Via 98 OCTANS a la Magdalena Superior (Montserrat)

1 de setembre de 2013

 La 98 octans es una d'aquelles vies que sempre se m'ha resistit. Sentia parlar d'ella, a mitjans dels 80', amb aquell famós tercer llarg, difícil, vertical fins els desplom i amb molt d'ambient... i amb un 6a, nova graduació per a mi d'aquella època, que semblava ser que no tenia res a veure amb els típics VIº antics. Tot això ha fet que sempre la tingués "arraconada" per altres ocasions. També influïa el fet d'estar fent vies al Gorro Frigi i veure els escaladors en la seva vertical paret, vaja, que sempre que pensava amb ella, se'm posaven els pels (pocs) en punta. La qüestió es que el Guillem (un dels seus aperturistes) em diu que si sortim dissabte o diumenge i m'ho posa a "güevo", dons ja tenia la idea, feia un parell de setmanes, d'anar a la 98 octans. Dit i fet, quedo amb Joaquim per diumenge i tots tres cap a la via.

Pujant del Monestir a Sant Joan, camí de les Magdalenes, xerro menys del habitual. Estic pensant tota l'estona amb el tercer llarg. que d'altra banda, em toca a mi i sento revolotejar les papallones en l'estòmac... em dic per mi mateix: Joanet, que hi han molts "segurus" i portes estreps! tranquiiiiil. No, no vaig tranquil, però molt motivat per fer-la.

Per arribar a la via anirem pel camí nou de Sant Jeroni fins trobar la canal de baixada del Gorro Frigi. Pujarem una estona i de seguit ens decantarem a l'esquerra fins el peu de via a la vertical del cim de la Magdalena Superior. Un cop a peu de via, davant nostre tenim una cordada però estan fent el segon llarg i no ens molestarem. Fa un dia de sol amb una lleugera brisa que s'està molt be encara que el sol pica una mica. Ens repartirem els llargs d'aquesta manera: el primer en Joaquim, el segon en Guillem, el tercer jo i els quart un altre cop en Guillem. Ánimo Juanito que son pocos y cobardes!!!

Sempre he sentit a parlar que si no el fas en lliure el tercer llarg, cap problema, en A0e o A1e el passes be. No es veritat, vaja al menys per nosaltres. De parabolt a parabolt, generalment no arribes, a menys que facis 1.90 d'alça i et veus obligar a fer passos en lliure que son prou desplomats, arribant molt justet al parabolt. En A1e has de tenir pràctica, dons t'obliga a pujar a primers i agafar-te a la roca per arribar a la assegurança i mantenir prou l'equilibri. En fi, no es un llarg fàcil per els que no tenim grau sobrat de 6a.

1er llarg: III+, IV i III+, 9 parabolts en 45 metres
Iniciem el llarg una mica en tendència a la dreta. La roca, com es habitual en aquest punt, es molt polida i poc cantelluda i encara que fàcil tindrem que pujar amb prudència. Al cap de 45 metres en un bon relleix fem reunió de dos parabolts.

2on llarg: IV i 9 parabolts en 40 metres
Encetem el segon llarg recte a munt. Ara la roca es generosa amb bons còdols i a mida que anem prenent alçada es posa la cosa més vertical, sempre amb un grau molt homogeni i moltes assegurances. Llarg per gaudir de valent.

3er llarg: V, V+/A0e (6a), V, 12 o 13 parabolts en 30 metres
Aquest es el llarg estrella de la via i el més difícil. Surto de la reunió amb bona presa i molt vertical i així vaig fent uns 10 o 12 metres fins que la cosa cambia de cop. La paret es redressa mes encara fins casi el desplom i t'obliga a bloquejar els braços. Intento fins el màxim en lliure fins que em quedo literalment, "crucifixat", Estic arrapat amb les mas i els peus i sento que si deixo anar una mà cauré. Mentre penso això una mà comença a obrir-se i evidentment passa el que ha de passar. Tinc temps a reaccionar i puc llençar-me a l'expres de sota però he caigut. Joanet, no t'ho pensis més, et queden molt metes per davant. Trec un estrep i em poso a primers i com puc arribo al següent parabolt. A partir d'ara, son petites sortides en lliure molt forçades i A0e. quan faltes uns 7 o 8 metes per la reunió els seguros allunyen més i t'obliga a fer lliure. El còdols son grans i la paret vertical i ha de fer un pas de flanc per entrar a la reunió que no es fàcil. Be, m'he desfondat i m'han faltat "octans" per aquest llarg, però l'he resolt prou be. Pels que tenen grau alt es un llarg maquíssim d'escalar.

4t llarg: IV+, V i IV+, 5 parabolts en 25 metres
L'ultim llarg de la via, molt aeri i curt però d'una bellesa sorprenent. En enlairem de la reunió lleugerament a l'esquerra a cercar el primer bolt. Tot seguit anem més a l'esquerra amb presa generosa i molt vertical fins que arribem a l'aresta. Seguim recte a munt fins que de mica en mica arribarem al cim de la roca.

27 anys he trigat en poder fer aquesta via, però a pagat la pena. Sempre hi un primer cop i la veritat es que m'ha deixat un bon regust de boca. Ara tots el "fantasmes" de la via s'han esvaït com per art de màgia, ara es veu tot des de un altre perspectiva i l'alegria de compartir aquest moments amb el companys no te preu. Ara si que puc dir que la 98 octans es una via mes per la "cole".

Mentre estem a la tercera reunió veiem uns amics a dalt del Gorro Frigi, la Glòria, en Xavier Amill (Xas), l'Eric Promio i ens saludem a crits. Ells han fet la via Stromberg i quedem quan baixem al Monestir per fer-la petar una estona i explicar-nos les" batalletes" d'aquest diumenge.

Escalada realitzada per: Guillem Arias, Joaquim Llòria i Joan Prunera

El conjunt dels Gorros o Les Magdalenes

El Joaquim encetant el primer llarg

En Guillem al bonic segon llarg i la roca amenaçant amb la seva verticalitat

Arribant a la segona reunió

Començant el tercer llarg amb la amenaçadora part mitja

Apurant algun pas en lliure

Aquest pas, realment, m'ha costat molt... sort d'un còdol enorme on puc reposar.

Des de la tercera reunió, assegurant al companys

L'aperturista de la via

En Guillem treballant-se el quart i ultim llarg

L'arribada al cim de la Magdalena Superior

Els conqueridors de: Al filo del ridículo...

Saludant als companys de la Gorro Frigi

Via GAM o Aresta BRUCS a l'Ànec en solitari (Montserrat)

28 d'agost de 2013

M'he aixecat aquest matí i m'he trobat angoixat. Com si sentis una necessitat inexplicable, prenc el llibre de frares buscant una via fàcil i m'apareix l'agulla de l'Ànec en mig del Portell Estret. Una típica agulla, que per la seva escassa dificultat, al llarg del temps, vaig deixar de escalar. La vaig fer fa un munt d'anys amb el Pepe Guerrero (Pepe el "Chino") i des de llavors no he tornat. Fa poc vàrem fer l'Agulla Fàcil i la vaig estar recordant... Carai!, l'Ànec, bona via per intentar-la en solitari. El que passa es que no recordo com està. Es igual no m'ho penso més i me'n vaig!

Entre la tonteria de buscar via i fer-me la motxilla perdo massa temps i arribo a Can Massana a un quart d'onze i la meva sorpresa es que en aquest moment arrien en Guillem Arias, l'Esteve i en Martí. Que fas aquí? T'apuntes amb nosaltres..? No se dir que no i m'apunto. La qüestió es que arribant al coll de Guirló l'Esteva comença a trobar-se malament i per no deixar-lo sol decidim recolar. De totes maneres, el dia es lleig però de valent, núvols per tot arreu i negres de descarregar aigua de debò. Arribats a Can Maçana, en Guillem portarà a l'Esteve ràpid cap a casa i jo al Martí que te el cotxe al Bruc. Ens acomiadem i ja quedarem un altre cop. Em quedo sol al Bruc "descompuesto y sin nóvios" i em dic: que carai faig ara?, son quarts de dotze i el temps sembla que millora... Men vaig a la via!
Arribo a coll de Guirló (un altre cop) i decideixo anar per la cara nord a buscar el Portell Estret. Sembla que faci una humitat del 100%, com si sortís de la dutxa ara mateix.

Ja soc a peu de via. El primer llarg, una rampa immensa de II i III em fa decidir de lligar-me tan sols a la corda. Des de peu de via el segon llarg no es veu... quan arribi ja m'hi trobaré. La meva sorpresa va ser que esta tota equipada amb parabolts i per poder rapelar tota la via!!!

1er llarg: II, III i II, dos parabolts en uns 40 metres
Com dic, lligo nomes la corda a l'arnés i per la meva sorpresa, quan estic a uns deu metres en un relleix, em trobo un parabolt. No se que fer. Lligo una punta de la corda, em faig dos nusos Machard i deixo la motxilla, i cap a munt. Segueixo i en una llastra poso un friend (després, al rapelar el llarg, veig un parabolt mes que no he vist) i continuu a munt. De mica en mica perdem dificultat (no es que hi hagi gaire) i arribo a una reunió de dos espits amb cadena i un parabolt al costat. Ara toca rapelar el llarg i recollir la motxilla i tornar-lo a pujar.

2on llarg: IV, III i IV, quatre parabolts en uns 30 metres
Faig cambi de reunió i en situo a peu de, ara si, una aresta molt més vertical però aparentment fàcil. Si al llarg de sota està equipat, el segon crec que també... Evidentment. Des de la reunió veig dos parabolts. Preparo be la corda amb els nusos de Machard i un nus més de redundància. Dono uns metres de corda i enfilo aresta amunt. Es prou vertical però amb molt bona presa i pujo amb confiança. Com vaig trobant parabolts pujo, encara més, amb més seguretat. Mes o menys a meitat de recorregut es torna més fàcil fins que arribes a un seria antigament la segona reunió. Hi han uns burins i plaquetes velles matxacades a terra i al costat un parabolt. Davant meu tinc un ressalt molt vertical però curt que el supero amb un pas de quart i de seguida per dificultat l'aresta fins trobar una reunió amb dos parabolts amb anelles. Mont el ràpel per recuperar material i tornar-lo a pujar (es el que més mandra en fa d'escalar en solitari).

El dia cada cop s'està espatllant més i a sobre meu hi han uns núvols amenaçadors que no fan gaire cara d'amics. Em miro de reull l'Aresta Brucs de la Sense Nom, dons estic engrescat i necessito més conglomerat, però el seny i la metereologia em diuen que no. Rapelo per la cara nord en uns 15 metres però abans admiro una estona la muralla nord de Frares i La Boleta del Portell Estret recordant, anys enrere, quan vaig fer la Iglesias-Torres-Casanovas amb el meu amic Chufi i tants i tants itineraris amb amics que ja no hi son, o per sort, amb companys que encara podem gaudim d'això tant inexplicable i tant poc racional, que ens mou a pujar i escalar muntanyes. Plego material un cop al coll de l'agulla i desfaig el camí de pujada.

Escalar en solitari es una activitat enriquidora per centrar-te en el que fas i guanyar confiança en tu mateix sempre, en el meu cas, escollir vies per sota, però molt per sota, del meu nivell. Coses en contra: que parles molta estona sol i sembla que estiguis "pirat", que et fas la via dos cops... i que al acabar no pots anar al bar amb els col.legues a comentar la "jugada". Ja se sap, no es pot tenir tot en aquesta vida.

Per cert, al tornar a casa, ens truquem amb el Guillem i em comfirma que no ha seguit res greu lo del company Esteva. La setmana que be, jo tornarà ha estar escalant.

El dia no es gens engrescador

EL primer llarg, mooooolt fàcil

Al segon llarg ja es diferent la cosa, però es deixa fer be

El pitjor d'anar sol... que tens que remuntar els llargs. Quina mandra!!!

Relaxació i solitud al cim d'una agulla de Montserrat

Fantàstica la muralla Nord de Frares

Temps empitjorant i ja toca recollir el material. Al fons es veu la Boleta del Portell Estret

Via SOL SOLET a la Miranda de Can Jorba. (Montserrat)

25 d'agost de 2013

La via Sol Solet, que podria dir d'aquesta popular via? No se quants cop l'he fet. Si no teníem una idea clara, aquesta via sempre era una bona excusa per anar a ferla. Fins i tot, un "plan B", si anàvem malament els plans. Roca cantelluda i de primera, bon equipament, cinc llargs de corda i curta aproximació, fan un "còctel" irresistible per passar un parell d'horetes, grimpant per la roca i oblidar-nos dels problemes. Repassant el meu "quadern de bitàcola" on escric cada escalada que faig, veig que l'últim cop que la vaig fer era pels voltants d'octubre de 2004... fa nou anys. Com passa el temps! En em decantat per aquesta via degut a que en Joaquim porta totes les vacances sense "tastar roca" i com diu ell, li costa engegar una mica i es una via, que com dic, te un grau molt assequible i bon equipament. Això si, el primer llarg no el recordava tant polit pel pas de les acordades. Tot i que es una via de IV i IV+, jo al primer i tercer llarg, li posaria un parell de V.

Sortim de l'aparcament de Can Jorba i seguim el tant recorregut cami que porta a la canal del Joc de l'Oca i un cop arribem, ens dirigirem a la paret de la nostra esquerra i en mig d'un petit bosc arribem a peu de via en menys de mig hora.

1er llarg: IV+, IV i IV+, nou parabolts en uns 30 metres
Comencem enfilant-nos a sobre d'un arbre ajagut i comencem un curt flanqueig a l'esquerra. Aquí si volem, podem "xapar" la primera expansió de la via Bego-Miguel-Kush. Tot seguit arribem a la primera expansió de la via, que es un espit, per anant fent a dreta i esquerra tot seguint el parabolts fin la reunió en una petita cornisa. Llarg d'escalada homogènia on la roca la trobarem una mica polida.

2on llarg: IV, IV+ i IV, cinc parabolts en uns  25 metres
Encarem el segon llarg recte amunt, sempre seguin els parabolts. Ara la roca ja no es polida i podem escalar amb més tranquilitat. Farem la reunió còmodament lleugerament a l'esquerra en un petit relleix.

3er llarg: IV+ 13 parabolts en uns 40 metres
Sortim per l'esquerra de la reunió per seguir en tendència a la dreta tota l'estona. Magnífic llarg on gaudirem d'una roca de primera i molt bon equipament. Tant sols trobarem un parell de passos, que pel meu gust son una mica més de IV+ però que els podem resoldre sense cap problema.

4t llarg: IV, IV+ i IV, sis parabolts en 25 metres
Sortim de la reunió flanquejant a la dreta fins una cornisa ben ample, on hi ha una sabina gruixuda (un parabolt). Superem aquest pas i ens dirigim a una placa vertical amb molt bon cantell. Seguim amunt per la placa fins que ens obliga a pujar una mica per una mena d'esperó on amb un pas fàcil de flanc, arribem una còmoda reunió.

5è llarg: IV, III, IV i III, 4 parabolts en uns 25 metres
Davant nostre tenim una placa inclinada amb dos parabolts. La superem i anem a cercar una cornisa ample on hi ha un arbre molt gran. Tot seguit segui per la nostra dreta per un altre placa inclinada i en poca estona arribem al final de la via.

Per baixar podem fer dos coses. Per la mateixa via, dons les reunions son rapelables, o flanquejant uns metres a la dreta a buscar la última reunió de la via Escabroni Escapullini que totes les reunions també son rapelables i son noves i d'acer inoxidable i amb ters ràpels som un altre cop a peu de via.

Via divertida i amb cert ambient on podrem escalar sense gaire compromís i passar una jornada ben aprofitada. Un altre opció seria continuar per l'Aresta Brucs fins el cap de munt de l'Agulla de Can Jorba però com hem deixat les motxilles a peu de via ho deixarem per un altre ocasió.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

El primer llarg arribant a la reunió

El segon llarg

Sortint de la primer areunió

El tercer llarg

El Joaquim al tercer llarg

I la foto de final de via

Via ULU-APA a l'Ullal de les Magdalenes (Montserrat)

14 d'agost de 2013

Tornant d'una setmaneta pel Pallars Sobirà i preparant un altre setmaneta... però ara a la platja, estic a Barcelona i els dits i els peus de gat, en fan pessigolles, però no hi han gaires col.legues a la vora i truco al Guillem, per si em vol portar a escalar... Diu que si i quedem a les 7.45h, sense tenir ser planejat. Li dic de fer la via Abierto hasta el atardacer, que la tenim pendent però diu que no te ganes de complicar-se la vida i em portarà a fer la via que va obrir l'any passat a l'Ullal de les Magdalenes, que per cert, jo encara no he fet, i en sembla be la idea. Una mica d'ombra i expansions a dojo, típica del Guillem.

La via pel meu gust, es una mica forçada, però no hi ha més remei si no vols trepitjar vies veïnes i que surti un grau assequible per tothom. També va per un antic projecte que no hi han dades de cap mena. Moltes assegurances, que en el últim llarg et pots saltar algunes, ens permetran de fer una via assequible de IV grau i d'artificial i si volem, podem forçar lliure i A0e. Ambient assegurat i ombra no ens deixarà de sorprendre aquest itinerari.

Sortint de l'estació superior de Sant Joan prenem el camí a Sant Jeroni i a l'alçada de la Magdalena Superior, prenem un corriol que puja dret i en petites esses, fins a peu de via, en una còmoda cornissa.

1r llarg: III i tres expansions en 35 metres
Aquest llarg es molt fàcil però tindrem que tenir compte amb la roca.La reunió la farem en el característic jardí pentjant, on també hi ha la reunió de la via Aresta Joan Manuel.

2n llarg: IV i unes 10, 11 o 12 expansions (hi han moltes) en 30 metres
Aquest llarg, si volem, el podem empalmar amb el proper, sempre tenien en conte de posar cintes mes o menys llargues pel fregament. Sortim de la reunió amb tendència a l'esquerra per seguir, ara, sempre a la dreta amb passatges verticals però amb molt bona roca. Farem la reunió penjada a sota d'un llarg desplom. En un principi aquí no hi havia reunió. Es va muntar més tard pel fregament de cordes del llarg d'artificial.

3r llarg: IV+, A0e (Ae), A0e/V+, V unes 15 o 16 expansions en 25 metres
Sortim per la dreta de la reunió molt vertical però amb bons còdols i bones expansions, algunes d'lles de l'antic projecte,  fins que enfilem a munt en A0e/V+ o A1e. Superat aquest tram, seguim amb tendència a l'esquerra amb un llarg flanqueig ascendent on farem petites sortides en lliure i A0e o si no volem cansar-no gaire, A1e. De cop torna a enfilar-se a munt amb un pas llarg i ja en lliure fins la reunió que farem en un gran còdol on nomes ens caben els dos peus.

4t llarg: V-, IV i III i unes 9 o 10 expansions en 25 metres
Prenem el darrer llarg lleugerament a l'esquerra, seguint les nombroses expansions, que si volem podem saltar-nos alguna doncs hi han moltes, on realment gaudirem d'una roca excel·lent. Al poc, es tomba la roca i anem a parar a una cornissa per seguir per l'aresta cimera (ull amb la roca) i poc abans d'arribar al cim trobarem la reunió.

Bona via la del company Guillem, un privilegi escalar amb ell i amb el mateix equipador de la via, on he pogut forçar algun pas, només algun pas, en lliure i fer l'artificial en A0e i per descomptat ampliar la col·lecció de vies. Us la recomano.

Escalada realitzada per: Guillem Arias i Joan Prunera

El primer llarg, fàcil però de roca delicada

El Guillem al bonic segon llarg

Començant el flanqueig del tercer llarg

El Guillem sortint de l'artificial al tercer llarg

El darrer llarg...

...i les habituals foto del cim

La Pica d'Estats 3.143 m. per la Cresta Occidental

9 i 10 d'agost de 2013

La Pica d'Estats des de l'Estany d'Estats

La Pica d'Estats és el cim més alt de Catalunya, es la muntanya dels catalans. Està situada entre la comarca del Pallars Sobirà i el departament francès de l'Arieja i forma part dels macís del Montcalm. Està compost per tres punts culminants, el Pic Central, la pròpia Pica de 3.143 m, el Pic Occidental o Pic de Verdaguer de 3.133 m i el Pic Oriental o Punta de Gabarró de 3.114 m. Per la cara sud trobem el circ glaciar de la Coma d'Estats on estan ubicats els estanys d'Estats i Sotllo. La carena fronterera entre nord i sud delimita Catalunya amb Occitània. Des de el seu cim privilegiat podem güiatar des de l'orinet, el Puigmal i a occident la Maladeta. Pel cantó català es pot accedir des de la Vall Ferrera pel refugi del mateix nom (FEEC) i pel cantó Occità, des de el refugi de l'Estany de Pinet (CAF).

Fa disset anys, vaig fer l'Aneto amb la meva companya Cristina. Per a ella no era el primer tres mil, però si l'Aneto, el cim culminant dels Pirineus. Llavors vaig proposar-me fer junt amb ella els cims més alts i emblemàtics de l'Estat Espanyol. El primer va ser l'Aneto (3.404) el més alt dels Pirineus, el segon, el Teide (3.719) el més alt de l'Estat Espanyol, el tercer el Mulhacen (3.482), el més alt de la Península Ibèrica i finalment, la Pica d'Estats (3.143) el més alt de Catalunya. Espero poder fer altres cims amb ella, tant de tres mil com d'altures inferiors i agraïr-li la seva paciència i comprensió, d'aquesta dèria meva, de pujar i escalar muntanyes.

Prenem el camí des de l'aparcament del Pont de la Molinassa, al final de la pista que surt del poble d'Àreu fins el Pla de Boet. Anem carregats amb tenda, fogonet i menjar per passar la nit als voltants de l'estany d'Estats. Després de dos dies de pluges intenses a la Vall de Cardós, sembla ser que tindrem temps anti-ciclònic i això s'ha d'aprofitar. Com dic, sortim de l'aparcament a dos quarts de cinc de la tarde i pugem amb pas lent però sense pausa pel GR11 per les Pales d'Areste. Passem pels plans de Socauba i Sotllo i en dos hores arribem a l'Estany de Sotllo i amb un hora més plantarem la tenda a l'Estany d'Estats a 2.465 metres d'alçada en un lloc no molt còmode degut a que hi han bastantes tendes plantades. Fet això preparem un... correcte sopar per les condicions que es trobem i ben d'hora ens ficarem al sac.

Passant per les Pales d'Areste camí dels estanys

El Pic de Sotllo al fons

Arribada a l'Estany de Sotllo i la Pica al fons

Ja tenim la tenda plantada a l'Estanys d'Estats

Després d'una nit mes o menys tranquil·la ens llevem a les 6.00 h del matí i després de prendre alguna cosa calenta al cos fem les motxilles i a les 7.00 h en punt marxem cap a la Pica. Boragem per la seva esquerra el llac i en poca estona arribem a les estribacions de la tartera que ens durà al Port de Sotllo. Hi ha força neu per accedir al port i es prou dura en aquestes hores del matí. Pugem la tartera i amb compte travessem les congestes de neu i a les 8.30 h arribem al Port de Sotllo. Fa força vent i fret, dons bufa del Nord i sense perdre gaire temps, ens dirigim al principi de la cresta occidental. Trec el cordino de 30 metres i ens encordem en doble. La Cristina em mira amb la cara de sempre pensant: estàs segur del que anem a fer? Sense més preàmbuls enfilo cresta amunt, que al principi es prou vertical, passos de II i III- i així successivament fins la meitat de la cresta. Ens ajuden en la escalada les fites que anem trobant durant la pujada. Ara la cresta esdevé més fàcil pel canto esquerra on practicament anem caminant fins un altres ressalts més verticals de la cresta (I i III) fins assolir un coll on pujarem per la vessant NO. Davant nostre tenim la cresta que puja vertical per una mena de canal on trobem neu nova dels dies anteriors. Enfilem la canal-cresta amb passos de II i III- fins que poc a poc anem guanyant alçada i arribem a la Punta Occidental o Pic Verdaguer (3.133). Ens desencordem i admirem la cresta cimera que ens durà fàcilment al cim principal. Als nostres peus, ben lluny, veiem els llacs i la tenda com un punt petit de color taronja a un extrem de l'Estany d'Estats. Davallem cap a l'Est en direcció al coll que separa la punta occidental del cim de la Pica i en poca estona ja som al cim culminant del Països Catalans. Son les deu del matí, l'altímetre marca 30 metres menys de l'alçada real (com sempre) i 9.8º C de temperatura. Hem trigat tres hores justes des de la tenda.
Gaudim una estona del cim i mengem unes "barretes energètiques" per recuperar forces. També "admirem" la munió de coses, que no se per quina raó deixa la gent, penjant de la creu del cim... lleig, molt lleig.
La tornada la farem per lo que es la via normal d'accés al cim pel cantó occità. Baixem de la Pica fins el Coll de Riufred i ràpidament perdem alçada fins la Cometa d'Estats. Ara remuntem un altre cop fins el Port de Sotllo per tornar un altre cop al punt de partida, l'Estany d'Estats on pleguem la tenda i recollim per fer el camí de tornada al Pont de la Molinassa, on tenim el cotxe. A estat una dura jornada, sobre tot per la Cristina dons han estat deu hores de dura jornada però amb la satisfacció de la feina feta.

Ascenció realitzada en dos jornades per: 
Cristina Montiel i Joan Prunera

Son las 7.30h i ens acostem a la tartera

Descans a mitja tartera

EL Port de Sotllo al fons

Grimpant en plena cresta occidental

El cim del Pic Verdaguer (3.133)

La Pica d'Estats des de el Pic Verdaguer

El cim de la Pica d'Estats!

3.110 metres, falten 33 metres per que indiqui be l'altímetre...

Baixant ver el coll de Riufred

Les congestes de neu son encara abundants en aquestes alçades de l'estiu

El Pic de Sotllo i l'estany de la cometa d'Estats

Un petit descans baixant per la tartera

Baixant per la Coma d'Estats i la Pica al fons

Ja som un altre cop a la tenda i ara toca el pitjor... la baixada fins el cotxe!!!