dilluns, 7 de març de 2022

Via DE L'ESCORPÍ a la Paret del Devessó, Malanyeu

 Dissabte 5 de març de 2022

Retormen a Malanyeu al que teniem pendent, tot i que la metereologia tampoc sembla massa adient, però ens arriscarem.
La setmana passada escalant la via Francesc Suñol, em vaig poder fixar amb la via que recentment ha acabat de reequipar en Joan Baraldes i recomadada per ell mateix i que em va semblar una bona opció. Com som quatre companys ens reparitrem les cordades i jo aniré al darrera amb el Gonçal.

La via està molt ben trobada tot i que no respira massa entre les vies Amics de Malanyeu i Francesc Suñol, tindrem que anar atents de no comfondre'ns de via, per la resta, molt bona activitat ens depararà la seva escalada. La via està totalment equipada amb parabolts, podem portar algún que altre friend, però realment no fa falta. Una cosa a tenir en conta, és la reunió en mig del primer llarg, serà convenient fer-la, nosaltres no la vem fer i realment costa molt recuperar la corda i chapar els parabolts, però això és a gust del consumidor.

1r llarg: IV, V, V+/A0 IV+ i IV, uns 12 expansions i una sabina i si empalmem els dos llargs seran uns 45/50 metres
Comencem escalant les típiques plaques amb forats d'aquesta paret, els passos son francs, verticals i ben assegurats, en algún punt allunyan un pel. Als 30 metres trobarem una reunió, si seguim, ara la roca es una mica a controlar fins arribar a un ressalt amb roca molt discreta, V+/A0 (a la dreta tenim els parabolts de la via Amics de Malanyeu), continuem ara amb menys dificultat fins arribar a la eunio una mica incómoda i amb algún roc trencat. Llarg molt maco

2n llarg: IV, V, IV+, IV i III, 6 expansions, uns d'ells es la reunió de la F. Suñol en uns 33 metres
Sortim en vertical vers un marcat esperò (a la placa de la dreta puja la F. Suñol). Pujem pel l'esperó fent passos per placa en escalada prou difícil fins un bon replà on es la reunió de la F. Suñol. Seguim recte per placa amunt i de mica en mica decreix la dificultat i arribem a un bosc penjat que hi ha la dreta i muntem la reunió de dos parabolts. Llarc maco

3r llarg: IV, V, V+, V i IV, unes 7 expansions en 20 metres
Davant mateix tenim una placa vertical que comencarem pujant-nos per l'arbre fins a entrar a la placa. Amb escalada molt fina i amb passos tècnics, anirem escalant en tendència a la dreta seguint els parabolts. Al mig trobarem els passos més difícils de la via. Arribarem a un petit replà amb un ressalt que ens barra el pas. Fem uns passos a l'esquerra i entrem amb una curta placa i de seguit acabem la via. La reunió la farem en un dels nombrossos arbres que hi han. Poder, com a finura, es el llarg més difícil

El descens el farem per la veïna via Francesc Suñol o be crestejant  pel camí normal de baixada.

La via ens a satisfet molt a tots quatre, deixant-nos un bon regust de l'activitat. Ara el temps comença a empitjorar, fa vent i està tot núvol i ja toca baixar a fer un mos i un altre via nova per la cole.

Escalada realitzada per: Dídac García, Agustín Perez, Gonçal Mayorga i Joan Prunera

Comencem l'escalada

El segon lllarg

Anem arribant al final

L'últim de les dues cordades

Els quatre, al final de la via

2 comentaris:

  1. Gràcies per recordar aquesta via Joan, penso que la priemra tirada la vaig repetir en combinació amb altrs línies, ara que l'han allargat pot ser un bon objectiu.

    ResponElimina
  2. Gràcies pels comentaris Joan,
    Aquesta via te dues opcions per fer la darrera tirada. Per la placa vertical que vàreu seguir vosaltres o per sota d'aquesta, en diagonal a la dreta fins a trobar un desplom que ens farà pujar per una bona placa fins el cim.
    Salut i a escalar

    ResponElimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.