Via DONDE VAS JORGITO al Pic Negre d'Envalira. Andorra

Diumenge 14 de juliol de 2024 

La via en qüestió va ser oberta sense expansions el 2019 i quatre anys més tard, totalment equipada amb parabolts. Podriem dir que es una via "love clim" o una "arranpicare divertendose", vaja, una escalada per gaudir amb el mínim compromís, dic mínim compromis per que en algún punt (bastants) s'ha de vigilar la roca i tantejant per on t'agafes. Els parabolts et donen molta confiança però, ull! 

Sortint de la part de dalt de l'estació d'esquí de Pas de la Casa, prenem per pista ample (pista d'esquí sense neu) en direcció a l'estany de les Abelletes i que passarem al seu costat. Seguint les pilones del telecadira i arribarem al Clot de les Abelletes i que remuntem tot seguin per pista amunt. Arribats a la part alta i al final del remuntador, ja tenim el Pic Negre davant nostre. Només tindrem que pujar per tartera amb algunes fites i decantar-nos a la dreta pujant per herba i trams de tartera. Arribats als peus de l'esperó seguim per la canal ombrivola i en un replà de la canal podrem veure els tres pimer parabolts de la via. Com diuen en alguns blogs, no hi ha cap nom pintat a peu de via. La neu ho deu haver despintat. Nosaltres hem trigat dues hores justes.

1r llarg: III, IV i III, 10 expansions en uns 35 metres
Comencem  pujant en vertical i després del tercer parabolt escalarem en diagonal a la dreta, sempre seguin els parabolts que a vegades costa de veurel's fins que no els tens al devant, En un punt veurem un pitó, passem d'ell i seguim ara, fen un flanqueig a la dreta per terreny trencat i arribarem a la reunió.

2n llarg: IV+, V-, IV, III i IV, 11 expansions en uns 40 metres
Sortim per la dreta de la reunió a cercar el primer parabolt. tot seguit pugem en vertical per placa. Escalada vertical que en un punt, trobarem un pas difícil pero molt ben assegurat. superat això seguim ara en escalada fàcil fins un diedre. Al capdemunt d'aquest, passem de la paret a un esperó, pugem uns metres i entrarem a la reunió.

3r llarg:II, III i II, 2 expansions i uns 20 metres
De la reunió desgrimpem un parell de metres a l'esquerra i entrem en una petita feixa. Escalem la paret del davant amb dos parabolts i muntarem reunió als peus d'una paret amb desploms.

4t llarg: IV, V- i IV 7 expansions 7 i uns 30 metres
Sortim de la reunió en vertical vers un diedre amb un sostret (parabolts visibles). superem el ressalt en diedre vertical i seguirem per un esperó amb molt d'ambient fins arribar a la reunió.

5è llarg: IV i III 8 expansions i uns 35 metres
Sortim per la dreta atacant uns tram vertical i sempre en diagonal. A la meitat del llarg, seguirem en vertical, ara en escalada fàcil on trobarem la reunió final. Només restarà pujar uns deu metres de grimpada fàcil per arribar al cim.

Pel descens, seguirem el marcat camí al Coll dels Isards i d'aquí a l'Estació Hivernal del Pas de la Casa en poc mes d'un hora i tres quarts

Escalada divertica pirinenca amb poc compromís i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez i Joan Prunera

Començant el primer llarg

En mig del primer llarg

Començant el segon llarg

El diedre final del segon llarg

Arribant a la segona reunió

El curt tercer llarg

Superant el ressalt del quart llarg

Començant el darrer llarg

El cim

Un petit aclariment:

L'agost de 2007, amb l'amic Balbino, vàrem veure en el nº 207 de la Revista Vertex, una via al Pic d'en Valira, en concret la via GEORGINA i aquell estiu vàrem anar i la vàrem escalar. Segons la revista, es el Pic d'Envalira però per les explicacións deu ser un error i deu correspondre al Pic Negre d'Envalira. A l'esperó no hi habia res, només vem portar tascons i friends i el company Jesús m'ha fet veure que igual el darrers llargs de la via Donde vas Jorgito deuen correspondre a la via Georgina, be, son opinions, només apuntar aquest aclariment.

INTEGRAL DEL CAMELL a la Móra Comdal

Dissabte 1 de juny de 2024

En motiu de la Trobada Cavall Bernat a Oliana, aquests dies 1 i 2 de juny d'engunay i aprofitant, de la sempre agraïda retrobada amb companys, amics, coneguts i saludats d'aquest divers mon de l'escalada, aprofitem per si escau, er una escalada al nostre nivell i si pot ser nova. Un cop arribats i esmorzats, amb el Joan Vidal, l'Alfonso i el Xavi Socias, en convençen per escalr una via del Joan Vidal. Sense més, ens deixem vonvèncer i amb la garantia que anem amb l'aperturista en fem cap. 

Sortim d'Oliana i prenem la carretera cap el Coll de Portell que pasa per sota de la Serra de les Canals. Seguim la carretea esfaltada arribant al Coll de Portell i passem a l'altre banda d'aquesta serra. Seguim per carretera asfaltada en direcció a la Móra Comdal i arribant a sota mateix del torrent, emprenem pista asfaltada durant uns 15 quilòmetres. En un punt ja podem deixar els vehícles i podem veure la roca que escalarem. L'aproximacio es d'una mig hora una mica enrebessada. 

LA via es un conjunt de tres vies en la que pujarem tres agulles. La roca es el que es i no dona per més. La ventatge és que està molt ben assegurada i l'entorn és inmillorable. La zona és nova per a nosaltres, doncs no hem escalat mai  a la Móra Comdal. Ens dirigim amb dos vehicles i despres de tres quarts d'ora de carretera i pista, arribem al lloc. Farem dos cordades de tres

1r llarg: IV, V+A0 i V, 9 assegurançes entre parabolts i pitons i uns 25 metres
Començem amb escalada franca en direcció les assegurançes, La roca es a controlar, bona en algun punt però a controlar. En Un punt es rederssa molt vertical amb un parabolt i dos claus (A0), després seguex vertical però
no tant dificil però obligat. La reunió la mutarem en una petita cornissa.

2n llarg: IV, V+/A0e, IV+ i IV, 9 expansions en uns 25 metres
Sortim per la dreta de la reunió i superat un petit ressalt escalerem en vertical en tendència a l'esquerra, la roca és a molt controlar, més que el primer llarg. Un cop passades les dificultats el grau mimba i podem muntar la reunió uns metres abans del cim.

Ara farem un canvi de reunió caminant per una cresta cmera d'uns 40 metres fins a arribar a una aresta tombada i muntarem reunió en un bon arbre

3r llarg: III, 2 expansions i uns 25 metres
Escalem l'aresta amb facilitat superant un parell de ressalts fàcils assegturats per expansions i muntem reunió. 

ara caminarem pel fil de l'agulla fins a una instal´lació d'un curt ràpel de 10 metres. Als peu del ràpel hi ha la reunió de la darrera tirada

4t llarg: IV, III i II, 6 expansions i 50 metres
Caminem uns 6 o 7 metrers de la reunió a l'esperò que tenim davant nostre. Escalem l'esperó amb prou ambient on anirem troban les quatre expansions. Al final de l'esmolat esperò hi ha un repla amb una reunió, passem de llarg i continume amb escalada molt fàcil i uns metres abans d'arribar al cim muntarem reunió.

Del cim, caminarem en direcció a una canal que en el seu mig, trobarem una corda fixe i tres metres abans d'arribar al final un parell de grapes que nes deixaran  al final de la canal Seguirem camí mes o menys marcat i de retons als vehicles.

Escalada curiosa amb molt bon ambient, roca discrreta ens bastants punts però en un entorn fantàstic i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Santi Guerra i Joan Prunera amb els amics Xavi Socias, Alfonso i Joan Vidal.

Itinerari per on va la via

Primer llarg amb els companys ja a la reunió

Recuperant el primer llarg

Començan el segon llarg

El tercer llarg

I el darrer llarg

Els quatre guiats pel l'aperturista

Via EL CAMÍ DE L'ALSINA a la Miranda del Pas dels Francesos 23 anys després

Diumenge 19 de maig de 2024

Ara fa uns quants anys que no repetia aquesta via i d'unes setmanes fins ara, tenia ganes de tornar-la a escalar. Decidim doncs anar-hi però amb les últimes plujes, el primer llarg era molt mullat i recordo en el seu dia que ja era prou "patinosqui". Decidim començar des de la segona reunió entrant des de més amunt de les escales dels "pobres". La via no a patit cap canvi, més aviat, el que "apatit el canvi, sóc jo trobant la via molt més difícil que llavors, tot i aixó l'em superat amb prou dignitat.

1r llarg: IV, IV+ i V, 8 expansions i uns 30 metres
Començem en escalada prou fàcil i de mica en mica la cosa es posa més dreta. Trobem un petit ressalt i començen les dificultats. La roca es prou bona i les assegurançes ens ajuden a prosseguir amb certa tranquilitat. En un punt, la paret es redressa fent-se molt vertical i escalarem amb tendència a l'esquerra. Superarem un bon ressalt i farem un flanqueix aeri a l'esquerra i entrarem a la reunió un pel incòmoda i prentjada.

2n llarg: V, IV+ i IV, 6 expansions en uns 25 metres
Sortim per l'esquerra vers un ressalt. Amb passos fins i difícils continuem recte. També els parabolts ens ajuden a prosseguir amb certa tranquilitat fins que decau sensiblement la dificultat i arribem a una bona cornissa on muntem la reunió.

3r llarg: V, V+ i V, 10 expansions i uns 30 metres
Devant nostre tenim una placa immensa. Sortim en vertical i a mida que anem pujant, es va redressant la paret. La escalada es fina i de col.locació. A la meitat trobarem el pas més difícil i com les altres tirades, els parabolts ens ajudaran a tenir més confiança i arribar a la reunió. Uns pocs metres de II/III ens separen d'aquesta el final de la via. No trobarem cap reunió.

Del cim, caminarem en direcció a la barana del mirador i seguirem el cami que tenim a l'esquera que ens durà a les "escales dels pobles" i retorn un altre cop al Monestir.

Com sempre, després de tants anys d'haver escalat per primer cop aquesta via, se m'ha fet més difícil, la roca no ha canviat però crec que jo si... segur que si. https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2009/09/elvia-el-cami-de-lalzina.html

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustin Perez i Joan Prunera

Primer llarg nostre i tercer de la via

Recuperant el llarg

Arribant a la reunió

Seguim amb el llarg dos

La placa del darrer llarg

Arribant a la reunió 3

Foto-cim

Ja de retorn per les escales, recordem que on comença el pas dels Francesos, hi ha una via oberta pels germans Masó la "JOLI GARÇON" i decidim escalar-la. La via pel meu gust, no te res d'especial, es més, per mi és del tot prescindible, però tot s'ha de probar. Comença al peu de les escales del pas dels francesos amb un sol llarg de 50 metres i dos expansions, amb un pas de 6a (?) no obligat. Al cim no hi ha res i vaig preferir "apalancar-me" be a la banda contraria i assegurar als companys. Del cim, vàrem desgrimpar ajudats per una baga que vem abandonar d'una sabina que hi ha, be, la ressenya que publico, es dels aperturistes que es prou explícita i amb un estil molt "Kitsch", que no el dibuix de la via, que per a mi és magnífic (Definició de Kitsch segons la Wikipedia: https://es.wikipedia.org/wiki/Kitsch, no he volgut molestar-me en dibuixar-la... ja es feta i no crec que la repeteixi mai mes.

Ressenya original dels germans Masó

Via VERDA a la Miranda del Pas dels Francesos, 30 anys després

 Divendres 26 d'Abril de 2024

Un mes de març de 1994 vaig escalar aquesta via per primer cop, des de les hores no la he tornat a repetir. L'atre dia mirant el blog de Roca Calenta de l'amic Jordi Ceballos, hem va fer recordar la via. tenia en la ment que era una via fàcil i equipada, de dos llargs, així que la vaig guardar per una possible matinal i avui ha estat el dia, reconec que ara, no es una via fàcil.

Sortirem del Monestir de Montserrat i prenem les "escales dels pobres" direcció a Sant Benet. Abans d'arribar al Pas dels Francesos, trobarem un corriol pujant per les escales a ma dreta que ens portara a un replà on comença el tercer llarg de la via El Camí de l'Alzina. Seguim canal amunt per l'esquerra fins a arribar a un altre canal a la dreta. Pugem i arribarem a un replà a peu de paret, a l'esquerra comença la nostra via. Espits visibles amb un color verd desgastat, crec que d'aquí pot venir el nom de la via.

1r llarg: V-, V i V+, 7/8 expansions i uns uns 20 metres
Placa compacta de molt bona roca que es va posant ben dreta a mida que anem pujant. Superarem un parell de passos força fins i després d'una vinena de metres muntarem reunió, prou pentjada.

2n llarg: V i IV, 8 expansions en uns 35 metres
Seguirem amb la mateixa tònica de placa compacta i vertical om trobarem un ressalt amb molt bona roca i superat això arribarem a una antiga reunió que ens saltarem. Seguirem, ara amb menys dificultat fisn a un replpa còmode on muntarem la segona reunió

3r llarg: III, neta i uns 10 metres d'escalada real
Llarg de tràmit de poca dificultat però amb roca a controlar. Superarem el petit ressalt i caminarem fins uns arbustos on muntarem la reunió

Del cim, seguim caminant en direcció a la barana del mirador i seguirem el cami que tenim a l'esquera que ens durà a les escales dels pobles i retorn un altre cop al Monestir

Com sempre, després de trenta anys d'haver escalat per primer cop aquesta via, se m'ha fet més difícil, la roca no ha canviat però crec que jo si... segur que si.

Escalada realitzada per: Carles Vallès i Joan Prunera

Vies L'AMADEU FA 60 i FIL A L'AGULLA als Cingles de Malanyeu - Roques del Pelat de la Batllia

Dissabte 23 de març de 2024 

Aquesta zona de Malanyeu, poder es la menys agaïda. Situada a l'esquerra de la Paret de l'altar, trobem unes quantes vies obertes recent ment. Dos d'elles seran les que ens han decidit a tastar aquest indret. Vies de dificultat moderada i poc equipament amb una zona central de roca ben curiosa, un calcari de fussió amb uns còdols separets ben extranys que dona la sensació d'estar en un "rocodrom" i que son essencials per poder progressar. Les vies estan a tocar una de l'atre.

Prenent la carretera que va a Malanyeu trobarem una trencall a mà esquerra que indica a "La Caseta" i "La Solana de Baix" i ens decantem en aquesta desviació. Més endavant la pista es divideix en dos i nosaltres agafarem la de l'esquerra fins passar la Masia de "La Solana" . Seguim pujant fins a arribar a una altre masia. i pasada podem deixar el vehícle en unes feixes. Devant nostre surt un corriol amb fites que prendrem tot seguint-les. Els peus de via queden a l'esquerra de la gran canal. Esl peus de via son marcats amb el nom de "A 60", i l'antre amb una fletxa. Una 1/2 hora d'aproximació una mica fent el "senglar" per dins del bosc

Via L'AMADEU FA 60

 1r. Llarg: IV, dos claus i uns 20 metres

Comencem a pujar en tendència a la dreta per roca una mica relliscosa. Tot seguit en vertical i ara amb roca millor i després un altre cop a l'esquerra fins arribar a la reunió.

2n llarg: IV, dos claus i uns 15 metres

Llarg curiós i podr el millor del llarg, pel tipus de roca de calcari amb fussió de còdols separats. Llarg curt però interessant.

3r llarg: IV, dos claus i uns 30 metres

Sortim de la reunio vers un ressalt més fàcil del que pot semblar. Seguim per roca poc agraïda fins que anem perdent dificultat i arribem a la reunió i final de la via

Descens en dos ràpels per la mateixa via.

La seguent via queda a dreta d'aquesta primera, a uns vint metres mes o menys.

via FIL A L'AGULLA

1r. Llarg: IV+ i IV, un clau en uns 25 metres

Pugem en vertical i després lleugerament a l'esquerra desp´res d'aher superat un petit ressalt. seguim en vertical per una mena de diedre i entrarem a una zona molt bruta de terra. Al final trobarem una baga plana llarga que ens ajudara junt amb una sabina, arribar a la reunió.

2n llarg: IV i IV+ tres claus i uns 25 metres.

Sortim per lèsquerra de la reunió i en vertical pujarem per una placa com el segon llarg de la primera via, Placa calcaria amb fussió de codols. al darrer clau farem un flanqueig ascendent fins arribar a la reunió als peus d'un gran arbre.

3r llarg: III i III+, neta i uns 15/20 metres.

Llarg de tramit unt tant lleig i amb roca a controlar. La reunió en un pel incòmoda.

4r llarg: IV i IV+ (V-), dos claus i uns 30 metres.

Sortim en vertical per placa i amb al gun tram a controlar. Arribarem a una sabina i tot seguit per l'esdquerra, pujarem per un esperó esmolat i prou trencat fins arribar a la reunió de l'arbre que tambe rapelarem.

Descens en dos ràpels per la mateixa via.

Vies de grau amable amb algun punt picant, de roca tant bona com dolenta on podrem posar alguna assegurança flotant prou bona i dues vies noves per la "cole"

Escalades realitzades per: Carles Marqués i Joan Prunera amb Ricard i Miquel

Via TRINXATS a la Trunfa, 30 anys després, Montserrat

Dimecres 6 de març de 2024

A mitjans de 1979, un company, en Feliu, em va potar a escalar a Sant Benet, lloc de Montserrat en que jo encara no habia escalar mai, el lloc habitual era les Agulles. Com que jo ja sabia escalar en artificial em va dir d'anar a la GAM de La Trumfa. Per mi va ser una experiència nova dormir a l'antiga ermita de Sant Benet on dormiem tots al terra amuntegats, no habia guarda i es respiraba un ambient molt fort d'escaladors, cordes, ferros, soroll d'estreps, tot això resonaba dintre d'aquella bòbeda de la ermita. De bon matí ens enfilem al primer llarg en un fort desplom i que en tots el llargs vaig anar de segon a escepció del darrer. Va ser el meu "bateix" a la zona de Sant Benet i una experiència nova el fet de fer un artificial del tot desplomat. Anys més tard, el març de 1994 vaig escalar per primer cop la via TRINXATS a la mateixa roca i més tard, la vaig repetir el 2010. Ara desprès de trenta anys el "grau" de Sant Benet s'ens ha fet molt més feixuc, tenitnt que reposar més cops en les expansions, ni el temps ni la edat perdona, però malgrat tot, hem sortit airosos... que sap més el dimoni per vell que per dimoni!

Arribats a Sant Benet, prenem el camí a les Trinitats i tot just arribem a la roca de La Trumfa, enfilem una canal i en pocs minuts arribem al peu de via.

1r llarg: IV+, V, V/A0 i V, 6 expansions i un pont de roca en uns 30 metres
Comencem per placa llissa de roca poc agraïda i en diagonal a una cornissa. Des d'aquí en vertical fins a un petit ressalt difícil (estrep per poder sortir). Seguim en vertical amb tendència a la dreta fins el darrer ressalt.. Passat la darrera expansió podem aprofitar un pont de roca que tenim a l'esquerra i fent uns passos a la dreta podrem arribar a la reuió.  Els darrers metres son prou difícils i tenem bastant ambient.

2n llarg:  IV, V/A0 i V i 5 expansions en uns 30 metres
Sortim per la dreta de la reunió i seguim en vertical. Les expansions rovellades, ara parabolts, ens indiquen el camí a seguir. Trobarem el primer ressalt força difícil (estrep o "tramposa"). Seguim en escalada difícils fins a un altre ressalt. Per poder arribar a la darrera expansió, farem un pas a l'esquerra i entran en un petit ninxol, xapem l'expansió i seguim en vertical fins que va minbant la dificultat i uns metres abans d'arribar al cim, fem la reunió. LLarg amb un bon ambient.

Del  cim, anirem al cantó oposat a la via i desgrimpant uns metres arribarem a un arbre amb cordinos i anella on farem un ràpel d'uns quince metres.

Ara han passat catorze anys de la última repetició de la via TRINXATS i les sensacions que hem tingut han estat molt diferents on he trobat que la dificultat ha pujat en tot, mig grau més, en el nostre cas, es clar. Al cap del temps les percepcions son bastant diferents. Aquí teniu l'enllaç de fa catorze anys: https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/search?q=Trinxats

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

Via CERDÀ-RIVAS o ARESTA JOAN MANEL a l'Ullal de les Magdalenes, vint i tres anys després. Montserrat

Dissabte, 2 de març de 2024

Pels voltants de l'any 1984 ja vem intentar fer la via CERDÀ a l'Ullal de les Magdalenes i portant una fotocòpia de la guia del Rodés i l'Abraña, no vàrem treure l'aigua clara i vem desistir. El 22 de juliol de 2001 i amb la nova petita guia de Gorros del Luichy, vaig veure que habia una via prou interessant, l'Aresta JOAN MANEL. L'he repetida uns quants cops, el primer cop vàrem pujar per la canal de l'esquerra arribant i fent un petit flanqueig al jardí pentjant. Quan el Guillem Arias va obrir la ULU-APA en el 2012, la vaig tornar a repetir, ara, entrant per aquesta ,quedant un recorregut més llarg. En les guies que tinc, hi ha diferencies sobre els anys d'obertura i els aperturistes on el llibre del Barberà diu que es dels germans Cerdà l'any 1963, en la primera guia del Gorros del Luichy, es del Manolo Muñoz de l'abril de 1984 i en la darrera del mateix Luichy, atribuïda a Joan Cerdà i Salvador Rivas el 1958, amb tot això i que no aclareix res, he dibuixat la ressenya posant els dos noms a la via.

1r llarg: III i III+ i 3 expansions en uns 35/40 metres
Començem escalant per zona prou tombada i amb roca humida i no gaire agrïda. En el recorregut trobarem tres expansions. Al final entrerem al jardí penjant per la dreta . Podrem fer una reunió de tres espits grossos que son molt amunt del jardí o un metres a la deta a la via ULU-APA.

2n llarg: IV i 5 expansions en uns 25 metres
Sortim per l'esquerra i després en vertical, ara si, amb bons còdols. Seguirem així i abans d'arribar a la reunió ens decantarem fent passos de flanqueig ascendent fins a arribar a la reunió.

3r llarg: V i IV+ i 6/7 expansions en 25 metres
Començem el llarg en vetical i escalada fina. Costa de veure les expansions fins que no les tenim a la vora. Proguessem sempre en vertical buscant els millors còdols que son molt bons i superant un parell de ressalts, entrarem a la reunió un xic a l'esquerra. La reuió es un pel incòmoda i penjada.

4t llarg: IV i III i 3 expansions en 25 metres
Sortim per la dreta i seguim pel fil de l'aresta amb bones preses. Els darrers metres els podem fer pel mig amb roca a controlar o decantant-nos una mica a la dreta aprofitant les darreres expansions de la via ULU-APA.

Del cim, baixem una mica pel cantó oposat a la via, arribant a una petita cornisa on hi ha la instal.lació del curt ràpel de 10/12 metres que ens deixarà en el coll de l'Ullal i la Magdalena Superior.

Escalada sempre interesant amb un tercer llarg més fort que els altres donant-li un punt més atractiu a la via.

Escalada realitzada per: Joaquim Llòria i Joan Prunera amb Agustín Perez i Jordi Esgleas