Via ANGLADA-ELI, variant CADE al Camell dels Ecos. Montserrat

Diumenge 5 de juliol de 2015

Grau de dificultat segons el meu criteri

El primer cop que vaig veure aquesta via va ser l'any 1982 ressenyada a la nova guia de Roques, parets i agulles de Montserrat. Era una via, no massa llarga i de grau assequible però ubicada massa lluny i per aquells anys desconeixia molt la regió dels Ecos. Van tenir que passar trenta un anys per que em fixes de nou en aquesta via. Va ser arribant al cim de l'Albarda Castellana que vàrem veure una cordada arribant al Cap del Camell i ràpidament vaig posar en marxa els "motors de recerca" d'aquella via que estàvem veient. Amb la perspectiva dels anys, em pregunto com habia deixat escapar el plaer d'escalar aquesta petita joia de l'escalada clàssica a Montserrat. Veient el Camell dels Ecos des de el camí que puja al coll de Migdia, es veu impresionant, començant arrampada i de seguit redreçar-se a la verticalitat perfecta. L'escalada d'aquesta aresta no ens deixarà indiferents, amb un traçat lògic, impresionant per les vistes i un equipament, gaire be inexistent, tindrem que llegir la roca per trobar el camí correcte amanit amb prou exposició però mai amb dificultat extrema. L'aproximació es molt llarga, fregant les dos hores de pujada fins el coll del Camell amb l'Eco Superior, malgrat tot, l'escalada i l'ambient que respirarem, s'ho val.

També aclarir que al contrari del que he vits en les ressenyes de la via per internet, realment la gent el que fa es la variant de sortida CADE. La original Anglada-Eli va més a la dreta. Això ho podem veure clarament fent el tercer llarg si mirem a la nostre dreta la renglera de burins molt vells per on va la via original.

Sortirem de Santa Cecília i prendrem el camí que puja al Coll de Migdia. tot seguit davallem uns meres i a la nostre dreta comença la canal dels Micos amb algun tram equipat. Pujant per l'esmentada canal la tindrem que remuntat tota fins dalt arribant a un coll entre l'Eco Superior i el Camell i a les hores baixarem la canal per la cara oposada a la que hem pujat. Es bastant penosa de baixar pels còdols i terra que hi ha. El començament de la via el farem una mica al nostre entendre. Hi ha algun punt que trobarem fàcil encaramar-nos a la roca però mai baixarem fins el final de la canal. Nosaltres hem començat en un punt prou fàcil però de roca delicada que després millora de cop. En total son entre 1 hora 45 minuts o dos hores, depenent de lo cansats que pugem.

1er llarg: III+, net d'assegurances i uns 30 metres depenent d'on comencem
ens enfilem a la roca en un punt prou fàcil per poder accedir al bell mig de l'aresta. L'escalada, un cop a l'aresta esdevé senzilla però exposada amb la roca de molt bona qualitat i cantelluda. Podrem emplaçar un parell de bons merlets i ensumant molt, algun que altre foradet per un friend petit. La reunió visible abans d'arribar la farem de tres burins i un parabolt vell. Llarg que es el preludi d'una bona escalada.

2on llarg: III+, IV, IV+ i III, un únic burí en uns 40 metres
Continuem recte fins que la paret es posa vertical però sempre amb molts bons còdols. Anirem buscant el millor camí fins arribar a un petit replà on hi ha una burí amb plaqueta. Penso que no es un espit, mes aviat un burí amb forma d'espit. Seguirem en vertical i després amb tendència a l'esquerra fins un ressalt amb un còdols fantàstic per llaçar un bon merlet. La dificultat baixa i arribem a una zona on hi ha una petita sabina i una fissura i tot seguit en flanqueig a l'esquerra arribem a la segona reunió molt còmoda. Llarg superb.

3er llarg: III, IV, IV- i IV, net d'assegurances ens uns 25 metres
Ens dirigim a un diedre en aparènça fàcil. Pujarem per placa i anirem posant algun pont de roca, tricam, tascó o friend al gust. en les ressenyes que portem marquen un pitó. No hi es, al menys nosaltres no em vist cap. Arriba un punt que el diedre s'acabe i ens barra una cornisa amb un mur molt vertical. Des d'aquí podem veure a la dreta les burinades de la via original. Ataquem el mur per l'esquerra superant el ressalt i fent uns passos de flanqueig per una cornisa molt aèria fins que es fa més ample i al terra trobem tres burinades on muntem la reunió. Llarg senzill però que te la seva gràcia.

4t llarg: V-, A1e i III, sis burinades ens uns 30 metres
Del balconet abocat al vuit on tenim muntada la reunió flanquegem a la dreta per on veníem de la tercera tirada i en el punt més feble fem un pas difícil per superar el ressalt. Podem posar alguna cosa en una mena de fissura/forat (?) abans de fer el pas i tot seguit flanquegem a l'esquerra fins cercar el primer de les sis burinades (molt velles totes) del curt artificial. Quan podem sortir en lliure, fàcilment escalem a l'esquerra i en una bona fissura podem emplaçar algun aparell i fàcilment arribem a la reunió de dos parabolts. Llarg aeri i "adrenalínic" per l'estat dels burins però bonic, dons ens portarà al cim del cap del Camell caminant sense cap problema.

Vistes esplèndides a tot el nostre voltant, la paret de Sant Jeroni, La altiva Atalaia, la paret Nord dels Ecos, la curiosa agulla Lluís Estasen, no podem fer altre cosa que seure i admirar el paisatge.

Pel descens davallem uns metres en sentit Oest on trobarem una instal.lació de ràpel i en 20 m. serem al coll entre ell cap del Camell i la gepa. Aprofitarem que som aquí dalt per escalar la seixantena de metres de l'aresta de la Gepa. Escalada senzilla de II i III. Del cim farem un ràpel vertical d'uns 20 metres i ja serem al coll entre l'Eco Superior i el Camell i ja podem fer la tornada pel mateix lloc que em fet l'aproximació.

Aventura assegurada amb una escalada de grau moderat/senzill però amb un alt contingut "expo" i via nova per la cole. ara toca fer un refrigeri amb el company per que, ben be, ens ho mereixem que fa un calor infernal!!!

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

Ressenya de la Guia d'Ecos 

El Camell, altívol dirigint-nos al coll de Migdia 

El primer llarg 

En Ricard desmuntant el llarg 

El preciós segon llarg

El tercer llarg

"balconet" amb vistes

L'artificial del darrer llarg

Darrers metres de la via

Foto-cim

Via NÚRIA a les Moles de Sant Honorat. Alt Urgell

Dissabte 27 de juny de 2015

Grau de dificultat segons el meu criteri

Al menys farà deu anys que tenia ganes de fer aquesta via, tant pel seu traçat com per la zona on es, dons no he escalat mai per aquestes contrades i sempre que he passat per la carretera que va d'Oliana a la Seu d'Urgell, hi ha un petit instant, quan passes el pont del riu, que podem veure aquesta impresionant mole de roca semblan a una proa de vaixell. La seva roca, un tant especial, sempre en feia recular i deixar-la per un altra ocasió. Però la carn es dèbil i veient que, gaire be tota la gent que conec, han passat per la "pedra", això ho teníem que remeiar... "la envidia es mu mala". Així que treien-nos la son de les orelles i disposats a passar una bona estona de calor amb el Joaquim i el Ricard ens dirigim a la recerca d'aquesta imponent roca. Aventura i ambient assegurats.

Sortint d'Oliana i un cop passat el pont del riu ens dirigim al poble de Peramola. A cap de pocs quilòmetres trobem un trencall a la dreta que ens indica Hostal de Can Boix i el seguim fins a l'entrada de l'hostal. tot seguit i ara per pista, ens dirigim a l'ermita de Castell-llebre, primer per pista en bon estat i practicament al final una mica pitjor però practicable per vehicles normalets. A la base de l'ermita trobarem una bona explanada per estacionar el cotxe. Ara seguirem a peu per la pista i en forta pujada fins un coll on trobarem una cadena. Nosaltres seguim la pista de la dreta, ara en baixada. Hi ha un punt, cent metres abans de travessar un barranc, prendrem un corriol a la nostre esquerra on hi ha una fita i seguirem per camí poc marcat però ple de fites que ens portarà gaire be a peu de via (1:20 minuts d'aproximació)

Per arribar a peu de via tindrem que pujar per un contrafort fàcil fins el desplom on realment comença la via. ens tindrem que assegurar en una mena d'arbuts que hi ha al terra.

1er llarg: A1e, V i V+ (A0e) uns 14 parabolts en 45 metres
Comencem amb tres passos amb estreps fins que podem seguir en lliure. el terreny es un xic incert però els parabolts ens indican el camí a seguir tot i que alguns no estan en el lloc natural de la pujada. A mig llarg trobem una bona fissura por emplaçar un bon friend mitjà. L'escalada es mantinguda i vertical però mai extrema. Abans d'entrar a la reunió jo he trobat un pas molt difícil però el podem solventat en un petit pas d'A0e. Llarg preciós.

2on llarg: V, IV+, A1e i IV-, uns 9 parabolts en 35 metres
Llarg semblant al primer però no tant mantingut. Sortim de la reunió per la dreta fent un arc per tornar a la vertical de la reunió per continuar per terreny bastant vertical sempre negociant el passos a dreta i esquerra fins un bon desplom que el podem passar en escalada artificial. Algunes ressenye posen A0e, però ni en somnis arribem de parabolt a parabolt. Ho solucionem amb dos passos d'A1e. els darrers metres fins la reunió els farem sense cap problema. com el primer llarg, preciós.

3er llarg: IV+ i IV, uns 8 o 9 parabolts en 30 metres
Seguim a la vertical de la reunió i anirem superant petits ressalts que li donen la sal i lel pebre al llarg, aquest clarament més fàcil que els anteriors però també bonics de fer. Llarg per gaudir de l'escalada sense més miraments.

4t llarg: III i IV, uns 4 parabolts en 30 metres.
Com l'anterior, però més fàcil, pujarem recte fins un ressalt on hi ha una sabina a la nostre dreta. Superarem el ressalt que es el pas més difícil del llarg i de seguit muntarem la reunió.

5è llarg: III i uns 3 o 4 parabots en 30 metres
També fàcil com l'anterior seguirem per plaques tombades fins la base d'un mur molt vertical on muntarem la reunió

6è llarg: III, IV, V i III, uns 7 parabolts en uns 40 metres
El darrer llarg. Anirem a cercar una aresta a la dreta on cambiem de vessant. Aquí la roca es bastant dolenta i tindrem que fixar-nos prou on ens agafem. Tot seguit arribem a una llastra i, o be pugem per la llastra o per la placa però tot això molt ben assegurat. Aquí la roc es dolenta. Un cop superat això arribem còmodament al cim de l'altiplà on podrem admirar unes vistes dilatades i gratificants.

Pel descens travessarem tot l'altiplà en direcció sud sempre per camí molt marcat i després per una pista de baixada molt pronunciada i penosa que ens portarà en un hora ben llarga a la cadena del començament i d'aquí en poc minuts fins el cotxe.

A estat una bona escalada amb un dia molt calorós però que a merescut la pena tant per l'escalada com per l'ambient i per descomptat, els companys que se'n se ells no hagués estat possible aquesta escalada. També dir-vos que al darrera nostre i amb molta paciència, ens han seguit els companys del blog ELS VISAS, en Josep i en Lluís. Nosaltres, molt amablement els em cedit el pas però ho han rebutjat. Son bona gent. Una salutació companys!!! Una via nova més per la cole...

Escalada realitzada per: Joaquim Lloria, Ricard Rofes i Joan Prunera

Ens apropem a les Moles

Els primers passos d'artificial de la via 

El lliure del primer llarg

nosaltres recuperant el primer llarg

Començant el segon llarg 

Des de l'artificial del segon llarg, els companys a la reunió

El tercer llarg 

Els companys recuperant el tercer llarg

El quart llarg 

El darrer llarg

Feina aconseguida!!! 

Via GAM al Cavall Bernat, setze anys després

Diumenge 14 de juny de 2015

Després de setze anys, torno a repetir aquesta clàssica dels anys 50. Pròpiament es una variant de la via Normal, dons aprofita el primer llarg, molt fàcil, del pedestal per accedir al segon llarg de l'esmentada via Normal. A les hores, els primers ascencionistes de la via GAM, que per cert, van ser la 219 ascensió al cim del Cavall Bernat, flanquejaren per sota la "berruga" per arribar al diedre de la dreta amb escalada artificial de burí. Era el començament de les famoses pitonisses de burí i que encara queda una original a la via. Via d'aquelles que anomenen "clàssica" amb molt d'ambient i compromís, equipada amb material divers però que tindrem que completar amb tascons i friends nosaltres mateixos si no volem anar massa a "pel". Una manera més agosarada de pujar al Cavall Bernat que la seva via Normal.

Una manera fàcil d'accedir al peu de via es anar pel camí antic de Sant Jeroni venint per les escales i el Pas dels Francesos. Passarem pel Pla dels Ocells i seguirem camí frondós. En un punt, on podem veure entre la vegetació la imponent mole del Cavall Bernat, prendrem un desviament a la nostre dreta que en unes quantes ziga-zagues, ens durà al collet on es troba la grandiosa roca.

1r llarg: II i III, neta i d'uns 40 metres
Comencem l'ascenció pel que es la via Normal pujant per una mena de contrafort fàcils on arribarem a la primera reunió en el característic pedestal on comencen les dificultats.

2n llarg: V, un parabolt en 10 metres
De la reunió estant, baixem uns metres per unes cornises petites fins que en una escalada de flanqueig ascendent i cada cop més difícil, degut que al llarg dels anys, la roca es molt polida pel pas de les cordades, anem acostant-nos a la base del diedre de la via Normal i en un petit relleix molt polit, muntem la segona reunió.

3r llarg: IV+ i A1e, espits i un pitó en 20 metres
Sortim de la reunió en descens a la dreta a cercar el primer dels espits que ens durà a un flanqueig en artificial d'espits. L'alicient d'aquest llarg es que ens tenim que estirar prou per arribar als espits i que sota nostre tenim un bon ambient. Al cap de quinze metres ascendim també en A1e fins la base del diedre. Abans d'entrar a la reunió , hi ha un pitó amagat en la fissura que ens permetrà entrar més còmodament a la reunió que farem penjada d'estreps.

4t llarg: A0e, IV+, V, IV+, IV i III, un pitó, 3 espits un burí una sabina i un pont de roca en 40 metres
Encetem el llarg fent un parell de passos en A0e i també podem posar un bon tascó en una fissura per ajudar-nos. Continuem per diedre fins una placa amb un espit i un burí (original de la via). Continuem en tècnica d'encastament uns tres metres fins que ens veiem obligats a sortir per placa fins una sabina en un relleix (antigament, aquí es feina reunió). Continuem pel diedre vertical però amb còdols generosos. Trobarem una pedra encastada on podrem emplaçar un bon pont de roca. Seguim així fins que ens veiem obligats a sortir per placa vers l'esquerra fins que de mica en mica baixa la dificultat i podem accedir a la reunió comuna amb la sortida del diedre de la via Normal.

5è llarg: IV-, III i II, neta i uns 30 metres
Podem sortir verticalment de la reunió o flanquejar a la dreta per pujar per placa tombada fins uns ressalts que podem superar-los pel mig amb facilitat i tot seguit per rampes fàcils, que ens durà al cim d'aquesta roca, poder, la més emblemàtica de la nostre estimada muntanya i coronada per la imatge de la "Moreneta" un tant d'estil Expresionista i contemplar el meravellós paisatge que ens envolta.

Per baixar, farem un ràpel de la mateixa escultura de metall de la Moreneta fins la reunió de dalt la berruga i tot seguit un altre ràpel de 50 metres per la via Normal fins la mateixa alçada que el peu de via.

Cim preuat per tots els escaladors montserratins i via del tot recomanable i amb molt d'ambient que no ens deixarà indiferents on podrem gaudir d'una jornada inoblidable

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

El majestuós Cavall per la seva vessant sud. (foto extreta d'internet)

El difícil i polit flanqueig del segon llarg

Començant el tercer llarg

Ja en A1e, perdré de vista al company

Darrers metres del tercer llarg... molt d'ambient!!!

Començant el quart llarg

El diedre

El darrer llarg, unes vistes espectaculars. El temps comença a espatllar-se

Foto de rigor amb la Moreneta

Imatges pel record...

La Normal, l'octubre de 1982

El flanqueig de la Normal el 1998

Via GAM l'11 d'abril de 1998

La Punsola el 12 d'0ctubre de 1985

Segona frustració a la Primavera Marciana

Diumenge 24 de maig de 2015

Aquesta via la vaig fer un 24 d'octubre de 1998 al poc que la van obrir i em va agradar moltissim. Al cap de dos anys, el 12 de març del 2000, la vaig tornar a repetir i al 2011 vaig voler tornar a fer-la però sortia d'una operació de clavícula degut a un accident "motociclístic" però les meves ànsies de tornar a escalar i cer vies va podem més que la meva condició física i vaig fer "llufa" als cinc primer passos del, gairebé sostre, del tercer llarg. No podia ni respirar i vaig tenir que abandonar dos cintes per que no havia nassos a recuperar-les. Vaig pensar que ja no tenia condició, ni física ni tècnica per fer sostres... però com la "cabra tira pal monte"  aquest cop m'engrecat jo sol se'n se pensar amb el "compi" i li proposo de tornar-hi. El Joaquim es com les putes (amb tot el respecte), no sap dir que no i cap enllà que ens plantem.

Estic eufòric i el primer llarg, exceptuant els dos primers passos que els faig en A1e, tot el demés amb surt perfecte, xalant de valent. el segon llarg més senzill però no fàcil, el Joaquim al resolt  be i ens acostem al fort desplom del tercer llarg. Jo estic motivat a tope i començo a ballar damunt dels estreps. Es molt pronunciat el desplom i gairebé un sostre, m'està costant però de mica en mica vaig progressant fins que esdevé vertical i ja tinc l'asumpte coll a vall ,arribant a la reunió eufòric. Ho he aconseguit, no estic tant malament!!! penso pels meus interiors.

Tot d'una en be un pensament de cop... El Joaquim pujarà...? si, no? Recupero corda i el company comença. Jo no el puc veure dons els desplom es molt pronunciat i es molt en dins. Noto que va pujant i tot d'una fa estona que no es mou i crida: no puc!!! Els meus somnis s'esbaeixen com aigua entre les mans. no, no, no, collons!!! Ens costa molt comunicar-nos, dons noi ens sentim. Després de ben be mig hora, puc baixar-lo fins a la reunió i em preparo per rapelar el llarg i recuperar tot el material que he anat deixant en la progressió. el problema està en arribar al sostre i recupera el material. Estic "petat" i amb tant mala sort que el "fifi" s'enganxa entre l'escaló i la baga de l'estrep i jo penjat no puc alliberar-me, No tinc forces i opto per treure la navalla i tallar la baga de l'estrep i així poder arribar a la reunió. Les dos cintes que queden les podem recuperar sense cap problema i jo petat assegut a la reunió.

Optem més que abandonar la via, sortir per la via Dori fins el cim. Frustrats i vençuts arribem al cim i emprenem en camí de tornada, malgrat tot ens ho prenem be i anem explicant anècdotes o "batalletes d'abuelo cebolleta" que dic jo.

El món de la muntanya i l'escalada te això, hi han cop que toques el cel i hi han moments que caus en les tenebres. Com diu una cançó d'en Serrat: he pujat  on la neu crema, he caigut al sot. Demaneu-me el que vulgueu que en tinc de tot... Un altre cop serà.

El primer llarg 

el segon llarg 

El terrible i malït desplom 

El desplom... no saps la que tespera, xaval!!!

Hem fet llufa, però tant se val...

Via JOSEP RIGOL ROMEU a la Monja. Els Frares Encantats, Montserrat

Diumenge 17 de maig de 2015

Grau de dificultat segons el meu criteri

Be companys, seguim fent un volt pel món de vies "Masonianes" i aquesta de la Monja sempre m'ha fet una mica de mandra per l'últim llarg, gaire be tot en artificial i desplomat. El cas es que en Joaquim me la proposa i em convenç la idea i cap a Frares que i falta gent.
Sembla que la via es tota equipada i només ens faltarà portar unes 15 cintes i els estreps, millor així carregarem menys pes camí de la Monja, dons l'aproximació en prou llarga.

Un cop arribem al refugi Vicenç Barbe, seguim caminant fins la canal Ample i la remuntarem fins arribar a l'Agulla Se'n se Nom i d'aquí seguirem un trencall amb marques blaves, pel meu gust hi han masses, es que a cada deu metres et troves una... collons, com si no es veies prou el camí!!! Be, seguim. Aquest camí ens durà per la part alta dels Frares Encantats fent pujades i baixades i un cop arribem a la Nina i un cop passada, baixarem per camí gens marcat fins el contrafort de la Monja, que es el que ens interessa. Ens ha costat bastant trobar el peu de via, dons la lògica ens deia que era pel bell mig de l'aresta del contrafort i després de voltat, pujar i desgrimpar una bona estona i gaire be llençant la tovallola, a l'esquerra de l'esperó entre dos arbres allí, comença la via on podem veure el primer espit a uns tres metres del terra. Jo ja pensava que no trovabem el peu de via!!!

1r llarg: IV, IV-, III i II, tres espits i un pont de roca en 45 metres
Comencem amb passos fins a cercar el primer espit i després pujant recte a cercar les properes expansions. De mica en mica es va fent més fàcil fins que caminant arribem a el que seria un altre contrafort i còmodament, muntem la primera reunió.

2n llarg: IV, II i I, tres espits en uns 30 metres
Sortim de la reunió en vertical fins un ressalt curt i continuem tota l'estona amb, mes o menys, la mateixa dificultat. seguim fent un pas a l'esquerra per salvar un ressalt i després, caminant arribarem a un bosc penjant a tocar amb la pròpia paret de la Monja. Fem reunió dels arbres que tenim al voltant.

3r llarg: IV, A0e, IV+, A0e, V i IV i cinc espits en 15 metres
Comencem el llarg baixant per la canal que tenim a ma dreta fins un boix prou prim. ens ajudem una mica en un principi del pobre boix (si seguim així, per culpa de les cordades, morirà el pobre arbust). Tot seguit ja podem prendre una bona presa de mans i enfilar-nos per la paret. He fet un pas d'A0e i tot seguit fem un flanqueig més espectacular que difícil cap a la dreta fins un parell mes d'espits. Fem dos passos d'A0e mes i sortim en lliure difícil recte a munt. Tornem a flanquejar a la dreta, ara mes fàcilment fins entrar a la reunió de tres espits. Llarg curtet però intens.

4t llarg: IV, V, III, IV i II, tres espits en uns 40 metres
Enfilem el llarg sortint per la dreta  per terreny vertical però amb molt bona roca. Tant sols un pas difícils però ben assegurat ens portarà a una rampa fàcil, sempre amb tendència, ara, a l'esquerra. Arribarem a un altre petit ressalt i en res arribarem a la reunió al peus del gran cap de la Monja.

5è llarg: II, A1e, IV+, A1e, IV i II, 13 espits dos claus i un pont de roca en 30 metres
Encetem l'artificial al costat d'una fissura ampla i trencada on hi ha el primer espit. Els dos primers passos son desplomats i t'agafen a "contrapèl" però un cop passem a la dreta els espits estan molt junts. Fem una sortida en lliure i trobem un pont de roca. Seguim superant un ressalt fins que la paret es desploma. Ara seguim amb artificial a l'esquerra on trobarem dos claus. Continuem pel fil d'una aresta un pel desplomada i continuem així fins que s'acaben els espits. Fem la típica sortida en lliure i després caminant coronem l'Agulla de la Monja. Els espits estan molt junt i podem saltar-nos algun.

Ens a agradat força aquesta via, llarga i variada i l'artificial, que tanta mandra em feia, a estat, fins i tot, divertit... i no hem passat ni fred ni calor. Un dia fantàstic. Una cosa que ens caracteritza es que... molt rapits no som i ja son quarts de tres i tenim una bona baixada així que per avui, ja finem.

Per baixar podem fer un sols ràpel de 30 m des de el cim fins el terra. Alguns llocs diuen un ràpel de 40. Hem comprovat que amb una corda en doble de 60 m s'arriba sense cap problema al terra.

Dons un altre via nova per la cole. No se quan s'acabara aquesta col.lecció!!!

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera

Encetant erl primer llarg

El segon llarg

El flnaqueix del tercer llarg

El quant llarg

Els primer passos de l'artificial

El Joaquim a sota la reunió

Els darrers metres del llarg final

Jo diria que, fins i tot, a esta divertida aquesta via