dilluns, 22 de novembre de 2021

Via SUFI a la Paret del Riu Lacó, El Solsonès

Dissabte 20 de nvembre de 2021
Aquesta via feia molt de temps que la tenia guardada en les pendents, tant de temps que la veritat, no sabia on era ni com arribar. Via d'aventura total, amb un recorregut sinuós i que busca les debilitats de la paret i pel que hem vist, la més fàcil d'aquí, però no vol dir que sigui fàcil.

Per arribar, sortim de Solsona a Coll de Jou per la LV-4241 com si anéssim a Port del Compte i un cop al Coll de Jou seguirem la L-401 que hi ha a l'esquerra fins al km. 27 on trobarem una casa que diu "escola" i ens desviem a l'esquerra. Passarem per una església (Sta. Cecília). Arribarem a una mena de coll amb una creu de terme. Aquí no podrem deixar el vehícle que és amb un vallat elèctric (cartell de prohibició), però és el lloc on anirem a escalar. Podem deixar el cotxe uns cinc-cents metres més avall, passada una cruïlla.

Per accedir a la paret, partirem de la creu de terme i seguirem una pista que tenim davant, de seguit trobarem unes fites i seguirem un corriol poc definit entre el bosc i pujant a tovar la paret. Seguirem per la base de la paret fins que haurem de baixar una bona estona, lloc on la paret es fa menys vertical i és més boscosa. Haurem de fixar-nos en el peu de via que hi ha picat a la roca una fletxa. Aquí comença la via.

1r llarg: IV i IV+, 2 parabolts 1 pont de roca i 1 clau en uns 40 metres 
Comencem a la recerca del parabolt ben visible i seguirem vers un pont de roca que ens porta a una placa. Pas d'adherència i seguim a la dreta on trobarem un clau. Fem un flanqueig a la dreta i entrarem en una zona més aviat bruta i de seguit, arribem a la reunió. Parabolt i arbre.

2n llarg: caminant per una feixa i arrossegant-nos pel bosc, 1 pont de roca en 40 metres
Sortim de la reunió, no cap amunt sinó, en lleuger descens per la feixa. A mig recorregut trobarem una placa amb un pont de roca. En aquest punt no veiem sortida. Ens endinsem per dintre del bosc a sac, tot arrossegant-nos fins que veiem un petit descens que ens portarà a un replà amb un clau i un parabolt per fer la reunió.

3r llarg: I i II, flanqueig descendent i aeri per una feixa en uns 40 metres 
El llarg és similar a l'anterior però obert. Seguim per la feixa primer en un descens i resseguint la paret i amb molt d'ambient als nostres peus anirem seguint fins a la reunió de dos espits en una petita cornisa al costat d'un arbre. Podem llaçar sabines en tot el recorregut.
4t llarg: V, IV, IV+ i V, arbres, un pont de roca, 1 clau i un parabolt en  uns 30 metres
El llarg més exigent de la via, no per la dificultat de l'escalada sinó pel fet d'haver de pujar per uns arbres que ens dificulten molt la progressió. Sortim de la reunió i a un parell de metres llacem una petita sabina, per placa difícil arribem a un arbust que ens permetrà arribar a un arbre que agafant-nos com podrem, el superem. Passos penosos. Un cop superat això seguim per blocs fins a placa en flanc ascendent. Arribarem a un parabolt i baixem un metro i mig per sota del parabolt i tot seguit flanquegem a la dreta i arribem a la reunió, per cert, prou incòmoda i amb molt d'ambient.
5è llarg: IV+ i IV, 1 clau i uns 20 metres 
Potser, el llarg més maco de la via. Sortim per la dreta i escalem un bonic diedre que ens porta a un clau ben visible. Fem un petit flanqueix a l'esquerra i i pugem per una bonaq placa fissurada. Entrem en un tram de canal un xic descompost i de seguit arribem al final de la via. Reunió en els arbres.

Ja som al final de la via i la veritat ens ha sorprès bastant.  Pel descens seguirem caminant pel fil de la cresta per camí més o menys traçat fins a arribar a una canal de baixada a l'esquerra del cim de la paret (bandera visible al cim) i que ens deixarà a la pista esfatada i punt d'inici de la aproximació.

En calent vem parlar de que no era una via per repetir-la, però ara en fred poder si, ara que ja ha passat unes hores de "l'aventureta". Malgrat tot, sent una via per col.leccionistes, ens ho hem passat d'allò més bé i nova va per la cole.

Escalada realitzada per: Dídac Garcia, Agustin Pérez  i Joan Prunera

La paret, l'aproximació, la via i la baixada des de la carretera

Primer llarg

Recuperent el primer llarg

A la placa del quart llarg

Fent el "mico" en els arbres

Recuperant el quart llarg

Magnífic, però curt darrer llarg

Fita conseguida!

2 comentaris:

  1. Enhorabona companys ! aquí al Solsonès no regalen res...
    la via va agafant ambient fins tenir una bona timba als peus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant Jaume, d'entrada un cop acabada la via, no ens van quedar ganas de repetir-la algún dia però ja en fret, no descarto fer-ho

      Elimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.