Magdalena inferior via la que hi faltaven spits

03.09.2011

Després d'haver estat una setmana a Fuerteventura, fart de platja, quilòmetres de cotxe i de menjar "mojo i papas arrugas" toca treurem el "mono" i sense tenir cap idea al cap quedem en Guillem i jo per anar a Montserrat. Les prediccions dels "mentidòlegs" son funestes... no surtim de casa que morirem ofegats! diuen... Ens truquem el dissabte a les nou del matí i en Guillem diu que a Montserrat fa bon dia. Dit i fet, allí que en dirigim. Li proposo fer la via LA QUE HI FALTAVEN SPITS, a la Magdalena inferior, que està amb parabolts lluents com a sols. Aquesta via la he fet un parell de cops, però l'any 94 i 96 fa una pila d'anys, quan eren espits.

Arribem a peu de via i ja tenim una cordada de tres davant nostre. Sembla que a mig llarg han baixat però ho intenten de nou. Penso que esatrem estona dons van molt lents. En Guillem, molt subtil, em diu: qui comença? A mi no m'agrada adelantar a ningú, però en Guillem pren la delantera i diu que ell farà la primera..

1er llarg IV+ uns 10 parabolts i 35 metres
Surt en Guillem i sense encomanarse a ningú, demana permís per pujar. En poca estona arriba al derrera del primer de l'altre cordada i fins i tot l'ajuda a pujar amb més seguretat. Es un "crak" en Guillem. El llarg, al començament, la roca es molt pulida i una mica incòmode de pujar però al poc ja cambia i vas fent tota l'estona en IV+ tot i que per a mi hi ha al mig un petit flanqueix que m'ha costas un pel i li he posat V-.

2on llarg IV i IV+ 11 parabolts i 55 metres
Ara surto jo que estic desitjant pujar de primer. Es veu un mur força dret però ple de preses típiques de Gorros. Segons una guia que porto, la reunió seguent me la puc saltar i quedarà un llarg de 55 metres. Vaig pujant fruint de la roca tan bona que hi ha i tan sols arribant a la reunió vaig trobar un parell de pasos difícils. En aquest llarg els "segurus" allargen una mica més que a la primera.

3er llarg III, IV i III 3 parabolts i un quart sense xapa 20 metres
Ara el temps s'està enmarronat de valent. Tenim uns núvols negres al demunt nostre que en sembla que ens mullarem. Surt en Guillem i de seguida arriba al cim. Quan surto jo, veig que la cordada que tenim al derrera abandonan. Em diuen que avui no tenen el dia i millor baixar que està a punt de ploure. Arribem al cim i ràpit, muntem el rapel, que no sigui que en agafi la pluja dalt del cim. Sortosament arribem al Monestir i no ens hem mullat.

Be, ja m'he tret una mica les ganes d'escalar. Hem fet una via ràpida amb un segon llarg de roca de primera i bon ambient. Molt recomanable. Per el diumenge he quedat per escalar però no se si aniré...

Jo en mig d'un camp de patates... això si, "xalant" de valent

A que sembla en "Papa Pitufo"...

Foto artística d'en Guillem...

Arribant al cim

El Cilindro de Marmorés 3.325 metres

del 14 al 16 d'agost de 2011

Tinc escasament tres setmanes de "holidays" i una la he esgotat obrint una via a Montserrat amb el Guillem, i la resta, pedalant com un beneit amb bicicleta. Fins que no marxi a Fuerteventura amb la Cristina el dia 21, que faig? Dons m'en vaig sol al Cilindro, que no l'he pujat mai. Tots els companys estan de vacances i em tocarà marxar sol. Es una bona experiència anar sol per la muntanya però preferixo anar acompanya't, no es per res, es que m'aburreixo xerrant sol...

Un company, l'Alberto, en va dir que desde el poble de Nerin, surten uns autocars que et deixen al Cuello Arenas en poc menys d'un hora i després, caminant en tres hores més, al refugi de Góriz i el desnivell es de poc menys de 300 metres. No he anat mai per aquí, així que serà una bona experiència.

Surto de Barcelona (mira que es aburrit conduir sol en el cotxe) i arribo a Nerin a dos quarts de dues de la tarde i em diuen que no surt cap autocar per "montañeros" fins demà a les set del matí... que faig? Saps que? preparo els trastos i li "enxufu" pista a munt fins el Cuello de las Olas que segons m'han dit es triga dos hores en fer-la. Dit i fet, el que passa que a mitja pista comença a tronar i ploure... engrescador. Para de ploure i arribo al Cuello Arenas en dos hores clavades. Torna a ploure un altre cop... snif! Para de ploure i surt el sol. Ara vaig pujant per, mig pista, mig camí, fins als 2.200 metres on es troba el Cuello Gordo. He triga't un hora i mitja desde el Cuello Arenas. Ara devant meu tinc les singleres de la Vall d'Ordesa i al lluny ja es divisa el refugi. Trigo un hora i mitja més desde al Cuello Gordo fins el refugi. Quan arribo al refugi tinc sort, dons hi ha plaçes lliures. Sopo i a les nou tocades ja estic fica't a la llitera.

En llevo a les cinc en punt i està tot núvol, a més, ha estat tota la nit plovent. El dia no està gens engrescador. M'esperaré a les set de matí a veure com pinta... tot continua igual, no plou i faig un pensament. Soc l'únic que surt del refugi i per no haber llegit be el mapa faig una petita "ensigalada" que en poc de deu minuts ja està arreglada. Vaig pujant sol per grades de pedra i herba on al lluny vaig que ja surt gent del refugi. El camí es força marcat i ple de fites i en poc mes de dues hores arribo al Lago Helado on ja fa deu minuts que la gent que tenia al derrera ja m'han passat. El dia no esta gens clar i em plantejo pujar el Mont Perdut al darrere dels altres. En fa una mica de por pujar el Cilindro sol, dons hi ha algun tram d'escalada de III i segons m'han dit es pot baixar en rapels. Porto un cordino de 7 mm i 30 metres de llargada... Paro al lago helado i faig un mos mentre vieg com la gent del devant meu marxen cap al Perdut... que faig? Que carai! no vols fer el Cilindro? dons en devant! Devant meu s'enlaira una canal-tartera (per que no hi ha neu) bastant dreta. Em costarà de pujar... El núvols van i venen i de cops es destapa i em deixa veure el gegantí veí on minúsculs, es veuen com puntets la gen pujant el Mont Perdut. Vaig fent parades, dons la tartera es bastant penosa de pujar. A la fí, arribo al coll on es troba el resalt per accedir a la carena que em durà al cim. Tinc papallones a l'estòmag... estic sol i el paissatge es grandios i ple de núvols que van passant molt ràpit... Ara es el moment, joan, de continuar o baixar... Devant meu tinc dos canals, una a la dreta, on veig una instal.lació de rappel, però no estic segur dels metres on es troba. Sembla que està força lluny. L'altre a l'esquerra, està humida però sembla més fàcil. De fet un campany, en Vicens Nin, en va dir que ell va pujar per aquesta. Prenc la motxilla i en fico per la canal. Pujo una trentena de metres de III i II i arribo al fil de l'aresta prou be i des d'aquí veig les instal.lacons dels reppels. Be, a la tornada ja em plantejaré com baixo, ara es irrellevant. Contiuu per aresta que a trams es aèrea fins un altre ressalt molt curt, uns tres metres, però a l'esquerra, una timba que "te cagas"... La supero sense complicació. Ara només toca caminar fins el cim i en poc més de mig hora ja hi soc al cim. Tot sol, sense ningú, rodejat de núvols i muntanyes he conseguit el cim i el primer pensament es pel meu malaurat amic Balbino i des d'aquí despunta a moments el cim del Mont Perdut i en be el record de quan vàrem fer la cara Nord. Vells temps que ja no tornaran! Sons les 11.15 h. del matí. No m'ho esperave, amb el dia que ha fet, no creia que el pugues pujar... Ara toca baixar, i el primer resalt sortosament no em costa gaire i arribat als rappels veig que els puc fer sense problemes. El primer, de 15 metres justos i el segon de 12 i ja estic un altre cop a peu del ressalt. Vaig baixant per la canal fins el llac i a la una tocada ja he arribat al refugi. La idea es que, com estic prou "trinxat", quedar-me a dormir al refugi i al dia següent baixar, però com soc un "agonias" tiro cap a Nerin... Quan estic arribant al Cuello Arenas, "estic fet mistu" i son les cinc de la tarde, però... gran idea! Truco (com ara la tecnología t'ho permet) al servei d'autocars i em diuen que: a les vuit puja l'autocar a recollir el "turistes"! M'espero dos hores, em recull l'autocar i a les nou ja soc al poble. L'autocar son 15€, però que agust el he pagat... Son les nou de la nit i tinc que passar la nit en algun llog. Sopo un plat combinat al poble, prenc el cotxe i enfilo la carretera contraria a la que he vingut, direcció a L'Ainsa i en el mirador del Cañón de Añisclo, planto la tenda i a dormir. Demà ja em llevaré d'ora i marxaré a Barcelona, que per avui ja n'he tingut prou.

Una altre 3.000 a la butxaca!!!

La Tres Sorores arribant al Cuello Gordo

La vall d'Ordesa al fons

El Cilindro, el Monte Perdido i el Soum de Ramond amb el refugi als peus

El Cilindro abans d'arribar al lago helado

El lago helado a 2.980 metres

La engrescadora canal de pujada tota tapada pels núvols

Parada a mitja canal on, al fons podem veure la Vall d'Ordesa

El llac gelat i el Monte Perdido

El cim del Cilindro. son les 11,15 del matí

Jo, completament sol a cim a 3.325 metres

Un dels rappels i el ressalt desde sota

El cuello Arenas esperant el dessitjat l'autocar que em portarà al poble de Nerín

via Balbino López Méndez a la Paparra

Dimats 9 i dimecres 10 de l'agost de 2011

Feia temps que tenia pensat en obrir una via a Montserrat, en record a un amic de molts anys, amb el que tants i tants cops vàrem pujar per aquestes roques. Amb el Guillem Arias hem intentat fer una via senzilla, per gent que te poc nivell o simplement per gent que vulgui gaudir de l'escalada sense gaire compromis o pel plaer d'escalar. És una via sense cap pretensió, només per a mí te un significat "romàntic", el de que el nom del meu company no caigui en l'oblit i qui escali per aquesta via pensi que fa una via sencilla, igual com ho va ser ell. La via en qüestió es diu BALBINO LÓPEZ MÉNDEZ i m'ha servit d'experiència de com traçar un itinerari, el material, la manera d'arribar, de com baixar, d'escollir el millor tram... de netejar la roca! i tot això de la mà d'en Guillem Arias. La vem obrir en dos dies, el primer rapelant i instal.lant reunions i alguns parabolts a cada llarg i algun que altre forat. Al dia desprès, fent-la desde sota vem col.locant els parabolts que faltaven i acabant de pulir-la una mica mes.

Sortirem de la estació superior del funicular de Sant Joan i seguim el camí de Gorros. Tot passat el Gorro Frigi trobarem a la nostra esquerra el camí que baixa al Sentinella, una mica abans de arribar al mirador de Bellavista. Baixem fins el Sentinella, just desprès de passar el Fus o Fusell, a la nostre esquerra, una fita marca la entrada i un camí ens porta en una trentena de metres fins una canal bastant bruta. L'anirem pujant uns altres trenta metres més i ja estarem a peu de via. Un parabolt ens marcarà el començament de la via. 

1r llarg: III i III, 5 parabolts i uns 35 metres

En quest llarg la roca es molt bona. Trobarem un flanqueix a la part superior on tindrem El llarg es molt fàcil i pujem per unes rampes fins atravessar una mena de canal per seguir per una placa vetical però fàcil fins entrar a una mena de canal-feixa on trobem la reunió.

2n llarg: III, IV, IV+ i III, 11 parabolts i uns 35 metres

En quest llarg la roca es molt bona. Trobarem un flanqueix a la part superior on tindrem uns pasos força macos i una entrada de reuinió no tan bona degut a la roca, però tot això garantit per uns bons parabolts.

3r llarg: III, 9 parabolts. i uns 45 metres

Ara és una aresta on el primer tram es mes dificil i la roca es molt bona. Desprès es va tornant mes fàcil fi tombat fins la reunió. A mig reecorregut trobarem una reunió que es del tot innecessaria.

5è llarg: 20 metres  III, V o Ae, III i 6 parabolts.

Sortim directe de la reunió amb un pas vertical i tot seguit ens decantem a l'esquerra fins a sota del resalt final amb passos força difícils pero si no ens veiem en cor sempre podem fer A0e o A1e tan sols son dos passos i ja hi som a dalt del cim.

Escalada realitzada per; Guillem Arias i Joan Prunera

Espero que us agradi, que com ja dic, es una via senzilla però amb els seus 130 metres aproximadament dona per estar escalant una bona estona. La via no te pèrdua, tant sols has de seguir el parabolts.

 La baixada la farem caminant desde el cim en 10/15 minuts fins els cami de Sant Jeroni.

Jo començant el segon llarg

En Guillem al curt tercer llarg

En guillem a la tercera reunió

En Guillem fent els últims passos de la via

El dos, al cim, desprès de dos jornades de "dura feina" sota un solt de justícia

Mirador de Sant Joan via d'En Pitu i la Nuri. Nova via d'en Guillem Arias

06.08.2011

Un cop més en Guillem Arias ens regala amb un itinerari nou. Encara calent del forn, ens proposa anar a fer una "primera", dons en quatre dies ha equipat un nou traçat de dificultat moderada, on podrem forçar en lliure diferents llargs prou assegurats amb el seu característic estil.
La via en qüestió està a l'esquerra de la via del cami d'en Barberà on seguirem la mateixa aproximació i un cop arribats al peu de via d'aquesta només seguirem el camí uns metres mes fins situar-nos a l'altre extrem de la roca on nomes tindrem que seguir el tipics parabolts grocs. El dia està molt humit, dons a primera hora del matí ens em trobat a Cañete i un company seu al Monastir i baixaven tots molls i ens han dit que a plogut molt i està tot moll. No fem cas dels "comentaris sensats" d'en Joan Marc d'anar al bar del Monestir a pasar el matí i ens dirigim a Sant Joan. Arribats a peu de via veiem que està prou mullat però en Guillem en anima i tirem a munt. Som quatre "intrepids", en Guillem i en Joan Marc, la primera cordada i en Joaquim i jo la segona. En Joaquim i jo anirem tota l'estona darrera d'ells.

1er llarg III i IV, 50 metres i bastants parabolts
Surt en Joaquim per rampa fàcil de III fins uns resalts que no presentesn molta dificultat fins un flanqueix una mica forçat a l'esquera per continuar en diagonal també a l'esquerra i despres vertical fins la reunió als peus d'un mur desplomat on ja veiem en Joan Marc fent l'artificial.

2on llarg IV, V, A0e V i IV 30 metres i bastants parabolts

Surto per terreny mes o mens fàcil fins situar-me a sota del mur. Es veu vertical i un xic desplomat. Hi ha molt de canto. Forço un parell de passos i ja no puc mes. En lliure, crec que surtira un 6a. Tiro d'A0 un quatre parabolts fis que ja veig el poder fer en lliure. Despres pujes per un "camp de patates" vertical i molt assegurat fins la reunió.

3er llarg II i III 25 metres i tres parabolts

Surt en Joaquim. Es un llarg molt fàcil que no te cap dificultat, només es'arribar al cim de l'agulla Pam a Pam. Després baixem fin el peu de la segona agulla on els companys ja estana en filantse pel quat llarg.

4t llarg IV/IV+ 40 metres i bastants parabolts

Aquest llarg es maco però una mica antipàtic dons hi han tams una mica bruts que amb el pas de les cordades s'anirà netejant. Sut un altre cop en Joaquim vigilsnt els trams deroca delicada fins que al final trobem una llastra un pel lletja on la passem per l'esquerra per tornar a la dreta per entrar a la reunió.

5e llarg V, V+/A0e, V, III 40 metres i batans parabolts

Surto jo darrera d'en Guillem amb un petit flanqueix a l'esquerra i situr-me  a la vertical de la paret. Vaig en lliure fins un punt on escup enrere... intento forçár però no em surt, faix un parell d'A0 i supero el tram. Despres en lliure difícil però molt assegutat fins que es va arrampant i ja estem al cim.

Ara el dia s'està espatllant per moments i no tarda en començar a ploure. foto de rigor del cim i mig mullats tornem ràpidament al funicular. En pocs moments deixa de ploure i s'arregla un pel el dia. Fem la cervesa al Monestir contents d'haver fet una primera i ja en tim un altre per la "cole". Una via recomenable on només tindem que portar quince cintes i si el nostre grau no es molt bo, estreps. Via dedicada a uns amics d'en Guillem.

En Joan Marc al primer llarg

En Joaquim a l'antipàtic quart llarg

En Joan Marc al magnífic cinquè llarg

Jo apurant el V+

Sortin del tram més vertical del cinquè llarg

Correm, que comença a ploure!

L'ascensió més dura que he fet mai

31.07.2011

Avui, 31 de juliol de 2011, tocava fer l'ultim comiat al nostre company Balbino, que ens va deixar sobtadament, ara farà quatre mesos. Vui agrair a tots els que han pujat al cim, als que la seva condició física no el hi ha permès i als que no han pogut venir, tot i que el seu desig era poder fer-ho i sobretot a Gemma, la seva dona i als seus fills, Pol i Biel, el gran esforç físic i emocional que els ha suposat.
Que millor lloc on dipositar les seves cendres que d'alt d'un cim, un cim on tants i tants cops l'hem pujat, esquiant, caminat, escalant les seves parets, els seus corredors de neu, el Grà de Fajol, en fi, 33 anys compartint afició, alegries, esgotaments i corda... l'ultima pujada que fem plegats, on la càrrega que portava a la motxilla era tan pessada que en faltava l'aire, l'ascensió més dura que he fet mai on cada pas que donava era acompanyat per una llàgrima.
Balbino, ara descanses entre el cel i la terra, en el teu lloc preferit, en el més alt d'un cim, perque cada cop que mirem a munt, sabrem que estàs allí i cada cop que tornem a pujar ens regalaràs la teva presència.
No és un adéu, és un: a reveure campany! La teva dona, els teus fills i el teus amics no t'oblidarem mai.

Via ARC DELS TI-TIUS. El Porró i els estalvis

23.07.2011

Aquest dissabte ens hem juntat sis "presuntes escaladors" a Collbató, en Guillem Arias, en Joaquim, en Joan Marc, l'August, en Conrad i jo i anirem a fer la via dels germans Masó, l'Arc dels Ti-Tius, però tots estem d'acord en que, com alguns ja la coneixen, fer primer una via dels Estalvis que ens deixarà practicament al peu de via del Porró. Escullim una via molt fàcil però exenta d'assegurances, l'Aresta Brucs. Farem dos cordades de tres. A mi la que m'interesa es el primer llarg de l'Arc dels Tit-Tius dons en  Guillem ja la coneix i el primer llarg no li fa gens de gràcia.

Aresta Brucs del Estalvis.
Ens posem a la feina i en Guillem fa els dos primers llargs dels estalvis, no trobarem cap assegurança però posem un parell de friends al primer llarg. La reunió es en dos ponts de pedra i el segon llarg es practicament igual que el primer.
Arribem al cim i nomes ens queda baixar per una canal lletja de baixar i plena d'aritjols on arribarem a peu de via del Porró.

L'Arc dels Ti-Tius. 1er llarg 40 metres V, un spit i tres pitons.
Mentalitzat pel primer tram del llarg, surto concentrat en mirar d'arribar a l'espit, que per cert, està força lluny, uns sis metres, però de V. Quan en falten uns tres metres per arribar a l'espit, puc possar un friend petit en una mena de fissura oritzontal i això em dona moral. Arribo a l'espit mes tanquil però molt concentrat. Segons instruccions del Guillem poso un estrep a ll'esoit pels de sota i continuo... però, renoi! això no acaba... Arribo a l'arc que caracteritza la via i trobo un pitó, uf, salvat! Miro amunt i es veu prou factible, pero sense regalar res. Vaig pujant per placa i diedre posant asegurances entre friends i tascons en els llocs mes adients però no es poden possar tants com voldriem... Tant concentrat pujave que ni sentia als companys que em deien: com va Joan!, Arribat al desplom, veig un pitó petit amagat darrera d'una sabina i un altre passat el desplom. D'entrada el pas sembla mes difícil del que pot ser. Pillo el primer pitó i col.locat en mig del desplom xapo l'altre pitó. Estic cansant i crec que faré A0 però m'ho miro detingudament i a munt a l'esquerra veig preses molt bones, pillu canto", pujo una cama i ja estic pel damunt del sostre. Sense ser fàcil, m'ha surtit prou be. Ara només tinc un flanqueix fàcil fins a la reunió.

 2on llarg 45 metres IV+ un espit i un pont de roca

Ara surt en Joaquim. El llarg comença fàcil on pots possar un fiend en algun forat fins arribar a una placa vertical però amb bona pressa, on hi trobem un espit. Després pujem fins un resalt on tenim un pont de pedra que no inspira gaire confiança i només tenim que superar el resalt, també amb bona presa fins una mena de fissura on aqui, si que la roca està bastant malament i ja hem arribat al cim.

Fem la foto de rigor al cim mentre esperem als companys que poc a poc van arribant. Habia sentit en algun blog que era una via sense pretensions però bonica. La veritat es que, un llarg com el primer, amb tant poques assegurances, et fa esta atent i aguditzar els sentits a on posar "caxarrets", que estem molt acostumats a pujar de "bolt a bolt" i fer una via a Montserrat així, al menys per a mí, et deixa molt satisfet, trist i "mediocre" escalador que pretenc ser!

Ara com tots hem decidit venir a la Plantació per sant Joan, ens toca pujar amb tot una solana de justicia cap el cami de Sant Jeroni. Uns baixaran pel funicular i els altres pel cami fins les escales de Sant Benet on sortosament no toca el sol. Despres, reunió massiva al Bar el Rincón, on despres d'un àpat, ens disposem a arreglar el mon d'injustícies en "acalorades converses" d'uns i daltres.

Ja tinc dos vies mes per la "cole"

En Guillem sortint del desplom

En Joaquim al segon llarg

Els primers d'arribar al cim del Porró

Cara Nord del Pic de l'Infern, via Esperó Central Directe

10.07.2011

Ara que estem a l'estiu, tinc ganes de fer escalades a Pirineus i una via que tenia ganes de repetir es aquesta. Anirem en Vicens Nin i jo. En Vicens, no te experiència en escalar, però si, molta en muntanya i esqui de travessa, però em tocarà fer tots els llarg de primer. Aquesta paret la vaig fer per primer cop l'any 84 amb el meu company Balbino i després la vàrem repetir l'any 95. Sempre m'ha agradat, dons té una aproximació llarga i un ambient molt salvatge i sol.litari. Altres cops he fet vivac a peu de paret però aquest cop farem nit al refugi d'Ull de Ter.

Surtim a tres quarts de sis del matí i ens espera una aproximació de tres hores si fa o no fa... Fins el Coll de La Marrana, el camí es agradable fins arribar al llom del Bastiments, llavors, flanquegem per tarteres inestables per la base del Bastiments fins el coll de les Comes de Mal Infern situat entre el Bastiments i el Fresser. Passem a França per la cara nord del Pic del Fresser tot travessant per un altre tartera fins un altre coll que en deixarà a la cara nord del Pic de l'Infern. Només tenim que baixar, sense perdre gaire alçada, fins a peu de l'esperó central al bell mig de la paret nord.

La via puja per un esperó tombat, on hi han tramps verticals, amb una roca variable on tindrem que buscar el millor lloc per on pujar. Hem portat cordes de 40 metres per mirar de que la ascenció sigui el mes semblant a quan la vaig pujar per primer cop. La dificultat, generalment es de III i III+, on podem trobar passos de IV, sobre tot al quart llarg, on la dificultat estriba en un diedre blanc característic, molt llis, el qual pujarem en oposició. Al final d'aquest llarg, trobem un replà-tartera molt còmode on descansem uns instants, per continuar un altre cop per l'esperò, tot i que al principi pujarem per un diedre-canal. Em tardat 3,30 hores per fer tota la via mes 3 hores d'aproximació i 3 mes de tornada... una bona jornada de pencar per la muntanya! Es curios que encara que hagin passat tants any, m'enrecordi tan be de la via. Ara toca fer algun itinerari, però al hivern...

Primeres llums de dia

Devant nostre ja tenim l'esperó

Primer llarg

En Vicens arriban a la segona reunió

Protegin els passos del diedre blanc

Fen un repos a la plataforma del mig

El sisè llarg

En Vicens al sisè llarg

En Vicens a mig setè llarg

Arribant a la vuitena reunió

Ens queden pocs metres per fer cim i a sota, podem veure els estanys de l'Infern

El cim del Pic de l'Infern