Dissabte 23 d'octubre de 2021
Infinitat de cop he passat per Porta-Pimorens cap a Andorra i mai havia imaginat que un dia escalaria aquesta "pseudoparet". L'anomeno així perque no es pot dir que sigui una paret, més aviat una sèrie de ressalts granítics de poca continuïtat i de dificultat moderada que va obrint-se pas entre plaques i vegetació. Cal destacar el darrer llarg, massa difícil pel que representa la tònica de grau de la via. No tindrem mai la sensació d'estar escalant una paret, a excepció del darrer llarg que ens posarà les piles, tot just quan acabem la via.
1r llarg: V, IV, III, IV i III, entre 6 o 7 expansions i 45 metres
Estan a peu de via, superem un ressalt en diedre vertical i seguim a la recerca de les expansions per plaques tombades de dificultat moderada a fàcil i en adherència i algun tram herbós. Reunió còmoda en un replà.
2n llarg: III i IV, entre 5 o 6 expansions i uns 50 metres
Seguim la mateixa tònica, sempre a la recerca de les expansions. Plaques tombades amb algun pas més difícils, que li dona la "sal i el pebre". Reunió sota d'un ressalt molt vertical.
3r llarg: V, V+/A0, IV i III, entre 6 o 7 expansions i uns 50 metres
Ens encarem per una mena de díedre fregant el desplom i el superem a base de llastres fins que trobem la màxima dificultat no obligada. Un cop superat escalem per plaques tombades de poca dificultat sempre amb tendència a la dreta fins a arribar a un bon replà on muntem la reunió.
4t llarg: III, entre 5 o 6 expansions i uns 30 metres
Sortim per la dreta seguin plaques tombades i amb poca dificultat arribem a la reunió, també molt còmoda.
5è llarg: III i IV, entre 6 o 7 expansions i uns 55 metres
La mateixa tònica que el llarg anterior, seguint les expansions i una mica més difícil al final del llarg. La reunió costa una mica de trobar, està en un curt muret dintre del bosc.
Ara deixem la reunió i caminem vers el bosc fins a una tartera. La seguim pel seu marge esquerre i ens endinsem al bosc fins a arribar un altre cop a la paret. Seguim per la dreta baixant una mica i en una clariana del bosc, trobarem en la paret del davant nostre les expansions que ens indiquen per on segueix la via.
6è llarg: IV, entre 6 o 7 expansions i uns 55 metres
Comencem escalant un diedre una mica brut per seguir per ressalts de dificultat moderada fins a un últim ressalt i un cop superar podrem muntar la reunió. Aquesta un xic incòmoda. Hi ha un altra reunió uns cinc metres més amunt que si ens donen les cordes, podrem estar més còmodes.
7è llarg: IV, V, IV+, V, V+/Ae, i IV+, unes 14 o 15 expansions en uns 45 metres
Aquí trobem la "mare dels ous". Sortim de la reunió i trobem un altre més amunt. D'es d'aquí flanquegem un parell de metres fins a la propera expansió. Suprem el ressalt per l'esquerra i seguim superant ressalts fins que les expansions ens porten a un flanqueig molt evident als peus d'un mur vertical i difícil. Haurem d'escalar, els parabolts no estan tan a prop i en un pas, els que no tenim grau de 6a,haurem de fer servir un esprep o una "tramposa". La paret es desploma i t'escup a la dreta i amb passos atlètics suprem les més fortes dificultats i entrem en terreny mes assequible, però un xic trencat. De seguit arribem al final de la via i muntem reunió en un bon replà.
Via discontinua i molt assequible si no fos pel darrer llarg. He vist que hi han moltes cordades que surten per la seva veïna de l'esquerra, Ni sueur ni peur, no tant obligada.
Via divertida i que no necesstaem cap assegurança flotant, tan sols quinze cintes pel darrer llarg i un estrep... i nova via per la cole, que ja tocava.
Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera, amb els company, Dídac García i Jesús Rodríguez
