Dissabte 13 d'abril de 2013
Com ja es habitual cada dos mesos, ens reunim bona part dels membres del C. E. Àliga per escalar plegats i aquest cop toca el bonic poble de Malanyeu a la comarca del Berguedà amb el Pedraforca i la Serra del Cadí de rerefons. Ben esmorzats i saludats i alguns, ben retrobats, ens dirigim com una plaga de llagostes a col.lonitzar les parets d'aquesta zona. Som una cinquantena de membres i uns anirem a escalar i d'altres a caminar i a dos quarts de quatre ens ajuntarem als prats del poble per dinar tots plegats. El dia es força clar i lluent i tot fa preveure que serà un dia calorós. Conec quatre vies de la Paret del Devessó i ja parlant amb en Fèlix, en Jordi-Joan i en Joaquim anirem a fer la via Montse Curto que no hem fet cap del quatre. Quan arriem a peu de via ja la tenim ocupada pel Jaume, en Pepe i na Isabel i ens tocarà anar al darrera. La via es veu força maca i ben assegurada amb espits. Farem dos cordades en Joaquim i jo i en Fèlix i en Jordi-Joan. Aquest últims no ha escalat mai aquí i crec que quedaran contents.
1r llarg: III, IV, IV+ i IV, 6 espits en 25 metres
Comencem per placa tombada fins que poc a poc es va redreçant fins arribar a una mena de fissura ampla on hi han uns boixos, que si volem, podem assegurar-nos llaçant una cinta. continuem per placa i fissura fins la reunió prou incòmoda i penjada a l'esquerra d'una placa preciosa.
2n llarg: IV, V i IV+ uns 10 espits en 30 metres
Sortim de la reunió per la nostra dreta per una placa vertical de roca molt franca i passat el primer espit trobem la màxima dificultat i un cop superat, només tindrem que anar seguint els espits que ens duran a la segona reunió en una relleu molt còmoda. Aquest es un llarg per gaudir al màxim. Per mi, el més bonic de tota la via.
3r llarg: II, V+, II, IV+ i V uns 10 espits en 40 metres
Aquest es el darrer llarg i el més difícil, diuen, però li trenca una mica la cuntinuitat el fet que et trobes dos parts que practicament camines. Sortim de la reunió per grades fàcils fins una placa molt vertical però assegurada per quatre espits. Un cop superada aquesta placa anem gaire be caminant dins el peu d'un altre placa, aquesta més llarga i també molt vertical. Pugem a la vertical amb passos fins fins una fissura que va a la dreta. Un cop s'acaba seguirem ara amb tendència a l'esquerra un altre cop per placa amb passo atlètics i amb una roca de pel.lícula fins arribar a la reunió i final de la via.
Un cop a dalt, ens saludem amb els companys que anaven al davant i intercambiem fotos i encaixada de mans. Ells, tenien la intenció de baixar caminant però desisteixen de fer-ho, dons no tenen gaire clar el camí. Nosaltres quatre ja teníem idea de baixar repelant i muntem els dos ràpels de baixada per poder fer-ho tots plegats. Tot això comporta una bona estona i s'esbaeix tota possibilitat de poder fer un altre via... que li farem! Poc a poc anem baixant els set, mes dos companys que s'afegeixen. Ja son quarts de quatre i encara estem plegant cordes i arribem al punt de trobada per dinar, on ja estan tots els companys "movent el bigoti". Mengem, bevem, riem plegats i comentem les vies que hem fet i de properes que farem i un cop acabats, fem la foto del grup, que no es petit, com ja us dic, uns cinquanta! Planegem la propera trobada, que sembla que serà sonada... i sorollosa i com diuen, amb gent maca de l'Àliga.
1r llarg: III, IV, IV+ i IV, 6 espits en 25 metres
Comencem per placa tombada fins que poc a poc es va redreçant fins arribar a una mena de fissura ampla on hi han uns boixos, que si volem, podem assegurar-nos llaçant una cinta. continuem per placa i fissura fins la reunió prou incòmoda i penjada a l'esquerra d'una placa preciosa.
2n llarg: IV, V i IV+ uns 10 espits en 30 metres
Sortim de la reunió per la nostra dreta per una placa vertical de roca molt franca i passat el primer espit trobem la màxima dificultat i un cop superat, només tindrem que anar seguint els espits que ens duran a la segona reunió en una relleu molt còmoda. Aquest es un llarg per gaudir al màxim. Per mi, el més bonic de tota la via.
3r llarg: II, V+, II, IV+ i V uns 10 espits en 40 metres
Aquest es el darrer llarg i el més difícil, diuen, però li trenca una mica la cuntinuitat el fet que et trobes dos parts que practicament camines. Sortim de la reunió per grades fàcils fins una placa molt vertical però assegurada per quatre espits. Un cop superada aquesta placa anem gaire be caminant dins el peu d'un altre placa, aquesta més llarga i també molt vertical. Pugem a la vertical amb passos fins fins una fissura que va a la dreta. Un cop s'acaba seguirem ara amb tendència a l'esquerra un altre cop per placa amb passo atlètics i amb una roca de pel.lícula fins arribar a la reunió i final de la via.
Un cop a dalt, ens saludem amb els companys que anaven al davant i intercambiem fotos i encaixada de mans. Ells, tenien la intenció de baixar caminant però desisteixen de fer-ho, dons no tenen gaire clar el camí. Nosaltres quatre ja teníem idea de baixar repelant i muntem els dos ràpels de baixada per poder fer-ho tots plegats. Tot això comporta una bona estona i s'esbaeix tota possibilitat de poder fer un altre via... que li farem! Poc a poc anem baixant els set, mes dos companys que s'afegeixen. Ja son quarts de quatre i encara estem plegant cordes i arribem al punt de trobada per dinar, on ja estan tots els companys "movent el bigoti". Mengem, bevem, riem plegats i comentem les vies que hem fet i de properes que farem i un cop acabats, fem la foto del grup, que no es petit, com ja us dic, uns cinquanta! Planegem la propera trobada, que sembla que serà sonada... i sorollosa i com diuen, amb gent maca de l'Àliga.
Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera
 |
| La Pared del Devessó des de el poble de Malanyeu |
 |
| Començant el primer llarg |
 |
| Arribant a la primera reunió i a sota, els companys començant la via |
 |
| La magnífica placa del segon llarg |
 |
| El segon llarg |
 |
| En Fèlix i en Jordi-Joan a la primera reunió |
 |
| Na Isabel i en Pepe a la segona reunió |
 |
| El tercer i últim llarg |
 |
| En Joaquim al tercer llarg... |
 |
| ... seguit per en Jordi-Joan |
 |
| En Fèlix a la placa del tercer llarg |
 |
| Gent maca (que no guapus) de l'Àliga |
 |
| El Pedraforca que treu el nas pel damunt de la muntanya |
 |
| Tota la gent del C. E. Àliga que vàrem assistir a la trobada |
Una via molt guapa i una immillorable companyia.
ResponEliminaJa estic esperant impacient la propera trobada.
Salut a tots
Quimet
Si puc venir a la propera prometo portar una ampolleta d'orujo del meu tiet. Només amb una glopadeta ja pujes mig grau, i amb dues ni sisens ni setens ni res se't resisteix.
ResponEliminaCorvus