Via VERDA a la Miranda del Pas dels Francesos, 30 anys després

 Divendres 26 d'Abril de 2024

Un mes de març de 1994 vaig escalar aquesta via per primer cop, des de les hores no la he tornat a repetir. L'atre dia mirant el blog de Roca Calenta de l'amic Jordi Ceballos, hem va fer recordar la via. tenia en la ment que era una via fàcil i equipada, de dos llargs, així que la vaig guardar per una possible matinal i avui ha estat el dia, reconec que ara, no es una via fàcil.

Sortirem del Monestir de Montserrat i prenem les "escales dels pobres" direcció a Sant Benet. Abans d'arribar al Pas dels Francesos, trobarem un corriol pujant per les escales a ma dreta que ens portara a un replà on comença el tercer llarg de la via El Camí de l'Alzina. Seguim canal amunt per l'esquerra fins a arribar a un altre canal a la dreta. Pugem i arribarem a un replà a peu de paret, a l'esquerra comença la nostra via. Espits visibles amb un color verd desgastat, crec que d'aquí pot venir el nom de la via.

1r llarg: V-, V i V+, 7/8 expansions i uns uns 20 metres
Placa compacta de molt bona roca que es va posant ben dreta a mida que anem pujant. Superarem un parell de passos força fins i després d'una vinena de metres muntarem reunió, prou pentjada.

2n llarg: V i IV, 8 expansions en uns 35 metres
Seguirem amb la mateixa tònica de placa compacta i vertical om trobarem un ressalt amb molt bona roca i superat això arribarem a una antiga reunió que ens saltarem. Seguirem, ara amb menys dificultat fisn a un replpa còmode on muntarem la segona reunió

3r llarg: III, neta i uns 10 metres d'escalada real
Llarg de tràmit de poca dificultat però amb roca a controlar. Superarem el petit ressalt i caminarem fins uns arbustos on muntarem la reunió

Del cim, seguim caminant en direcció a la barana del mirador i seguirem el cami que tenim a l'esquera que ens durà a les escales dels pobles i retorn un altre cop al Monestir

Com sempre, després de trenta anys d'haver escalat per primer cop aquesta via, se m'ha fet més difícil, la roca no ha canviat però crec que jo si... segur que si.

Escalada realitzada per: Carles Vallès i Joan Prunera

Vies L'AMADEU FA 60 i FIL A L'AGULLA als Cingles de Malanyeu - Roques del Pelat de la Batllia

Dissabte 23 de març de 2024 

Aquesta zona de Malanyeu, poder es la menys agaïda. Situada a l'esquerra de la Paret de l'altar, trobem unes quantes vies obertes recent ment. Dos d'elles seran les que ens han decidit a tastar aquest indret. Vies de dificultat moderada i poc equipament amb una zona central de roca ben curiosa, un calcari de fussió amb uns còdols separets ben extranys que dona la sensació d'estar en un "rocodrom" i que son essencials per poder progressar. Les vies estan a tocar una de l'atre.

Prenent la carretera que va a Malanyeu trobarem una trencall a mà esquerra que indica a "La Caseta" i "La Solana de Baix" i ens decantem en aquesta desviació. Més endavant la pista es divideix en dos i nosaltres agafarem la de l'esquerra fins passar la Masia de "La Solana" . Seguim pujant fins a arribar a una altre masia. i pasada podem deixar el vehícle en unes feixes. Devant nostre surt un corriol amb fites que prendrem tot seguint-les. Els peus de via queden a l'esquerra de la gran canal. Esl peus de via son marcats amb el nom de "A 60", i l'antre amb una fletxa. Una 1/2 hora d'aproximació una mica fent el "senglar" per dins del bosc

Via L'AMADEU FA 60

 1r. Llarg: IV, dos claus i uns 20 metres

Comencem a pujar en tendència a la dreta per roca una mica relliscosa. Tot seguit en vertical i ara amb roca millor i després un altre cop a l'esquerra fins arribar a la reunió.

2n llarg: IV, dos claus i uns 15 metres

Llarg curiós i podr el millor del llarg, pel tipus de roca de calcari amb fussió de còdols separats. Llarg curt però interessant.

3r llarg: IV, dos claus i uns 30 metres

Sortim de la reunio vers un ressalt més fàcil del que pot semblar. Seguim per roca poc agraïda fins que anem perdent dificultat i arribem a la reunió i final de la via

Descens en dos ràpels per la mateixa via.

La seguent via queda a dreta d'aquesta primera, a uns vint metres mes o menys.

via FIL A L'AGULLA

1r. Llarg: IV+ i IV, un clau en uns 25 metres

Pugem en vertical i després lleugerament a l'esquerra desp´res d'aher superat un petit ressalt. seguim en vertical per una mena de diedre i entrarem a una zona molt bruta de terra. Al final trobarem una baga plana llarga que ens ajudara junt amb una sabina, arribar a la reunió.

2n llarg: IV i IV+ tres claus i uns 25 metres.

Sortim per lèsquerra de la reunió i en vertical pujarem per una placa com el segon llarg de la primera via, Placa calcaria amb fussió de codols. al darrer clau farem un flanqueig ascendent fins arribar a la reunió als peus d'un gran arbre.

3r llarg: III i III+, neta i uns 15/20 metres.

Llarg de tramit unt tant lleig i amb roca a controlar. La reunió en un pel incòmoda.

4r llarg: IV i IV+ (V-), dos claus i uns 30 metres.

Sortim en vertical per placa i amb al gun tram a controlar. Arribarem a una sabina i tot seguit per l'esdquerra, pujarem per un esperó esmolat i prou trencat fins arribar a la reunió de l'arbre que tambe rapelarem.

Descens en dos ràpels per la mateixa via.

Vies de grau amable amb algun punt picant, de roca tant bona com dolenta on podrem posar alguna assegurança flotant prou bona i dues vies noves per la "cole"

Escalades realitzades per: Carles Marqués i Joan Prunera amb Ricard i Miquel

Via TRINXATS a la Trunfa, 30 anys després, Montserrat

Dimecres 6 de març de 2024

A mitjans de 1979, un company, en Feliu, em va potar a escalar a Sant Benet, lloc de Montserrat en que jo encara no habia escalar mai, el lloc habitual era les Agulles. Com que jo ja sabia escalar en artificial em va dir d'anar a la GAM de La Trumfa. Per mi va ser una experiència nova dormir a l'antiga ermita de Sant Benet on dormiem tots al terra amuntegats, no habia guarda i es respiraba un ambient molt fort d'escaladors, cordes, ferros, soroll d'estreps, tot això resonaba dintre d'aquella bòbeda de la ermita. De bon matí ens enfilem al primer llarg en un fort desplom i que en tots el llargs vaig anar de segon a escepció del darrer. Va ser el meu "bateix" a la zona de Sant Benet i una experiència nova el fet de fer un artificial del tot desplomat. Anys més tard, el març de 1994 vaig escalar per primer cop la via TRINXATS a la mateixa roca i més tard, la vaig repetir el 2010. Ara desprès de trenta anys el "grau" de Sant Benet s'ens ha fet molt més feixuc, tenitnt que reposar més cops en les expansions, ni el temps ni la edat perdona, però malgrat tot, hem sortit airosos... que sap més el dimoni per vell que per dimoni!

Arribats a Sant Benet, prenem el camí a les Trinitats i tot just arribem a la roca de La Trumfa, enfilem una canal i en pocs minuts arribem al peu de via.

1r llarg: IV+, V, V/A0 i V, 6 expansions i un pont de roca en uns 30 metres
Comencem per placa llissa de roca poc agraïda i en diagonal a una cornissa. Des d'aquí en vertical fins a un petit ressalt difícil (estrep per poder sortir). Seguim en vertical amb tendència a la dreta fins el darrer ressalt.. Passat la darrera expansió podem aprofitar un pont de roca que tenim a l'esquerra i fent uns passos a la dreta podrem arribar a la reuió.  Els darrers metres son prou difícils i tenem bastant ambient.

2n llarg:  IV, V/A0 i V i 5 expansions en uns 30 metres
Sortim per la dreta de la reunió i seguim en vertical. Les expansions rovellades, ara parabolts, ens indiquen el camí a seguir. Trobarem el primer ressalt força difícil (estrep o "tramposa"). Seguim en escalada difícils fins a un altre ressalt. Per poder arribar a la darrera expansió, farem un pas a l'esquerra i entran en un petit ninxol, xapem l'expansió i seguim en vertical fins que va minbant la dificultat i uns metres abans d'arribar al cim, fem la reunió. LLarg amb un bon ambient.

Del  cim, anirem al cantó oposat a la via i desgrimpant uns metres arribarem a un arbre amb cordinos i anella on farem un ràpel d'uns quince metres.

Ara han passat catorze anys de la última repetició de la via TRINXATS i les sensacions que hem tingut han estat molt diferents on he trobat que la dificultat ha pujat en tot, mig grau més, en el nostre cas, es clar. Al cap del temps les percepcions son bastant diferents. Aquí teniu l'enllaç de fa catorze anys: https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/search?q=Trinxats

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

Via CERDÀ-RIVAS o ARESTA JOAN MANEL a l'Ullal de les Magdalenes, vint i tres anys després. Montserrat

Dissabte, 2 de març de 2024

Pels voltants de l'any 1984 ja vem intentar fer la via CERDÀ a l'Ullal de les Magdalenes i portant una fotocòpia de la guia del Rodés i l'Abraña, no vàrem treure l'aigua clara i vem desistir. El 22 de juliol de 2001 i amb la nova petita guia de Gorros del Luichy, vaig veure que habia una via prou interessant, l'Aresta JOAN MANEL. L'he repetida uns quants cops, el primer cop vàrem pujar per la canal de l'esquerra arribant i fent un petit flanqueig al jardí pentjant. Quan el Guillem Arias va obrir la ULU-APA en el 2012, la vaig tornar a repetir, ara, entrant per aquesta ,quedant un recorregut més llarg. En les guies que tinc, hi ha diferencies sobre els anys d'obertura i els aperturistes on el llibre del Barberà diu que es dels germans Cerdà l'any 1963, en la primera guia del Gorros del Luichy, es del Manolo Muñoz de l'abril de 1984 i en la darrera del mateix Luichy, atribuïda a Joan Cerdà i Salvador Rivas el 1958, amb tot això i que no aclareix res, he dibuixat la ressenya posant els dos noms a la via.

1r llarg: III i III+ i 3 expansions en uns 35/40 metres
Començem escalant per zona prou tombada i amb roca humida i no gaire agrïda. En el recorregut trobarem tres expansions. Al final entrerem al jardí penjant per la dreta . Podrem fer una reunió de tres espits grossos que son molt amunt del jardí o un metres a la deta a la via ULU-APA.

2n llarg: IV i 5 expansions en uns 25 metres
Sortim per l'esquerra i després en vertical, ara si, amb bons còdols. Seguirem així i abans d'arribar a la reunió ens decantarem fent passos de flanqueig ascendent fins a arribar a la reunió.

3r llarg: V i IV+ i 6/7 expansions en 25 metres
Començem el llarg en vetical i escalada fina. Costa de veure les expansions fins que no les tenim a la vora. Proguessem sempre en vertical buscant els millors còdols que son molt bons i superant un parell de ressalts, entrarem a la reunió un xic a l'esquerra. La reuió es un pel incòmoda i penjada.

4t llarg: IV i III i 3 expansions en 25 metres
Sortim per la dreta i seguim pel fil de l'aresta amb bones preses. Els darrers metres els podem fer pel mig amb roca a controlar o decantant-nos una mica a la dreta aprofitant les darreres expansions de la via ULU-APA.

Del cim, baixem una mica pel cantó oposat a la via, arribant a una petita cornisa on hi ha la instal.lació del curt ràpel de 10/12 metres que ens deixarà en el coll de l'Ullal i la Magdalena Superior.

Escalada sempre interesant amb un tercer llarg més fort que els altres donant-li un punt més atractiu a la via.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera amb Agustín Perez i Jordi Esgleas

Via del DIEDRE al Santuari de Corbera. Espinalbet

 Diumenge 18 de febrer de 2024

Per acabar d'arrodonir el dia i escalar la via que ens queda per fer, un cop acabada la via IAIUS, ens decantrem a la via del DIEDRE. Per accedir al peu de via farem la mateixa maniobra deixarem una corda de 60 metres per l'aresta d'Espinalbet per la que rapelarem i un cop a peu de via ens decantarem a l'esquerra a la base d'un esperó vertical on trobarem la reunió. https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2024/01/via-aresta-despinalbet-santuari-de.html

1r llarg: V, IV, V, IV+ i IV, 6 expansions i tres sabines i uns 30 metres
Començem escalant els primers metes per un esperò vertical i en un punt tenim que passar a l'esquerra amb un par més espectacular que difícil i entrarem en un bonic diedre que escalarem en la tècnica fins arribar a la reuió de la via veïna.

2n llarg: IV, IV+ i IV, 5 expansion un clau i un parell de sabines en uns 30 metres.
Sortim per la dreta a cercar una placa i tot seguir en vertical per terreny brut i en algún lloc amb la roca a controlar. Això en durà a un esperò esmolat on son visibles els parabolts. Escalem l'esperò, molt estètic i progressivament arribarem a la reunió i un cop arribi el company a la reunió podrem recollir la corda fixe i remuntar amb les cordes fixes dalt de la cinglera.

Aquesta via ha estat ben trobada, un llarg per un esperò prou interessant seguit per una escalada de diedre ben ferma i un altre via per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez. i Joan Prunera

via IAIUS al Santuari de Corbera. Espinalbet

Diumenge 18 de febrer de 2024

En aquesta paret del Santuari de Corbera, els darrers messos s'han obert quatre vies i una d'elles, la més antiga, "restaurada", i tot això en poc temps i a base de netejar exaustivament la paret de vegetació, tenim a les hores un lloc per escalar prou masificat. No descarto que continuaran les netejes indiscriminades per obir nous itineraris i la pregunta que em faig és: és lícit tot això, realment te sentit? El temps ho dirà...

Per accedir a la via deixarem el vehicle uns cent metres abans d'arribar al Santuari on tenim una pista que baixa en poca estona a uns prats. En un punt, la pista es divideix en dues, prenem la de la dreta o la de l'equerra que ens acostarà al prat. Remuntem pel bosc (fites i cordillets vermells lligats als arbres) i en poca estona i de seguit veurem un corriol que baixa, Després seguim amb ziga-zagues per l'esquerra fins a arribar a la cresta de la cinglera i veurem escrit a la roca Placa de la Llum i A. E. Un cop al capdemunt de la cinglera trobem la instal.lacio de rapel i escrit a la roca IAIUS.

Es nota que a la via s'ha sacrificat una quantitat considerable de arbres del boix, ara no tenim prou amb la papallona del boix, que els destrueix com es la Cydalima perspectalis, especie introduïda i invasora i que ha esdevingut plaga desde 2014, ara també ho som els escaladors. Dit això, la via es del tot prescindible, com a via no m'ha agradat del tot, molt bruta de terra degut a la intensa neteja, roca a controlar en bastants llocs i només te bo el darrer llarg, que crec que és el llarg original de la Placa de la Llum.

Per accedir al peu de via la maniobra es la següent: deixarem una corda auxiliar de 60 metres fixe i rapelarem per ella fins a peu de via. Degut a que, encara que s'ha netejat la paret, han deixat molta cantitat de boixos tallats, no se socarrel, sino a un pam de llargada i evidentment, quan rapelem s'ens enganxaran les cordes sense remei, per això el deixar una corda fixe auxiliar en tot el total de la via a escalar.

1r llarg: V, IV+ i IV 7 punts d'assegurament entre parabolts i cordinos en sabines i uns 20 metres
Comencem pujant en vertical on trobarem algún tram amb roca a controlar, parabolts i boixos tallats ens permetran asseurar-nos. Comta al accedir a la reunió, hi ha molta terra solta i roca trencada.

2n llarg: V i IV, 9 punts d'assegurament entre parabolts i cordinos en sabines i uns 20 metres.
Sortim recte a munt fent un pas de blog per de seguit flanquejar a l'esquerra i seguir per placa. Com  al llarg anterior, vigileu l'entrada a la reunió, terra i pedra trencada.

3r llarg: V, IV+, IV i III i  6 assegurances i uns 20 metres.
Sen dupte el millor llarg. Sortim per l'esquerra amb un parell o tres de passos difícils i continuem per placa. Els primer metres els parabolts estan molt junts, després hi ha distància però la dificultat es més suau i arribarem a la reunió on tenim la corda del ràpel.

Aprofiem la jornada, ara que, practicament, la gent a marxat i escalarem la via que ens queda per fer-ho, la via DIEDRE, però això serà la propera història.

La via no m'ha fet el pes tot i el que m'habien venut, però com deia la meva mare: pa' gustos, colores... i ja tenim un altre via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez. i Joan Prunera

Primer llarg

Un pas difícil al primer llarg

A la placa del segon llarg

La placa del darrer llarg

Els darrer metres del tercer llarg

No gira prou rodona aquesta via...

Via DIRECTA JB a la Miranda de Sant Pere, Montserrat

 Dimecres 14 de febrer de 2024

Fa molt de temps que coneixia aquesta via, però per una raó o altra sempre la deixaba a banda i avui ha estat el dia de poder escalar-la.

La via es curta però intensa, es una escalada directa, de roca molt bona i la dificultat concentrada en tres ressalts no obligats, l'equipació és correcte, tot i que en el segon llarg, es un pel exposada.

Per arribar al peu de via prenem el camí de Sant Joan fins a l'ermita i pasada aquesta, prenem un desviament amb marques blaves. Seguim sempre per l'equerra i en pla on flanquejarem per una cinglera fins avistar la Miranda de Sant Pere. Trobarem fites. Ara toca baixar per canal bruta fins gaire bé al final. de la roca. Desde el pla de les tarantules a peu de via, trigarem una mig hora.

1r llarg: IV, IV+, A0 (dos passos), V i IV, 5 expansions i uns 25 metres
Pujem en vertical fins al ressalt de pedra vermella que tenim damunt nostre. Els passos son molt verticals i ens tiren cap el darrere, Els que no tenim nivell, farem dos passos en A0 i sortim en lliure difícil. Seguim uns metres en vertical i de seguit ens decantem a la dreta per arribar a la reunió.

2r llarg: III, Ae (un pas), V, IV+, A0 (dos passos), V i III, 6 expansions en uns 35 metres
Sortim de la reunió fàcilment vers a un fort ressalt desplomat. Els pas es força dur i si no tenim una "tramposa" tindrem que fer un pas d'estrep. Sortim lleugerament a l'equerra amb pas difícil i en una bona cornissa petita descansem. Seguim recte amb escalada vertical. Aquest tram es una mica exposat però de roca molt franca. Arribarem a un altre ressalt on la roca a la dreta no es massa fiable. Farem dos passos en A0 i sortirem amb passos difícils, però protegits, fins que la dificultat decau molt i arribem a la reunió i final de la via.

Via ràpida i de molt bona roca que podrem completar amb la seva veïna Ramon de Semir (https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/search?q=ramon+de+semir) i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez. i Joan Prunera

Havent superat el primer ressalt 

Arribant a la R1

Havent superat el segon ressalt

Al darrere ressalt

Arribant a la R2 

... i final de la via