Una de les "petites grans clàssiques" de Montserrat. Sovint oblidada per la seva escassa dificultat i per la distancia on es troba fa que mai més la volgués pujar. Amb els anys les preferències i la visió de certes coses cambien de forma radical i vies que les vas fer en el seu dia, i ara oblidades, tornant a tenir sentit, romàntic podríem dir, i pujar per aquests itineraris molt agosarats per la seva època i amb el material rudimentari que tenien, et permeten a dia d'avui, a gaudir d'una escalada del tot genuïna. A la via no trobarem cap pesa emplaçada, tant sols el ràpel del cim per poder baixar.
1r llarg: IV, II i III, neta d'assegurances i uns 40 metres
En un un petit clar de bosc als peus d'una fissura en arc comença el primer llarg. Seguirem la fissura en tendència a l'esquerra que ens permetrà posar un parell de friends variats i un pont de roca fins que la fissura esdevé canal fàcil amb alguna sabina fins arribar als peus de la bola final del cim on farem reunió.
2n llarg: IV, III i IV, neta d'assegurances i uns 15 metres
Sortim de la reunió superant un tram vertical a mena de diedre. Un cop superat els primers passos seguirem per placa amb tendència a la dreta amb passos un xic fins fins que de mica en mica perdem dificultat i arribem a la reunió que també es el ràpel. D'aquí al cim son uns tres metres gairebé caminant.
El descens el farem des de la darrera reunió. com he dit, i d'uns cinquanta metres fins el peu de via.
Via senzilla i sense cap assegurança però bonica en el seu estil. bona per practicar en "detectar" llocs on assegurar-nos.
Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera
 |
| El Bisbe des de el Lloro |
 |
| El primer llarg |
 |
| El segon llarg |
 |
| Arribada al cim amb el Lloro de rerefons |
