dijous, 26 de desembre del 2013

El Cap del Llitzet o Gallina Pelada, 2.317 m. Serra d'Ensija

22 de desembre de 2013

El Cap del Llitzet o Gallina Pelada a una alçada d'uns 2.317 m. d'altitud, és el cim més alt de la Serra d’Ensija. Dintre de la comarca del Berguedà, te com a veïns el Pedraforca i la Serra del Cadí. Sent un muntanya d'alçada moderada te una diversitat paisatgístic molt important on la ruta que farem ens permetrà endinsar-nos pels boscos de coníferes de la cara nord i caminar plaentment per la part alta, gaire bé desproveïda de vegetació. Des de el cim culminant podem veure extensos horitzons en els quatre punts cardinals i fins i tot, la Mediterrània. La ruta que proposem es de poca dificultat, tant sols tindrem que anar amb compte si trobem la neu molt dura pel vessant nord. Farem uns desnivell d'uns 650 m en poc més de quatre hores entre anar i tornar.

Passat Berga i abans d'arribar a Guardiola de Berguedà, trobarem a mà esquerra el desviament per la carretera B-400 que ens portarà fins al Poble de Saldes als peus del Pedraforca. Seguirem en direcció al poble de Gósol i de seguit a mà esquerra trobarem la carretera secundària en direcció a Coll de la Trapa i Vallcebre. Seguim amb cotxe per aquesta carretera fins arribar a la Pleta de la Vila. Si la neu ho permet podem arribar fins la Font Freda i en aquest punt comencem a caminar. Trobarem uns cartells que ens indicaran el camí a pujar, primer per unes escales fins la pròpia Font Freda. Tot seguit ens endinsarem pel bosc sempre seguin el camí. No te pèrdua. Quan portem una mica més de mig hora pujant i anem prenent alçada, el bosc desapareix i arribem a la Planella Gran on el paisatge a cambiat radicalment. Estem a la part alta de la Serra d'Ensija. Caminarem vers ponent fins arribar al refugi, situat a 2.060 metres altura. Des d'aqui podem veure la fàcil ascensió que ens queda per fer fins el turó de la Gallina Pelada. Seguim les traces de neu en direcció a ponent fins un coll i en poc més d'un quart d'hora arribarem al punt culminant de la Serra d'Ensija. Al nord, panorama esplendit del Pedraforca i la Serra del Cadí i al sud el Berguedà i el Solsonès amb la silueta de Montserrat emergint entre les muntanyes i al fons de tot el reflex de la Mediterrània.

La tornada la farem pel mateix lloc, on pararem una estona al refugi, que per cert es tancat, i al abric de les seves parets i al Sol que ens escalfa amb els seus rajos, dinarem. A la tornada, tindrem que anar molt en compte, dons la neu es molt dura i no portem grampons i trobem llocs on hi ha gel.
Entre caminar i parades em fet l'ascensió en poc menys de cinc hores. Un cim que paga la pena de fer-hi una visita de tant en tant.

Asensió realitzada per: Cristina Montiel i Joan Prunera
La cara nord de l'tinerari tota l'estona a l'ombra
A la part mitja, el Sol ja comença a despuntat
Arribant a la Planella Gran
El refugi i el Cap del Llitzet al fons
Pujant al cim
El cim i el Pedraforca al fons
Montserrat i el reflex del mar al fons 
Per que posen els quilòmetres i no el temps en els cartells?

6 comentaris:

  1. Maco!
    No sabia que també feu esquí de muntanya.
    Jo també em pregunto perquè indiquen la distància en quilòmetres i no en hores. Inadequat.

    ResponElimina
  2. Jordi, on veus tu els esquis de muntanya?
    Bon Nadal!!! eheheheheh...

    ResponElimina
  3. La distància en hores depén de la velocitat de la persona... És molt millor indicar-ho en km que són els mateixos per tothom!

    Quin sentit té que posi distància 3 hores si hi ha qui ho farà corrent amb una i mitja i qui ho farà molt lent amb 5?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No estic d'acord amb tu. Per mi, a la muntanya es va a caminar, vaja, aixi ho faig jo i per mi, es millor el temps que sempre mantic, mes o menys al mateix ritme i se el que trigaré. Com tot son gustos, però de tota la via s'ha mesurat a la muntanya amb temps no en quilòmetres. Tampoc es el mateix fer 5 Km de pujada que 5 Km de baixada. Per als "pseudkiliansjornet" ja els està be el km però per "rucs de càrrega" com jo, preferim el temps. Pa gustos colores... amb tot el respecte

      Elimina
  4. La distància és mesura segons el sistema mètric decimal i és inamovible i igual per a tothom, en canvi el temps no te cap valor, doncs per a cada persona i circumstància és diferent. És cert que hi ha el factor desnivell que és un altra informació valuosa però, en la meva opinió i si he de triar, prefereixo distància que no temps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo dit anteriorment. "En la meva opinió i si he de triar, prefereixo temps a distancia" qui no es conforma es per que no vol...

      Elimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.