diumenge, 15 de novembre del 2009

Via DIRECA DE L'AVATAR. Tossal de la Feixa




14.11.2009 Directa de l'Avatar

Aquest dissapte decidim anar a fer aquesta via que van obrir uns amic nostres, en Guillem i en Joan Marc. Es un tipus d’escalada de poc compromis, perque hi ha moltes assegurances i si no ho fas en lliure ho fas en Ae o AO, però es un lloc, de moment, sol.litari i molt agradable.

Quedem a dos quarts de set a casa del Balbino i ens dirigim a Coll de Nargó, aixó si, parant a Ponts a fer l’esmorzar. Arribem sobre les 9,30 a la pista on deixem el cotxe. Tenim un hora d’aproximació i el dia es força clar i no fa gaire fret.

Arribem a peu de via i ja veiem el rastre de parabolts grocs, ara ja qüasi despintats. Començaré jo el primer llarg. En Balbíno no està molt acostumat a fer servir els estreps, però es defensa. Ja desde sota veig que l’entrada en llire es molt forta i opto per treure els estresps. Quan porto tres o quatre seguros comença a ploure. Que es estrany, a dalt no hi ha núvols, estan al derrera. Continuem i al cap de poc ja veig un tram em lliure que no es gens difícil fins els propers parabolts. Después tot ho faig en A0 menys un pas d’un desplomet i despres lluire fins a la R1. En aquest llarg hi han 24 bolts i nosaltres portavem 22 cintes. Alguns m’els vaig saltar pero no gaires. 30 metres A1e IV A0e

El segon llarg el fa en Balbino fent el primer pas d'A1e, despres d’una petita grimpada de III. Despres fa A0 i petites sortides en lliure, que jo les vaig catalogar de V. Aquí la roca es una mica bruta i esta plena de terra i molsa. 25 metres A1e Aoe V

El tercer llarg sut en lluire de IV fins situar-nos a sota d’un fort desplom que amb uns deu metres surts ja en lliure de V, que no es obligat (ja us he dit que esta ple de bolts) això si molt maco. Al Balbino aquest llarg li costa moltíssim i arriba a la reunió bastant tocat. Li dic que no es preocupi que el seguent ja el faré jo. 30 metres IV A2e V

El quart llatg es un placa inclinada que te molt bona pinta plena de bolts (per no desentonar amb les altres). Esta graduat de V i es tota la tirada amb adherencia aprofitant rebabetes de la roca. Es un llarg curt i penso en empalmar el cinque però Balbino em diu que no que l’altre la fara ell. Es pot empalmar sense cap problema els dos llags, el 4 i el 5 i queda un llarg de 40 metres molt mes maco. 20 metres V i el següent 20 metres IV

En el sisè llarg, parteixes d’una mena de feixa que ratlla part de la paret on hi ha una corda fixe que pots arribar a la Via del Guillem. El primer pas, el faig en lliure, però desprès tinc que fer un petit A0, donç la roca no inspira gens de confiança. Segueixo per uns diedres i una bavaresa molt maca per continuar per una placa fins una petita cornisa on monto la R6. Aquest llarg seria mes maco si no fos per la brossa i terra que hi ha. 30 metres V A0e

L’ultim llarg es tot una serie de ressalts bastant verticals i el fa en Balbino 20 metres V A0.

Hem trigat unes quatre hores i trenta minuts en fer la via, que no esta malament per lo "lentorros" que som i la poca pràctica que te en Balbino en això de fer “artifo”. Ara ens queda una horeta llarga de cami fins el cotxe. Potem frontals, dons ja comenta a fer-se fosc. Arribem al cotxe de nit!

Be, ja tenim un altre a la “cole”

Escalada realitzada per: Balbino López i Joan Prunera



3 comentaris:

  1. Hola Joan,

    Felicitacions per la via.

    Si, la gran putada es que es fa fosc massa d'hora.

    Ja saps que nosaltres vàrem fer una sortida a peu amb el grup Grounf per Roca Regina.
    S'em queia la bava veient l'aresta Ribes-Vidal.

    Salutacions

    Quimet

    ResponElimina
  2. ¿Qué te ha parecido la vía? Ami, ya sabes que me gustó más que su vecina, la vía d'en Guillem.

    ResponElimina
  3. Enhorabona per la via, el lloc encantador,llastima del sobre equipament. Records

    ResponElimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.