dimecres, 1 de març del 2023

Via SAVINA WALL a la Paret de la Formiguera tretze anys després. Sant Llorenç de Montgai

Diumenge 26 de febrer de 2023

Tornem a Sant Llorenç de Montgai a fer la via Savina Wall. Només l'he fet un cop i fa tretze anys i ara la repetiré a veure quina diferència hi ha després dels anys, diferència de com escalo, la via deu estar igual.

Començar la via no és massa evident, no per la dificultat, sinó per on realment comença així que començarem per on creiem que és la via, a la dreta de la via la Colà.

1r llarg: IV, III i IV-, 5 expansions i uns 30 metres 
Començar per placa tombada i així anirem fent seguint el parabolts fins a un ressalt amb vegetació a cada costat i arribarem a un bon replà on farem la reunió. 

2n llarg: IV+, V, IV+, 6 expansions i uns 15 metres
Sortim de la reunió en escalada vertical amb bones bústies i regletes fins a un punt on es posa molt vertical. És un pas fi de decisió i que un cop superat arribarem a la reunió.

3r llarg: IV+, V, V+, V, 6  expansions i uns 25 metres
Encetem el llarg en vertical amb passos fins i verticals. Sempre hi ha alguna bústia i regleta per anar progressant. A l'alçada de la savina que dona nom a la via, es concentra la dificultat del llarg. Passos a dreta i esquerra en faran progressar per la placa fins a assolir la reunió i final de la via.

Pel descens podem rapelar la via amb un o dos ràpels o baixar caminant.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Comencem a escalar

Curt però vertical seon llarg

Tercer i bon darrer llarg

Arriban al final de la via

Escalant una estona al "Cilindret"

dimarts, 28 de febrer del 2023

Via LA COLÀ a la Paret de la Formiguera. Sant Llorenç de Montgai

 Dimarts 21 de Febrer de 2023

Aquest dimarts, sortim tot una colla de "jubilats" i quedem amb el "Pinto" i la Remei de Lleida per escalr a la Paret de la Formiguera. l'Albert i jo anirem a la via La Colà que em queda fer escalar en aquest pany de paret.

Aquesta part de la Paret de la Formiguera és prou popular per les cordades que dessitgen vies totes parabolades, doncs hi ha poc espai entre les vies i sempre pot donar algún que altre error. Suposo que el nom de "la colà" deu ser per que entà encaixada amb calçador entre dos vies. 

La via és tota equipda amb parabolts i necessitarem entre 10 i 12 cintes només i la diversió és assegurada. Escalada obligada

1r llarg: IV+, III i IV, unes 10 expenasions en uns 30 metres
Comencem a l'esquerra de la via Savina Wall on d'entrada tenim un passet fi pero sense cap problema. Desp´res seguim lleurerament a l'esquerra per terreny brut però fàcil fins a arribar a un ressalt final on farem la reunió molt còmoda en un replà.

2n llarg: IV+, V i V+, unes 12 expansions i uns 30 metres
Sortim de la reunió i ja es posa vewrtical la cosa. Seguim els parabolts sempre amb bones "busties per la mà pero vertical. A mig recorregut encara és rederssa més la paret i és on trobem la màcima dificultat. Fins a arribar a la reunió son passos verticals i forts però la proximitat de les expansions ens fan que anem valents

Pel descens podem rapelar la via amb un parell de ràpels o només amb un de 60 mts justos o baixar caminant i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Albert Cazorla i Joan Prunera

Començant el segon llarg

La Colla de "jubilats" al parquing de la Formiguera

dimecres, 18 de gener del 2023

Via RACC a l'Agulla Ajaguda. Abella de la Conca

 Dissabte 14 de gener de 2023

Aquest cop ens acostem a Abella de la Conca per investigar sobre unes vies que van obrir l'any passat. Ja habiem escalar a l'Agulla Ajaguda un parell de cops i coneixem com arribar, així que fem cap cap allí. 

La via tant sols te dos llargs però intensos i amb les assegurances mínimes necessitarem, haurem de protegir-nos per sortir airosos de les dificultats, que no son poques. Els segon llargs hi ha algun trams de roca trencada.

Abans d'arribar al poble d'Abella prenem el desviament a ma esquerra que ens porta a la Roca Viella i abans que acabi la carretera asfaltada estacionem a l'esquerra en un petit espai. A la reta tenim una pista que puja fins uns camps d'ametllers. L'agulla es del tot visible. Remuntem per l'esquerra traces de camí amb fites, en un punt deixem el camí que porta a peu de l'aresta de l'agulla i remuntem fins la vistosa paret on ja és visible el díedre del primer llarg amb una flexa picada a peu de via.

1r llarg: IIII, V+ i V, dos parabolts i un clau en 30 metres
Ens enfilem fàcilment fins un ressalt assegurat per un parabolt, aquí ja començen les dificultats que no deixarem fins a la reunió. Superem el ressalt i troben unclau, pugem amb oposició pel diendre i entrem en placa fina i difícil fins ariibar a un parabolt, tot aquest tram es escalada difícil on podrem autoassegurar-nos. En els darrers metres, baixa una mica la dificultat i arribarem a una cornisa al costat d'un gran arbre on muntarem la reunió,

2n llarg: IV+, V, IV+ i V, tres claus i una baga en una sabina en uns 45 metres
Sortim en vertical per placa una mica en tendència a la dreta i després per uns blocs i remuntant un petit ressalt arribarem al primer clau. Pugem per placa i fent un flnqueig a l'esquerra entrarem en un altra placa on hi ha un clau bastant amunt.. Arribats al clau, faem un pett pas de flanc a l'esquerra als peus d'un altre petit ressalt on hi ha el tercer clau  a munt. Son les darrers dificultats per accedir a l'arest somital que amb poca disicultat arribarem a la reunió/ràpel.

Pel descens farem un primer ràpel d'uns trenta metres lleugerament a l'esquerra si mirem des de dalt, d'unes grades fàcils fins l'altre instal.alció emplaçada uns metres abans d'una plataforma amb matolls. D'aquí un altre ràpel de vint metres fins els terra. A nosaltres ens va costar una mica esbrinar com trobar el segon ràpel.

La via, encara que curta, ens a resultat força laboriosa. bona via per practicar l'auto-protecció i via nova per la "cole"

Trobareu més informació aquí: https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2018/11/via-del-pere-lagulla-ajaguda-abella-de.html

Escalada realitzada per: Dídac García, Agustín Pérez i Joan Prunera

L'aproximació, la via i el descens

El diedre del primer llarg

Plaques i ressalts dels segon lalrg

Contra tot pronòstic, ens ha costat escalar-la

dimarts, 17 de gener del 2023

Via J.R. al Tossal de Sant Salvador. Camarasa

Dilluns 2 de gener de 2023

Començarem l'any fent una escalada en un lloc nou i sembla ser, de dificultat bastant moderada. D'entrada, a primer cop d'ull, ens va costar una mica situar el lloc de la via i després d'una estona, vàrem esbrinar on era. La via no és gran cosa, més be, no es res. Ho explico, doncs mai imaginaries que alli hagés una via d'escalada, no es ni tant sols una paret, son ressalts molt rebuscats per donar-hi forma a l'itinerari, podries anar caminant pel  costat. No te ambient, tot i que hi ha algún ressalt que et dona una mica de joc però que de seguit s'esvaeix.

La via o camí (semi) vertical a estat obert amb set llargs que es poden combinar de vàries maneres, tot al nostre gust, només tindrem que seguir els parabolts i decidir.

Per accedir a l'ndret, prendrem la pista a les
Crestes del Conill i que surt a la dreta, tot passant el pont de la carretera que va a Sant Llorenç de Montgai. A l'explanada dixarem el vehicle i recularem uns metres. En un mur de ciment hi ha pintat les inicial J,R. en blau i només tindrem que seguir les pintades blaves (per cert, molt matuseres i que embruten el paissatge) fins a arribar al peu de via que es molt evident.

Amb la ressenya ja hi haurà prou per escalar la via, no fa falta explicació de cap mena.

Pel descens, seguirem la carena vers l'Est i que seguirem per camí poc marcat però ple de fites que faran que no ens despistem.

Via que en ha servit per baixar els torros i els petits excessos del Nadal i que ben mirat me la podria haber estalviat, tot i això, nova via per la "cole".

Accedir al camí de les marques blaves
Per on va la via des de Camarasa

Primer llarg

Segon llarg

Tercer llarg

Vistes del poble desde la via

Quart llarg

Cinquè llarg

Sisè llarg

Fosto des de la darrera reunió

dijous, 22 de desembre del 2022

Via VERTICAL 38 anys després al Penya-Segat de la Falconera. El Garraf

 Dimarts 6 de desembre de 2022

Fa trenta quatre anys que no habia tornat a escalar aquesta via. El Penyó de Garraf com l'anomenabem, era un lloc recorrent molt a prop de Barcelona i que ens acostavem amb el tren. Tant a l'estiu com a l'hivern, els diumenges al matí veniem a escalar a la vora del mar. A l'any 1983 i amb la moda de les vies del Pic del Martell, vàrem deixar una mica de banda el Penya-Segat abocan-nos més a la varietat de vies del Pic del Martell.

Ara, ja fa un temps (anys) que els graus de dificultat de les vies, no son per a mí objectius, més aviat subjectius. Ho dic per que repetint vies, com es el cas d'aquesta, les havia escalat, fins a l'avorriment, totes en lliure. Estabem acostumats a escalar a Montserrat agafant-nos a "pinyonets" i veniem aquí al Garraf i trovabem unes "gandes d'escòndol". L'expresió que deiem quan trovabem una pressa d'aquestes dimensions era que aquí podiem fer una reunió pentjas del braç. Amb el temps tot canvia, els anys, els pes corporal, la por a caure, el compromís, l'agilitat i tot això fa que recordis com pujavem i com pujo ara i el que per a mi eren IV+ ara, son V+.

Fa uns dies, després d'escalar la via PISET, ens decidim a fer la via VERTICAL per que el company conegui que és escalar amb el soroll de les onades picant a la roca per sota teu.

Arribats al poble del Garraf seguim fin els port esportiu i ara que és temporada baixa de platja, podrem estacionar en "Zona Blava". Seguim pel port fins arribar al penya segat i d'aquí a la paret on comença la via tot just sota un cartell indicador.

1r llarg: IV, IV+, III, IV+ i III, unes 3 assegurances en uns 30 metres
Comencem amb el primer llarg de la via SAME on tindrem que devallar uns tres metres i tot seguit pujar en vertical amb tendència a l'esquerra fins a arribar a una mena de canal terrosa i començarem un llarg flanqueig a l'esquerra per placa vers una visible cornissa on muntarem la reunió. Pel camí trobarem alguna expansió prou rovellada.

2n llarg: V, V+/A0, V, V+/A0 i V, 2 parabolts (que no son de la via) i tres claus en uns 30 Sortim de la reuniño per l'esquerra pujant per placa vertical. Arribarem a una mena de cornissa ascendent on hi ha un parabolt d'un altre via. Seguim vers uns blocs on hi ha un pito amb una baga. Amb passo verticals i atlètics superem el ressalt amb l'ajuda del clau (en el nostre cas) i seguim recte amunt. Trobarem un parell de claus vells. Uns passos ben difícils i vertcials, en portaran a una reunió en ua plataforma molt còmoda.

3r llarg: IV+, IV, III, IV i IV+,  1 parabolt i 2 espits en uns 25 metres
Sortim de la reunió en vertical per un diedre que ens deixarà en un tram fàcil però una mica trencat. Seguim vers un altre diedre vertical que tenim al damunt nostre. El superem fet passos de bavaressa assegurat per dos espits mol vells i rovellats i un cop a dalt entrarem a la reunió.

Seguirem per la via BRAZO DE HIERRO per finalitzar l'escalada i així arrodonir una mica més la jornada.

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2022/10/via-piset-38-anys-despres-brazo-de.html

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2010/01/en-un-principi-el-joaquim-i-jo-teniem.html

El descens el farem caminant per dalt del Penya-Segat en sentit ponent, per camí ben marcat, que ens durà a la cantera, sembla ser sense explotació i d'aquí un altre cop al poble. En total una mig hora.

Escalada realitzada per: Dídac García i Joan Prunera

El llarg flanqueig del primer llarg

El pas explosiu del segon llarg

Arribant al final de la via

El mar de rerafons

Foto d'uns companys de la via veïna

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.