Vies EL NIÑO DE LOS PEINES a la Formiguera i ESPERÓ CILINDRET al Triangle, Sant Llorenç de Mongai

Dissabte 16 d'octubre de 2021

Dos propostes per passar el dia amb una escalada sense gaire dificultat i divertida son aquestes vies en la zona d'escalada tant popular de Sant Llorenç de Mongai

El Niño de los Peines

Via un tant rebuscada, igual que la seva veïna, amb roca força sanejada i tota equipada amb parabolts.

1r llarg: IV, IV+,V, V+, IV+ i IV, uns 6 parabolts i un clau en uns 25 metres
Comencem per un esperó un tant relliscos, la roca no es agradable. Sempre amb tendència a la dreta a cerca la part vertical on trobarem la màxima dificultat i que al final decau per entrar en una còmoda reunió.

2n llarg: III i IV uns 6 parabolts en uns 25 metres
Llarg sense cap interès de dificultat. Sortim de la reunió facilment sempre per plca bruta  i molt fàcil. Els darrers metres son un xic més verticals i amb una mica més de dificultat.

Ara canviem de lloc i ens apropem a la també popular "Piràmide del Cilindre"

L'Esperó del Cilindret

Via prou assequible i divertida que recorre un bonic esperò amb roca de difents tipus. Tota equipada amb parabolts.

1r llarg: IV+,V, IV i III uns 8 expansions en uns 25 metres
Ens situem als peus d'un diedre que no inspira comfiança però la roca, tot i que sembla dolena, no ho es. Pugem pel diedre vertical i quan ens barra el pas un ressalt el superem per l'esquerra i seguim per plaques tombades on va decreixen la dificultat. La eunió es en un relleix prou còmode

2n llarg: III i IV uns 6 parabolts en uns 25 metres
Llarg sense cap interès de dificultat. Sortim de la reunió facilment sempre per plca bruta  i molt fàcil. Els darrers metres son un xic més verticals i amb una mica més de dificultat.

Dues vies per passar l'estona. Més informació aquí:

Via XAPA LA XAPA a Coll Roig. Montgrony

Dimarts 12 d'octubre de 2021

Una de les darreres equipació de Coll Roig es la via XAPA LA XAPA. Un tant ilògica pel seu recorregut que busca el fer metres i que a mi no m'ha fet gaire el "pes". Només destacaria el llarg més difícil on la proximitat de les expansions et fa sentir-te prou valent per  afrontat la dificultat. Millor plantejar-te la via com a un llarg d'escalada exportiva.

1r llarg: III i IV, entre 7 o 8 punts d'assegurança i uns 20 metres
Pugem facilment per un esperò de roca on la màxima dificultat la trobarem poc abans d'arribar a la reunió. Reunió incòmoda  i ilògica. Llarg sense cap interés.

2n llarg: III, entre 2 punts d'assegurança i uns 6 metres
Flanquegem a l'esquerra a pocs metres del terra fins arribar al camí i muntar una reunió en un arbre. Llarg sense cap interés i amb poc sentit.

Ara descendim per la canal de bajada/pujada i muntem reunió en un arbre als peus d'una gran placa vertical, Parabolts i pont de roca molt visibles.

3r llarg: V+/Ae, entre 10 o 12 punts d'assegurança i uns 40 metres
Començem amb u pas força dur i relliscós per continuar per placa molt vertical i difícil. L'es expansons son molt a prop i ens donen bastant de joc per apurar passos. La dificultat màxima és al mig de la placa. Podrem muntar reunió en un arbre amb unes bagues o si no seguir caminant des d'aquest arbre fins una reunió de parabolts.

Aquí podem seguir pel darrer llarg de la via K per arrodonir una mica la via.

Bona obció serà arrodonir el dia amb altres vies del costat.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez, Dídac García i Joan Prunera

Primer llarg

La placa del tercer llarg

Final de la via, però...

...sortim per la via K

Via DÍEDRE SUD al Montgròs, 17 anys després

 Dissabte 10 d'octubre de 2021

Fa gaire bé vint-i-tres anys, va caure a les meves mans una revista VÈRTEX, Especial Montserrat de l'any 1998. En un article, feia referència al fet que una colla de veterans, en Cerdà, Guillamon i Ventura entre d'altres (tots sabeu qui són o eren, oi?), es van dedicar a restaurar vies, algunes obertes per ells mateixos, afegir "algun" parabolt perquè no fossin tan exposades i preparant-se una mena de "pla de pensions" per a escaladors de cinquanta anys cap amunt. En aquell temps, jo tenia trenta-vuit anys i sempre he pensat que va ser una bona idea, inclús ara que tinc seixanta-un. Al llarg d'aquests anys les he fetes totes... a hores d'ara, la cosa a canviat una mica, algú s'ha dedicat a desequipar-les amb una decisió unilateral, que jo no estic d'acord, però, és el que hi ha. No entraré en polèmiques si és correcte o no una de les dues opcions, aquí cada un és lliure de dir la seva i com el blog és meu, aqui la deixo anar: Als fills de vint mil Periplaneta americana  Linnaeus, 1758 que han desequipat la via que ressenyo, us heu deixat un parabolt ben lluent al tercer llarg, que no fa gens ni mica de servei, perquè uns metres més amunt hi ha una bona savina, correu, coreu, que l'heu de treure, que si no hi ha gent que el "xaparà"!!! En fi, qui no vulgui pols, que no vagi a l'era.

Partim de la Vinya Nova i ens dirigim al camí dels Francesos i en forta pujada arribem al coll de l'Ajaguda. i descendim al Torrent del Migdia. Es bona opció escalar qualsevol via de la Cajoleta, en el nostre cas, escalem la Chrystmas Race https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2014/12/via-chrismas-race-o-millor-dit-cursa-de.html i tot habent fet un rapel per baixar de la Cajoleta seguim tot un llom de la muntanya fins a arribar als peus del Montgròs.

1r llarg: IV- i III+, neta i uns 40 metres
Comencem a la dreta d'una canal i pel bell mig d'una paret poc vertical, Pugem sempre amb tendència a l'esquerra a cercar un gran arbre que tenim al capdamunt, haurem "d'ensumar" fi per trobar forats on posar friends i tricams. Un cop a l'alçada de l'arbre, escalem per una canal entre la paret i una llastra i de seguit entrem en una cornisa on hi ha la reunió.

2n llarg: III, IV- i III+, neta i uns 30 metres
Sortim de la reunió per placa, només acostant-nos per llaçar alguna sabina en el diedre, L'escalada es com el primer llarg però amb millor roca. Als trenta metres més o menys arribem a un altre cornisa on hi ha tres burins vells i un parabolt i muntem la reunió.

3r llarg: III+ i III, neta i uns 30/35 metres
Seguim per placa al costat del diedre amb tendència a l'esquerra fins que resseguint el diedre pugem en vertical, podrem llaçar un parell de sabines i un parabolts que es van deixar els "desequipadors". La reunió és a la dreta pel damunt del diedre quan s'acaba aquest. La dificultat és semblant als llargs anteriors.

D'aquí anirem caminant fins a la feixa de l'esquerra i que ens portarà al cim del Montgròs.

El descens el farem caminant pel camí que puja al Montgròs des del Torrent del Migdia fins el coll de l'Ajaguda i d'aquí pel camí dels Francesos.

Escalada realitzada per: Dídac Garcia i Joan Prunera

Arr¡bant a la R1

Segón llarg

Arribant a la R2

La boira al cim del Montgròs

Via DEL GUILLEM al Tossal de la Feixa

 Diumenge 19 de setembre de 2021

Al Tossal de la Feixa hi podem trobar vies de diferent grau, equipació i exposició. La via DEL GUILLEM és la típica assegurada amb alegria, alegria dic, de quantitat d'expansions que podem trobar en cada llarg. Al haber-ne tants, podem "apurar" o saltar-nos un que altre, la qüestió és que quedarà una via força vertical i distreta. Cal dir que ja feia uns anys que no anava per aquí i sembla que hi ha hagut algun que altre despreniment de roca i en parts d'un parell de llargs, es nota que per allí ha caigut alguna pedra.

Sortim de Coll de Nargó, prenem la carretera en direcció a Isona. A uns 3 km del poble tenim a mà dreta un trencall direcció Sallent. Seguim uns 3,5 km més i  en un canvi de rasant a la nostra dreta trobem una pista. Estacionem el vehicle a l'esquerra en un petit replà on hi ha una fita. L'aproximació és llarga, una hora i quinze minuts tot seguin marques de color vermell. Quan arribem a unes feixes sense arbres veurem les parets a tocar. Canviem de sentit i seguirem marques de color groc que ens portaran a peu de via. Clarament veurem la destrossa que ha fet la caiguda de pedres i justament aqui, comença la via

1r llarg: IV, IV+ i V, uns 15 parabolts en uns 30 metres
La tendència del llarg és gaire bé tot en lliure on trobarem tres punts més dífícils que serà superar el ressalt, tot això amanit amb molts parabolts, trobarem algun que altre tram brut de terra. La reunió és una mica penjada al costat d'un gran arbre.

2n llarg: IV, Ae i IV+, uns 15 parabolts en uns 20 metres
Sortim de la reunió cap a la dreta fins a arribar a un mur vertical. Ull amb una llastra que hi ha als nostres peus per accedir al començament de l'Ae. Ara seguim en vertical per la placa amb escalada artificial fins que sortim en lliure i fem la reunió.

3r llarg: IV, Ae, V i IV+, uns 20 parabolts en 30 metres
Ens enlairem per l'esquerra de la reunió i seguim en lliure per bona roca fins a un bon ressalt amb un arbre gruixut. Aquí comencem un tram d'artificial per placa vertical fins a sortir en lliure i muntar la reunió prou còmoda.

4t llarg: IV, V/A0e i IV+, uns 19 parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra per superar un petit ressalt i tot seguit, ara a la dreta. Seguim en flanqueig ascendent vers un ressalt amb arbres. Fem un pas d'A0e i seguim per l'esquerra fins a arribar a la gran feixa. Hi ha una corda fixa que la atravessa, però millor no torcar-la, és molt vella.

5è llarg: Ae, IV, Ae, uns 13 parabolts en uns 20 metres
A l'esquerra de la reunió tenim les primeres expansions d'un curt Ae i tot seguit flanquegem a la dreta fins a una placa vertical i llisa on farem un parell de passos en Ae. Només harem de superar un petit ressalt amb l'ajuda d'una expansió i serem a la reunió als peus d'un gran arbre.

6è llarg: IV, IV+, III+ i IV+, uns 14 parabolts i uns 35 metres
Sortim vers la dreta per encarar un diedre que es fa molt vertical a la seva part final. Un cop superat, ens endinsem en una mena de canal bruta de terra i per una feixa aniem a parar un altre cop a la rocai  per resalts i diedres fins al final del llarg i la via.

Pel descens anirem vers ponent tot seguit la cresta fent baixades i pujades per camí poc marcat i fixant-nos amb les marques vermelles que anirem trobant. Al cap de poc, arribarem a un coll ample i baixarem pel vessant sud fins a trobar un altre cop el camí que hem fet de pujada.

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustín Pérez i Joan Prunera

Primer llarg

Segon llarg

Primera reunió

Tercer llarg

Vistes de la segona reunió

Quart llarg

Cinquè llarg

Sisè i darrer llarg

Final de via

Via NOMÉS HI HA FUNCIONARIS I JUBILATS. Coll Roig, Santuari de Montgrony

 Dimecres 8 de setembre de 2021

Tornem a Coll Roig després de la poca inactivitat en roca d'aquest mes d'agost i al company li pica l'ullet la via NOMÉS HI HA FUNCIONARIS I JUBILATS. Jo m'ho prenc com una mica... diríem, com escèptic. No sé si triomfarem o tornarem amb la cua sota les cames. La ressenya que portem és d'un blog que segueixo, Romàntic Guerrer i hi ha quelcom que no quadra, el grau, que és massa baix i jo he vist, i no sé a on, grau més difícil. Bé, anem i ja veurem.

La via són dos llargs totalment equipats amb expansions, és vertical i atlètica i s'ha d'escalar. Al primer llarg hi ha un parell de passos on he hagut de reposar per seguir amunt i el segon que és el més exigent, els passos de 6a els hem fet amb esteps i "tramposa". Un cop a la segona reunió podem seguir per la DERSU UZALA o rapelar la via.

1r llarg: V, V+, V, V+ i IV+, 8 expansions i un pont de roca en uns 30 metres

Comencem vertical ,però amb bona presa fins arribar a un ressalt el superem i continuem seguint les expansions fins a trobem un pas força difícil. Repòs a l'expansió i continuem fins a un fort ressalt que el superem per la dreta amb un pas força difícil. Intentem sortir com podem del pas i entrem en una placa amb canalons. La reunió es força lluny i el pas sembla dífícil, però no ho és tant i arribem a la reunió. Llarg molt maco.

2n llarg: V, V+, Ae, V, 9 expansions i uns 30 metres

Sortim de la reunió en vertical fins a un ressalt. El superem per l'esquerra amb passos difícils fins a arribar a una fissura en diagonal a l'esquerra, els passos son difícils i verticals. Continuem ara en vertical per una bavaresa vertical. Les expansions són a la dreta, a la placa. En un punt es fa massa difícil i tenim que utilitzar l'estrep i la "tramposa" per accedir al proper parabolt. Sortim de la placa i seguim per una mena de diedre un xic trencat i arribem a la reunió damunt de la llastra. Llarg molt maco però dur.

Estem prou tocats dels dos llargs i decidim que, com encara és d'hora, anar a fer una via més tranquil.la i així donem per acabada la jornada, satisfets perque ho hem resolt prou bé, encara que a la nostra manera, però resolt i nova via per la "cole"

Per si us intersa:

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2018/08/via-dersu-uzala-coll-roig-montgrony.html

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

En un dels resalts del primer llarg

Trampejant els passos més difícils

Arribant al passos difícils

Contra tot pronòstic, ho hem aconseguit!

Esperó NE al Gra de Fajol Gran 2.714 m, Circ d'Ull de Ter

 Dilluns 23 d'agost de 2021

El Gra de Fajol és la muntanya més emblemàtica del Circ d'Ull de Ter, tant pels escaladors com per excursionistes. A l'ombra de la gegantina mole del Bastiment ens pot oferir unes bones excursions d'alta muntanya, tant d'escalada en roca, neu o simplement caminant..

L'itinerari que us proposo avui fa temps que la tenia al cap i aquest cop amb l'ajuda de l'amic Vicenç ho vàrem fer. No és una escalada de dificultat, és més, podem escollir nosaltres la dificultat que volem. Sense suprepassar el IIIº, ens oferirà una escalada per, podríem dir-ho així, cresta, tot i que no és realment així, és un esperó que a la part esquerra té molt d'ambient, al contrari de la dreta que podriem pujar caminant. La dificultat la decidirem nosaltres depenent del risc que li donem, només haurem d'orientar-nos correctament. Farem un recorregut d'uns 480 metres d'escalada més o menys i un desnivell de 700 metres en total. 

Partirem des de l'aparcament per arribar al refugi xalet d'Ull de Ter a 2.090 m seguint el GR11 i en poc menys de mitja hora arribem al refugi (2.200 m). Continuem camí senyalitzat vers el Coll de la Marrana. En un punt, a l'atura de les ruïnes que queden de l'antic refugi, a l'esquerra podem veure tot l'esperó i en dirigim a la seva base. Uns 40 minuts des del xalet fins al peu de l'esperó a uns 2.350 m que comencem l'escalada.

Nosaltres anirem tota l'estona amb corda, ja us dic que la dificultat no és rellevant, però en un mal pas, podem fer-nos molt de mal. Anirem pujant primer per plaques tombades fins a un coll on realment comencem l'esperó. La roca és (crec) calcita blanca molt compacta i l'ambient és grandiós. Anirem escalant amb ensamble o fent reunions depenent del que decidim fins a l'Agulla de la Xemeneia, aquí la cosa canvia una mica i esdevé més interessant. Anirem pujant pel cantó esquerre de l'esperó fins que la dificultat decau molt ja a les proximitats del cim on recollim corda i en poc més de quinze minuts arribem al cim.

Hem trigat unes quatre hores d'escalada per l'esperó i una hora i mitja de descens fins a l'aparcament.

El descens el farem per l'itinerari normal de baixada fins el coll de la Marrana i d'aquí fins el Xalet Refugi i l'aparcament.

Una manera diferent de pujar al Gra de Fajol Gran on les sensacions han estat molt bones.

Escalada realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera

Escalant l'esperó

Una de les reunions amb el Gra de Fajol Petit de fons

Pujant per l'esperó

L'Agulla de la Xemeneia

Arribant a la bretxa de l'Agula de la Xemeneia

Van venint el núbols

Mirant amunt de l'esperó

Moment de relax

últims metres per accedir al cim

El cim

Descens al coll de la Marrana

Via CUCA a la Magdalena Superior. Montserrat

 Dissabte 21 d'agost de 2021

Ens escapem aquest dissabte a fer una escalada fugaç a Montserrat desprès d'haber fet el Balaitús, que per cert, m'ha deixat bastant tocat els ossos, ja no tinc 40 anys... Ens hem anat a la via Arenas-Sorolla de la Magdalena Inferior i tot baixant, li proposa al Didac la via Cuca a la Magdalena Superior, No la he escalada mai i això que la coneixia, però ira, no he anat mai i així arrodonim el dia.

La via no te cap secret, ara retro-equipada amb mes expansions del que tenia originalment, ens permetrà fer una escalada ràpida i divertida. Els llargs i les reunions no tenen res a veure amb la original.

Per accedir l peu de via, baixem per la canal que tenim al costat del coll de la Magdalena i l'Ullal. i quan som al mig de la canal ja veurem la primera expansió a uns sis metres del terra.

1r llarg: III, IV, V i IV,  5 o 6 expansions en uns 30 metres

Comencem amb rampa fàcil fins arribar a un ressalt molt vertical, amb passos atletics i bons còdols superem la dificultat i ja més fàcil arribem a la reunió

2n llarg: III,  2 expansions en uns 20 metres

Facilment sortim de la reunió i així anem fent fins arribar al cim del contrafort on hi ha la reunió al costat d'una canal a la nostra esquerra.

3r llarg: III i IV, una o dues expansions i uns 15/20 metres

Aqui podem fer dues opcions, sortir per la via normal o per la Acromion, les dues son mes o menys de la mateixa dificultat i ja serem al cim de la Magdalena Superior.

El descens el faem amb un sol ràpel de 55/55 metres fins el peu de via de la Normal.

Val a dir que al ràpel intermig, li falta un parabolt amb anella.

Senzilla, pero una nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Dídac García i Joan Prunera

Ressenya origial dels 80'