dimarts, 16 de novembre de 2010

La Doble, via Tuareg i Lo tio gos al Frigi

14.11.2010


La Doble, via Tuareg

Aquest diumenge quedo amb Balbino per anar a escalar a la Plantació, que m’he compra’t la nova guia i està força be, no com a disseny del llibre, però si com a croquis i explicacions dels itineraris. A la fi, també si junta amb nosaltres, en Guillem  Arias, que quan mes siguem mes riurem.

La idea era anar a cercar la via Tuareg de la Doble, que ningú de nosaltres te idea d’on està, però miracolosament a la primera trobem l’emplacament de l’agulla i la via!

1er llarg 5 spits i 30 metres
Començo per un tros arrampat i trencat fins una llastra a la dreta on poso un friend del nº 1 al poc arribo a una cornisa on poso un altre friend del nº 2 i ara ja estic devan d’un esperó vertical i un xic desplomat. La roca es cantelluda i molt bona i les assegurances en el lloc precis. El necesari per poder escalar a gust. L’entrada a la reunió es una mica trencada i com tinc una sabina al costat, li poso una baga. La reunió no es molt còmoda per tres persones i te ambient.

20n llag un espit, un pitó  i 40 metres
Ara surt en Guillem. El llarg ja no es tan vertical i els primers 10 metres la roca es molt bona. Llavors, arribes a un pitó, que el tenim a la dreta de la llògica, en una fissura per seguir novament pel mig de l’aresta, ara ja per placa tombada i roca discreta. Val a dir que, surtin de la reunió al poc veig que porto pengant de l’anella ventral el “reverso”, i esclar, amb una ma... obro el “moscata” i... “reverso” cap a vall tot rodolant! En fi, coses que passen...

Bonica via per combinar-la amb d’altres de la zona, dons es fa curta. Li faltarien un parell de llargs igual al primer, però...






El temps s’està encigalant per moments pero no ens rendim i proposem anar a fer la via del Guillem, “Lo Tio Gos” que ens be de camí, tot i que abans estem buscant el maleït reverso durant mitg hora, sense trobar-lo.

Per anar ràpits i no fer cambis de corda, en Balbino fara tota la via de primer, tret de l’últim llarg que s'el farà en Guillem.

Arribem al cim i veiem que son les quatre tocades i al Guillem li quedes 3/4 d’hora per agafar el “funi” que te biltllet d’anada i tornada (nosaltres no) i fot el cap correns que ja ens trobarem al Monestir. Nosaltres “xino xano” sense preses arribem a les cinc al Monestir i ja tots junts cap al cotxe.

Curteta però intensa, ja tenim un altra per la cole...



5 comentaris:

  1. Ep així que estrenant la guia de la Plantació? jo encara no la tinc, a veure quan surto a comprar-la!

    ResponElimina
  2. Felicitats. Per on s'hi va a la doble?. A veure s'hi vaig a Barna a comprar-la

    ResponElimina
  3. Aneu a comprar-la per que si no s'asgotarà!
    Migo, has d'anar pel camí de baixada com si anesis capa la cara oest del Gorro, passant per la Fernando Lajarin i les vies del Guillem, sempre baixant per la canal dels Llorers, segons la guia, i llavors es questio del "raro instinto del hombre blanco" que amb ajuda de la guia va força bé. Des del trencall del cami de Sant Jeroni, arribes a peu de via, amb uns 20 minuts.

    ResponElimina
  4. Hola Joan. Ahir varem fer aquesta via, mentre buscàvem el peu de via i mig perduts mes avall de on toca començar, vaig trobar un reverso de color ¿?, ja m'ho diras,està bastant fet malbé dons es veu que devia anar picant i repicant mentre queia.

    La via esta be, al menys el primer llarg, ens va fer molt de vent , el pito de la segona tirada no el varem trobar.

    Antoni.

    ResponElimina
  5. Quina sort! Nosaltres vàrem estar buscant a peu de via, pero amb la de vegetació que hi ha, vem desistir. Suposo que va rebotar bastant i va sortir de la vertical de la linea de la via. El pitó de la segona esta força a la dreta de la linea de la via i el reverso es de color gris metal.litzat, però si està tan fet malbé...

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.