diumenge, 6 de març del 2022

Via TRACA I MOCADOR al Serrat d'en Muntaner. Montserrat

 Dimecres 2 de març de 2022

Aquest cop voliem anar a Malanyeu però arriban a Montserrat ja veiem que la cosa no anave gaire be i decidim quedar-nos aqui. La qüestió es que per la apart alta està tot molt tapat i decidem anar a Collbató i de cop recordo una via que per dos cops no vem trobar, la Traca i Mocador dels germans Masó al Serrat d'en Muntaner. Un dia que vaig estar a la Pastereta, hi habia una cordada i hem vaig quedar amb la "copla" i aquest cop anem decidits a trobar-la.

La via es la típica que ens tenen acostumats aquest parell d'escaladors, una via on menys t'ho esperes. Son dos llargs prou encertats com a plan "B", però no per tornar-hi. La roca va millorant a mida que pujes en el prime llarg i algo menys en el segon, però com ja dic, es una bona opció si tot s'ens torça.

Per arribar a peu de via seguirem el camí a l'Artiga Alta i ens desviarem pel cami marcat amb una fita a l'alçada del Frare de Baix. Seguirem per cami poc marcat amb tendència sempre a la dreta i fent servir (en el nostre cas) del "raro instinto del hombre blanco", arriarem a peu de via marcat amb una fletxa picada a la roca. D'entrada ens fa pensar que de cap manera aqui hi ha una via, però si..., de luny ja veiem les expansion molt amunt.

1r llarg: III i IV, 3 expansions i uns 30 metres
Comencem grimpant fàcilment i assegurant-nos a un parell de sabines que hi ha i de seguit ja veiem els parabolts. La roca va millorant a mida que pugem i es fà del tot fantàstica. La reunió, de dos parabolts en un relleu.

2n llarg: III i IV, 3 expansions i uns 35 metres
Comencem per placa tombada i en clara escalada ascendent a la dreta fins un ressalt, el superem i anirem directes a una mena de canal amb arbustos. A la dreta de l'arbust tenim un esperó que escalarem. Compta que per accedir, la roca es un xic trencada. Escalem l'esperò i podrem posar un pont de roca o un tascó/friend per assegurar els darrer passos de la via i així arribarem  a la reunió de dos parabolts.

Per baixar, pujarem fins el cap demunt del serrat i seguirem unes fites tot crestejant facilment fins que un corriol a la dreta i unes fites, ens duran al camí de l'Artiga Alta en uns 15 minuts i nova via per la cole.

Escalada realitzada per: Agustin Perez i Joan Prunera
El company recuperant el primer llarg

Sortint de la primera reunió

El segon llarg

Malgrat tot, el temps ens ha deixar escalar

Via TARANNÀ DOMÈSTIC a la Paret del Devesso a Malanyeu

 Dissabte 5 de febrer de 2022

La Tarannà doméstic es una via de de la part esquerra de la paret del Devessó, la zona menys agrïda d'aquesta zona, tot i que a primera vista no inspira gaire a escalar-la, ens pot sorprendre prou. La dificultat es baixa però no hi ha cap expansió, tindrem que assegurar nosaltres tots el llags. Equipada amb ponts de roca en molt mal estat, només ens serviran per seguir l'itinerari. Una bona escalada per combinar-la amb d'altres de la zona.

1r llarg: IV, ponts de roca en mal estat i uns 45 metres
Comença a la vertical d'un gran bloc de pedra. El superarem per la dreta amv roca una mica a controlar i entrarem en una part mes fàcil fins una plca amb un pont de roca. Al final d'aquesta plca tindrem un ressalt tambe amb un pont de roca en mal estat i de deguit entrarem a un bosc penjat i muntarem reunió en el arbre.

2n llarg: III i IV, ponts de roca en mal estat i uns 35 metres
Sortim de la reunio vers una placa estreta i fissurada. Seguirem tota l'estona en vertical i un parell de ponts de roca en mal estat ens indicaran el camí. Al cap de 30/35 metres entrarem en un un replà amb un fort ressalt i un pont de roca en mal estat. Aquí muntarem la segona reunió a reforçarla amb friends i tascons mes aviat grans.

3r llarg: V i IV+, neta i uns 25 metres
Començem a enfilar-nos pel ressalt amb una bona fissura i tot seguit fent un pas a l'esquerra continuem ara amb més facilitat fins un replá. Tenim un esperó davant nostre i l'escalarem un xic per la dreta fins arribar a una reunió que es de la via Malalts de Roca i muntem la darrera reunió.

Per baixar podem optar per rapelar de la veina via Aina o seguin la cresta fins el camí

Via prou encertada malgrat lo selvàtic de l'entorn i nova via pe la cole.

Escalada realitzada per: Dídac García, Agustín Perez i Joan Prunera
El darrer llarg

Començant el primer llarg


Via JOC DE NENS entrant per l'AVI JOAN, Els Graus de Collbató, Montserrat

 Dimecres 2 de febrer de 2022

Aquest cop porto a un company que no escala gaire a fer una via en apariencia, senzilla. Es la via anomenada "joc de nens", entrarem per un altre via, la de l'Avi Joan, per fer més llarga l'activitat essent una bona combinació de llagrs, malgrat tenir una equipacio molt austera i mancada d'ambient, com sol passar en aquest paratge de Montserrat.
La via en si no te cap interés, només el de portar algú que escali poc o gens, tot i que el grau que vaig trobar per les xarxes era molt baix, m'ha sorprés el segón i tercer llarg de la pròpia via amb passos que en van semblar prou fins.
Escalada realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera


dilluns, 31 de gener del 2022

Via XIN XAN a la Paret d'Escales, Soperia

Dissabte 29 de gener de 2022

Tants cop passant per l'embassament de Soperia i mirant-me la paret d'Escales, i mai havia escalar aquí. Y no serà per ocasions, però no havia manera. Aquest cop, planejant una sortida, em proposen vàries opcions i surt "Soperia"... per què no? Són molts quilòmetres per un dia i només som dos, però la proposta paga la pena. Arribem massa d'hora i a la paret i fa fred, ven i no toca el sol. Ens hem d'esperar fins a les dotze del migdia i llavors ja dona de ple l'escalfor a la paret.

La via es molt bona, molt assegurada, tot i que han tret parabolts, però es fa molt bé. El grau que he trobat per les xarxes, al meu parer, està molt inflat, de debò, mireu que jo soc dolent i covard escalant, però es que la via te passos aïllats de V i V- i molt protegits, predomina el IV. Comença amb plaques tombades i es va fent vertical a mesura que pugem. Tan sols el darrer llarg, té una pega, que la roca és a controlar, tantmateix amb tranquil.litat, es fa molt bé. Del tot recomanable. A l'hivern, escaleu a partir de les dotze del migdia i a l'estiu molt d'hora.

1r llarg: IV, IV+ i V-, 14 expansions i uns 40 metres
Comencem molt tombats i seguint els parabolt, a mesura que pugem l'escalada es fa un xic més difícil, però amb les assegurances tan a prop ens hi trobarem valents. Llarg molt maco

2n llarg: IV i IV+, 9 expansions i uns 35 metres
Sortim de la reunió un xic per la dreta i anirem seguint els parabolts, trobarem un parell de ressalts una mica més difícils, però com ja dic, les assegurances no ens faltaran. Bona tirada un mica més vertical.

3r llarg: V, IV+ i IV, 14 expansions en 45 metres
Sortim de la reunió en vertical, ull que el primer parabolt es mou. I encara escalarem sempre seguin els parabolts. L'escalada és vertical i mantinguda en el seu grau, però ens permet de reposar en molts llocs. Quan decau la verticalitat entrarem per la dreta d'un ressalt i en la cornisa farem la reunió. Llarg molt bo.

4t llarg: IV, IV+, 5 expansions en 25 metres
Sortim per la dreta escalant tot una sèrie de ressalts  sempre seguin els parabolts i entrarem en un altre cornisa i muntem la reunió.

5è llarg: IV, IV+ i V 11 expansions en 45 metres
Comencem en vertical i com ja dic, seguint els parabolts. El llarg el molt maco però la roca és a controlar. La dificultat màxima es concentra en els deu darrers metres. En una part vertical i en placa trobarem dos parabolts seguit, per l'esquerra la roca és molt trencada, ho superarem per la part dreta de la placa i això ens durà a una segona placa, també assegurada per dos parabolts i un cop superat, ja serem a la feixa. Uns quatre metres endavant veurem la reunió a la paret de la feixa. Malgrat la roca, llarg molt bonic

El descens és tota una petita aventura, Seguirem a l'esquerra vers la part alta de l'embassament i ajudats d'un passamà i per una cornisa, entrarem en un túnel amb cadena. Això ens portarà a una sèrie de finestres abocades a la presa, nosaltres seguirem un altre túnel a la dreta que ens menarà a la cara Nord de l'embassament i seguin per una feixa, també amb passamà arribarem  a la part alta de l'embassament. Ara saltarem la tanca i baixarem fins a un passamà que en durà a les vistoses escales excavades a la roca. Anirem amb cura, doncs estan malmesas pel pas dels anys. Trobarem passamans vells que ens ajudaran per anar més segurs i ens portaran un altre cop al peu de via. En total uns 35 o 40 min. de baixada, depenent del que ens entretinguem.

M'ha fet molt bones sensacions aquesta via amb el fet que feia mot temps que no de cotava el grau d'una via, i nova via "diventente arrampicata" per la "cole".

Escalada reralitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera
Comencem el llarg amb placa tombada

La part mes fina del primer llarg

El segon llarg

Arribant a la segona reunió

Tercer llarg, vetical i mantingut

Arribant a la tercera reunió

El fàcil quart llarg

Tot el recorregunt amb bon ambient

El darrer llarg

Fita aconsegida!!!

dimarts, 4 de gener del 2022

Via DIAMANT al Sòcol del Coll de la Porta. El Montroig

 Diumenge 2 de gener de 2022

Que millor que acabar l'any i començar-lo escalant, per al que ens agrada, està clar. Avui era tot ple de boira el poble de Sant Llorenç de Montgai i no es gens engresgador escalar pels voltants així que passem al pla "B". El Ricard es treu de la "xistera" una via prou interessant, tant com que està en un lloc que jo no he escalat mai, el Sòcol del Coll de la Porta, així que ens decidim anar-hi.

Arribats a Vilanova de la Sal prenem la pista que porta a l'ermita de Montalegre i abans d'arribar, en un pronunciat revolt, estacionament en una eplanada. Prenem la pista per la base de la paret del Montroig fins a arribar al Coll de la Porta, tot seguit prenem un corriol on davallarem per camí poc marcat fins a la base del Sòcol. Seguim ara a la dreta per sota de la paret i en un punt veurem una gran canal amb herba a la paret, pugem en direcció a la paret i ja veurem els primers ponts de roca. Aquí comença la via que hem escollit.

1r llarg: V, IV+ i V, uns 6 ponts de roca en 25 metres
Comencem escalant un mur vertical fins a assolir un pont de roca, Flanquegem a l'esquerra on trobem un altre pont i seguim per una mena de diedre per tornar a la dreta i escalar una placa. La roca és molt bona, una mica brut de terra però bona. Seguim per placa on al final superarem un petit ressalt per l'esquerra i entrarem a la reunió, petita però còmoda.

2n llarg: IV+, V+ i V, 4 o 5 ponts de roca i 2 espits en 20 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra a cercar un pont de roca i decantar-no un altre cop a la dreta ver un ressalt vertical equipat amb dos ponts de roca, aquí taenim un pas difícil. El superem i seguim per plca superan un parell més de ressalts assegurats amb un espit cada un d'ells. Un cop superat el darrer entrem per la dreta a la reunió molt còmoda.

3r llarg: IV+, V, 6a/Ae, V+ i V, 2 o 3 ponts de roca i 4 parabolts en 25 metres
Aquest és el llarg més difícil. Sortim de la reunió a cercar un diedre on ja veiem una expansió. Un cop superat entrem en un fort desplom a equipar. El parbolt és lluny i haurem d'emplaçar assegurances flotants per arribar (en el meu cas, fent trampes). Superat aquest fort desplom, seguim per diedre amb un darrer ressalt també assegurat per un parabolt i de seguit, arribem a la reunió.

De la darrera reunió arribem caminant al Coll de la Porta i d'aquí prenem la pista fins on hem deixat el vehicle.

Una via que m'ha sorprès, tot i que el darrer llarg no és del meu nivell i que l'he fet amb totes les "trampes" possibles, ha estat una bona escalada, tot sent curta, a mi se m'ha fet llarga i nova via per la "cole"

A la primera reunió hem trobat un "habitant" inofensiu de les roques i pel camí també, una Hemorrhois hippocrepis (serp de ferradura) aquesta del camí l'hem fet fora de la pista que habia molt de transit de 4x4

escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

Començant la via

Entrant al diedre

El company recuperant el llarg

El segon llarg

Arribant a la R2

Primers passos difícils

Habent superat el 6a en lliure

Molt calor per ser gener però contents

Aqui fent d'Esteve Irwin i salvant la serp de posibles 4x4

Esperó Sud del Puigsacalm pel camí dels Tossells

 Divendres 31 de desembre de 2021

El Puigsacalm no es caracteritza per tenir un rocam d'allò més adient, però "deunidó" la de vies que s'han obert darrerament. Aquest cop, per acomiadar l'any i per queno, fer baixar els no pocs excesos de torrons i àpats d'aquestes festes, en convencen de fer una "excursió-escalada per terres de la Garrotxa.

Un cop al Coll de Bracons, seguirem el camí normal de pujada al cim. En un punt, veurem a la nostra dreta en cartell que indica Camí dels Tossells, és llavors quan deixem el camí normal i seguirem per un itinerari desconegut per a mi. Vertical i equipat amb grapes i cadenes en prous trams, el seguirem en forta pujada passant per diversos colls i coronant el Puig Tossel Petit i el Puig Tossell Gros, fins a arribar al final dels Rasos de Manter. Seguim camí marcat i passarem per un coll que diu Santa Magdalena pel Pas dels Burros. Seguim i arribarem aun altre coll. Gairebé estem al cim del Puigsacalm i és en aquest coll que baixarem. Sense camí marcat, thaurem de "tirar del raro instinto del hombre blanco" i  en un punt girar a l'esquerra i resseguir la paret, primer per un bosc penjant i després per una feixa aèria i arribarem al peu de l'esperò. En total, hem trigat dues hores per accedir a l'esperó. Trobarem dos parabolts que en indican on comença la via. 

1r llarg: IV i IV+, 5 parabolts en uns 40 metres 
Comencem vers un petit diedre amb el primer parabolt ben visible. Aquest pas és difícil donat la qualitat de la roca tot estant assegurat per l'expansió, la sortida del diedre es un xic trencada. Seguim pel fil de l'esperò amb pasos fàcils però aèris per l'esquerra superant algun que altre ressalt fins a un replà on trobem el darrer ressalt. En adherència superem aquest pas i fàcilment arribarem a la reunió.

2n llarg: IV i IV+, 4 parabolts en uns 30 metres 
Sortim de la reunió fàcilment tot seguin l'esperó. Trobarem uns passos amb una mica més de dificultat abans d'arribar al ressalt més vertical. Assegurat per dos parabolts, superem el ressalt amb passos verticals però amb molt bones fissures horitzontals per superar-ho. Un com això seguim per blocs fàcils fins a la reunió uns metres abans d'arribar al cim.

Caminant per grades d'herba i en poc més de cinc metres, arribem al cim del Puigsacalm, privilegiat mirador del Pirineu, la Plana de Vic, el Collsacabra i l'Empordà, un dia ben clar on podem observar l'Agullola de Rupit i fins i tot, la muntanya de Montjuïc al sud.

El descens el farem tornant al coll entre el Puigsacalm i el Puigsacalm Xic, tot seguin el camí normal de pujada al Puigsacalm, passant pels Rasos de Manter i la Font Tornadissa i per camí ben marcat, en hora i mitja, ja serem un altre cop al Coll de Bracons.

Encara que ha estat una excursió-escalada amb dues hores d'aproximació i tant sols mitja hora d'escalada, a estat una jornada prou engrescadora i un cop més, nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Jesus Rodríguez i Joan Prunera

El primer llarg des de la reunió 1

Sorprent el ressalt del segon llarg

El company recuperant el segon i darrer llarg

Curta escalada però gratificant

dimarts, 28 de desembre del 2021

Via NORMAL a la Saca Gran + ARESTES BRUCS a la Saca Gran i la Boteruda. Les Agulles de Montserrat

 Dimecres 15 de desembre de 2021

Avui farem una escalada d'aquelles tranquil.les per Agulles recordant temps pretèrits en què omplíem el cap de setmana dormint al refugi tot arribant al capvespre sense ja tenir temps de fer alguna escalada, recordem que els dissabtes al matíteníem que treballar i entre que preparàvem les motxilles i esperàvem la "Hispano-Igualadina", passaven les hores sense adonar-me'n. Tant ens dexava al poble o a l'Hotel del Bruc i llavors empreníem el camí, part per bosc i part per carretera fins a Can Maçana i després al refugi o si teníem ganes de gresca, a les ruïnes de Sant Pau Vell. El temps passava de manera diferent en aquella època. Ara és tot més rapit i estressant.

Comencem per l'Aresta Brucs de la Boteruda i seguirem fins a la Saca Gran i així anirem fent fins que ens cansem.

Tants i tants cops he rapelat de dalt del cim de la Saca Gran i sempre mirant-me la via normal. Em deia a mi mateix; algun dia l'escalaré. I així van anar passant els anys, tants com trenta-nou, des d'aquell matí fred de desembre de 1982 i ara s'he m'ha encès la "llumeta" tot havent escalat per no sé quants cops més, la bonica Aresta Brucs de la Saca Gran i li dic al company d'escalar el seu curt però no menys bonic traçat.

Una llastra recorre de dalt a baix els seus curts quinze metres. Tan sols trobarem un arbust a pocs metres del terra. Podrem posar un parell de friends dels mitjans a grossos i algun tascó fins a arribar a la instal.lació del ràpel i accedir al cim.
Escalada genuïna amb roca prou bona, més del que sembla des de sota i que gaudirem  amb un bon patí als nostres peus.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Aresta Brucs de la Saca Gran:

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2011/12/la-saca-gran-i-lagulla-dels-espeleolegs.html

Aresta Brucs de la Boteruda:

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2015/02/la-boteruda-aresta-brucs-montserrat.html

La llastra que escalarem

Els primers metres

El company des de la reunió

Un cop més al cim

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.