dimarts, 16 de novembre del 2010

Via TUAREG a la Doble i LO TIO GOS al Gorro Frigi

14.11.2010


La Doble, via Tuareg

Aquest diumenge quedo amb Balbino per anar a escalar a la Plantació, que m’he compra’t la nova guia i està força be, no com a disseny del llibre, però si com a croquis i explicacions dels itineraris. A la fi, també si junta amb nosaltres, en Guillem  Arias, que quan mes siguem mes riurem.

La idea era anar a cercar la via Tuareg de la Doble, que ningú de nosaltres te idea d’on està, però miracolosament a la primera trobem l’emplacament de l’agulla i la via!

1er llarg 5 spits i 30 metres
Començo per un tros arrampat i trencat fins una llastra a la dreta on poso un friend del nº 1 al poc arribo a una cornisa on poso un altre friend del nº 2 i ara ja estic devan d’un esperó vertical i un xic desplomat. La roca es cantelluda i molt bona i les assegurances en el lloc precis. El necesari per poder escalar a gust. L’entrada a la reunió es una mica trencada i com tinc una sabina al costat, li poso una baga. La reunió no es molt còmoda per tres persones i te ambient.

20n llag un espit, un pitó  i 40 metres
Ara surt en Guillem. El llarg ja no es tan vertical i els primers 10 metres la roca es molt bona. Llavors, arribes a un pitó, que el tenim a la dreta de la llògica, en una fissura per seguir novament pel mig de l’aresta, ara ja per placa tombada i roca discreta. Val a dir que, surtin de la reunió al poc veig que porto pengant de l’anella ventral el “reverso”, i esclar, amb una ma... obro el “moscata” i... “reverso” cap a vall tot rodolant! En fi, coses que passen...

Bonica via per combinar-la amb d’altres de la zona, dons es fa curta. Li faltarien un parell de llargs igual al primer, però...






El temps s’està encigalant per moments pero no ens rendim i proposem anar a fer la via del Guillem, “Lo Tio Gos” que ens be de camí, tot i que abans estem buscant el maleït reverso durant mitg hora, sense trobar-lo.

Per anar ràpits i no fer cambis de corda, en Balbino fara tota la via de primer, tret de l’últim llarg que s'el farà en Guillem.

Arribem al cim i veiem que son les quatre tocades i al Guillem li quedes 3/4 d’hora per agafar el “funi” que te biltllet d’anada i tornada (nosaltres no) i fot el cap correns que ja ens trobarem al Monestir. Nosaltres “xino xano” sense preses arribem a les cinc al Monestir i ja tots junts cap al cotxe.

Curteta però intensa, ja tenim un altra per la cole...



5 comentaris:

  1. Ep així que estrenant la guia de la Plantació? jo encara no la tinc, a veure quan surto a comprar-la!

    ResponElimina
  2. Felicitats. Per on s'hi va a la doble?. A veure s'hi vaig a Barna a comprar-la

    ResponElimina
  3. Aneu a comprar-la per que si no s'asgotarà!
    Migo, has d'anar pel camí de baixada com si anesis capa la cara oest del Gorro, passant per la Fernando Lajarin i les vies del Guillem, sempre baixant per la canal dels Llorers, segons la guia, i llavors es questio del "raro instinto del hombre blanco" que amb ajuda de la guia va força bé. Des del trencall del cami de Sant Jeroni, arribes a peu de via, amb uns 20 minuts.

    ResponElimina
  4. Hola Joan. Ahir varem fer aquesta via, mentre buscàvem el peu de via i mig perduts mes avall de on toca començar, vaig trobar un reverso de color ¿?, ja m'ho diras,està bastant fet malbé dons es veu que devia anar picant i repicant mentre queia.

    La via esta be, al menys el primer llarg, ens va fer molt de vent , el pito de la segona tirada no el varem trobar.

    Antoni.

    ResponElimina
  5. Quina sort! Nosaltres vàrem estar buscant a peu de via, pero amb la de vegetació que hi ha, vem desistir. Suposo que va rebotar bastant i va sortir de la vertical de la linea de la via. El pitó de la segona esta força a la dreta de la linea de la via i el reverso es de color gris metal.litzat, però si està tan fet malbé...

    ResponElimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.