Via DIRECTA JB a la Miranda de Sant Pere, Montserrat

 Dimecres 14 de febrer de 2024

Fa molt de temps que coneixia aquesta via, però per una raó o altra sempre la deixaba a banda i avui ha estat el dia de poder escalar-la.

La via es curta però intensa, es una escalada directa, de roca molt bona i la dificultat concentrada en tres ressalts no obligats, l'equipació és correcte, tot i que en el segon llarg, es un pel exposada.

Per arribar al peu de via prenem el camí de Sant Joan fins a l'ermita i pasada aquesta, prenem un desviament amb marques blaves. Seguim sempre per l'equerra i en pla on flanquejarem per una cinglera fins avistar la Miranda de Sant Pere. Trobarem fites. Ara toca baixar per canal bruta fins gaire bé al final. de la roca. Desde el pla de les tarantules a peu de via, trigarem una mig hora.

1r llarg: IV, IV+, A0 (dos passos), V i IV, 5 expansions i uns 25 metres
Pujem en vertical fins al ressalt de pedra vermella que tenim damunt nostre. Els passos son molt verticals i ens tiren cap el darrere, Els que no tenim nivell, farem dos passos en A0 i sortim en lliure difícil. Seguim uns metres en vertical i de seguit ens decantem a la dreta per arribar a la reunió.

2r llarg: III, Ae (un pas), V, IV+, A0 (dos passos), V i III, 6 expansions en uns 35 metres
Sortim de la reunió fàcilment vers a un fort ressalt desplomat. Els pas es força dur i si no tenim una "tramposa" tindrem que fer un pas d'estrep. Sortim lleugerament a l'equerra amb pas difícil i en una bona cornissa petita descansem. Seguim recte amb escalada vertical. Aquest tram es una mica exposat però de roca molt franca. Arribarem a un altre ressalt on la roca a la dreta no es massa fiable. Farem dos passos en A0 i sortirem amb passos difícils, però protegits, fins que la dificultat decau molt i arribem a la reunió i final de la via.

Via ràpida i de molt bona roca que podrem completar amb la seva veïna Ramon de Semir (https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/search?q=ramon+de+semir) i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez. i Joan Prunera

Havent superat el primer ressalt 

Arribant a la R1

Havent superat el segon ressalt

Al darrere ressalt

Arribant a la R2 

... i final de la via

Via XIMPLETA al Cingle dels Cavalls. Sant Llorenç del Munt

 Diumenge 4 de febrer de 2024

"Si hay que ir se va, pero ir pa' na', es tonteria"..., com ja he dit algún cop, l'escalada a Sant Llorenç del Munt, mai ha estat de les meves preferides, tot i que he escalat un munt de cops les classiques habituals a finals dels 70' i als 80'. Fa un temps mirant el blog del Manel i la Ita, (https://fuertescabassa.blogspot.com/2023/03/sant-llorenc-del-munt-cingle-de-la.html), em va cridar l'anenció una via que era equipada amb generositat al Cingle dels Cavalls. Fa poc, vaig poder escalar la via Serreta, però anave al darrera de l'amic Ricard Rofes i tot i que no esta al mateix lloc la via, m'he refiat del "raro instinto del hombre blanco" per tobar la via. No ha estat així, m'he confós uns quants cops però a la fi, després d'una hora llarga de pujada, hem trobat el peu de via

Prenem la canal de les Bruixes que ens porta a Can Pobla i abans d'arribar-hi, agafem un desviament cap amunt al Cingle dels Cavalls i el Bolet de Can Pobla, un cop  ja hem divisat la Punta d'en Serreta, aqui ve l'aventura, no he sabut trobar un cami natural i després de fer una bona estona el senglar pel bosc, hem trobat el peu de via.

1r. Llarg: IV, II i caminant 6 parabolt en 30 metres

Comencem en vertical i de seguit, escalar lleugerament a l'esquerra. Seguim en vertical una bona estona fins que decau la dificultat i arribem a un llarg ressalt. Caminem una quinzena de metres a l'esquerra i arribarem a la reunió.

2n llarg: V/A0 i IV i 7 paraboltsen en 30 metres.

Sortim per l'esquerra a cercar un tram vertical. Dificultat no obligada per superar el ressalt i continuem en escalada per placa i en tendència a la deta. Arribarem a un bon replà als peus d'un ressalt. llarg amb cert ambient.

3r llarg: V/A0, IV+, caminant, V+, A0, Ae (un pas) i V+ 4 parabolts, 1 clau i 4 espits en 30 metres.

Superem el ressalt en lliure o en A0 i seguim per placa. Arribarem a un clau vell i escalarem un petit esperò de roca magnífica i amb un petit pas de flanc entrarem a una zona bruta de terra i herbes seques. Anirem a l'esquerra a cercar el primer espit. Amb uns passos molt fins ens decantem a la dreta  a la vertical de tres espits i progressarem en A0. El darrer pas, el farem amb un pas d'estrep. El més difícil es sortir de l'estrep. Un cop superat, caminarem uns deu metres fins a arribar a un pi, on muntarem la reunió final

El descens el farem caminant per camí marcat i escollint qualsavol canal que tenim a la dreta mirant a vall o be, pujant a la Mola i desfent el cami normal  a Can Pobla.  

Via equipada amb generositat. La roca es la que es i no podem demanar res mes, tot i que es deixa escalar prou be ,sempre amb cura de quin còdol ens refiem. El darrer llarg, massa dificil pel que fa a la via però amb un estrep i moral, sortim, aqui la roca es magnífica i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera amb Enedina Perez i Agustín Perez

Situació de la via

Primers metres

Començant el segon llarg

El tercer llarg

El company superant la vertical placa final

Cordada de jubilats

Via DEL LLIT a la Codolosa, Montserrat

 Divendres 26 de gener de 2024

Una matinal ràpida dona per poca cosa, arribar, escalar i marxar, no tenim que fer esperar a les dones... aixì que decidim anar a una via de dos llargs a la Paret de la Codolosa. Es una via de nova fornada, tota equipada i que en tres quats d'hora mal contats farem sense gaires problemes.

Comencem la via a l'entrada de la Cova de les Arnes, a l'extrem esquerra de la popular paret i a l'esquerra de la via Josep Monistrol.

1r llarg: V+ (A0), V+ i V, 9 expansions i uns 30 metres
En enlairem fent un pas de blog un tant brut i amb algún còdol no massa fiable degut a que començem per una mena de construcció. Desprès farem passos fins per placa on sempre trobarem una expansió on assegurar el pas. La part final es una mena de diedre amb algún pas a controlar i un tant brut de terra però sempre ben assegurat. La reunió la farem al costat d'uns arbres en una cornissa prou còmoda.

2r llarg: IV, IV+ i IV, 4 expansions i una sabina en uns 25 metres
Sortim per l'esquerra per terreny un xic trencat fent un flanqueix ascendent i anat a cercar la paret. Tot seguit pujem en vertical i per placa agraïda. Al final de la placa trobarem la reunió a l'esquerra que es la mateixa que la via del Diedret.

Per baixar farem un ràpel d'uns 45 metres des de la mateixa reunió que ens portarà a la Cova de les Arnes. Tambe podem baixar caminant anant a buscar la drecera de Fra Garí.

Via ràpida que podrem completar amb qualsevol veïna de la zona si tenim temps i nova via pe la "cole"

Escalada realitzada per: Santi Guerra. i Joan Prunera

Via ARESTA D'ESPINALBET. Santuari de Corbera, Espinalbet

 Dijous 25 de gener de 2024

Tornem al Santuari de Corbera per tastar una de les noves vies de la cordada Pany-Baraldes que han obert fa poc en aquest solitari indret.

Per accedir a la via deixarem el vehicle uns cent metres abans d'arribar al Santuari on tenim una pista que baixa en poca estona a uns prats. En un punt, la pista es divideix en dues, prenem la de la dreta o la de l'equerra que ensacostarà al prat. Remuntem pel bosc (fites i cordillets vermells lligats als arbres) i en poca estona i de seguit veurem un corriol que baixa, Després seguim amb ziga-zagues per l'esquerra fins a arribar a la cresta de la cinglera i veurem escrit a la roca Placa de la Llum i A. E. Trobarem unes cordes fixes que es ajudaran a arribar a una agulla. Un metre per sota de l'agulla està el ràpel que farem per acedir al peu de via.

La maniobra es la següent: deixarem una corda auxiliar de 60 metres fixe i rapelarem per ella fins a peu de via. Degut a que, encara que s'ha netejat la paret, han deixat molta cantitat de boixos tallats, no se socarrel, sino a un pam de llargada i evidentment, quan rapelem s'ens enganxaran les cordes sense remei, per això el deixar una corda fixe auxiliar en tot el total de la via a escalar.

La via es pot escalar amb dos llargs de 28 metres però el primer, per nosaltres ha estat bastant dur i l'hem fet amb dos. Trobarem una reunió als 14 metres, desprès un altre, també de 14 metres i una darrera de 28 metres. Si hi ha gent que esta baixant quan escalem, ens molestarà bastant com ens va passar a nosaltres, degut que entre la corda fixe i els que rapelen, no queda espai lliure per progresar amb comoditat. Tot això ens va causar certa molestia.

1r llarg: V, V+ (A0), V+ i IV+, 4 expansions, 2 claus i un parell de sabines en uns 14 metres
Comencem per placa difícil i arribarem a un diedre i que tota l'estona el seguirem amb passos de bavaresa i escalada en oposició. Al mig, trobarem la dificultat més forta que no serà obligada. En un punt s'acaba i entrem en un petit replà on hi ha una reunió i en el nostre cas, la muntem.

2n llarg: IV-, V i IV+,. 2 expansions, 2 claus i un parell de sabines en uns 14 metres
Sortim de la reunió per placa i de seguit continuem com el llarg de sota, amb bavaresa i oposició. Els passos no son tant durs com en el tram més difícil del primer llarg, però atlètics. Quan s'acaba el diedre ja podrem entrar a la reunió, als peus d'una placa.

3r llarg: IV, IV+ i IV, 5 expansions, i alguna sabina en uns 28 metres
Sortim per la dreta a cercar una placa i tot seguir en vertical per terreny brut i en algún lloc amb la roca a controlar. Això en durà a un esperò esmolat on son visibles els parabolts. Escalem l'esperò, molt estètic i progressivament arribarem a la reunió i un cop arribi el company a la reunió podrem recollir la corda fixe i remuntar amb les cordes fixes dalt de la cinglera.

La via està be, te dos llargs força potents que es poden fer amb un de sol i un darrer amb un esperò molt estètic, però tota la "moguda" que s'ha de fer, resta encant a la via, malgrat tot això, tenim via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez. i Joan Prunera

Via INTEGRAL MIRANDA DE FRA GARÍ entran per la via MÒNICA a La Codolosa. Montserrat

Dissabte 23 de desembre de 2023

Recorregut discontinu poc atractiu, amb trams escalables amb roca bona en general. Ideal si anem amb escaldors novells o gent que escala poc. La via la trobarem a la part esquerra de les vies de la paret de la Codolosa , al costat dret de les vies Any de Trapas i 29 de Febrer . Hem començat per la via Mònica

1r llarg: IV, 4/6 expansions en uns 30 metres
Pugem en vertical per roca molt bona i seguit els parabolts arribaem a una reunió. La passem i seguim fins que la dificultat decau molt i muntem la reunió.

Ara farem un canvi de reunií i seguirem per l'esquerra caminanr per una mena de feixa fins arribar a un esperò i que a pocs metres del terra trobare la reunió.

2n llarg: IIV, un clau en uns 20 metres
Pugem per l'espreró tombat  amb roca en algun tram a controlar fins a arribar a un ressalt on trobem la reunió

3r llarg: IIV i III, dos claus i un parabolt en uns 20 metres
Superem el resalt sortin de la reunió i continuem per l'esperò fins a arribar a un altre ressalt on muntem la reunió.

4t llarg: IV, III i IV, un parabolt en uns 40 metres 
Superem el ressalt i seguim per plaques tombades. Aqui ve quan es lia la cosa. Nosaltres hem continuat per un altre esperó a la part esquerra i un cop a dalt i caminant, fem un petit descens i arribem al torreó final de la via. Hem muntat una reunió en una soca seva i vella.

5è llarg: III, V/A0 i IV i un pont de roca i tres parabolts en uns 15 metres
De la reunió anem a cercar una fissura amb un pont de roca. En enfilem en vertical amb passos difícils no obligats fins que sortim un pel a la dreta i arribem al cim del torreó muntant una reunió d'un sol parabolt que hi ha al terrra i final de la via.

Pel descens baixarem per l'esquerra mirant a collbató i de seguit passarem pel quart llarg desgrimpant per una canal que amb marques grogues en portarà a la drecera de Fra Garí i en poc més de mig hora serem al camí.

Via nova per la "cole" pero un tant prescindible i amb poc interés.

Escalada realitzada per:  Vicenç Nin i Joan Prunera

Primer llarg de la via Mònica

Entran a la R3

Darrer llarg

Arriban al final de la via

Final de la via

Via PENSIONISTES a la Codolosa. Montserrat

Diumenge 21 de gener de 2024 

Tornem al, ja massa saturat, sector de Montserrat de la Codolosa a tastar la via PENSIONISTES que em falta a la "cole". La via busca obrir-se lloc entre l'espai que queda lliure entre la via ALIMERA i la de LES CABRES. Per cert, ara algú a escrit el nom de les vies a l peu i que gràcies a això, podem anar una mica més orientats; no pasa el mateix en la part de dalt que la gent va despistada com és el cas d'avui.

La via la trobarem tota equipada amb austeritat,es sent necessari només entre 6 i 8 cintes i si voleu un parell de friends mitjans o petits i no necessaris per un emplaçament eventual.

1r llarg: IV, IV+ i IV i 4 expansions en 30 metres
Comencem en diecció a un pont de roca i seguim per una mena de diedre canal no masa consistent en algún punt. Seguim mirant de no "xapar" expansions dels costats per no despitar-nos i escalem per placa fins a arribar a un roc gran que el superarem per l'esquerra i ja caminant, entrarem a la reunió.

2n llarg: III, IV+, V, IV+ i IV i 6 expansions en 30 metres
Procuran no perdre el camí, de la reunió, escalarem una placa tombada vers la dreta a cercar un ressalt. Podrem assegurar un primer pas amb un friend mitjà en una llastra. El pas que farem es més fàcil del que pot semblar. Amb una tibada escalarem en bavaressa i tot seguit a l'esquerra i ens situarem en una petita cornissa. Ara tenim una placa fina que escalarem fins a arribar a un fil d'esperó. Escalem a l'esquerra i seguim en vertical. Entrarem en un petit diedre i un cop superat arribarem a la reunió que tenim a la dreta.

3r llarg: III, IV, IV+ i IV i 5 expansions en uns 25 metres
Sortim facilment per la dreta i pugem per placa. Si no hem escalat varies vies d'aquí, segur que ens despistarem per les expansions i cordinos que hi ha pel voltant, però amb una mica d'imaginació trobarem el cami correcte. En un punt del llarg trobarem un pas una mica més picant però ben assegurat. La reunió sera la mateixa que la ALIMERA (això crec) i que també serà el ràpel pel descens.

De baixada podrem fer-ho rapelant per la vi,a ja quetenim les reunions raplelables de la via ALIMERA o baixar acostant-nos a la drecera de Fra Garí que en poc mes de mig hora serem un altre cop al començáment del camí.

Una nova via més per la "cole" en aquest sector ja massa saturat o més ben dit, colapsat de Montserrat.

Escalada realitzada per:  Carles Marqués i Joan Prunera amb Dicac i l'Agus

Via PLACA DE LA LLUM al Santuari de Corbera. Espinalbet

 Dissabte 13 de gener de 2024

La placa de la llum és una via oberta ja fa uns quants anys i que busca les parts escalables entre la vegetació. L'any passat la cordada Panyella-Baraldes la van re-equipar, fent una nateja exaustiva i deixant-la llesta per escalar-la amb més comoditat. És un lloc tranquil i que, de moment, no podem accedir a la via sino és rapelant-la. Consta de tres llargs, sent el segon, el més bonic. Tota assegurada amb ponts de roca, parabolts i claus, no farà falta portar res mes.

Per accedir a la via deixarem el vehicle uns cent metres abans d'arribar al Santuari on tenim una pista que baixa en poca estona a uns prats. En un punt, la pista es divideix en dues, prenem la de la dreta i arribarem al prat. Remuntem pel bosc (fites i cordillets vermells lligats als arbres) i en poca estona i de seguit veurem un corriol que baixa, Després seguim amb ziga-zagues per l'esquerra fins a arribar a la cresta de la cinglera i abocat al buit, veurem la instal-lació dels ràpels. Seran tres, el primer de 25/27 m, un segon de 25 m. i el darrer de 20 m. i ja serem al peu de via. Vint minuts mal contats d'aproximació.

1r llarg: V, IV+, V i IV. 2 expansions, 2 claus i 2/3 ponts de roca en uns 20 metres
Comencem per l'esquerra de la reunió fent un parell de passos difícls i emprenem un flanqueig a la dreta. En tot moment en la via, les assegurances ens marquen el camí. Ja al costat dels arbres remuntem amb un pas delicat en vertical i anirem pujant per placa fins a arribar a la reunió un pel incòmoda i pentjada.

2n llarg: V/A0, IV+, V, IV i V,. 5 parabolts, 6/7 potns de roca i uns 25 metres
Sortim per l'esquerra d'una soca seca a cercar un parabolt. Per superar facilment el pas farem un pas en A0 i seguirem en vertical tota l'estona per placa i per "canalons". Arribarem a una llastra que la superarem en "bavaressa" i tot seguit entrarem en una cornisa petita. Uns parell de passos a l'esquerra i pujarem per placa de "canalons" i amb passos difícils, entrarem a la reunió que també es un pel incòmoda.

3r llarg: IV, III i II 2 claus i una expansió en uns 25 metres
Llarg de tràmit, només per arribar a dalt. Sortim en vertical vers un ressalt que el superarem sense gaire dificultat i després tot en vertical per plaques i ressalts molt fàcils i un tant brut de terra. En algun punt la roca no és massa bona i arribarem a la darrera reunió i final de la via.

Via recomanable, tot i que rapelant-la no em feia gaire gràcia, però que a la fi a resultat millor del que esperabem i una nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez. i Joan Prunera

El flanqueig del primer llarg

Arribant a la R1

Començant el segon llarg

Els "canalons" del segon llarg

El fàcil darrer llarg

Anticicló, mar de núvols i el Montseny de fons