Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cinglera de Costafreda. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cinglera de Costafreda. Mostrar tots els missatges

diumenge, 23 d’agost del 2026

Via ZIGA-ZAGA a la Cinglera de Costafreda, El Berguedà

Tornem als Cingles de Costafreda i així acabem amb la "Trilogia d'escalades bucòliques". Via de les mateixes característiques que les precedents, però aquesta és deixa escalar una mica millor, tot i sent la roca, com les altres, poder diria que es, la que més m'ha fet el pes. Està situana a l'extrem dret de les seves veïnes. Te hombra a partir de les 10 de matí. El peu de via te un parabolt amb una cinta amb el nom de la via.

1r llarg: IV, V i V- 6 parabots, un arbre amb cordino i uns 20 metres
Començem escalant lleugerament a l'esquera amb escalada fàcil però vertical i seguint els parabolts. En una petita feixeta, a la nostre esquerra, veurem un parell de parabolts, nosaltres hem seguit recte per una fissura on trobarem tres parabolts i aixó ens durà a una feixa d'herba i arribarem a la reunió. Ull amb l'herba que rellisca prou.

2n llarg: IV+ III, A0/Ae i III, 7 parabots en uns 20 metres
Pugem per l'esquerra de la reunió per un diedre i de seguit arribem a una cornissa d'herba. Hi ha un pasamà de flanqueix entre dos parabolts. La cornissa resllisca un xic però és fàcil de flanquejar. En el segon parabolt del pasamà, farem un pas ben "burru" per superar el desplom, o be en A0 o un estrep. De seguit, seguim a la dreta a la dreta i en una cornisa on hi ha un bon pi, muntem la reunió.

3r llarg: V, V/A0, V i IV+, 18 parabots, un cordino en una sabina i uns 40 metres
Surtim per la dreta i encarem unas plaques al costat d'una fissura que ratlla tot el llarg. Al principi ens deixa escalar prou be, controlant la roca que és prou polida. En un punt deploma i podem anar pujant fent petits A0's o repossos. Gairebe al final del llarg, l'escalada la farem per la fissura ben ample i d'escalada més amable i arribem a la reunió final. Sens dupte el llarg més fort, que no compromés.

Pel desens, podem fer un ràpel d'uns 40 metres fins la R2 i després un altre d'uns 30 metres fins el peu de via.

La via, poder la que m'ha agradat més, ens ha deixat un bon regust i aixi donem per acabada la trilogia de les tres vies d'aquesta zona i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, i Joan Prunera

diumenge, 2 d’agost del 2026

Via DE LA SERP a la Cinglera de Costafreda, El Berguedà

 

Tornem als Cingles de Costafreda per tastar una segona via a veure si la roca es deixa escalar una mica més que la predecesora. Hi ha poca info per les xarxes de les tres vies obertes en aquesta zona i les dues que hem trobat son igual, al que a grau es refereix, li donen a tot 5c/A0 i ja està tot arreglat així que ja ens espavilarem, be, que qualsevol semblança amb la realitat, és pura coincidència.

La via te trams aceptables de roca, com la via anterior, podriem dir que és aceptable al que consistència es refereix, però molt lluny de que sigue adherent, roca molt polida per la erosió de l'aigua i del gel i sempre amb una mena de pols blanca. Aquesta via molt més difícil quel'anterior, troparem passos un xic obligats per la distància dels parabolts, tot i que es pot fer en A0 tots els llargs, en algún punt allargan un xic.

1r llarg: A0, V,+ V+/A0 i V, 9 parabots en uns 20/25 metres
Començem amb passos molt extranys pel tipus de roca bruta, però ho solventem fen A0. Sortim en lliure i arribem a un desplom fissurat, si no ho fem en lliure, A0 i ja està. Tota la escalada no és obligada. Superada la dificultat arribem a una bona feixa a l'esquerra on trobarem la reunió

2n llarg: IV+ i V/A0 8 parabots en uns 20 metres
Escalem un diedre que tenim a la dreta tot seguint els parabolts. Es un llarg divertit doncs la roca es més aceptable i es deixa escalar prou be i la dificultat no passa de IV+. Un cop acabat el diedre, flanquegem un parell de passos a la dreta i arribem a una placa vertical amb dos parabolts. Son passos fins i que si busquem be trobarem bona roca per superar el tram final. Hi ha una variant més fàcil una mica més a la dreta, però no hem anat per aquí.  Facilment arribem a un altre feixa i muntem la reunió.

3r llarg: IV, Ae i V+/A0, 8 parabots en uns 15 metres
Escalem un esperó que es portarà a una mena de dau i escalarem una placa curta en A0 o Ae i un cop superat això trobem una petita cornissa amb una altra placa més curta amb un pas difícil però no obligat i flanquejant facilment a la dreta arribem a la reunió als peus d'una gran fissura/xemenia que ratlla de dalt a baix tot el llarg.

4t llarg: V, A0 i V+/A0, 18 parabots en uns 30 metres
Escalem els primer metres profacilment per la proximitat de les expasions. en un punt ja deixem la fissura/xemeneia i escalem per placa no obligada tot i que en algún punt les assegurances allunyen un pel per fer A0's còmodament. En altre punt, pugem enpotran-nos uns mestres per la xemeneia fins a arribar a una plataforma de terra i herba als peus d'un darrer ressalt que un cop superat arribam al final de la via. La reunió és a l'esquerra.

Pel desens, podem fer un ràpel d'un 30 metres fins al R3 i un altre d'uns 40 metres (+-) fins la R1 i d'aquí caminant per la dreta mirant a vall arribarem per una canal al peus de la pista.

Via més difícil que l'anterior però de les mateixes característiques, gens obligada, sense cap compromis i parabolts a dojo i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustín Martín i Joan Prunera

dimecres, 22 de juliol del 2026

Via ESCALADORS BUCÒLICS (per variar una mica), Al Cingles de Costafreda. El Berguedà

Als Cingles de Costafreda, no habia estat mai, se que s'escalaba en gel (quan gelaba) però poca cosa més. Fa mes d'un any, vaig veure que habien obert tres vies però mai m'habia fet el pes d'anar-hi. Aquest cop en Carles em diu d'anar-hi i decidim tastar la via "Escaladors Bucòlics". Poca aproximació, escalada gens obligada i cara Nord-Est. Ens ha tocat el sol però no hem passat calor excesiva.

La via no ens ha agradat gaire, la roca es extranya, gens adherent i plena d'una mena de pols blanca que no et deixa escalar be i molt polida per l'aigua, això si, escalada tipus, Guillem Arias, parabolts a dojo i si volem , podem fer A0's tota l'estona a excepció d'un pas que diuen que es 6a (?) l'únic pas que no seguex el criteri de la equipació, coses dels aperturistes.

Anant per la C-16 de Barga al Túnel del Cadí, ens desviem en el trencall direcció a Saldes. Passat el poble de Maçaners i el Mirador del Pedraforca, veurem a mà esquerra un trencall que indica l'Hostal Pedraforca. Seguim aquesta carretera fins a una cruïlla que diu Costa-Freda/Cal Roig, seguim a mà esquerra en aquesta direcció fins que es converteix en pista. Després de varius revols, veurem una explanada a mà dreta amb un bloc de pedra enorme on devant mateix tenim la Cinglera i faciment podrem localitzar la via.

De la explanada, seguim una mena de pista que puja als peus d'una tartera. La pugem per la banda esquerra i ens menys de 15 minuts estarem a peu de via.

1r llarg: Ae (un pas) V, V/A0 i V, 8 parabots en uns 25 metres
Començem fent un pas d'estreps per salvar un balmat. Seguim en escalada vertical i prou difícil per un marcat diedre. Seguim els parabolts amb passos difícils pero no obligats fins el final del diedre i caiminant vers l'esquerra, arribarem a la reunió.

2n llarg: IV, V-, II i V/A0, 4 parabots en 20 metres
Pugem per un blocs fins que una mena de ressalts ens barren el pas, flanquegem a la dreta per terreny fàcil però plé de pedres soltes i terra. Una altre ressalt ens barra el pas i els superem amb certa facilitat gracies a un parabolt i un cop superat fem un llarg flanqueig, gairebe camiant, fins a una placa de roca molt polida i bruta de pols. Amb l'ajuda del parabolt, entrem a la reunió.

3r llarg: V, A0/V, Ae i V en 30 metres
Sortim vers l'esquerra amb un parell de passos fins i continuem escalant seguint els parabolts que estan molt junts. Amb escalada gens obligada anem progressant fins que ens troben un flanqueig a l'esquerra ben aeri i travessant una canal que ratlla tota la paret. Seguim ara en vertical i en un punt, a diferència del que em anat fent, trobem un parabolt molt amunt. Fen un pas d'Ae i just arribem a xapar. Segui per una mena d'esperò, on la roca, en algún punt, la tindrem que controlar. Ara decau la dificultat i arribarem a la reunió amb passos una mica bruts de terra.

El descens serà amb dos ràpels, un de la R3 fins a la R2 baixant en diagonal a la dreta i després un altre fins al peu de via. Un de 30 i un altre de 35 metres.

La via no ens ha fet el pes, jo no la recomano, però ..."pa gustos, colores", i una nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Carles Marqués i Joan Prunera

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.