Via del DIEDRE (?) a la Paret de la Codolosa. Montserrat

Dissabte 30 de desembre de 2023

Tot i que he sortit d'un fort refredat, al final m'animo a fer la darrera sortida de l'any. Serem quatre i decidim anar a la Codolosa, a mi ja m'està prou be, poca aproximació però ja de camí decidirem quina via fer. Fa uns dies parlant a crits desde diferents vies, un company de la UEC de Sants que feien la via del DIEDRE a la Codolosa m'espicaba que estaba prou be, via per assegurar-la i de grau "amable" i de camí a la Codolosa ens decidim d'escalarla.

La via, sembla ser, que te uns quants anys, hi han burins vells i bastants tacs de fuesta en molt mal estat i que en el meu cas, no vaig "xapar" cap, alguns ponts de roca i uns quants parabolts de 8mm. i espits que en el darrer llarg, deuen ser d'un altre via. Una via que ens ha sorprés bastant, tot pel fet d'autoprotegir-la i que de dificultat no passa de IV+. La via es a l'esquerra de la ALIMERA i comença en un diedre ben visible i nom escrit al peu.

1r llarg: IV i 2 ponts de roca en uns 30 metres
Començem escalant pel diedre amb còdols generosos, anirem trobant tacs de fusta totalment obviables i poden autoprotegir-nos amb friends i tascons molt fiables. Anirem trobant petis ressalts i al cap de 30 metres arribem a la reunió. El diedre en un pel brut de terra i herbes.

2n llarg: III+, IV+, IV i IV+ i 3 parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió per placa tombasa i molt fàcil en direcció al visible diedre. En el llarg trobarem tres expansions distats entre elles. El diedre és un pel més exigent que en el primer llarg però podrem protegir-lo al gust. Els darrers passos per accedir a la reunió, els farem sortints del diedre i pujant per una placa/esperò i en una petita cornissa mutarem la reunió.

3r llarg: IV, III+ i IV, 3 espits un d'ells sense plaqueta i una reunió intermitja en uns 25 metres
SOrtim de la reunió en vertical i tot seguit flanquegem a la dreta per esquivar un desplom, seguim per placa i arribarem a una reunió que la deixem estar i seguim. Trams de roca un tant mediocre per placa tombada i arribem a un ressalt que superem sense dificultat i arribarem al final de la via.

Pel descens podrem baixar rapelant per qualsevol via de les properes però per a mi, millor baixar acostant-nos a la drecera de Fra Garí que en poc mes de mig hora serem un altre cop al començáment del camí.

M'ha sorprés molt aquesta via, tant per la roca com pel traçat i el fet de poder assegurar-la, cosa poc habitual en Montserrat. Ens acomiadem de l'any podent fer el que ens agrada... i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Joaquim Lloria i Joan Prunera, amb en Jesús Rodríguez i l'Agustín Perez.

Via DEL NIL a la Cinglera dels Esqueis al Santuari de Corbera

 Dilluns 18 de desembre de 2023

Després de temps, tornem al Santuari de Corbera per aprofiar el dilluns i fer una matinal. La idea era repetir alguna via però tot arribant, veiem el nom d'una via escrit a la roca a l'extrem esquerra de la cinglela amb el nom NIL. Busquem per internet però no ens aclareix gaire, ni el grau ni els expansions i decidim ficar-nos a veure que surt.

És una via com de tantes que hi ha en aquest sector sud, en la ja molt matxacada cinglera. Passatges bonics amb passos verticals i atlètics sense superar mai el IV+. Molt bruta de terra i amb algún pas a controlar la roca. Bona obció per convinar-la amb alguna del voltant.

Via tota equipada amb les reunions rapelables, És recomenable, fer tres  ràpels de 25 metres per que no sen enganxin les cordes.

1r llarg: IV+ i IV, 5 parabolts i uns 23 metres
Començem superant un bloc i seguirem seguin el parabolts amb passos verticals pero de roca molt bona. Arribarem a una cornissa de terra còmoda i muntem la reunió.

2n llarg: IV, IV+. II, V i IV, 7 parabolts i 25 metres
Sortim lleugerament per lèsquerra vers un ressalts. Arribats al segon parabolt superem pel mig el ressalt i tot just un parell de passos a la dreta trobarem un parabolt amagat. D'ell penja un cordino que el fa visible. Seguim, ara amb molta facilitat fins a arribar a una roca en forma d'esperó amb tres expansions. Superem l'esperó i ja entrem a la reunió.

3r llarg: III, II i IV, 4 parabolts i 25 metres
Llarg de tràmit no gaire vistós en que el més interessant és a la part final. no pujar a l'agulla, si no, per les roques de la dreta i fent reunió a la via JOAN FRANCESC i final de la via.

Escalada curta i divertida, un tant bruta de terra però que es deixa fer sense cap problema. No esperava fer una via nova però no ha estat així , doncs via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Cresta X-Strats, Sant Llorenç de Montgai

Dissabte 9 de desembre de 2023

L'altre dia vaig veure una "pilulada" en el blog de http://escaladaperatontos.blogspot.com/, una ressenya d'una aresta que no tenia nom ni dades dels aperturistes a Sant Llorenç de Montgai. Em va picar la curiositat i vaig veure que era prou interessant. Assegurada mínimament però encarada al Nord, tot i axí, ens disposem a anar-hi. Al ser una via a la cara Nord, vem trobar els dos primers llargs molt humits i com que la via, en algún tram es molt terrosa i sovint envoltada de boira al matí, els "peus de gat" vàren quedar ben bruts de fanc; tindrem que escalar amb una mica de cura per no patinar. Els del blog la van batejar com a Cresta X-Strats a l'espera de que algú s'adjudiqui l'autoria. El nom sembla ser que ve del tercer llarg per les estratificacions obvies.

Per accedir a la via, prendrem el mateix camí que per anar a la Cresta de la Coma d'en Gelis, deixant el vehicle a al vora del pont que creua el pantà i després de camirar 15 minuts arribem al peu de via. La cresta es molt evident des de tot el camí.

1r llarg: IV, i II  1 parabolts i dos sabines en uns 25 metres
Començem a peu de camí i pugem per roca inestable tota l'estona. Des del camí sembla més fàcil. En uns blocs inestables trobem el parabolt que ens assegura el pas més difícil del llarg i un cop superat entrarem en una zona terrosa i bruta on tindrem escalar amb cura fins a arribar al peu de la paret on muntarem la R1 als peus d'un diedre vertical.

2n llarg: V, IV+ i IV 3 parabolts i un parell de sabines en uns 30 metres
Sortim lleugerament per la dreta i entrem de ple en el diedre. A uns tres metres tenim un parabolt i amb passos difícils continuem pel diedre on podrem llaçar una sabina i més amunt un altre parabolt. Ara la dificultat decau i arribem a un altre sabina que la pujarem per l'esquerra i ja, gaire be caminant, arribarem a la reunió d'una sabina. Millor acabar de completar la R2 amb algún friend., dons la reunió es un pel pentjada

3r llarg: 3 parabolts, III, IV, V i IV i uns 30 metres
Sortim per l'esquerra i entrarem de ple en un llarg ben curiós. És tot estratificat i sembla més difícil del que en realitat és. Escalarem pel damunt d'un estrat ample sempre per l'esquerra. En el llarg trobarem quatre parabolts però podrem afegir flotants al gust. Son tres ressalts que tindrem que superar, essent el segón el més difícil ,que en el meu cas l'he fet empotrat. El darrer ressalt én més fàcil i ens portarà al final del llarg, als peus de la cresta.

4t llarg: 1 parabolt, IV i caminant en uns 5 metres de escalada efectiva
Aquest darrer llarg, pràcticament  és de transcissió, doncs només te un ressalt d'uns tres metres i la resta és caminant. Millor muntar la reunió uns metres abans del final de la cresta en una bona sabina. Arribar al cim és caminant.

Pel descens, caminarem fins el final de la cresta on trobarem una baga molt llarga envoltant un gran merlet que en permetrà accedir al ràpel després d'una petita desgrimpada. El ràpel sembla molt espectacular i aerí però son vint metres tant sol i que ens deixa a peu plà. Només tindrem que pujar pocs metres per arribar a un coll i seguir les traçes de camí i fites que ens duran al camí en uns 30 minuts.

Bona via d'aventura, molt humida i un tant bruta pel fanc i freda a l'hivern, però ideal per anar autoprotegint-la. Una bona troballa i via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Joaquim Lloria i Joan Prunera

Començament de la via

El diedre del segon llarg

Superant ressalts del tercer llarg

Final del tercer llarg

Vistes des del tercer llarg

Arribant a la R3

El petit ressalt del darrer llarg

Final de via i ara si, ens toca el sol

Via SERRETA a La Punta d'en Serreta. Sant Llorenç del Munt

Dimecres 6 de desembre de 2023

L'escalada a Sant Llorenç del Munt, mai ha estat de les meves preferides, tot i que he escalat un munt de cops les classiques habituals a finals dels 70' i als 80'. El Ricard que es coneixedor de la "roca/fanc" típica d'aquesta contrada, em proposa escalar la via Serreta a la Punta d'en Serreta. Jo i un company, la vàrem abandonar l'any 1985 i després d'arribar a la primera reunió, em va dir textualment: baixem?, avui prendrem mal!!! i així es va quedar la cosa. Després de tants anys i l'estómac ple de papallones revolotejant dins, em dirigeixo com be a l'escorxador acompanyat de l'amic Ricard

Jo sempre em perdo per el munt de carrers que hi ha per la part baixa de la zona però en Ricard ho controla be. Prenem la canal de les Bruixes que ens porta a Can Pobla i abans d'arribar-hi, prenem un desviament cap amunta a l'Aresta dels Cavalls i la Punta d'en Serreta, ben visibles des del camí, en total una mig hora llarga des d'on hem deixat el cotxe. El peu de via es molt evident.

 

1r. Llarg: III+ i IV, 1 parabolt i un burí en uns 25 metres

Comencem a la part esquerra de la paret per terreny fàcil però amb cura de la roca, ja sabem com es. Trobem el primer ressalt assegurat per un parabolt i continuem. Ara arribem al ressalt final més dret i que gaire be al final del llarg, hi ha un burí i entrem a la reunió, còmoda i ample.

2n llarg: V+/A0e, V, V+/A0e, V,  5/6 parabolts, 1 cap de burí i uns 25 metres.

Sortim en vertical a cercar un parabolt. La roca es dolenta, petita i trencadissa. Son passos molt fins i delicats i abans de sortir d'aquest tram trobarem un altre parabolt (A0). Seguim fent ziga-zagues buscant la roca millor i en un gran còdol trobem un cap de burí. Seguim en vertical vers una mena de sostre que passem per la dreta i arribem en un altre ressalt molt pronunciat. Pas molt difícil que el podem fer per la dreta o recte, en aquest cas A0. Seguim en tendència a l'esquerra per paret vertical i passos difícils fins a arribar a la reunió.

3r llarg: V, A0e, V, III, IV+, V+ IV, 4 parabolts i dos burins en 30 metres.

Aquí la roca millora sustancialment, essent magnífica. Sortim per l'esquerra i en vertical a cercar un parabolt que ens porta a un fort ressalt que el superarem, o be en lliure molt difícil o amb un pas d'A0e, per sortir per la dreta. Fent uns passos en flanqueix, entrem en un lloc més fàcil i encararem una placa vertical amb una roca de qüalitat superior. Escalem en vertical amb presa petita on un parell de parabolts en indiquen el camí. Sortir del segon parabolt és el més difícil. D'esprés seguim en vertical per un petit diedre amb un parell de sabines que podem llaçar i ja serem al cim planer de la singlera i final de la via.

El desces el farem caminant escollint qualsavol canal que tenim a la dreta mirant a vall o be, pujant a la Mola i desfent el cami normal  a Can Pobla.  

A estat una via difícil per a mi, molt psicològica, sobretot el segón llarg per la qüalitat de la roca, encara que anant de segon, no pots baixar la guardia. A destacar el tercer llarg, res a veure amb el principi de la via i per fí nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

El primer llarg, comencem a patir

En Ricard, prop de la R1

El segon llarg, difícil i psicològic

25 metres mantinguts

Arribant a la R2 tot tremolant

Més calmat, afrontant el 3r llarg

Havent superat el més difícil

La vetical i magnífica placa final

A la fí, he escalat la Punta Serreta

Via EL GANIVET DEL GRAU DEL SOLANA. Paret del Devessó, Malanyeu

 Dimecres 29 de novembre de 2023

Un dia tornant d'escalar la via PALPANT L'INFINIT, vàrem baixar per un loc que no ho habiem fet mai i a les hores, vem veure una zona a la part més esquerra de la paret del Devessó, que habien unes vies de caire fàcil en aparença i em vaig quedar amb la "copla".

Aquest dimecres quedo amb el Vicenç Nin que escala molt poc i sempre li ve de gust fer alguna escalad senzilla i li proposo fer la via EL GANIVET DEL GRAU DEL SOLANA a Malanyeu, via de grau amable però que la tindrem que equipar.

Per accedir a la via anirem pel camí normal de les vies de part esquerra i abans d'arribar a l paret, prendrem un camí que en durà a un pas  entre la riera. Pujarem per una pista ample i arribarem a ua clariana del bosc i que seguirem un camí a la dreta que puja fins a un pont de roca natural, uns 30 metres abans, comença la nostre via. Es un esperò esvelt i prim on hi ha una fñletxa picada a la roca.

 

1r. Llarg: IV i III, 2/3 ponts de roca i i un clau en uns 25 metres

Ens enfilem a l'esperó i anirem escalant superant petits ressalts sempre en vertical fins a un petit replà on esta la reunió amb dos parabolts

2n llarg: IV, III i II 2/3 ponts, 1 clau i uns 25 metres.

Sortim per la dreta i continuem igual que el llarg anterior. L'esperò es va fent cada cop més estret i al final la roca es un xic trencada. Un cop al final de l'esperó arribarem a un bosc on trobarem la reunió de dos parabolts

Deixarem la reunió i caminarem per camí marcat uns quinze metres fins a situar-nos als peus d'una placa

3r llarg: III i IV, 1 pont de roca i uns 15 metres.

Ens enfilem per la placa i anirem pujant fàcilment fins a cercar un diedre que el passarem per l'esquerra i un cop supert arribarem a la reunió tambe de dos parabolts.

El descens el farem seguint pocs metres vers ponent on trobarem una instal-lació de ràpel. Primer baixarem recte fins a una plataforma del bosc i desp´res a la dreta per un diedre per on puja una via. Arribarem a un replà i acabarem el ràpel. Després seguirem per una cornisa evident a la dreta que ens durà a un ressalt amb una corda fixe que ens deixara en el camí. 35 mts de ràpel +/-

Via senzilla poc aquipada on les reunions sen de parabolts pero no prepaedes per rapelar

Escalada realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera

Recorregut de la via i ràpel

El peu de via

Recuperant el primer llarg

Arribant a la R2

Darrer llarg

Final de la via

Via CANALETA DE LES NIMFES a la Miranda de Sant Magdalena, 37 anys després.

Divendres 10 de novembre de 2023

Seguim recordant vies i la "Canaleta de les Nimfes" és una bona obció per un dia fresquet de tardor. La vaig escalar per primer cop a principis de 1986, que llavors era una paret desconeguda per a mi. Va ser la primera via oberta en aquesta paret i ressegueix una marcada canal amb un rocam immillorable i re-equipada generosament. Podrem troba el burins originals mentre la escalem. Al segon llarg, quan la re-equiparen, van fer una entrada directa, atacant el ressalt pel bell mig, quedant una escalada tota per la canal i més homegènia. Nom als peus de la via.

1r llarg: IV, IV+, V i  IV, 8 expansions en uns 28 metres
Començem a escalar en direcció a la marcada canal. Escalada vertical i amb còdols generosos. Als 3/4 del llarg es fa molt vertical on trobem el pas més difícil i un cop superat, sortim per la dreta de la canal i per placa arribem a un replà còmode on muntem la primera reunió.

2n llarg: IV, V, IV, IV+, IV i IV, 8 expansions en uns 30 metres
Sortim per l'esquerra en direcció el ressalt que tenim a l'esquerra i ens endinsem un altre cop a la canial. El Pas més difícil es superar el ressalt un xic per la dreta i lograr possar-nos damunt d'un gran códol. seguim ara més facilment fins un altre ressalt més fàcil. seguim sempre per la canal fina al darrer ressalt que el superem un xic per l'esquerra i arribem a la reunió final.

Seguirem si no volem rapelar, fent una curta grimpada i després caminant entre còdols sueltos fins garibé el cim de la Miranda de les Magdalenes o be, un tar un rapel de 60 metres desde la darrera reunió.

Bona via, curta però intensa que la podrem convinar amb qualsevol del voltant.

Escalada realitzada per: Santi Guerra i Joan Prunera

Via MALALTS DE ROCA a Abella de la Conca

Diumenge 5 de novembre de 2023 

Amb els primers freds ens acostem a Abella de la Conca per tastar la via MALALT DE ROCA. Dos dels companys ja l'han escalada en dies calorosos, ara toca amb més bona emperatura.

Es una via llarga, d'uns 415 metres pero que 300 son d'escalada real, amb poc o gens d'ambient però emb vistes ben bones de la zona. Discontínua, malgrat tot, en el seu traçat i amb prou vegetació, però amb un rocam ben ferm podrem gaudir d'una escalada llarga de al menys deu llargs.

Per accedir al peu de via, partirem de la carretera abans d'entrar al poble i en una mena de rotonda on no es pot estacionar, prenem un corriol que puja gaire bé fins a la paret i després a l'esquerra. Seguirem el camí tot pujant, primer per camí i després per un parell de tarteres incòmodes. Al poc de mitja hora i havent deixat ja les tarteres, trobarem el peu de via.

1r llarg: III, IV+ i IV, i uns 4 ponts de roca en uns 30 metres.
Pujem per rampa fàcil i encatem una placa vertical. Els ponts de roca, alguns en mal estat, ens indicaran el cami a seguir i en un bon replà muntarem la reunió. La dificultat es centra al mig del llarg.

2n llarg: IV, V+ o V/A0 i V. 2 o 3 ponts de roca, 4 parabolts en uns 25 metres.
Començem per la dreta i encarem una placa vertical i anem escalant. Els parabolts i els ponts de roca en indican també el cami. Al mig del llarg està el pas més difícil del llarg. Reunió en una feixa.

Ara farem un canvi de reunió. Pujarem uns metres per la nostra dreta i seguirem a l'esquerra uns metres. Seguim caminant a munt entre matolls fins arribar a una feixa. Muntarem reunió als peus d'una paret polida per la baixada d'aigua en un terreny amb arbres.

3r llarg: V, V+ o V/A0 i IV. Alguns ponts de roca, arbres per llaçar sabines i 1 parabolt en uns 30 metres
Pugem per la dreta de una mena de canal amb la roca polida per la baixada d'aigua. Llarg brut i incòmode els primer metres en que les sabines ens ajudaran. Un cop passat això, la roca millora i emprenem una escalada per placa fins a la reunió un pel estreta i incòmoda.

4t llarg: IV, IV+ i IV. 2 ponts de roca i 2 parabolts en uns 30 metres
Sortim per la dreta  i encarem una placa  que a mig recorregut es fa fantàstica. Un cop superada entrem per l'esquerra en una mena de diedre petit i seguim per la dreta fins arribar a la reunió. 

5è llarg: IV, IV+ i IV. 2 ponts de roca i 1 parabolt en uns 25 metres
Escalem un esperó de roca compacta on trobarem un pas fi al mitg assegurat per un parabolt. Al final i per la dreta superem un petit ressalt i arribarem a la reunió.

6è llarg: IV, III i II, 2 sabines llaçades en uns 40 metres.
Comencem per l'esquerra en vertical ajudats per dos sabines amb cordinos. La roca a qui no és massa bona. Continuem per un diedre inclinat que ens el podem estalviar per l'esquerra i pugem per terreny molt fàcil i amb matolls fins que arribarem caminant a la reunió.

7è llarg: III, IV, IV+, V+/A0, V i IV+, 3 o 4 ponts de roca i 1 parabolt en uns 50/55 metres
Començem per placa tombada fins que als quinze metres es fa vertical. Anem pujant amb lleugeres ziga-zagues fins a arribar a una placa prou difícil en que arribar i sortir del parabolt serà el més dificil. Un cop superada la placa encararem un petit ressalt i entrem a la reunió

8è llarg: caminant i un petit ressalt de III, 1 pont de roca en uns 40 metres.
Podriem dir que aquest no es un llarg propiament dit, començarem caminant entre matolls i al mig trobarem un pont de roca en una curt ressalt i un cop superat seguim pujant caminant i a la dreta arribarem a una reunió als peu d'una placa tombada. Reunió amb un sol parabolt.

9è llarg: IV, 2 ponts de roca i 1 parabolt en uns 30 metres.
Comencem escalant la placa en vertical per tot seguit flanquejar per una petita cornissa uns grapat de metres a la dreta fins a un parabolt. Després tot recte a munt superant algun ressalt i arriban a la reunió d'un sol parabolt.

10è llarg: III i II, net i uns 45 metres
Pujarem ara per un aresta superant algun petit ressalt molt fàcil. Darrer llarg somés per arribar escalant al final de la via

El descens el farem anant cap a ponent i a la part esquerra d'un coll trobarem una instal.lació de ràpel de tres parabolts amb cordinos. Seran 50/55 metres de rapel ben aeri per la cara Nord. Despés, remuntarem vers llevant un contrafort i emprendrem una baixada per camí mig marcat i amb alguna fita. Seguirem per tartera tipus la que habia en el Pedraforca fins a un altre coll a tocar amb la Torre Xica i des d'aquí fins a la carretera. Entre ràpel i descens conteu de 2 hores a 2:30 hores.

Via amb poc ambient tipica d'aquesta zona, però que es deixà gaudir d'uns llargs amb molt bona roca i nova via per a la "cole"

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Dídac García, Agustín Pérez i Joan Prunera