dilluns, 10 d’agost del 2026

Via MONTERDE-IAGO GARCIA a la Gorra Marinera. Montserrat

                       

Aquesta via fa uns anys me la vaig estar mirant, però com els aperurites sempre han portat, diguerem, polèmica i el fet que, si no vaig errat,, a patit diverses desequipacions, va quedar en l'oblit. Fa unes setmanes, vaig llegir en el blog "escalades per a tontus" que la habien re-equipat i llegint el blog, aquest diumenge, ens decidim a tastar-la.

Sense desmereixer la feina dels re-equipadors, que gràcies a ells l'hem pogut escalar, ens ha semblat un tant incoherent la equipació dels primers llargs, molt fàcils i bastant equipats pel que fa a la dificultat. a diferència del quart llarg, molt més potent i amb un equipament que frega l'escalada exposada i un tant extranya pel recorregut, que a la fi, no sabem si hem fet part del llarg de la via "Directa Incierta" i ja fent una crítica constructiva, hagés estat millor instal.lar una bona reunió, que dupto que la R4 de dos ponts de roca un burí vell i un clau encara més vell, siguen la de via. De totes maneres, agraïr la feina feta, tot son gustos i per a gustos, colors. Nosaltres no hem fet el darrer llarg per que ens ha semblat una "animalada" per fer menys de quinze metres i tenint una reunió tant vella.
1r llarg: III, IV i III, 3 parabolts i uns 30 metres
Iniciem el llarg a peu de camí entre la clariana del bosc i pujant fins a un ressalt on hi han dos parabolts (?). Continuem un xic per l'esquerra i trobem un altre parabolt, millor no xapar-lo, la roca s'ha trencat i està passat de rosca i es mou, millor posar un bon friend a sota. Seguim en escalada plaent fins a arribar a un lloc còmode on farem la reunió.
2n llarg: III, 4 parabolts en uns 35 metres
Sortim per la dreta a cercar el primer bolt i fent una escalada lleugerament a la dretga molt fàcil. Gaire be als 35 metres muntem reunió a l'alçada de la ruïnes de l'ermita.

3r llarg: III i II, 2 parabolts en uns 20 metres
Seguim per la dreta en escalada facil i al cap d'uns deu metres entrem en una zona un xic trencada que ens portarà a la llarga cornissa que rattla aquesta roca. La reuió la faem de dos espits que imagino que son de la via "Directa Incierta"

4t llarg: II, V i IV, 4 parabolts i un espit en uns 30 metres
Flanquegem a la dreta per una cornissa amb herba seca i arribem al primer parabolt. Flanquegem uns metre i mig a la dreta i emprenem una escalada molt vertical pero amb bona presa, alguna de petita. el proper parabolt està lluny, uns 8/10 metres. En un punt, desapareixen les preses bones i ens veiem obligat a pujar per una llastra que no te massa bona pinta però de moment es fiable i un cop superada la llastra podrem arribar al proper parabolt. D'aquí tenim un pas un xic desplomat peró amb bona presa i un cop el superem, tindrem que fer un flanqueig a l'esquerra, totaslment il.logic per xapar un parabolt alcostat din espit vell. Seguim recte amb escalada fàcil pero exposada fina un altre espit (que no deu ser de la via) i arribarem a la "esgarrifosa" reunió. Llarg que et posa les "piles" sense passar de Vº.
5è llarg: IV, A0 i IV, 4 burins d'una reunió i dos parabolts de 8 mm en uns 15 metres
Sortim per l'esquerra flanquejant una llastra i ens col.loquem damunt d'una cornisa in hi nas unes birinades velles. Superem en A0 un fort desplom i de seguin arribarem gaire be al cim de la Gorra Marinera.
Una escalada un tant extranya per la equipació i el recorregut però si hi ha algo al seu favor és el seu quart llarg, que et posa les piles on tens que navegar per trobar el millor per respirar quan arribes al bolt i nova via per la "cole"
Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez i Joan Prunera

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.