Via CANAL PILAR MONTERDE a la Peña de la Mesa, Calcena. Parque Natural del Moncayo

Ja que estarem un dia més per terres castellanes, aprofitem i escalarem una segona via a Calcena. Es una via senzilla que va de menys a més, com la seva veïna, està totalment equipada generosament, més encara, doncs és molt més fàcil. Puja per una marcada canal, sent el darrer llarg, curt, però bastant mñes difícil. Les resseyes que ehem vist, no li donen més de IV+, per nosaltres, més de V i fent un A0, coses dels escaladors de la zona...

Aproximació: https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2026/08/via-eva-y-los-civiles-la-pena-de-la.html

1r llarg: III i IV, 7 parabolts en uns 30 metres
Començem clarament seguin els parabols per dintre la marcada canal escalan ressaltets molt tombats. Arribarem a una mena de pou on hi ha una reunió. Nosaltres hem passat de llarg fent uns passos verticals un pel més dificils. Els parabolts estan per l'esquerra del pou i no es veuen. Un cop superat això entrem fent uns parell de passos de flanc a la dreta i muntem la reunió.

2n llarg: III, 6 parabolts i uns 20 metres
Sortim de la reunió per la dreta, gairebé caminant i pugem fent una travesia ascendent a la dreta i tot seguit, a l'esquerra i muntem la reunió molt còmoda,

3r llarg: IV, 8 parabolts i uns 30 metres
Començem el llarg superant un petit ressalt i anirem pujant per una mena d'esperò. La roca és polida per l'acció de l'aigua però es deixa escalar prou be. En un punt flanquegem a la dreta i fem una travessia ascendent  fins arribar a una plataborma amb un arbre i muntem la reunió a la paret.

Aqui, podria semblar que acaba la via, però devant nostre tenim un mur un xic desplomat on hi han una serie de parabolts.

4t llarg: V, A0, V i IV+, 5 parabolts i uns 15 metres
Sortim de la reunió en vertical superant el desplom, en un principi hi han bones bústies per les mans però ni no ets alt, no arribes a les de més a dalt. Fent un pas d'A0 o Ae, Arribem  a la propera expansió. Seguim amb escalada difícil fins que decau la dificultat i arribem a la reunió. només ens quedaren un cinc metres per asolir el cim de la Peña de la Mesa.

Com a la via anterior, es pot baixar fent ràpels per la mateixa via però optem, com abans, per baixar caminant que es triga menys i es més ràpit.

Ens acomiadem de Calcena que ens han quedat un parell de vies per tastar, però això seà un alre dia i nova va per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Via EVA Y LOS CIVILES a la Peña de la Mesa, Calcena, Parque Natural del Moncayo

Amb l'excusa de poder veure per primer cop en la meva vida un eclipse total de Sol, el mateix dia anirem a escalar a una zona nova, que jo ja coneixia de passar pel costat. Ens endinsem pel Parc Natural del Moncayo al poble de Calcena situat a la provincia de Saragossa entre el límit de la província de Soria. Lloc ben curiós per les formacions calcaries i nombroses agulles, essent un lloc molt frecuentat pels escaladors aragonesos.

Nosaltres venim del poble de Noviercas, per que es d'aquí que estem allojats, i prenem la carretera que va de Cueva de Ágrada a Beratón per la SO-P-2016. Seguim la carretera i passarem el poble de Purujosa i al cap de 6 km. arribem a la cruïlla de Calcena amb Oseja. Aquí materix, en una explanada, podrem deixar el vehicle.

Per arribar a peu de via, caminarem excasament cinc minuts per la carretera d'Oseja i de seguit ja podem veure com pujar unes metres des de la carretera a peu de via. Hi ha una placa metàlica petita amb el nom de la via.

1r llarg: IV, V, V+/A0, V i IV, 8 parabots i un clau en uns 30 metres
Començem facilment en direcció a un ressalt amb un arbust que hi ha a la dreta. Tenim un pas explosiu per placa i després flanquegem a l'esquerra i amb un parell de passos d'A0 si no tenim massa nivell. Seguim en vertical i pugem per una bona bavaressa i al poc, arribarem a una plataforma amb un arbre i muntem la reunió de dos parabolts.

2n llarg: A0, V, IV, V+/A0, V+ i IV, 9 parabots en uns 30 metres
Pugem primer ajudats per l'arbre i fem un pas d'A0 i sortim amb dificultat. Seguim una mica més faciment per unes grades i arribem a una placa vertical. Seguim fent un parell de passos en A0 i fem una sortida prou difícil per entrar en un diedre amb alguna herba seca. Escalada vertical peró un xic més amable i de seguit arribem a un arbre gruixut on tenim la reunió amb 4 parabolts. La reunió es un pel incòmoda.

3r llarg: IV, V i IV+, 8 parabolts i uns 30 metres
Sortim per una cornissa d'herba per l'esquerra i seguint els parabolts, anem flanquejant ascendentment. Al poc, seguim ja en vertical amb passos ben bonics superant un parell de ressalts fins a arribar al darrer parabolt superant l'últim ressalt i muntem la reunió final.

Hi han dues maneres de baixar, la més ràpida es caminant, Del final de la via remuntem uns pocs metres fins a una mena de coll i d'aquí per cami marcat arribarem en poc menys de vint minuts a la carretera. l'altre manera es per una línea de ràpels que renim per una canal que hi puja la via Pilar Monterde. Trigarem més i si hi ha gent escalant, molestarem. 

Via d'una mena de calcari de fussió prou adherent i tota equipada i una nova zona i nova via per la "cole". Ara a tornar cap a el poble, que ens tenim que preparar per veure l'eclipse total de Sol i això no ens ho podem perdre. 

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Via MONTERDE-IAGO GARCIA a la Gorra Marinera. Montserrat

                       

Aquesta via fa uns anys me la vaig estar mirant, però com els aperurites sempre han portat, diguerem, polèmica i el fet que, si no vaig errat,, a patit diverses desequipacions, va quedar en l'oblit. Fa unes setmanes, vaig llegir en el blog "escalades per a tontus" que la habien re-equipat i llegint el blog, aquest diumenge, ens decidim a tastar-la.

Sense desmereixer la feina dels re-equipadors, que gràcies a ells l'hem pogut escalar, ens ha semblat un tant incoherent la equipació dels primers llargs, molt fàcils i bastant equipats pel que fa a la dificultat. a diferència del quart llarg, molt més potent i amb un equipament que frega l'escalada exposada i un tant extranya pel recorregut, que a la fi, no sabem si hem fet part del llarg de la via "Directa Incierta" i ja fent una crítica constructiva, hagés estat millor instal.lar una bona reunió, que dupto que la R4 de dos ponts de roca un burí vell i un clau encara més vell, siguen la de via. De totes maneres, agraïr la feina feta, tot son gustos i per a gustos, colors. Nosaltres no hem fet el darrer llarg per que ens ha semblat una "animalada" per fer menys de quinze metres i tenint una reunió tant vella.

1r llarg: III, IV i III, 3 parabolts i uns 30 metres

Iniciem el llarg a peu de camí entre la clariana del bosc i pujant fins a un ressalt on hi han dos parabolts (?). Continuem un xic per l'esquerra i trobem un altre parabolt, millor no xapar-lo, la roca s'ha trencat i està passat de rosca i es mou, millor posar un bon friend a sota. Seguim en escalada plaent fins a arribar a un lloc còmode on farem la reunió.

2n llarg: III, 4 parabolts en uns 35 metres
Sortim per la dreta a cercar el primer bolt i fent una escalada lleugerament a la dretga molt fàcil. Gaire be als 35 metres muntem reunió a l'alçada de la ruïnes de l'ermita.

3r llarg: III i II, 2 parabolts en uns 20 metres
Seguim per la dreta en escalada facil i al cap d'uns deu metres entrem en una zona un xic trencada que ens portarà a la llarga cornissa que rattla aquesta roca. La reuió la faem de dos espits que imagino que son de la via "Directa Incierta"

4t llarg: II, V i IV, 4 parabolts i un espit en uns 30 metres
Flanquegem a la dreta per una cornissa amb herba seca i arribem al primer parabolt. Flanquegem uns metre i mig a la dreta i emprenem una escalada molt vertical pero amb bona presa, alguna de petita. el proper parabolt està lluny, uns 8/10 metres. En un punt, desapareixen les preses bones i ens veiem obligat a pujar per una llastra que no te massa bona pinta però de moment es fiable i un cop superada la llastra podrem arribar al proper parabolt. D'aquí tenim un pas un xic desplomat peró amb bona presa i un cop el superem, tindrem que fer un flanqueig a l'esquerra, totaslment il.logic per xapar un parabolt alcostat din espit vell. Seguim recte amb escalada fàcil pero exposada fina un altre espit (que no deu ser de la via) i arribarem a la "esgarrifosa" reunió. Llarg que et posa les "piles" sense passar de Vº.

5è llarg: IV, A0 i IV, 4 burins d'una reunió i dos parabolts de 8 mm en uns 15 metres
Sortim per l'esquerra flanquejant una llastra i ens col.loquem damunt d'una cornisa in hi nas unes birinades velles. Superem en A0 un fort desplom i de seguin arribarem gaire be al cim de la Gorra Marinera.

Una escalada un tant extranya per la equipació i el recorregut però si hi ha algo al seu favor és el seu quart llarg, que et posa les piles on tens que navegar per trobar el millor per respirar quan arribes al bolt i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez i Joan Prunera