dilluns, 16 de febrer del 2015

ARESTA BRUCS a la Boteruda. Les Agulles de Montserrat

8 de febrer de 2015
L'activitat d'aquest diumenge, més que una escalada ha estat una excursió pels voltants de les regions dels Frares Encantats i Les Agulles. La meva idea, en un principi, era d'anar a la llunyana regió dels Ecos sense tenir en conte que Montserrat estaria així de nevat... Arribem a Can Massana i tot l'aparcament es ple de neu... podrem entram amb el cotxe? o ha estat res, carreguem trastos i enfilem camí a Coll de Porc per la cara nord de Montserrat on el camí es ple de neu, un pam ben llarg de neu! Un cop arribem a Coll de Porc i passat el Coll del Miracle en endinsem per les profunditats dels Ecos i de seguit en adonem que no es bona idea. Molta neu, la roca gelada i els peus gaire be mullats ens fan recular cap a la solejada regió d'Agulles. Es prou tard i estem cansats i com dic, amb les peus mullats i decidim fer una via que fa, al menys vint-i-cinc anys, que no la he fet. l'Aresta Brucs de la petita agulla de la Boteruda (no confondre amb la Boteruda del Grà). Son aquelles vies que no se per que les tens arraconades i oblidades i realment, te una roca fantàstica, en part senzilla i vertical, però una petita joia de la regió. Després, a casa, he buscat referències de la via i he trobat prou diferències entre ressenyes. Jo sempre m'he guiat pel llibre d'en Labraña i en Rodés i així es com sempre la he fet, el que sempre m'ha sobtat es el grau de dificultat que li posaven, per mí sempre ha estat un V i amb dos llargs de corda que en aquella època, tant sols teníem cordes de 40 metres o menys com una que tenia jo de 35... Si es vols es pot fer amb un sol llarg però li resta gràcia a l'escalada. Res que aquí teniu la meva ressenya.

La ressenya de Roques Parets i Agulles  de l'any 1970
Can Massana ben nevat 
Camí all Coll de Guirló
La muralla nord i oest d'Agules

La Cadireta d'Agulles i la roca Foradada amb neu
Camí del nostre objectiu 
El peu de l'aresta ple de neu
El primer llarg
Superada la dificultat del segon llarg 
Arribada al final e la via amb el terra ben nevat
La cordada d'inconscients... 
Les portelles i les savines i tot ben blanc 
Per baixar de la canal ens veiem obligats a fer un ràpel

La paret plena de gel 
Els Ecos, ben lluny i nevats 
Baixar per la canal de les Portelles va ser tot un repte...

2 comentaris:

  1. Realment, el més complicat de tot ha sigut el caminar i sobretot, la tornada cap el refugi d'agulles i el pas de les Portelles.
    Era per baixar amb piolet i grampons.

    ResponElimina
  2. Quina petita aventura Joan! maques les fotos! com estaven les canals, renoi!

    ResponElimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.