Via J.R. al Tossal de Sant Salvador. Camarasa

Dilluns 2 de gener de 2023

Començarem l'any fent una escalada en un lloc nou i sembla ser, de dificultat bastant moderada. D'entrada, a primer cop d'ull, ens va costar una mica situar el lloc de la via i després d'una estona, vàrem esbrinar on era. La via no és gran cosa, més be, no es res. Ho explico, doncs mai imaginaries que alli hagés una via d'escalada, no es ni tant sols una paret, son ressalts molt rebuscats per donar-hi forma a l'itinerari, podries anar caminant pel  costat. No te ambient, tot i que hi ha algún ressalt que et dona una mica de joc però que de seguit s'esvaeix.

La via o camí (semi) vertical a estat obert amb set llargs que es poden combinar de vàries maneres, tot al nostre gust, només tindrem que seguir els parabolts i decidir.

Per accedir a l'ndret, prendrem la pista a les
Crestes del Conill i que surt a la dreta, tot passant el pont de la carretera que va a Sant Llorenç de Montgai. A l'explanada dixarem el vehicle i recularem uns metres. En un mur de ciment hi ha pintat les inicial J,R. en blau i només tindrem que seguir les pintades blaves (per cert, molt matuseres i que embruten el paissatge) fins a arribar al peu de via que es molt evident.

Amb la ressenya ja hi haurà prou per escalar la via, no fa falta explicació de cap mena.

Pel descens, seguirem la carena vers l'Est i que seguirem per camí poc marcat però ple de fites que faran que no ens despistem.

Via que en ha servit per baixar els torros i els petits excessos del Nadal i que ben mirat me la podria haber estalviat, tot i això, nova via per la "cole".

Accedir al camí de les marques blaves

Per on va la via des de Camarasa

Primer llarg

Segon llarg

Tercer llarg

Vistes del poble desde la via

Quart llarg

Cinquè llarg

Sisè llarg

Fosto des de la darrera reunió

Via VERTICAL 38 anys després al Penya-Segat de la Falconera. El Garraf

 Dimarts 6 de desembre de 2022

Fa trenta quatre anys que no habia tornat a escalar aquesta via. El Penyó de Garraf com l'anomenabem, era un lloc recorrent molt a prop de Barcelona i que ens acostavem amb el tren. Tant a l'estiu com a l'hivern, els diumenges al matí veniem a escalar a la vora del mar. A l'any 1983 i amb la moda de les vies del Pic del Martell, vàrem deixar una mica de banda el Penya-Segat abocan-nos més a la varietat de vies del Pic del Martell.

Ara, ja fa un temps (anys) que els graus de dificultat de les vies, no son per a mí objectius, més aviat subjectius. Ho dic per que repetint vies, com es el cas d'aquesta, les havia escalat, fins a l'avorriment, totes en lliure. Estabem acostumats a escalar a Montserrat agafant-nos a "pinyonets" i veniem aquí al Garraf i trovabem unes "gandes d'escòndol". L'expresió que deiem quan trovabem una pressa d'aquestes dimensions era que aquí podiem fer una reunió pentjas del braç. Amb el temps tot canvia, els anys, els pes corporal, la por a caure, el compromís, l'agilitat i tot això fa que recordis com pujavem i com pujo ara i el que per a mi eren IV+ ara, son V+.

Fa uns dies, després d'escalar la via PISET, ens decidim a fer la via VERTICAL per que el company conegui que és escalar amb el soroll de les onades picant a la roca per sota teu.

Arribats al poble del Garraf seguim fin els port esportiu i ara que és temporada baixa de platja, podrem estacionar en "Zona Blava". Seguim pel port fins arribar al penya segat i d'aquí a la paret on comença la via tot just sota un cartell indicador.

1r llarg: IV, IV+, III, IV+ i III, unes 3 assegurances en uns 30 metres
Comencem amb el primer llarg de la via SAME on tindrem que devallar uns tres metres i tot seguit pujar en vertical amb tendència a l'esquerra fins a arribar a una mena de canal terrosa i començarem un llarg flanqueig a l'esquerra per placa vers una visible cornissa on muntarem la reunió. Pel camí trobarem alguna expansió prou rovellada.

2n llarg: V, V+/A0, V, V+/A0 i V, 2 parabolts (que no son de la via) i tres claus en uns 30 Sortim de la reuniño per l'esquerra pujant per placa vertical. Arribarem a una mena de cornissa ascendent on hi ha un parabolt d'un altre via. Seguim vers uns blocs on hi ha un pito amb una baga. Amb passo verticals i atlètics superem el ressalt amb l'ajuda del clau (en el nostre cas) i seguim recte amunt. Trobarem un parell de claus vells. Uns passos ben difícils i vertcials, en portaran a una reunió en ua plataforma molt còmoda.

3r llarg: IV+, IV, III, IV i IV+,  1 parabolt i 2 espits en uns 25 metres
Sortim de la reunió en vertical per un diedre que ens deixarà en un tram fàcil però una mica trencat. Seguim vers un altre diedre vertical que tenim al damunt nostre. El superem fet passos de bavaressa assegurat per dos espits mol vells i rovellats i un cop a dalt entrarem a la reunió.

Seguirem per la via BRAZO DE HIERRO per finalitzar l'escalada i així arrodonir una mica més la jornada.

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2022/10/via-piset-38-anys-despres-brazo-de.html

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2010/01/en-un-principi-el-joaquim-i-jo-teniem.html

El descens el farem caminant per dalt del Penya-Segat en sentit ponent, per camí ben marcat, que ens durà a la cantera, sembla ser sense explotació i d'aquí un altre cop al poble. En total una mig hora.

Escalada realitzada per: Dídac García i Joan Prunera

El llarg flanqueig del primer llarg

El pas explosiu del segon llarg

Arribant al final de la via

El mar de rerafons

Foto d'uns companys de la via veïna

Via DELINQÜENTS a la Paret de la Codolosa, Montserrat

Dissabte 19 de novembre de 2022

La paret de la Codolosa és un bon lloc per escalar un matí asolejat de tardor. La roca sol ser entre regular i molt bona i els llargs escalonats entre ressalts i cornisses amb vegetació, aquesta via es un clar exemple. Resbuscada al màxim, rtesseguirem la via amb tres llargs no massa bonics peró, amb trams de roca molt bona. La via comença a l'esquerra de la via REINCIDENTS on hi trobarem una fletxa picada a la roca i molt desdibuixat el nom de la via.

1r llarg: III, IV, IV+, IV i III+, dos parabolts i un pont de roca vell en uns 30 metres
Escalem faciment en flanqueix ascenden a l'esquerra fins arribar a un ressalt amb un parabolt que ens assegura la progressió. Envertical pugem per trerreny una mica trencat fins un altre ressalt més fàcil i un xic trencat on hi ha un parabolt. Superat això seguim per l'esquerra per terren molt fàcil fins a la reunió a sota d'una bona placa.

2n llarg: IV+, III, II+ IV, IV+ i III+, dos parabolts, dos sabines i un pont de roca en uns 30 metres
Sortim per diedre i llaçem un parell de sabines fins arribar aun parabolt, tot aixó per placa vertical i amb molt bona roca. Seguim pujant, ara amb tendència a l'esquerra per terreny facil però trencat i arribarem a una reunió que ens servirà després per rapelar. Aprofitem la reunió com assegurança i ascendim per la dreta al costat d'uns arbustos fins a arribar a un ressalt assegurat per un parabolt i en vertical arribarem a la reunió.

3r llarg: IV, dos parabolts i una sabina en uns 30 metres
Sortim per l'esquerra per terreny un xic trencat. Podrem llaçar una sabina precaria. Seguim vers una placa vertical amb molt bon rocam i un cop superada anirem per una mena de feixa amb arbustos i pedres soltes amb tend'encia l'esquerra. Arribem a sota d'un mur curt amb un pas dífícil i de seguit arribem a la reunió.

Per baixar ho farem per la mateixa via amb dos ràpels, un de 45 mts.

Via típica de la zona sense més trascendència i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Carles Farré i Joan Prunera

Via CAMÍ RAL sortint per la MINYONS DE TERRASSA al Pic de Castellàs, Alós de Balaguer

 Dissabte 12 de novembre de 2022

Els darrers anys s'han obert diverses vies amb més o menys encert. La d'avui és un clar exemple. Oberta a base de sanejar la paret en un indret amb molt de matoll, ens deixa una escalada de tres llargs amb una dificultat que no passa de IV i algún tramp de roca a controlar, sobre tot el darrer llarg. Equipada amb parabolts i bagues en sabines, ens serà bona per convinar-la amb la cresta dels MINYONS DE TERRASSA, quedant una escalada contínua d'uns 355 metres. La part de la cresta serà de terreny d'aventura amb poca equipació i amb passatges molt aeris.

Arribats al poble d'Alós de Balaguer, prendrem la pista que en algún punt esta en força mal estat, que porta al congost de Mu, sempre pel costat dret del riu. Passarem per una font amb taules i bancs per fer "pícnic" i tot seguin arribarem al final de la pista on deixarem el vehicle. Caminarem cinc minuts en direcció al congost i passats uns metres per la passarel.la, a la dreta d'una cova, comença la via.

A pocs metres d'on comença la parale.la, podrem travessar-la per accedir al peu de via amb un espàrreg llatg i amb un cordino en la plaqueta, aquí comença la via

1r llarg: IV, III i II, tres parabolts i dos sabines amb baga i uns 25 metres
Comencem vertical per placa sanejada a cercar la primera expansió i així seguim uns quince metres per seguir a la dreta per terreny molt fàcil en una mena de feixa per arribar a la reunió.

2n llarg: IV i III, tres patabolts i uns 25metres
Seguim en vertical per placa a l'esquerra d'una gran llastra i que a mida que pugem ens anem acostant a ella. A la part final, girem lleugerament a la dreta i entrem a la reunió.

3r llarg: III, IV, III i II, dos parabolts i dos sabines amb baga en uns 45 metres 
Aqust llarg, un tant caótic, l'escalarem per l'esquerra de la reunió per continuar a la dreta superant trams més o menys drets entre blocs una mica trencats. Al final esclarem per grades de terra i pedres molt fàcils per arribar a la reunió de dos parabolts a l'esquerra tenim la reunió original de la cresta.

Ara seguirem per la cresta MINYONS DE TERRASSA. Aqui podeu veure la ressenya sencera de la cresta: 

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2019/10/cresta-minyons-de-terrassa-pic-de.html

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

Primer llarg de Camí Ral

Segón llarg de Camí Ral

Tercer llarg de Camí Ral

Un dels llargs més macos de la Cresta

Recuperant el llarg

No ha fet ni fred ni calor

Via ALTA FIDELITAT al Serrat de les Garrigoses. Montserrat

Diumenge 6 de novembre de 2022

Aquesta gran paret del vessant sud és molt caòtica, plena de repisses, matolls, feixes i còdols que volten sols per la paret i que les caigudes poden ser un "pel" lletges. Una cosa si té a favor seu, quan la roca és bona, és bona de debò i amb moltes opcions de poder emplaçar assegurances flotants.

És el quart cop que intento aquesta via, dos cops fent el primer llarg i haver de baixar per diferents raons i un tercer cop amb un accident, que per sort va acabar bé, però podia haver estat pitjor. Me l'han propasat i no he sabut dir que no, encara que de camí a la via, tenia aquella sensació com si em portessin a l'escorxador. Anem amb el Ricard que és un bon "master" i tenim una mica l'èxit assegurat, però com sempre dic: no diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat.

Per accedir a la via seguirem el camí a les Coves del Salnitre i prendrem el camí al Monestir tot travessant el Torrent Fondo. Trobar el peu de via serà una feina més feixuga. Nosaltres com ja coneixem la via no ens a resultat difícil trobar el peu de via, però amb una fotocòpia d'una fotografia de la paret serà prou fàcil arribar. El peu de via en una llastra ben marcada

1r llarg: V, IV, V, Ae/A0, IV+ i III, 5 espits i 3 claus en uns 40 metres

Comencem amb uns passos en bavaresa en vertical i flanqueig potent a la dreta. Continuem pujant en vertical per un esperò fins que trobem la segona expansió. Continuem fins a uns ressalts que ens barren el pas i a l'esquerra, entrem en un tram molt vertical fissurat i assegurat per tres pitons (passos d'A0/Ae). Un cop sortim d'aquí fem un flanqueig a l'esquerra per tot seguit en vertical, ja per terreny fàcil però brut fins a la reunió.

2n llarg: III, IV, V IV+, V, IV, A0, V+, V i, IV , 1 clau i 3 espits en uns 35 metres
Sortim per l'esquerra per terreny un xic brut fent un flanqueig. Seguim en vertical per un diedre/canal i continuem per un altre diedre vertical protegit per un clau i un espit. Un cop superat això fem un altre flanqueg a la dreta, ara facilment per situar-nos en un esperó vertical protegit per dos espits. Entrada fina i farem un parell de passos en A0 qui no teinguem grau. La sortida es fina i difícil per placa i de seguit fem uns passos en bavaresa i arribem a la reunió.

3r llarg: V, V+, V, III, V, V+ i IV i V, 2 espits i 2 claus en uns 25 metres
Comencem per placa plena de foradets a cercar un espit molt amunt. Tot seguit pugem per una fissura ampla on hi ha un clau. Passos difícils que ens duran a un terreny més fàcil. Ara trobem un ressalt protegit per un pitó i continuem amunt per terreny difícil fins a arribar a la reunió.

4t llarg: IV+, V, A0, V, IV+, Ae (un pas), IV+, IV i III,  7 espits i 1 clau en uns 50 metres
Sortim per uns blocs una mica inestables per l'esquerra de la reunió i entrem en una placa amb un espit. Seguim en una mena de canal diedre on trobarem a la part alta un pitó. Flanquegem a la dreta per terreny difícil on trobem un altre diedre/ressalt protegit amb dos espits. Passos d'A0 o Ae. Per sortir ens anirà molt bé una forta sabina en flanqueig a la dreta. Situats en una cornisa aèria, pugem per un esperó en tendència a l'esquerra i entrem en una placa inclinada molt llissa als peus d'un ressalt assegurat amb un espit (un pas d'Ae). Seguim per diedre més fàcilment fins a una cornisa. Només ens queden uns quatre metres molt fàcils fins a la reunió.

Pel descens anirem a la dreta caminant amb cura i desgrimparem un petit tros de roca. Anirem baixant, sempre amb compta per camí més o menys traçat i en uns vint minuts arribarem a la instal.lació d'un ràpel aeri d'uns 45/50 metres que ens deixarà al camí

Per fi he trencat el malefici que tenia aquesta via i us ho prometo que no ha estat gens fàcil d'escalar i que l'Agus i jo ens hem pogut treure "l'espineta" clavada. Via d'aventura com és habitual en aquesta zona de Montserrat i una via nova per la "cole". Per mi, una de les més difícils que he fet de la firma Germans Masó

Escalada realitzada per: Ricard Rofes, Agustín Pérez i Joan Prunera

Primer llarg

Segon llarg

Tercer llarg

Quart llarg

Quatre hores d'escalada ..."deunidó"

Via PISET 38 anys després + BRAZO DE HIERRO a la Falconera del Garraf

 Dissabte 22 d'octubre de 2022

Ressenyes que vaig fer al 1982

Escalant la SAME al 1984

Era a finals de 1979 que vaig conèixer "el Peñon de Garraf", com coneixiem La Falconera. Només coneixia una via, la SAME, llarga i tota de flanqueig per sobre el mar. No coneixiem res de la zona però veiem algún buril i pitó rovellat i allí que ens ficàvem. La via "PISET" no sabiem com es deia i jo a les ressenyes que dibuixave les anomenave amb números la nº1, la nº2, la nº3, aquesta era la nº2 i que a partir del segón llarg sortiem per l'esquerra lo que era el tercer llarg de la via VERTICAL, per mi la nº3. A la dreta no habia res. Han passat trenta vuit anys del primer cop que la vaig escalar i repetida infinitat de cops fent matinals, ull, anàvem i tornàvem amb tren. Ara no sé que serà però el grau no és el mateix... o jo, ja no sóc el mateix...

Arribats al poble del Garraf seguim fin els port esportiu i ara que és temporada baixa de platja, podrem estacionar en "Zona Blava". Seguim pel port fins arribar al penya segat i d'aquí a la paret on comença la via tot just sota un cartell indicador.

1r llarg: V, IV+ i IV, 3 espits i 2 pitons i uns 25 metres
Comencem a escalar sortint a la vertical del cartell "d'escalada regulada" a cercar la primera expansió i ja en vertical trobem un clau molt rovellat. Seguin en veretical sempre amb bones "gandes" de mans. Podrem arrodonir les assegurances emplaçant bons tascons o friends. Sempre en vertical seguim escalant fins a arribar a la cova on munem la reunió de tres espirs amb naella molt rovellats.

2n llarg: Ae, V i IV, 6 espits i uns 15 metres
Sortim en artificial fent tres passos un xic desplomats i sortin en lliure per una cornissa molt petita a l'esquerra. Seguim flanquejant i tot seguit superem un petit ressalt per l'esquerra i entrem a la reunió. Antigament aqui no habia reunió i ens dirigiem a l'esquerra.

3r llarg: V, IV+ i IV 3 espits en uns 30 metres
Sortim ffen uns passos en flanc a la dreta prou difícils per continuar recte amunt. Arribarem a una cornissa ample on podriem fer reunió. Una llastra enorme i desplomada ens parra el pas. La voregem per l'esquerra amb un pas molt aeri i seguim rexte amunt, ara amb més facilitat fins arribar al final de la via. La reunió la tindrem que reforçar degut a que hi ha dos pitons que només veure'ls, fa por.

Sortim caminant per la terrassa i ens dirigim a la paret on viem una serie d'espits en una gran placa calcàrea on comença la via BRAZO DE HIERRO.

4t llarg: V, V+/A0, IV 6 espits en uns 20 metres
Ataquem la placa vertical però amb unes preses d'escàndol. Seguim en vertical fins que esposa molt més dret. Ara els expansions van un xic a la dreta. Aqui tenim el pas més difícil de la via. Amb una "tramposa" podrem fer el pas ja asegurats per dalt i amb uns passos molt drets i atlètics arribarem a la reunió.

5è llarg: IV i IV+, 1 espìt (reunió) en uns 15 metres
Sortirem per la dreta a cercar un ressalt. un cop superat això, a la dreta trobarem una reunió/ràpel, només tindrem que superar un altre ressalt i ja serem al final de la via.

El descens el farem caminant per dalt del Penya segat en sentit ponent per camí ben marcat que ens durà a la cantera, sembla ser sense expltació i d'aquí un altre cop al poble. en total una mig hora.

Ara a fer la cerversa amb els companys que ens estan esperant al poble i mitja via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez, Jesús Carruesco i Joan Prunera amb els companys Juan Carlos i José Sirvent "Tacha", tots del CE Àliga

Via CAFÈ, COPA i "CALIQUENYU" a l'Agulla dels Pelats. El Montroig

 Diumenge 16 d'octubre de 2022

Via oberta a cop de trepant amb més o menys encert, amb un primer llarg massa forçat i encaixat per donar-li una mica més de metres a la via. Coses que no entendré són el arrasar de vegetació un peu de via i una feixa, total que ha quedat la terra tota remoguda i gens sòlida exposada a l'erosió, no comentaré res de la veïna CHOCOLAT, perquè no penso anar a escalar-la. Via tota equipada amb parabolts i en algun tram, la roca discreta. Cal destacar la meitat superior del tercer llarg i la roca excepcional del darrer. Via de consum per no patir gaire, amb ambient i unes vistes fantàstiques des del cim.

L'aproximació es la mateixa que farem per anar a la Pala Alta, venint de Vilanova de la Sal i prenent la pista que porta a l'ermita de Montalegre.

1r llarg: IV+, V, V, i IV+, unes 10 assegurances entre parabolts, pont de roca i sabines en uns 35 metres
Llarg vertical i atlètic tipus diedre on anirem superant ressalts tot amanit amb parabolts i algun pont de roca del tot innecessari doncs tindrem els parabolts a tocar. Un cop superada la paret, caminarem per una feixa que han netejat tota, essent incòmoda de travessar, fins a arribar a la propera paret on trobarem la reunió.

2n llarg: V. Ae (6a), V, V+ i IV+, unes 8 o 10 assegurances en uns 30 metres
Comencem per la dreta pujant per una llastra i superant un fort ressalt. Passos no obligats i que si no tenim grau podrem fer Ae. Seguim per la dreta a cercar una placa fina i tornant a l'esquerra per entrar en una cornisa i baixar una mica per muntar la reunió al costat d'una canal.

3r llarg: V, Ae (6a), V, V i IV+, unes 15 assegurances en uns 30 metres 
Ens enfilem per placa molt vertical seguin els parabolts. En un punt, es fa gaire bé desplomada, però aquií la roca és trencada. Si no ens veiem en cor podrem fer Ae i sortir per una bavaresa que ens durà a un relleix als peus d'una xemeneia oberta. Escalem en vertical per la xemeneia fins al final en un bon replà  per muntar la reunió

4t llarg: V+/A0, IV+, V. V, IV i III, unes 10 assegurances en uns 30 metres
Comencem amb un pas molt fort no obligat i seguirem per plaques i ressalts. Aquí la roca és molt bona. Superant un petit ressalt arribarem als peus d'una placa. Amb passos fins de dreta a esquerra la superarem i seguirem, ara amb molta facilitat fins a arribar a la reunió al cim de l'Agulla.

Nosaltres hem optat per baixar i anar cap a ponent tot seguint un camií fressat i còmode fins a arribar a l'ermita de Montalegre i d'allí ,baixar fins a la pista i que amb 1/2 hora 3/4 estarem de retorn al punt on hem deixat el vehícle.

Via d'escalada de consum que millora a mesura que anem escalant, sense ser cap marevella, podrem gaudir de verticalitat, ambient , poc compromís i unes vistes esplèndides... i via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez, Jesús Rodríguez i Joan Prunera

Primer llarg, brut i lleig

Començant el segon llarg

Part final del tercer llarg

Sortin del diedre

Superant el començament del darrer llarg

Superant un ressalt

En la placa del darrer llarg

Arribant al final de la via

Fita aconseguida