Via NOMÉS HI HA FUNCIONARIS I JUBILATS. Coll Roig, Santuari de Montgrony

 Dimecres 8 de setembre de 2021

Tornem a Coll Roig després de la poca inactivitat en roca d'aquest mes d'agost i al company li pica l'ullet la via NOMÉS HI HA FUNCIONARIS I JUBILATS. Jo m'ho prenc com una mica... diríem, com escèptic. No sé si triomfarem o tornarem amb la cua sota les cames. La ressenya que portem és d'un blog que segueixo, Romàntic Guerrer i hi ha quelcom que no quadra, el grau, que és massa baix i jo he vist, i no sé a on, grau més difícil. Bé, anem i ja veurem.

La via són dos llargs totalment equipats amb expansions, és vertical i atlètica i s'ha d'escalar. Al primer llarg hi ha un parell de passos on he hagut de reposar per seguir amunt i el segon que és el més exigent, els passos de 6a els hem fet amb esteps i "tramposa". Un cop a la segona reunió podem seguir per la DERSU UZALA o rapelar la via.

1r llarg: V, V+, V, V+ i IV+, 8 expansions i un pont de roca en uns 30 metres

Comencem vertical ,però amb bona presa fins arribar a un ressalt el superem i continuem seguint les expansions fins a trobem un pas força difícil. Repòs a l'expansió i continuem fins a un fort ressalt que el superem per la dreta amb un pas força difícil. Intentem sortir com podem del pas i entrem en una placa amb canalons. La reunió es força lluny i el pas sembla dífícil, però no ho és tant i arribem a la reunió. Llarg molt maco.

2n llarg: V, V+, Ae, V, 9 expansions i uns 30 metres

Sortim de la reunió en vertical fins a un ressalt. El superem per l'esquerra amb passos difícils fins a arribar a una fissura en diagonal a l'esquerra, els passos son difícils i verticals. Continuem ara en vertical per una bavaresa vertical. Les expansions són a la dreta, a la placa. En un punt es fa massa difícil i tenim que utilitzar l'estrep i la "tramposa" per accedir al proper parabolt. Sortim de la placa i seguim per una mena de diedre un xic trencat i arribem a la reunió damunt de la llastra. Llarg molt maco però dur.

Estem prou tocats dels dos llargs i decidim que, com encara és d'hora, anar a fer una via més tranquil.la i així donem per acabada la jornada, satisfets perque ho hem resolt prou bé, encara que a la nostra manera, però resolt i nova via per la "cole"

Per si us intersa:

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2018/08/via-dersu-uzala-coll-roig-montgrony.html

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

En un dels resalts del primer llarg

Trampejant els passos més difícils

Arribant al passos difícils

Contra tot pronòstic, ho hem aconseguit!

Esperó NE al Gra de Fajol Gran 2.714 m, Circ d'Ull de Ter

 Dilluns 23 d'agost de 2021

El Gra de Fajol és la muntanya més emblemàtica del Circ d'Ull de Ter, tant pels escaladors com per excursionistes. A l'ombra de la gegantina mole del Bastiment ens pot oferir unes bones excursions d'alta muntanya, tant d'escalada en roca, neu o simplement caminant..

L'itinerari que us proposo avui fa temps que la tenia al cap i aquest cop amb l'ajuda de l'amic Vicenç ho vàrem fer. No és una escalada de dificultat, és més, podem escollir nosaltres la dificultat que volem. Sense suprepassar el IIIº, ens oferirà una escalada per, podríem dir-ho així, cresta, tot i que no és realment així, és un esperó que a la part esquerra té molt d'ambient, al contrari de la dreta que podriem pujar caminant. La dificultat la decidirem nosaltres depenent del risc que li donem, només haurem d'orientar-nos correctament. Farem un recorregut d'uns 480 metres d'escalada més o menys i un desnivell de 700 metres en total. 

Partirem des de l'aparcament per arribar al refugi xalet d'Ull de Ter a 2.090 m seguint el GR11 i en poc menys de mitja hora arribem al refugi (2.200 m). Continuem camí senyalitzat vers el Coll de la Marrana. En un punt, a l'atura de les ruïnes que queden de l'antic refugi, a l'esquerra podem veure tot l'esperó i en dirigim a la seva base. Uns 40 minuts des del xalet fins al peu de l'esperó a uns 2.350 m que comencem l'escalada.

Nosaltres anirem tota l'estona amb corda, ja us dic que la dificultat no és rellevant, però en un mal pas, podem fer-nos molt de mal. Anirem pujant primer per plaques tombades fins a un coll on realment comencem l'esperó. La roca és (crec) calcita blanca molt compacta i l'ambient és grandiós. Anirem escalant amb ensamble o fent reunions depenent del que decidim fins a l'Agulla de la Xemeneia, aquí la cosa canvia una mica i esdevé més interessant. Anirem pujant pel cantó esquerre de l'esperó fins que la dificultat decau molt ja a les proximitats del cim on recollim corda i en poc més de quinze minuts arribem al cim.

Hem trigat unes quatre hores d'escalada per l'esperó i una hora i mitja de descens fins a l'aparcament.

El descens el farem per l'itinerari normal de baixada fins el coll de la Marrana i d'aquí fins el Xalet Refugi i l'aparcament.

Una manera diferent de pujar al Gra de Fajol Gran on les sensacions han estat molt bones.

Escalada realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera

Escalant l'esperó

Una de les reunions amb el Gra de Fajol Petit de fons

Pujant per l'esperó

L'Agulla de la Xemeneia

Arribant a la bretxa de l'Agula de la Xemeneia

Van venint el núbols

Mirant amunt de l'esperó

Moment de relax

últims metres per accedir al cim

El cim

Descens al coll de la Marrana

Via CUCA a la Magdalena Superior. Montserrat

 Dissabte 21 d'agost de 2021

Ens escapem aquest dissabte a fer una escalada fugaç a Montserrat desprès d'haber fet el Balaitús, que per cert, m'ha deixat bastant tocat els ossos, ja no tinc 40 anys... Ens hem anat a la via Arenas-Sorolla de la Magdalena Inferior i tot baixant, li proposa al Didac la via Cuca a la Magdalena Superior, No la he escalada mai i això que la coneixia, però ira, no he anat mai i així arrodonim el dia.

La via no te cap secret, ara retro-equipada amb mes expansions del que tenia originalment, ens permetrà fer una escalada ràpida i divertida. Els llargs i les reunions no tenen res a veure amb la original.

Per accedir l peu de via, baixem per la canal que tenim al costat del coll de la Magdalena i l'Ullal. i quan som al mig de la canal ja veurem la primera expansió a uns sis metres del terra.

1r llarg: III, IV, V i IV,  5 o 6 expansions en uns 30 metres

Comencem amb rampa fàcil fins arribar a un ressalt molt vertical, amb passos atletics i bons còdols superem la dificultat i ja més fàcil arribem a la reunió

2n llarg: III,  2 expansions en uns 20 metres

Facilment sortim de la reunió i així anem fent fins arribar al cim del contrafort on hi ha la reunió al costat d'una canal a la nostra esquerra.

3r llarg: III i IV, una o dues expansions i uns 15/20 metres

Aqui podem fer dues opcions, sortir per la via normal o per la Acromion, les dues son mes o menys de la mateixa dificultat i ja serem al cim de la Magdalena Superior.

El descens el faem amb un sol ràpel de 55/55 metres fins el peu de via de la Normal.

Val a dir que al ràpel intermig, li falta un parabolt amb anella.

Senzilla, pero una nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Dídac García i Joan Prunera

Ressenya origial dels 80'

Pic Balaitús per la bretxa Latour, 3.144 metres

 Dilluns 16 d'agost de 2021

El Balaitús, és el primer massis granític que te una altura de tres mil metres venint del Cantàbric. És a caball entre la frontera espanyola i francesa i el seu punt culminant es el Pic Balaitús de 3.144 metres. Està situat entre la Vall de Tena, a Sallent de Gállego i la Val d'Azun. Té diverses rutes d'accés i cap d'elles fàcils, sobre tot pel desnivell superior als 1.500 metres. Nosaltres hem escollit la clàssica ascenció per la Bretxa Latour i no exenta d'una mica de tècnica. Estic una mica desentrenat per culpa d'aquesta "pandèmia" i des de novembre de 2020 no he fet cap activitat semblant, sé que hem costarà però amb paciència, tot és possible. 

Com estem a mitjans d'agost, no seran necessaris crampons i piolet, només per anar més còmodes, els bastons de caminar. Per accedir a la bretxa i el seu descens, en el nostre cas, necessitarem corda de 60 metres, arnés, aparells d'assegurar i per rapelar i un xic de nocions d'escalada, tot i que no supera el grau II+ de dificultat.

Seran tres dies d'activitat, el primer, superar els 700 metres de desniell del punt de partida en el embassament de La Sarra (1.400 m.) fins el refugi de Respomuso (2.200 m.) que el farem en una mica més de 4 hores. El segón l'ascenció pròpiament dita del cim i la baixada i el tercer dia, el retorn a La Sarra.

Sortim a les sis de la matinada amb les primeres llums i amb continua pujada arribarem al que queda o seria la glacera de Latour (2.700 m.), La travessem en direcció a la rimaia i accedim a la canal per la dreta. Trobarem un parell de passos difícils però cuts, que els superarem amb tècnica d'oposició (ull amb les pedres soltes). Tot seguit arribarem a les famoses "clavilles". En principi seguim per la canal descartant-les fins que quatre de les "clavilles" pujen en vertical. És aqui on les farem servir per superar els vuit metres per arribar a una cornisa on hi ha una instal-lació de ràpel i montem reunió. Ara venen tres llargs de corda, tot això si no som valents, que no superen la dificultat de II+. Ull per que a la nostra dreta tenim timba de valent. Un cop arribem al final de la escalada trobarem un gran cable rodejant la punta de l'agulla. Devant nostre s'aiexa la gran mole del cim del Balaitús, estem sobre els 2.900 m.

Ara desgrimparem l'agulla amb trams una mica aeris fins arribar a un coll on començarem l'ascens al cim. Hi ha força fites que més que ajuda, el que fan es despistar-nos un xic, però amb fàcil intuïció anirem trobant el camí adient. Al final arribarem a un ample coll i en menys de deu minuts coronarem el preuat cim, dilatats oritzons a llevant, on podrem veure el Massis del Vignemale i el Taillon, fins i tot la Maladeta i a ponent, el majestuós Pic Midi d'Ossau. No habia pujat mai a un cim de tres mil metres tant occidental.

El descens el farem pel mateix lloc, tant sols tindrem que fer, en el nostre cas, cinc ràpels per accedir un altre cop a la glacera de Latour i així, en poc més de quatre hores mes arribar al refugi. En total, han estat dotze hores d'activitat i ara toca descansar i pel mati baixar ben dora al punt de partida.

El meu darrer tres mil que durant forçes anys se m'ha resistit, però a la fi l'he coronat

Ascenció realitzada per: Dídac García i Joan Prunera

Plantant la tenda als voltants del refugi

De bon matí, començem la pujada

Arribant a la rimaia

La bretxa Latour

Les "clavilles"

Uns amics de "Dona alpina" que ens han conegut

Escalant per la bretxa

Continuem escalant

El Midi d'Ossau al fons

Poc abans d'arribar al cim

El cim ben a prop

Cim!!!

De retorn a la bretxa

Lliscant per la neu

Via VARIANT PER DAVANT o MONTPART a la Panxa del Bisbe 37 anys després

 Dissabte 31 de juliol de 2014

L'octubre de 1984 ens vàrem atrevir a intentar la via Per Davant de la "temible Panxa". És trist o si més no, llei de vida que amb vint-i-quatre anys, seixanta quilos i més inconsciència que experiència, els V+ de la ressenya del llibre 2/REGIÓ DE TEBAS I TEBAIDA d'en Rodés i Labraña, els rebaixés a V i IV+ pelats i amb dues expansions només a la part més difícil!!!. Ara amb vint-i-cinc quilos afegits i trenta-set anys més a les espatlles, he suat la "cansalada" per sortir-ne airós en el primer llarg... i amb la corda per dalt!!!

La via ha sofert, al llarg dels anys modificacions, l'últim com que la vaig escalar i va ser per la variant Canaletes, al primer llarg havien sis espits i un burí. Ara, despès de la darrera "restauració", s'arrebaixat a quatre parabolts, i que ens farà escalar atents i concentrats. La roca és bona però polida pel pas de les cordades de tants anys. El segon llarg és boníssim en el seu grau, exposat i de navegar amb intuició per trobar la reunió. Els darrers són de tràmit per accedir al cim.

1r llarg: IV, V+/A0, V/V+ i IV+, 4 parabolts i un cap de burí en uns 35 metres

Comencem per rampa fàcil fins a la primera expansió on realment es posa vertical i difícil, mig metre amunt hi ha un cap de burí que ens pot ajudar en fer el pas. Seguim molt vertical i amb la roca una mica polida fins la propera expansió. En mig podem emplaçar algún friend petit. Continuem igual, tot molt vertical amb canto, però polit fins a un replà on podem descansar. Tot seguit escalem en tendència a l'esquerra amb menys dificultat que fins ara i en poca estona arribem a la reunió. Llarg difícil i mantingut.

2n llarg: IV+ i IV, dos parabolts i uns 35 metres

Sortim per la dreta de la reunió i al cap de poc trobem un parabolt, seguim en vertical fins a un replanet on trobem un altre parabolt i unes burinades velles. Aqui és ons aniriem a l'esquerra a la variant de les "Canaletes". Seguim ara per la dreta amb escalada vertical però agraïda sempre vers la dreta. Trobarem un parell de còdols característics que els podrem llaçar per assegurar-nos i ja en escalada fàcil arribarem a la llarga balma on farem la reunió. Llarg divertit però exposat.

3r llarg: III, II i III, un espit i uns 35 metres

Sortim per la dreta superant un ressalt i fàcilment anem escalant en diagonal a l'esquerra fins a un petit bosc penjant on trobarem un espit i d'aquí uns metres més amunt a la reunió.

4r llarg: III, II III, neta i uns 50 metres

Seguim en vertical amb escalada molt fàcil i un cop superat, entrem en terreny molt tombat fins a un altre ressalt al costat d'un arbust i remuntem els darrers metres fàcils per arribar al cim. Reunió amb un parabolt a terra.

A l'esquerra del cim hi ha la instal.lació del ràpel d'uns 40 metres, que el farem amb dues cordes. A mig ràpel hi ha en una cornisa amb un altre instal.lació de ràpel. Per tornar al camí, anirem baixant per la canal, molt malmesa per la quantitat d'esllavissades que ha sofert al final de la canal, Compta amb la caiguda de pedres.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

El primer llarg

Recuperant el primer llarg

El segon llarg

Arribant a la R3

Tercer llarg

El cim de la Pantxa

La meva ressenya el 1984

Via A.C. VALDRIC al Pic de la Solana de LLauset

 Dissabte 18 de juliol de 2021

El Pic de la Solana de Llauset està situat en mig de vall del riu Llauset i la vall d'Anglios, en la part aragonesa de la comarca de la Ribagorça. És un cim amb una llarga cresta i amb una paret sud d'uns tres-cents metres de llargada amb diedres i plaques tombades. Paret de poca verticalitat i ambient, però que des de fa més d'una dècada, s'han obert diferents vies de dificultat moderada i junt amb la curta aproximació des del pàrquing de la presa de Llauset, fan una molt bona opció per un cap de setmana d'activitat.

La via que hem escollit és la A.C. Valdric, sense equipar i  les reunions muntades amb dos espits. La dificultat és moderada i el fet que no està equipada fa que sigui un bon terreny d'aventura. Com que no hi ha res entre els llargs, fa que la lectura sigui diferent de la via original de com es va obrir perqué son moltes les variants que podem fer.

Partint de la presa de Llauset  prenem el camí per pujar al Vallhiverna per la vall de Llauset i tot passat un curt túnel, pugem per pista ampla fins a trobar marques de GR. En forta pujada de revolts, en mitg hora arribarem al coll d'Anglios. Tot seguit ens dirigim a la vistosa cresta del Pic de la Solana de Llauset i per pedregams (fites visibles) anem flanquejant per sota de cingleres sempre procurant no perdre alçada fins que arribem a una feixa d'herba que ratlla la part baixa de la paret que volem escalar. Tots els primers llargs de les vies van a parar en aquesta feixa. Seguim la feixa fins a una tartera que baixarem als peus de via. La nostre és en una vistosa i espectacular placa al costat d'un diedre.

1r llarg: IV i V- , neta i uns 55 metres

Comencem uns metres per diedre i al poc ja veiem que hem de continuar per placa. L'escalada és plaent on anirem buscant les fissures anant en vertical i amb tendència a l'esquerra tot seguint les fissures i sempre per placa, Al final és on trobarem la màxima dificultat, però mai sense ser excessiva. Sens dubte el millor llarg de la via.

Ara farem un canvi de reunió uns deu metres més amunt als peus d'una placa. Un espit de reunió

2n llarg: III i IV, neta i uns 45 metres

Encetem el llarg per placa fàcil fins a arribar a una llastra que la superem per l'esquerra. Ara entrem en un seguit de plaques i diedres per la dreta d'uns desploms. Seguim per una placa vertical i tot seguit a un diedre. La reunió la trobarem a l'esquerra en un gran bloc que sembla suspès i dempeus a ell, muntarem la reunió.

3r llarg: III, IV i IV+, neta i uns 55 metres

Aquest llarg l'hem fet pel mig de la canal i els esperons de la dreta i per una sèrie de diedres arriarem a uns ressalts que fent un flanqueig curt a l'esquerra, pujarem per un esperó fins a assolir la reunió. Ull els darrers metres del llarg, hi ha algun bloc inestable. 

4t llarg: II i III i uns 60 metres

Seguirem ara uns metres per un esperó i tot seguit per cresta. Passarem per una reunió que podria ser de la via CADE. Seguim per la cresta i als seixanta metres trobarem la reunió.

5è llarg: II i III, net, i uns 45 metres

Ara només hem de seguir la cresta de poca dificultat fins al final i abans d'arribar a una de les puntes del cim muntarem reunió de dos parabolts. Tan sols haurem de grimpar una mica per blocs per accedir al penjat cim, esplèndid mirador de la vall d'Angliós, i nova via per la "cole"

Pel descens baixarem amb cura per una canal fins a una bretxa i després per un altre canal de pedres i herba. Al final d'aquesta a l'esquerra i per una cornisa penjada trobarem una instal.alció de ràpel amb dos parabolts amb anella. Podem fer un ràpel de 30 metres o un de 60 a tot el que doni la corda per la tartera degut a que es molt incòmoda de baixar. Tot seguit seguirem fites prou visibles que ens portaran a la feixa de la paret que hem escalat i d'aquí el camí de retorn a Llauset.

Escalada realitzada per: Didac García, Agustín Pérez i Joan Prunera

Entrant al primer llarg

Al mig de la placa del primer llarg

La placa

Començant el segón llarg

Els companys recuperant el segón llarg

Arribant a la R2

El tercer llarg

Final del tercer llarg

El quart llarg

Final de la via