dilluns, 3 d’agost de 2020

Via "K" a Coll Roig, El Ripolles

Diumenge 26 de juliol de 2020
La via que proposo ara, podríem dir que és la contraposició entre el "bé i el mal". No us crideu a engany, la via ens ha agradat força, tot essent molt fàcil. Dic el "be i el més la meva opinió, tot el altre són figues d'un altre paner. La via sembla que la van obrir l'any 1997 i que s'ha reequipat ara a l'any 2020.

La via es prou divertida i per combinar-la amb d'altres de la zona. Son tres llargs, el primer un pel sobre equipat i els dos darrers fàcils però a equipar. Però no us espanteu, podreu emplaçar friends, tascons i ponts de roca fins els cansament, de debó!!!

La via comença a uns metres a l'esquerra de la Tardor Calenta. L'únic que desmereix la via es la primera reunió, que és instal.lada en mig de la placa final i que li treu continuïtat al llarg. Coses del disseny.

1r llarg: IV+, III, II i V-, 10 parabolts i uns 50 m.
De seguit ja tenim un parabolt que ens indica per on hem de seguir. Tot per placa arribarem a un bon ressalt on trobarem un parabolt un metre i mig per sota i un altre parabolt quan ja hem sortit. Podem assegurar tot el ressalt amb friends i un pont de roca. Tot seguit passem tant aprop de la Tardor Calenta que podem aprofitat una reunió opcional per assegurar-nos i seguir, ara per rampa molt fàcil. Arribats a una placa llissa, trobem la reunió amb cadena. En el meu cas, m'oblido d'ella i segueixo amb un pas fi i arribo al final del contrafort i munto la reunió llaçant un gran merlet ben segur i recupero al company.

2n llarg: IV, IV+, III i II,  1 parabolt i uns 20 o 25 m.
Sortim de la reunió flanquejant per l'esquerra fàcilment fins a tocar el camí i tot just davant nostre tenim la placa del segon llarg que muntem en un arbre. En aquest llarg, només hi ha un parabolt i la placa sembla "aterraidora". Tot més lluny de la realitat. Fàcilment arribem al primer parabolt, que deu ser a uns vuit metres, i seguim gaudint de l'adherència fins que el llarg es torna terrós i arribem a la reunió en una plataforma artificial (?)

3r llarg: IV i III, neta i uns 33 m.
Davant nostre tenim una placa tombada immensa i desequipada. Però tranquils que fruirem del llarg a dojo. Sortim de la reunió per l'esquerra a cercar tot una sèrie de fissures i forats que serà la tònica del llarg. Podreu emplaçar assegurances per on vulgueu.

Pel descens millor baixar caminant que si fa o no podrem trigar el mateix que rapelant-la i així no molestem a darreres cordades, però això ja depèn del nostre civisme. Au, i una via nova més per la "cole"

Podreu trovar informacioó de com arribar en aquest enllaç i per tota la xarxa a:
https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2019/11/via-tardor-calenta-coll-roig-montgrony.html


El ressalt del primer llarg
El curt però bonic segon llarg
El darrer llarg, tot a aquipar 
Recuperant el darrer llarg 
No hem passat massa calor

2 comentaris:

  1. Enhorabona per la via, llàstima de la gran "neteja" de la placa final, un verdader atemtat a la natura.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Be Jaume, aquest indret ja s'ha convertit en un parc temàtic, no seré jo qui critiqui mes o menys certes actituts, que a la fi, no porten en lloc, el temps ho dirà o ja ens ho trobarem. El que tenim que fer es mirar de mantenir el lloc net i procurar no fer massa xibarri, que de momwent el lloc es bucòlioc i tranquil, ja veurem el que dura

      Suprimeix

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.