Via Francesc Casanovas i Pera als Plecs del Llibre (Montserrat)

16 de juny de 2013

Mai havia tingut l'oportunitat d'escalar als Plecs del Llibre, degut a que les escalades som molt exigents i requereixen tenir bon grau i "coco" per poder anar sobrat amb grau de V "a pel" per aquestes esveltes arestes. El dimarts rebo un missatge d'en Joan Pera dient-me que si vull anar a fer la Francesc Casanovas dels Plecs i justament el dilluns caminant em torço un peu... te nassos las cosa. Amb en Joan Pera ens vàrem conèixer fa vuit anys en un curs de monitors d'escalada i des del primer moment, va haver "bon rotllo", però mai havien quedat per escalar junts, malgrat els cops que ho vem dir. Renoi, em sabia greu! però el peu manava. El divendres, sortosament ja no em feia tant de mal i per altres circumstàncies el dissabte vaig quedar per escalar i no va ser possible. Quedava la Francesc Casanovas... grau exigent, llarga i aproximació també llarga, m'aguantarà el peu? El truco i li dic que vinc. Serà una escalada on, en Joan Pera, commemorarà els 15 anys que es va obrir la via en memòria del seu cosí i jo, per fi, m'acostaré als tant preuats Plecs del Llibre. També ens acompanyaran l'Àngels i en Vicenç, amics d'en Joan Pera amb la idea de fer la Griviola Bella del Montgrós... deu nidó la via!!!
Quedem al Bar Muntanya de Collbató per esmorçar però sembla que el dia està "lletxot" sembla que plourà d'un moment a l'altre. Prenem els "trastos" i enfilem cap al coll de l'Ajeguda i per sort escampant els núvols i queda un dia esplèndid... però també, molt calurós.
Caminant al darrera d'en Joan Pera, vaig mirant les arestes dels Plecs, mentre començen a despertar-se les papallones de l'estòmac. Quin passatge i quines parets més "acollonidores" vaig pensant. Be, arribem a peu de via i amb les material i els peus de gat posats presenteixo que aquest cop m'arresegaran... "Animo Juanito, que son pocos y cobardes"

1er llarg: IV i IV+ tres espits en 15 metres
Començo jo per no "apalancar-me". El llarg es curt però la roca es prou polida i un xic incòmoda i el sol escanya de valent, però amb tranquilitat arribo a la cornisa de la runió i ja he entrat en matèria.

2on llarg V, 6a, V+ i V uns 10 o 12 espits en 40 metres
Surt en Joan Pera i des de la reunió no es veu tant "fiera" la tiradeta... no us enganyeu, es molt difícil, al menys per mi. Es un llarg tot de placa, amb regletes i preses petites on les assegurances son properes però s'ha d'escalar i samblave que estaven molt lluny. En Joan Pera es va fer tot el llarg sense tocar res, jo, evidentment, un repós a cada espit.

3er llarg V+ (A0e) V i IV+ uns 6 o 7 espits en 35 metres
Aquest llarg el volia fer jo però en Joan Pera no em va deixar... vinc de convidat i faré el que em manin! el pas més difícil de la via es sortir de la reunió. Un pas d'adheréncia i desprès un desplomet ben assegurat que si no el pots fer en lliure o fas en A0e. després, ja més tranquil, va baixant la dificultat fins la reunió.

4t llarg IV i IV+ uns 6 o 7 espits en 40 metres
Li dic que vull fer de primer per que si no, es que no puc fruir de l'escalada, que ara ja vaig calent... i per sort em deixa!!! El llarg es prou tranquil però te les seves coses. Has de pujar a dreta i esquerra buscant el camí més evident. Surts de la reunió amb bona presa no massa vertical per anar redressant-se a mida que vas pujant fins muntar la reunió en un desplom on toca l'ombra que es per on va la via Aresta del Sol

5è llarg V, 6a, V+, V i IV uns 10 espits en 45 metres
Aquest es el llarg que a mi em feia més por però tot el contrari, aquí la presa es boníssima, vertical però molt bona. es un xic més fàcil que el segon llarg. sortim de la reunió per la nostra dreta pel fil mateix de l'esperó fins que a uns 10 metes es posa molt vertical. despès de superar un parell de passos (6a) es torna més humana la cosa i podem gaudir de la roca fins la reunió que en porta al cim d'un dels Plecs. Ara desgrimparem un pleg i un altre més fins el coll dels Plecs i el Montgrós des d'aquí podem veure a l'Àngels i el Vicenç que els hi queden pocs llargs per arribar al cim del Montgrós. a veure si podem ser-hi tots junts a l'hora.

6è llarg: IV+, IV i III tres espits en uns 40 metres
Ara escalarem el Montgrós en dos llargs més de pur tràmit per arribar al cim. Sortim del collet per placa amb un pas finet però de mica en mica va perdent verticalitat fins transformar-se en una rampa immensa fins una reunió en un relleix molt còmode.

7è llarg: II neta i uns 40 metres
Llarg totalment de tràmit, on grimpant molt fàcilment, arribem al bosc penjat de l'avant cim del Montgrós i farem reunió en uns arbres i d'aquí caminat arribarem al cim.

Per sorpresa, al cim del Montgrós em trobo a l'amic Jordi Calabuig que amb un amic han fet l'Aresta Sud o Normal de la Salamandra. Al poc arribem els companys i ens fem la foto plegats. La veritat es que la via m'agradat molt, m¡ho he passat dallò més be, tant sols el segon llarg es un pel massa difícil pel meu grau però me n'he sortit prou be. Es el primer cop que escalava am en Joan Pera i de debò que ha estat un plaer, espero que no sigui la última.

Ara toca la baixada... i ara si que tinc el peu una mica tocat. Poc a poc aniré baixant i en una mica més d'un hora, ja som al cotxe i cap el poble del Bruc a fer les "birretes" de torn. Be, ja m'estrenat als Plecs fent una via nova per la cole i es curiós que fa temps que hem voltava pel coco l'Aresta Arcarons a veure si em portaven de combidat... però la veritat escalant tota l'estona la tenia a la meva dreta i la veritat se m'ha passat les ganes de poder anar a fer-la. Un ha de ser conscient de les pròpies limitacions.

Escalada realitzada per: Joan Pera i Joan Prunera

A peu de via, les impressionants arestes dels Plecs

Els passos de 6a al segon llarg

El quart llarg

El cinquè llarg

El companys a la via del Montgrós

Al cim del Montgrós esperant al companys

Ja som tots quatre a dalt del cim

Aresta GER al Roc Ponent

1 de juny de 2013

Ens trobem a la comarca de La Conca de Barberà, al municipi de Vimbodí i venint del poble de l'Espluga de Francolí, arribem al Monestir Cistercenc de Poblet. Prenent la carretera que porta a Prades trobem un desviament a l'esquerra on, des d'aquí, podem veure el Barranc de Castellfollit i el seu magestuos Roc Ponent. Estem a la Serralada Prelitoral Catalana on el normal seria trobar roca calcària. Però en aquest bonic indret, trobarem afloraments de granit rosa més normal al Pirineu que a les comarques tarragonines. El Barranc de Castellfollit és un curs d'aigua que va de Sud a Nord al mig de les Serres de Prades i els Boscos de Poblet dintre del Paratge Natural d'Interés Nacional (PNIN). L'escalada es regulada.

El Roc Ponent i la seva cresta

De ben petit, anava amb els meus pares i el meu germà de vacances a l'Espluga de Francolí i ja recorria a peu i en "bici" aquests boscos i aquest barranc i mirava "bocabadat" els cingles i les agudes crestes dels voltants. Tindria 14 anys quan caminant des de l'Espluga faig fer la pujada tot sol al Roc Ponent pel seu itinerari normal i sense que ho sabessin els meus pares. Molts anys després, l'Aresta GER va ser la primera escalada que vaig fer al Roc Ponent i es una via que no em cansaré mai de repetir. Divertida, llarga, gradació assequible, pràcticament sense equipar, granit com el Pirineu i un paratge de somni ens farà gaudir d'una escalada poc freqüent a Tarragona on tindrem que saber orientar-nos per aquesta grandiosa cresta per trobar el lloc més evident per arribar al cim i gaudir d'un paisatge, que ben be diria, dels més bonics de Tarragona.

Del Monestir de Poblet prenem la carretera T-700 en direcció a Prades i quan passem u pont que travessa el barranc a mà esquerra trobem un desviament amb una gran creu de pedra. Aquesta es la pista que ens duu al barranc. Podem deixar els vehicles passada la informació del parc en uns voral de la pista quan veiem el Roc Ponent. Caminarem uns minuts i quan trobem una mena de pedreta entrarem en una mena de pista curta que s'acaba i des d'aqui baixem al riu i el travessem i només tenim que seguir el camí fitat fins la tartera de grans blocs de granit que en durà a peu de la cresta.

Decidim anar a tocar granit a Tarragona en Vicenç el Joaquim i jo però desgraciadament, al Joaquim li surt un problema i no pot venir. Així que marxem en Vicenç i jo i arribant al Casal de l'Espluga ens trobem als companys Lluís Nadal, l'Àngel i el Carles que van a fer la mateixa via. Es nota que s'ha obert la veda... Fem petar la xarrada entre mos i glop i fem i ens dirigim al Roc Ponent.

1r llarg: IV, V, IV quatre claus en 25 metres
Iniciem el primer llarg al mig de l'aresta per un diedre prou ample fins un petit replàt on trobem el primer pitó. Fem un pas de flanc i continuem per un altre díedre molt vertical però amb bon canto i protegit per dos pitons. Un cop superat un desplom ens barra el pas i trobem u altre pitó flanquegen ascendent ment i arribem a una bona plataforma amb un arbre on muntem la primera reunió. Ull amb el terra que hi ha molta pedra solta.

2n llarg: V, IV, IV+, III tres claus en 35 metres
Davant nostre tenim un díedre-xemeneia sense equipar. En oposició i en escalada prou difícil, pugem fins el final on trobem la característica finestra (forat a la roca) i veiem l'altre vessant, molt aèria, de l'aresta. Seguim recte a munt fins que trobem una placa tombada a la nostre esquerra protegida per tres pitons. Proguresarem amb un parell de passo de bavaresa per seguir flanquejant fàcilment fins un bon i gran replà i assegurant d'una grossa alzina farem la segona reunió.

3r llarg: III, IV+, III neta i uns 25 metres
Sortim de la reunió clarament a la dreta fins un gran bloc que el superarem per una placa inclinada amb un pas fi. A la base de la placa podem posar un bon friend o tascó. Seguim pujant a munt amb escalada fàcil fins un replà als peus d'una xemeneia i en un altre alzina muntem la còmoda tercera reunió.

4t llarg: III neta i uns 45 metres
Ataquem el llarg per la nostra dreta enfilant-nos per l'esperó enllaçant diferents ressalts i petits díedres amb escalada molt plaent fins que un gran mur desplomat ens barra el pas. Flaquegem a l'esquerra i als peus d'una petita sabina prou ferma fem la reunió. També podem fer la reunió una mica més a l'esquerra de dos parabolts inox nous d'una via moderna... però li treu encant a la via. A gust del consumidor. En aquest llarg podem posar assegurances a "caldo"

5è llarg: IV+, IV, III neta i uns 30 metres
De la reunió flanquegem fins els parabolts i tot seguit enfilem recte a munt, fins llaçar una sabina. Seguim i en bon punt es redreça la paret flanquegem a la dreta per situar-nos damunt d'una plataforma penjada al buit. continuem per l'esperó amb passos fàcils i divertits emplaçant friends o tascons al gust fins que l'aresta esdevé molt fàcil i al final d'una gran plataforma d'alzines fem reunió a la que més ens agradi. Jo prefereixo fer reunió en aquest indret per no tindre que arrossegar les cordes fins el cim.

6è llarg: II neta i uns 20 metres
Últim llarg, molt fàcil que pràcticament el fem caminant, que ens durà a la creu del cim en una vintena de metres.

Vistes aèries del barranc on veiem la pista ben petita als nostres peus. Com sempre que vinc en aquest paratge, un cop al cim m'envaeix una sensació de tranquilitat aquest cop trencat pel fort vent que ens a acompanyat tota l'escalada.
Per baixar del cim seguirem l'aresta cimera ver el Nord fins un collet boscos on trobarem unes fites que ens manaran baixar per una tartera un altre cop a peu de via i d'aquí pel mateix camí de pujada fins la pista.
Com es de llei marxem cap a l'Espluga de Francolí tots plegats a fer unes birres i uns entrepans i comentar la jugada. Ens acomiadem fins un altre bona retrobada i el Vicenç i jo fem via cap a Barcelona, escoltant un "cassette" (si, encara en tenim d'això) de "Ses Satàniques Majestats" Els Rolling Stones.

Escalda realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera

El peu de via

El primer llarg

El segon llarg

Aribant a la segona reunió

El tercer llarg

El quart llarg

La creu del cim

via PER AMOR A L'ART a l'Albarda Castellana

25 de maig de 2013

Semblarà estrany però el cim de l'Albarda Castellana a Montserrat, no l'havia pujat mai. Sempre en vaig fixar més am la seva veïna, el Puntal. Es el sostre comarcal del Baix Llobregat amb una alçada de 1,167 metres sobre el nivell del mar es un mirador esplèndid de la muntanya. Farà tres setmanes baixant de l'Agulla Inclinada em vaig fixar que havien uns escaladors en una aresta d'aquesta roca i remenant per Internet, vaig trobar una ressenya dels germans Masó. Així que aquest dissabte ens acostem en Joaquim i jo. Mirant la ressenya original el camí per arribar a peu de via es senzill... res més lluny de la realitat. A hores d'ara, encara no tinc clar com hem arribat. Prendrem el camí de Sant Jeroni fins el punt on tenim una indicació a l'esquera, que ens mena al coll de l'Albarda. Seguirem canal a vall fins que arribem a l'alçada del Camell de Sant Jeroni i en aquest punt que no hi ha cap marca ni camí tindrem que veler-nos del "rar instint de l'home blanc" per baixar i pujar, flanquejar i ensumar per trobar el peu de via. No hi ha cap camí marcat, al menys que nosaltres trobesim... Ben esgarrinxats i plens de branques seques per dins el nostres malmesos cossos, trobem la "feltxeta" marcada a la roca on comença la via. El germans Masó diuen que es l'aresta Brucs de l'Albarda però ben mirat, està més encarada al poble de Collbató que al Bruc, es percepció meva. Via només per a col.leccionistes degut a la aproximació i el recorregut en si mateix però d'una tranquilitat i solitud perfecta, això si, arribar al cim de l'Albarda ja no serà tant solitari, Els turistes agosarats ens miraran bocabadats al veurens arribar al cim. Tot un espectacle.

1r llarg. III, II, i IV, dos espits en 55 metres
Típica rampa montserratina on superarem dos petits ressalts i on només trobarem dos expansions. Podrem posar algun merlet però el llarg no te més secrets. La reunió la farem en una alzina als peus del mur del segon llarg.

2n llarg. A0e/V+ V, IV+ IV i III, vuit expansions entre parabolts de 8mm i espits en 30 metres
Sortirem de la reunió i ens tindrem que enfilar a la part més feble de l'alzina. Penso que pel pas de les cordades, al final, es trencarà. Fent passos acrobàtics per no trencar l'alzina arribarem al primer parabolt de 8 mm. Jo he fet els passos en lliure i l'he graduat de V+ però no son obligats. Seguirem recte a munt amb molt bona roca fins que perdem dificultat i arribem a una bona i còmoda reunió. Aquí trobarem el "típic pot de registre" que fan servir els germans Masó per deixar les nostres firmes. Curiós. Es el llarg més bonic de la via.

3r llarg. III, II, V, IV i III, tres espits ens uns 50 metres
Sortim de la reunió amb facilitat per un esperó tombat que poc a poc es va fent molt fàcil fins que un ressalt vertical es barra el pas. Es un pas de bloc amb mol bon cantell i un cop superat anirem lleugerament a l'esquerra per situar-nos al vell mig de l'aresta. Trobarem un altre espit i de mica en mica arribarem al final de la via i a terra trobarem un espit i un parabolt.

Per arribar al cim seguirem caminant per l'ample llom de l'Albarda fins uns petits ressalts de roca compacta que no arriben al III grau i ja serem al cim. Com ja dic, via per col.leccionistes on tindrem tranquilitat assegurada i vistes esplèndides de la Muntanya de Montserrat. n altre via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Joaquim Lloria i Joan Prunera

Començant el primer llarg

En Joaquim al segon llarg

Arribant a la segona reunió

Part final del tercer llarg

El cim de l'Albarda Castellana

A ponent les vistes del Montgrós...

...i a llevant, Patriarques, Roca de les Onze i el Cavall Bernat

El curiós pot de registre.

Vull donar el meu humil condol a la família, els amics i tota la gent que varen tenir la sort de conèixer en aquest gran alpinista i amant de la muntanya que era en Juanjo Garra. Que el seu cos i la seva ànima estiguin per sempre més, entre el cel i la terra, el millor lloc que desitjaria per morir.

Esperó Blocaire a la Codolosa

19 de maig de 2013

La Codolosa, que podríem dir de la Codolosa... be, no es un dels llocs que més m'encissen de Montserrat en que l'entorn, no es dels mes bonics que podem trobar, però també per la massificació i el predomini de vies amb poc espai vital al seu voltant. Ultimanent hi ha una cantitat desmesurada de vies on, si el que busquem es tranquilitat, no serà el lloc més adient que estrany es el dia que no hagi anat en que m'he trobat com a hora punta del metro i avui no es un dia diferent, però com a tot, sempre se li pot treure un bon partit. Com deia la meva mare: tanto sirve para un roto como para un descosido.
Quedo amb en Joan Marc que te el "monu" d'escalar i amb en Joaquim i la intenció d'avui es anar cap el Serrat de l'Albarda, tranquilitat i poca massificació, tot el contrari de la codolosa però esmorçant a Collbató ja veiem que la cosa no pinta gaire be i decidim per unanimitat, caminar poc i escapatòria ràpida per si cauen llamps i trons... i aigua! Arribant a la paret de la codolosa ja veiem el plan, es cas es que la maquineta de "su turno" ja no dona més torns i ens dirigim a l'extrem oriental de la pared on només hi ha quatre persones donant unes nocions d'assegurament a la via ALIMERA i ens fiquem a la via ESPERÓ BLOCAIRE. Jo ja l'he fet amb el mateix aperturista, en Joan Baraldés, farà uns mesos i així provaré el segon llarg de primer que en va agradar força.

1er llarg: III, IV i III tres parabolts de 8mm en uns 30 metres.
No ens costarà gaire trobar el peu de via, es la que hi ha més a la dreta de la via de les Cabres i de l'Alimera. Comencem per la dreta a cercar el primer parabolt una mica lluny però amb facilitat anem pujant per una mena d'esperò tombat fins que un tram descompost ens porta a la gran feixa que ralla el primer terç d'aquesta pared. Escalada tranquil·la amb roca a controlar en algun punt. Reunió molt còmoda en la feixa de dos parabolts de 10 mm units per una corda.

2on llarg: IV, V, V+, IV+ i IV quatre parabolts de 8mm i un clau en uns 30 metres.
Sortim amb facilitat de la reunió per enfilar-nos per un esperó vertical i molt marcat. La roca es de molta qualitat i cantelluda. En el segon parabolt comença la dificultat. Tot seguit trobem un pitó i si prestem atenció i anem tranquils gaudirem de valent podent fer tot aquest tram en lliure. Arribem a un altre parabolt i només ens queda un pas difícil per sortir i fer els ultims metres del llarg amb una dificultat més moderada, això si, amb poques assegurances fins la reunió on podrem posar un parell de friends en forats i fissures. Muntem reunió en un petit replà prou còmode.

3er llarg IV, i IV+ cinc parabolts en uns 25 metres.
Aquest llarg, encara que la seva visió no es gaire engrescadora, ens sorprendrà. De dificultat moderada, tindrem que prestar atenció a la roca, sobre tot a la placa de l'ultim tram, que la veritat està força trencada. Un cop superada la placa la reunió la tenim molt a la dreta en l'unic lloc de roca bona per poder muntar-la.

Ja som tots tres al final de la via i ara be la maniobra del ràpel. Col.locat en un lloc prou incòmode, però el millor per poder fer-ho,  muntarem un ràpel de 55 metres fins la primera reunió (ull amb les pedres al baixar, dons tot es molt trencat, però molt, no es broma) i d'aqui un altre de 30 metres fins el peu de via. Sort que la qüantitat inimaginable de cordades que tenim al nostre voltant estan prou amunt i no els i toca cap de les pedres que involuntàriament cauen. Realment, no es agradable aquest ràpel

Be, el temps se'ns ha aguantat, no a plogut i hem passat una bona estona amb els companys i ara toca anar al Bar Muntanya a Collbató i regalar-nos amb un bon "vermut" i de pas, veure com guanya la cursa de Moto GP en Dani Pedrosa i cap a casa que hi falta gent!!!

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria, Joan Marc Griñan i Joan Prunera

En Joaquim començant el primer llarg

Au, vinga, vinga, que hi falta gent!!!

En Joan Marc al bon segon llarg

El tercer llarg, que malgrat tot, sorprent

Els tres "Calimeros", delinqüents de l'inutil

L'Ou de Colom Aresta Brucs

12 de maig de 2013

L'Ou de Colom va ser ascendit, segons el llibre Montserrat Pam a Pam de J. Barberà, per primer cop per la seva via normal el 8 d'octubre de 1944 amb l'ajuda d'un tronc, per Casasayas (Haus) i Estrems, cosa habitual en aquella època que desconeixien la utilització de l'expansió en el món de l'escalada.
Desafiant la llei de la gravetat, trobem aquesta amagada però al mateix temps, altívola agulla de Montserrat. Roca curiosa, que no extranya, es un dels monòlits que per la seva forma ens convida a pujar per les seves parets. Amb un ambient i unes dimensions molt modestes, la seva Aresta Brucs ens farà gaudir d'una escalada prou difícil i acrobàtica assegurant-nos d'un equipament variant i en una bona part, original.
Aquesta via la vaig pujar per primer cop l'abril de 1985 amb Josep Miró i Mika Duran.

Del refugi d'Agulles prenem el camí al coll d'Agulles i un cop passat la Roca de la Partió trobem a la nostre esquerra una canal amb traces de camí. Es la Canal de l'Ou. Seguirem dita canal  (marques blaves) fins trobar que la canal es divideix en dos. Prendrem la de la dreta que és més empinada fins que a la nostra esquerra trobem una petita canal que en portarà a un petit coll. Des d'aquí pugem un esperó amb roca a controlar fins el pedestal on comença pròpiament la via.

1er llarg: V+, A0e, V i IV, nou expansions diverses en uns 30 metres
Primers metres molt verticals i fins on l'escalada es obligada i un cop a la segona expansió, podrem seguir fent A0e i petites sortides en lliure per atènyer les assegurances, totes prou velles. Mica en mica la paret perd dificultat i podem progressar en lliure més fàcilment, ara assegurant-nos amb parabolts fins arribar a la reunió a sota del característic ou.

2on llarg: A1e, IV, III i IV+ 10 expansions entre espits i burins molt vells però fiables en uns 25 metres
Sortim amb facilitat de la reunió fins el primer espit de l'artificial on seguirem la mateixa tònica amb passos mes o menys llargs fins l'ultima expansió on farem una sortida en lliure de IV prou maca. Arribarem a una doble expansió de burins vells, seguirem fins un relleix molt vertical i assegurat per un parabolt. Farem un petit pas de flanc a la dreta per tornar tot seguit a l'esquerra i entrar en la reunió situada uns metres a sota del cim de l'agulla.

Un cop d'alt del cim, al nord tenim la curiosa Boleta del Portell Estret desafiant, també , la llei de la gravetat. a la seva esquerra la més alta d'Agulles, la Torta i al sud, l'altívola Bola de la Partió. Esplèndid paisatge de formes capritxoses que coronen la muntanya de Montserrat.

Per baixar anirem al cantó opossat per on en pujat, on trobarem la instal.lació, prou acceptable i reforçada amb un parabolt. Amb una sola corda de 60 farem un ràpel de 30 metres pel cantó nord i un cop a la base baixarem per la canal que tenim a la nostra esquerra que es la mateixa per on hem pujat.

Escalada realitzada per Joaquim Llòria i Joan Prunera

En Joaquim arribant a la primera reunió

Al primer passos de l'artificial

Part final del segon llarg

El cim de l'agulla

La part alta del Frares Encantats i la Boleta del Portell Estret a l'esquerra

Via GEDE a la Prenyada

Dissabte 4 de maig de 2013

La Prenyada es una roca molt coneguda de la regió de Sant Benet amb vies clàssiques de molt renom i una d'elles, la GEDE, es potser, la més fàcil de totes, amb excepció de la normal. Que sigui la més fàcil no vol dir que sigui fàcil. L'equipament que podem trobar es dels anys 60 i dels 90, tot molt vell i rovellat entre reblons amb plaqueta i sense, i espits. Només trobarem parabolts a l'ultim llarg, que pertanyen a la Gòmez-Xalmet. Nosaltres hem variat una mica el primer llarg, fent-lo en dos parts, una de 15 metres, tot en A1e i l'altre part de 30 metres, en A1e i lliure... coses de la poca pràctica en artificial. Una clàssica que diuen de poc compromís, però escalant amb l'equipament tant vell i rovellat, crec que te una mica de "compromís". Feia molts anys que no escalava aquesta via i encara recordo lo vell que era el material i que cuntinuen sent molt vell!

1r llarg: A1e, tres d'espits i 5 burins, un d'ells sense plaqueta en 15 metres
Per enganxar el primer espit ens ajudarem amb un boix que trobarem a la dreta i amb una mica de perícia seguirem amunt amb passos llargs d'artificial fins dos espits on muntem la reunió penjada.

2n llarg: A1e, V, IV+ i IV, 9 burins vells i dos espits d'una reunió en 30 metres
Sortim de la reunió penjada amb l'agut de quatre o cinc passos d'A1e. No m'he atrevit a fer-lo lliure, tot i semblar possible, però la ferralla tan vella i el risc de patir una caiguda, m'ha fet desistir. Un cop superats els primer metres d'artificial fem un pas en lliure a l'esquerra per situar-nos al capdamunt d'un gran merlet. Aquí ja podem anar en lliure, amb un rocam molt bo i amb tendència a la dreta fin una reunió de dos espits que ens saltarem. D'aquí restaran uns quatre metres fins la reunió original en una bona cornisa.

3r llarg: III+, un cap de burí i dos burins junts  en 20 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra per anant ascendim en diagonal per sota el gran sostre característic de la Prenyada fins la reunió situada gairebé a la canal de la via original.

4t llarg: IV, III i II, neta d'assegurances i uns 30 metres
De la reunió, anirem a l'esquerra i en el punt més feble del desplom, atacarem la placa tombada i amb grans còdols fins la reunió comuna amb la via Gòmez-Xalmet.

5è llarg: IV+, IV i III, dos parabolts i un burí en 15 metres
Llarg curt però amb molt bona roca on gaudirem de valent fins el cim de la via.

Per baixar farem un ràpel de 50 metres, d'una sola tirada, per la via normal i tot seguit anirem a Sant Benet a fer petar la xarrada amb l'Ángel, el guarda del refugi. Després, cap a vall a Monistrol a fer un parell de "bocates" de calamars i dos birres i contents cap a casa.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

l'A1e del primer llarg

Barallant-me a l'artificial

El segon llarg després dels curt artificial

El Joaquim al segon llarg

El tercer llarg

El divertit quart llarg

L'ultim llarg, comú amb el de la Gòmez-Xalmet

Arribant al cim de la Prenyada

El cim i final de la via

L'equipament habitual de la via

Agulla Inclinada - Aresta Brucs

Dimecres 1 de maig de 2013

Aquesta agulla la conec des de que vaig començar a escalar, cap enllà el segle passat, i sempre la he tingut arraconada i eclipsada per la seva grandiosa veïna, la enorme roca del Puntal de l'Albarda. Arraconada, dic, perquè la considerava una via molt fàcil i gens mereixedora d'acostar-me. Que equivocat estava!
Ascendida per primer cop l'any 1944 per Panyella i Peire, li van posar el nom de "Aguja sin Nombre", però el nom que des de fa molts anys se la coneix es per Agulla Inclinada. Com ja dic, eclipsada per el Puntal, es una típica Aresta Brucs que no ens deixarà indiferents. La seva escalada de dificultat moderada i cert ambient, amb un primer llarg digne de les millors arestes Brucs i un tercer llarg amb roca a controlar ens farà gaudir d'una bona via clàssica.

Per arribar a la esmentada agulla prendrem el camí de Sant Jeroni sortint des de l'estació superior del funicular de Sant Joan. Fixant-nos be, pel camí i a l'alçada del Cap de Mort, a la nostra esquerra passarem el Cigronet, roca altívola  i capritxosa i tot seguit un trencall a la nostre esquerra ens farà davallar per camí poc marcat fins la base de les vies Mas-Guasch i Aresta Ribes del Puntal. Seguirem baixant sense perdre de vista la paret i de seguit arribarem a peu de l'Aresta Brucs de l'Agulla Inclinada.

1r llarg: IV i IV+ cinc assegurances, espits, burins vells i dos parabolts en 40 metres
Començament ajagut però que ràpidament es redreça pujarem amb bona presa petita i cantelluda fins una mena de cornisa petita amb grans còdols. Aquí es possible emplaçar friends mitjants i tascons. Seguirem vertical fins que mica en mica perdem verticalitat i dificultat fins entrar en la reunió en un rellig força còmode.

2n llarg: IV dos parabolts i un espit vell en uns 25 metres
Sortim de la reunió per la nostra dreta on hi ha un còdol enorme. Seguim per l'aresta amb escalada plaent fins que es torna a redreçar. Abans d'entrar a la reunió, a la nostra esquerra hi ha un espit vell una mica separat de la lògica de la via. Antigament no es feia reunió en aquest punt, si no una mica més a munt a l'esquerra en un arbre gruixut de la via Millet.

3r llarg: IV neta d'assegurances
Sortim per l'esquerra de la reunió amb passos fins, en direcció a una gran llastra amenaçadora que tenim a sobre nostre. Aquí podem emplaçar un bon friend. Continuem amb tendència a l'esquerra amb roca a controlar fins una canal-fissura herbada amb sabines on podrem llaçar cordinos. Arribant al cim, trobem un parabolt lligat amb una corda al ràpel del cim, per cert, prou malmès pel pas del temps on nosaltres el reforcem amb un cordino nou.

Per baixar, podem optar per diverses maneres. Nosaltres hem fet la clàssica. Baixem fins el collet del Puntal i l'agulla de vint metres i compte que les cordes queden molt separades del collet i tenim feina feixuga per arribar a la instal.lació. Després, de dos parabolts amb anella, 15 metres fins el terra. L'altre seria, de l'últim parabolt de la via, que es lligat al ràpel del cim, fer un ràpel de 40 metres per la via Millet o rapelar tota la via, deixant bagues i maillons. Per retornar al camí davallarem canal a vall, orientant-nos prou, fins el peu de via i d'aquí a munt fins el camí de Sant Jeroni.

Escalada prou bonica a una agulla, també prou oblidada, que m'ha sorprès gratament i us la recomano de totes, totes.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera.

El primer llarg

En Joaquim arribant a la primera reunió

Començant el segon llarg

En Joaquim apropant-se a la segona reunió

A mig segon llarg

La llastra del tercer llarg

El cim de l'Agulla Inclinada