dimarts, 24 de març del 2015

Via CANTO POR SOLEARES al Serrat del Poll. Alòs de Balaguer

14 de març de 2015
Fotografia extreta de la ressenya dels GALLS
Grau de dificultat segons el meu criteri
Aquest cop, com d'altres que fem habitualment, envaïm litarelment Alòs de Balaguer la gent de l'ESTAE/C.E.ÀLIGA amb les ja, no famoses, però si multitudinàries trobades per part dels seus "joves" components. Entre la trentena  que érem i l'altre gent que hi era no cabia ni una agulla al Serrat del Poll! Com som gent d'idees fixes, la majoria anàvem a la nova i popular via de LO NIK GALL-LASTIR... si es així, via nova i tots cap enllà que hi falta gent. La idea de tenir tres cordades davant nostre i tres mes al darrera, no no em feia gents el pes i cambiem a SORDENES MONGUEF, que es a pocs metres a l'esquerra, i entre que ens decidim, ja fem tard. La OLGA FRONTERA ja l'he fet i també es ple de gent. Tant sols tenim dos opcions, la MINYONS DE TERRASSA que també l'he fet i la CANTO POR SOLEARES que només he fet els dos primers llargs que també hi ha gent però al darrera no portem, de moment, a ningú. Així que decidit farem aquesta via, dons podré acabar-la.

L'aproximació a la via es de deu minuts i comença en un pany de paret on hi ha una marca rodona amb una fletxa. Molt evident. Davant nostre tenim al Joan Asín en una cordada de dos, però aquest cap problema per que sembla que tingui un coet al cul i al darrera, en Jaume Galvan amb un altre cordada de tres i nosaltres al darrera, en Joaquim Llòria, Jordi Joan Garcia i jo mateix.

1er llarg: IV i tres parabolts, en gaire be 50 metres
Llarg agradable amb algun pas que el tens que "negociar" una mica. Podrem posar algun friend i pont de roca. La reunió de parabolts en una bona repisa/feixa

2on llarg: IV, IV+ i V-, dos parabolts en uns 30 metres
Llarg semblant al primer però amb una mica més de "sal i pebre", sobre tot un pas de flanc assegurat per un bon parabolt per pujar per una bona llastra. Al final d'aquesta trobarem una placa fina que en manarà a la reunió que farem d'un arbre i un cable.

3er llarg: I, II i algun passet de III sense compromís neta i uns 50/60 metres
Aquí l'escalada cambia de zona. Ara farem un llarg flanqueig ascendent per una mena de repises sempre buscant el lloc més adient fins situar-nos als peus d'una petita placa on podrem emplaçar un bon pont de roca o llaçar una sabina. Llarg de transiciói.

4t llarg: IV+, III i IV, un parabolt i uns 20 metres
Sortim de la reunió vers la dreta enfilant-nos per una placa el pas més complicat es la sortida de la mateixa placa. grimparem una mica i farem un ultim ressalt per entrar en una reunió d'un sol parabolt que podrem reforçar amb un tascó gros als peus d'una colossal placa.

5è llarg: IV+ i V, un pont de roca i dos parabolts i uns 35 metres
Sens dubte el millor llarg de la via que d'aqui sembla que sigui tret el nom de la via. Des de sota la placa es veu aterradora i les assegurances fixes a "canpistraus" però a mida que anem pujant van apareixen com per art de màgia els cantells i les fissures on agafar-nos i poder emplaçar pont de roca, tascons i friends. La part final poder es la més fina que podem aprofitar dos parabolts de la veïna via de la dreta. En fi, una obra d'art de la natura, això si, no es fàcil però amb tranquilitat es molt factible.

Per baixar farem un sol ràpel d'uns 50 metres per la placa de l'últim llarg i passada la reunió una vintena de metres més a vall, emprendrem el descens caminant a ponent per camí poc definit i amb fites. Trobarem parts amb corda fixe una mica malmesa pel pas del temps i en poc mes de mig hora ja serem de nou a la pista.

Un cop som totes les cordades a vall i acabada la invasió "Aliguenca" dinarem tots plegats.

Escalada realitzada per: Jordi-Joan Garcia, Joaquim Llòria i Joan Prunera
El Serrat del Poll
Invasió a peu de via!!!
El primer llarg
El segon llarg
El companys desmuntant el segon llarg
El llarg i fàcil flanqueig del tercer llarg
El companys a la segona reunió
El quart llarg
El fantàstic cinquè llarg
Desmuntant el cinque i últim llarg
Final de via
El component de les cordades a CANTO POR SOLEARES
... i el tiberi de tots plegats
Publicado por Joan Prunera en 8:05 p. m.
Etiquetas:

6 comentaris:

  1. Jordi Joan GV24 de març del 2015, a les 20:55

    Em vaig divertir força per tres motius:
    -Per escalar amb els companys del STAE, que és el millor que hi ha (després de ser del Barça)
    -Per la roca molt agradable, especialment l'últim llarg on vaig gaudir de valent
    -Pel tiberi comunal que ens vàrem fotre a la zona de picnic on no hi mancava res (fins i tot el cafè i la copa)
    Quant a la via, vist que la qüestió graduació ja sabem tots que és molt subjectiva, a mi em va semblar que on en Joan indica V- al segon llarg era IV+, i al tram final de l'últim llarg en canvi, jo em vaig trobar 2 passets de V+. I cadascú hi dirà la seva, és clar. Ja sabem que la dificultat varia segons el dia que tens i segons com t'agafes els passos.
    Conclusió, un dia molt agradable a una zona que no coneixia.

    ResponElimina
  2. quimet24 de març del 2015, a les 22:14

    En Abril del 2009, vàrem fer la Minyons de Terrassa començant per la Canto por Soleares.
    Vàrem fer les dos primeres tirades de Canto por Soleares i després, cap a l'aresta de Minyons de Terrassa. Em va agradar força.

    Aquesta vegada, ens vàrem sorprendre molt amb l'última tirada de Canto por Soleares. Realment és una meravella de la natura.

    El dia, que pintava molt malament, va aguantar i vaig gaudir molt tant per la escalada com per la companyia i la trobada dels companys del STAE

    ResponElimina
  3. Lo Gall24 de març del 2015, a les 22:16

    Si remeneu pel llibre de resenyes tambe trobareu a les prenyades la via FERRETERIA tres llargs equipats a tall amable sobre conglomerat collonut tambe podria ser una clasica de la zona de poca dificultat i casi sobreequipada

    LO GALLGUIA

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan Prunera29 de març del 2015, a les 10:50

      Gràcies Gall!!! ja me la miraré, si me la recomanes, segur que es "guapavia"
      Saluyt i bones escalades!!!

      Elimina
  4. Jaumegrimp29 de març del 2015, a les 9:31

    Vaja colla us vau juntar! aquesta encara no l'he fet me l'apunto a veure si hi vaig abans no faci massa calor.
    Com us va anar ahir?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan Prunera29 de març del 2015, a les 10:52

      De conya Jaume, es va encantar la via. La vostra tenia molt bona pinta, la posare amb les pendents, però em sembla que quan faci menys calor

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.