Via LA GALLINETA, una variant de la via ELS 3 POLLETS, al Cingle del Pla de Corbera

 

Tornem a la Cinglera de Corbera per tastar una variant de la via Els 3 Pollets i que sembla que te més continuitat, la via de La Gallineta. De fet es una variant, degut a que el primer llarg es comú i uns cinc metres mes o menys, del segon llarg, tot decantant-se a l'esquerra per superar un bon desplom.

Per accedir a la via deixarem el vehicle uns cent metres abans d'arribar al Santuari on tenim una pista que baixa en poca estona a uns prats. En un punt, la pista es divideix en dues, prenem la de l'esquerra i arribarem al prat. Remuntem pel bosc i unes fites ens portaran a la canal de baixada per accedir a les vies. En poca arribem a un petita vall oberta entre arbres. D'es d'aqui en dirigim a la paret i arribarem a una petita cornissa on comença la via. 

1r llarg: III i IV, 6/7 punts d'assegurances entre parabolts, sabines i un clau en 30 metres
Comencem pujant per blocs facilment. Les assegurance ens indiquen el camí a seguir. La roca no es massa fiable en alguns punt degut a que es bruta de terra. Per entrar a la reunió flanquejarem a la dreta. Curiosament la reunió està molt per damunt  d'una mena de plataforma de fusta i que realment serveix per depositar la corda mentre recuperem al company.

2n llarg: IV, IV+ i V, 9/10 punts d'assegurances entre parabolts, sabines i un clau en uns 25 metres
Sortim recte per placa. En un punt, hi ha un parabolt amb una cinta on està escrit "La Gallineta". Seguim en vertical lleugerament per l'esquerra vers a un ressalt. El superem amb molt bones preses pero molt vertical. Després continuem fent un flanqueig vertical però amb bones presses. Per entrar a la R2 Superarem un petit tram vertical i entrem a la R2

3r llarg: V, V+/A0e Iv i III, 9/10 punts d'assegurances entre parabolts, sabines iun clau en uns 30 metres
Encetem el llarg per l'esquerra travessant una canal i entrem en una placa vertical i fina. Continuem amb passos difícils fins que decau la dificultat i seguim escalant per una zona vertical però de grans preses entre els arbres a cada costat fins a arribar a la R3.

4t llarg: II i neta d'assegurances en uns 10 /15 metres
Llarg molt fàcil i de tràmit per arribar al cim de la cinglera

El descens el farem caminant per un camí molt evidint que ens portarà un altre cop als prats de sota l'ermita de Corbera.

Via molt recomanable, tot i estant bastant bruta de terra per l'exaustiva neteja d'arbustos que ha patit la paret. però ràpida i divertida amb passos força bonics i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Víctor Alvà i Joan Prunera

Via GERMINAL a la Paret de la Codolosa, Montserrat

 

Si tenim poc temps per escalar i volem fer una via ràpida amb un equipament vell i només reequipada amb un parell de parbolts, tenim "adrenalina" assegurada, sempre en el meu cas, en aquesta via. Situada a l'extrem esquerra de la prolífica paret de la Codolosa, tindrem tres llargs verticals amb roca variada que va de regular a bona i trams amb corda fixe, no per la dificultat, si no per que el terreny es terrós i brut. La via comença al costat de la via 29 de Febrer que és a la seva esquerra.

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2020/02/via-laietana-18-doctubre-i-via-29-de.html

1r llarg: III, IV i V neta i uns 35 metres, 20 metres d'escalada real
Començem pujant per grades fàcils fins a situar-nos a una fissura/llastra que va a la dreta. Podrem emplaçar un parell o tres de friends pel regorregut. Un cop superada la paret, entrarem en terreny de terra que farem caminant . Els darres metres hi ha una corda fixe que ens ajuda a arribar a la reunió.

2n llarg: IV+, V i II, 3 claus, una reunió i un parell de sabines en uns 35 expansions
Enfilem la paret un xic per l'esquerra pujant fins a una llastra curiosa. Amb passos verticals ens situem al capdemut de la llastra. El pas més difícil es sortir de la placa al final de la llastra i que ens podem ajudar amb una petita sabina. Seguim i trobem una reunió que ens saltem i arribem a un replà on es junten tres vies. Podem fer la reunió en una de les vies amb tres bons parabolts.

3r llarg: IV, V IV+, V i IV+, 3 claus i dos parabolts en 150 metres
Soprtim de la reunió cap a la dreta pujant per placa i diedre un xic trencat. La placa de roca te uns còdols petits fantàstincs, essent els darrers metres, els més difícils però, assegurats per un bon parabolt. La reunió és al cap demunt de la via d'un sol parabolt.

Pel descens, remuntarem per la carena del davant fins a un punt que, als quince metres, podrem baixar per la drecera de Fra Garí i tornar a Collbato.

Via curta i recomanble dintre del seu estil i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustin Pérez i Joan Prunera

Recorregut de la via

Primer llarg

Segon llarg

Darrer llarg

Via CAMÍ ESBARDISSAT als Graus. Montserrat

Aquesta és una de tantes vies que hi ha en aquest sector, sense cap ambient, recorregut irregular i poc atractiu, però, amb algún llarg interessant. L'equipament és del tot característic, parabolts, ponts de roca, bastant deteriorats, espits, claus i sabines. Els tres primers parabolts del primer llarg, només hi ha els "espàrregs", tot i no ser necessaris, podem afegir una plaqueta recuperable i un cargol.

Per accedir a la via, és el mateix que per las veïnes, l'Avi Joan i Joc de Nens. És el primer esperó que hi ha per sota de l'esperò on comença l'Avi Joan.

1r llarg: III i II, 1 parabolt i uns 30 metres
Comencem al fil de l'esperò on hi picat a la roca una sageta. Es un esperò fàcil prou tombat amb flanqueix ascendent a la dreta. Trobarem tres parabolts sense plaqueta. Seguim i en un flanqueix a la dreta per terreny molt fàcil fins anar per una cornisa que ens portarà a una curta placa amb dos parabolts, en un d'ells podem muntar la R1.

2n llarg: IV, II, IV, V 3 parabolts en uns 30 metres
Sotim de la reunió un xic per la dreta per superar els tres metres de placa i fem un llarg flanqueix a la dreta molt fàcil fins a un altre placa. La superem en vertical fins a un ressalt prou difícil i un cop superat aribem facilment i caminant a la reuió sota un gran bloc.

3r llarg: IV+, A0e, V, i caminant 2 parabolts en uns 30 metres. Escalada real d'uns 10 metres
Sortim de la reunió per la dreta superam un tram vertical finet que ens situa un xic a l'esquerra sota un fort ressalt. Hi han un parell de parabolts que ens ajuden a superar-lo (en lliure, no se que és). Sortim del A0e amb bones presses però molt vertial i de seguit anirem, practicament caminant, a la reunió que tindrem que muntar nosaltres o fer-la un xic més a l'esquerra en una petita sabina seca.

Aquest tram. coincideix amb la zona on si junten a prop, l'Avi Joan i la Joc de Nens. De la reunió, prendrem un corriol que baixa una trentena de metres a tocar en una mena de canal. i ha un parell de fites. Al costat està una de les reunions de la via Esperons de Fra Garí. Seguim la canal, ara cap a l'esquerra fins a arribar a una clariana de matolls i fer reunió a peu plà. Hi ha una sageta picada a la roca.

4t llarg: IV, III i IV, 3 pitons, un pont de roca, una reuió i sabines en un 30 metres
Començem per placa inclinada pero de codols molt llissos. Sembla més difícil desde sota. En un punt als quince metres, arribarem a una reunió. ens la saltem i seguim per una mena de diedre canal un xic brut per l'esquerra. Abans d'arribar a la reunió superem un petit ressalt on hi ha un pitó. Muntem la reunió de parabolts sota un desplom.

Per mes seguretat, podem fer una canvi de reunió seguint uns metres a la dreta als peus del diedre de la darrera reunió en un tronc al terra.

5è llarg: V, i II, 1 parabolt, dos claus, una sabina i un pont de roca  en uns 25 metres
Ens enfilem en vertical per un diedre, els passos son difícils però francs. Un cop superat el parabolt, fem uns parell de passos a la dreta i seguim en vertcial arribant a una cornissa o hi ha un pont de roca vell. Ens enfilem en oposició vers una clau i un cop superat entrem en terreny fàcil. Trobem primer una reunió molt nova i un parell de metes més amunt una altre amb cordino i anella per rapelar. Podem fer reunió al gust. 

Final de via que remuntarem uns cinquanta metres trescant pels matolls i la roca fins a arribar al Camí de les bateries. Nova via per la "cole" i una de tantes d'aquesta zona.

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

Recorregut de la via

Primer llarg

Segon llarg

Tercer llarg

Quart llarg

Cinquè llarg

Via DE LES TIETES al Cingle del Pla de Corbera. Espinalbet

Avui essent la primera via de l'any, tastarem una de les darreres vies obertes en aquesta, ja molt saturada paret, la via de les Tietes, podriem dir que és una variant de la via Iaius.

Per accedir a la via deixarem el vehicle uns cent metres abans d'arribar al Santuari on tenim una pista que baixa en poca estona a uns prats. En un punt, la pista es divideix en dues, prenem la de l'esquerra i arribarem al prat. Remuntem pel bosc i unes fites ens portaran a la canal de baixada per accedir a les vies. En un principi, per accedir als peus de via, es rapelava la via que voliem fer, però ara ja han obert un camí per la costeruda canal que tenim a la dreta de la paret mirant a vall i que ens deixà en poca estona a una mena de torrentera i a un petit replà obert entre arbres. Un cop abans d'arribar al replà, tenim una desviació a l'esquerra que ens portarà a les vies, Aresta d'Espinalvet, Diedre de Corbera, Iaius i Placa de la Llum, i la via de les Tietes, que es la que ens toca escalar. Si deguim el camí, escrit a la roca ens indica la via dels Pollets. Pel que em vist ens les reunions està el nom escrit de les vies.

En origen, la via consta de quatre llargs, sent el primer comú amb la dels Iaius, nosaltres no hem fet reunió i ens hem saltat la primera, quedant un llarg, val la redundància, més llarg i més rodó. A partir de la reunió que no hem fet, totes les "xapes" dels parabolts, son pintades de verd. La via comença al final d'una canal amb un peu de via prou incomoda. En el primer parabolt hi ha el nom de la via, Iaius.

1r llarg: V, IV+, IV i V, 14 punts d'assegurances entre parabolts i sabines en 30 metres exactes
Comencem per placa molt fina i humida i anem pujan en vertical, la roca sembla trencadissa peró es prou bona, tot i que hem d'anar amb comte. Arribem a un punt on hi ha dos parabolts de reunó. Ara seguim en escalada ascendent a la dreta per plaques més fines però tot molt assegurat fins a fer un pas de flanqueig a la dreta ajudant-nos d'un arbre que fa "nyigui-nyogui i entrem a la reunió.

2n llarg: IV, V i IV+ , 9 punts d'assegurances entre parabolts i sabines i 30 metres
Sortim per l'esquerra amb escalada vertical seguint els parabolts, però molt franca. En un punt, la via es decanta a l'esquerra per uns trams de placa en adherència per continuar en vertical i fent un darrer flanqueig a la dreta per entrar a la reunió.

3r llarg: V, IV, III i II, 4 punts d'assegurançes entre parabolts i sabines i uns 30 metres
Sortim per l'esquerra a cercar una placa vertical i fina, si flanquegem més a l'esquerra, no es tant difícil. Després seguim ja tota l'estona amb poca dificultat superant un parell de ressalts fàcils i arribem a la reunió i final de la via.

El descens el farem caminant per un camí molt evidint que ens portarà un altre cop als prats de sota l'ermita de Corbera.

Via molt recomanable, tot i estant bastant bruta de terra per l'exaustiva neteja d'arbustos que ha patit la paret. També massa a tocar de la seva veïna, Placa de la Llum, però ràpida i divertida amb passos força bonics, a destacar el segon llarg (el nostre) i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Víctor Alvà, Agustín Pérez. i Joan Prunera

Via INCONDICIONALS DE MALANYEU a la Paret del Devessó

Recentment habia vist que el Joan Baraldés habia restaurat els ponts de roca d'una via que jo ja m'habia fixa't fa molt de temps i que és a tocar molt just de la via La Carla se'n va a la selva. Ha quedat restaurada amb ponts de roca més nous i amb algún parabol mes. Son tres llargs prou bonics. Comparteix la primera reunió amb la via La Carla se'n va a la selva i un petit tram del final del primer i un altre del comencament del segon i que tot deguit, es decanta un xic a l'esquerra. a la Via del costat ens trobem als companys Xavi Diez i Jordi Font i dos amics més que faran la via del costat.

També ens pot interessar:

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2015/01/via-la-carla-sen-va-la-selva-paret-del.html

1r llarg: IV, V, IV+ i IV, entre 8 i 10 ponts de roca i 2 parabolts en uns 35 metres
Comencem escalant en vertical seguint els llaminés ponts de roca amb la típica escalada vertical i forats que caracteritza els primer llargs d'aquestra zona. Anirem seguint les asseguraçes i els darrers metres seguirem per la via veïna a dreta i farem reunió en un replà passats uns arbres.

2n llarg: IV, III, V i IV, uns 3 o 4 ponts de roca, un clau i tres arabolts en uns 35 metres
Sortim en vertical a cercar un clau cassolà per una placa vertical. Superat aixó entrem en un terreny fàcil i trencat. Entrem un xic per l'esquerra i superm un petit diedre. i arribem a una placa asegurada per dos parabolts. Superatda aquesta placa entrem més fàcilment però amb roca un xic brut a la reunió dintre d'uns arbres i muntem la reunió.

3r llarg: V, IV+, IV i V, uns 2 o tres ponts de roca, 2 parabolts i un clau en uns 20 metres
Comencem en vertical un parell de metres i ens decantem a l'esquerra als peus d'un mur vertical i fissurat. Seguim en vertical seguint la fissura i després d'uns passos ben verticals arribarem a la reunió muntada per rapelar.

Els descens el podem fer amb tres ràpels per la via La Carla se'n va a la selva o baixar caminat com és el nostre cas degut aque hi ha molta gent escalant per la zona i un altre via nova per la "Cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera amb els companys Carles Marqués i Víctor Alvà

Via CIRERER D'ARBOÇ al Torrent de Santa Caterina. Trobada Colectiva del C.E. Àliga

Com cada any, al Centre Excursionista Àliga, celebrem l'arribada del Nadal amb un sopar de carmanyola i que l'anomenem "Sant STAE" i així, l'endemà, tenim una excusa per fer una colectiva a Montserrat. A la paret de la Codolosa, ens hem repartit per tota les zona. Aquest cop hem fet cordada amb el companys Carles Ferre, L'Agustin Perez i jo i hem anat a la via Cirerer d'arboç al Torrent de Santa Caterina.

Per accedir al peu de via ho podem fer de forma molt ràpida desde l'ermita de la salut ujant pel Torrent de Santa Caterina i en 10 minuts serem a peu de via

La via son dos llargs de corda on el primer llarg el tindrem que acabar de protegir i el segon es tot equipat. Via ràpida prou assequible per una bona matinal. La via comença al costat un Arboç, arbre que dona nom a la via.

1r llarg: IV, IV+, V, IV+, V i IV+ 4 expansions i un pont de roca en uns 30 metres
Començem vers el pont de roca on de seguit arribarem a un ressalt i un cop superat ens troben un altre un xic més difícil. Continuem per l'esquerra arribant a una petita placa i entrarem en un bon replà on muntar la reunió. 

2n llarg: IV, V IV+, V i IV+, 6 expansions i 2 ponts de roca en uns 27 metres
Sortim en vertical a cercar dos ponts de roca i seguir per placa, que en algún troç és a controlar. Seguim recte fins a un ressalt i un cop superat entrem en una petita cornisa als peus d'un altre ressalt que el superarem per la dreta arribant al a reunió i final de la via.

El descens el farem en un sol ràpel de 60 metres o be amb dos de 30 metres

Via senzilla amb algún punt "picant", ràpida i que la podem conbinar amb qualsevol de les proximitats i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez, Carles Ferré i Joan Prunera

 

Via EL CHICO MOÑÓN a l'Agulla de l'Embut. El Montsec

L'amic Ricard em proposa aquesta via a l'Agulla de l'Embut doncs jo fa temps que la tenia en les pendents, però en el segon llarg, tenia els meus duptes, tot i que en una ressenya que tenia la donaba de V+/A0. "Buenu", lo de V+/A0, a hores d'ara, ni el Ricard ni jo, ho entenem, però és el que corre per les xarxes. Jo tant sols he fet una via en aquest sector, la Montsiciana i el que anomenem Parets d'Ager, sempre se m'han fet molt feixuges les vies d'aquí. Així que hem deixo enganyar i cap a la via que marxem.

El segon llarg no estic capacitat per graduar-lo, però amb un estrep i la "tramposa", tot i així, no es fàcil. A primers d'estrep no arribes, a menys que facis metro noranta d'alçada. Va haber un punt que per sortir a la recerca del parabolt, en Ricard va fer un pas d'estrep amb un "totem" que val saltar fent un "saque" sense conseqüències greus. Ho va resoldre amb un tricam que si va aguantar. No cal dir el que jo vaig patir per recuperar el llarg. Tot i això vàrem sortir per d'alt.

Sortint d'Àger, prenem la carretera que puja fins d'alt de tot de la serralada. Quan siguem ben alts i havent fet uns deu quilòmetres de carretera, trobarem una pista en bon estat que surt a la nostre dreta i la seguirem fins arribar a un gran bloc després de la paret. Podem aparcar abans o després d'aquesta pedra en uns replans al costat de la pista i un corrior ben visible amb fites ens portarà a peu de paret en una mig hora escasa.

1r llarg: IV i V, 4 parabolts i un pont de roca en uns 30 metres
Comencem per placa tombada fins a arribar a un ressalt. El superem i seguim escalant amb cura fins a una petita feixa als peus d'una placa vertical. Escalem amb dificultat la placa i tenim un altre pas dificil a protegir per entrar a la reunió en una cornisa còmoda al costat d'un arbust. La reunió es d'un clau, un espit i un parabolt un xic alts.

2n llarg: Ae+, V+, Ae+, 8/10 parabolts en uns 25 metres
Sortim per la dreta, ja fent us d'un estrep. Els pasos son molt llargs en un començament i curts pel mitg i que fent A0 arribes sortosament amb facilitat. En un punt allargan bastant i/o fas us d'una antena o, en el nostre cas, col.locan un tricam i fen un pas d'A2 segons el cap de corda. Seguim en Ae+ fins a arribar a la reunió en una petita cornisa.

3r llarg: V, IV+ i V, 3 parabolts i un pont de roca en uns 30 metres
Sortim en vertical amb passos fins per placa. Seguim per una fissura ample vers un arbustos ho hi ha un pont de roca que ens porta directes a un fort ressalt. Superem el ressalt i amb tendència a l'esquerra pugem per placa difícil fins arribar a la reunió.

4t llarg: IV+ i IV, 1 parabolts en uns 20 metres
Sortim per l'esquerra per placa vers una llastra. Seguim en vertical a cercar un parabolt i tot seguit per placa inclinada, ara més fàcil, per l'esquerra arribant a la reunió als peus de la feixa.

Pel descens el farem caminat pel cami molt evident i fitat o be rapelant la via doncs les reunions son rapelables. Optem per donar finiquitada la jornada i arrossegant les meus ossos adolorits fins el cotxe... i no va via per la "cole" i val a dir que: "tengui i no vuelvi".

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera