dilluns, 14 de juny de 2021

Via DOMÈNEC FAURA al Cap de l'Obaga Negre. Serra de Sant Joan. Alt Urgell

 Dissabte 12 de juny de 2021

Aquest és un pany de paret que la veritat, no és massa agradable, ja vaig tenir l'experiència de les seves veïnes, les vies del Guillem i la Núria. Aquesta segueix la seva mateixa tònica, però més difícil. No serà una via que desitge repetir algún dia. Oberta, sembla ser des de sota, té algun llarg bo com el quart i el darrer, El primer, ja et posa les piles i seria un bon llarg si no fos per el brut que està. El cinquè té massa matoll i és perdedor. La via resta equipada amb claus i parabolts. Alguns claus no són massa, diríem, "catòlics". Com a mala cosa o curiosa, si més no, és que en alguns trams hi ha pintat a la roca, taques liles per no perdre't i gual que pintades, de manera maldestra, les assegurances, tant claus com "xapes". Bé, és una via per "col.leccionistes", que de ben segur, no hi tornaré. Via dedicada a un amic dels aperturistes.

Per arribar a peu de via deixarem el cotxe uns cent de metres més amunt on se sol deixar per anar al  Cap i el Passerell o el Pa de Quilo. Caminem pista a munt un altre centenar de metres fins que trobem un parell de fites que ens marquen el camí de pujada a la dreta d'una mena d'esperó amb arbres. Seguirem les fites fent zigue-zagues fins a pujar per una canal que ens durà a la base de la paret on comença la via del Guillem. Seguim uns metres a l'esquerra fins a trobar la placa metal.lica que indica el començament de la via. Una mig hora d'aproximació.

1r llarg: V+/Ae, 18 assegurances entre expansions i claus en uns 40 metres
Comencem escalant una bavaresa que tenim  al damunt, pas no obligat, Després entrem en un terreny molt brut amb molta molsa i de seguit en un diedre també molt brut. Seguim per placa amb tendència la dreta amp passos fins (algún Ae), fins a fer un flanqueig terrós i amb fang per superar en vertical un ressalt i arribar a la reunió 

2n llarg: llarg caminant de trancissió 80 metres
Aquest llarg és de tràmit i el farem caminant en pujadaa seguint taques liles que hi han pintadses al terra. 

3r llarg: IV, II i III, 2 expansions en uns 40 metres
Llarg fàcil i també de tràmit amb uns pas al començament i un altre al arribar a la reunió 

4r llarg: Ae, V, IV+ V i III, 7 o 8 assegurances entre parabolts i claus en uns 25 metres
Damunt nostre tenim un fort desplom amb un clau col.locat cap a baix que no inspira confiança. Ens allarguem molt i arribem al parabolt. Amb un parell de passos en Ae, sortim en lliure i seguim amb un flanqueig llarg a la dreta a sota d'un ressalt. Pas difícil amb tendència a la dreta i continuem per terreny un xic trencat fins a arribar a la reunió

5è llarg: Ae, V, IV+, 5 assegurances entre parabolts i claus en uns 35 metres
Sortim de la reunió vers un ressalt, aquí tot és molt trencat i amb terra. Fem un pas d'Ae i seguim per zona de molt matoll. Hi han taques liles a la paret que més o menys ens indican per on arribar a la reunió. Molt a prop, a la dreta tenim la reunió de la via del Guillem.

6è llarg: III i IV+ un parabolts en uns 20 metres
Sortim de la reunió fàcilment però amb herba i terra fins a un fort ressalt (taques liles a la paret) on hi ha un únic parabolt del llarg. Pas atlètic, però franc, ens fa arribar a la reunió amb cadena.

7è llarg: V+/A0, IV i V+/A0, 7 parabolts i un clau en uns 30 metres
Ens enlairem a cercar els tres parabolts que veiem des de la reunió. Amb passos forts anem progressant fins al darrer parabolt, llavors sortim en flanc a l'esquerra fent un llarg flanqueig que ens porta a un últim ressalt força dur, però no obligat i ja serem al final de la vía

El descens el farem baixant pel cantó contrari a la via, vers les torres elèctriques, fins a arribar al bosc i tot seguit fins el tallafoc de les torres. Seguirem baixant  sempre seguin les torres (fites) fins a l'última on desgrimpem o fent servir una instal.lacio amb bagues posant una corda a manera de passamà. Amb cura seguim baixant per terrasses d'herba fins al corriol, que ens porta a la pista, molt visible. Uns 3/4 d'hora de baixada. Diuen que es pot rapelar tota la via, però jo no ho recomano i malgrat tot, nova vía per la "cole" 

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustín Pérez i Joan Prunera

Començant el primer llarg

La part lletja del llarg

El primer llarg des de la reunió

El fort començament del quart llarg

El quart llarg des de la reunió

El perdedor cinquè llarg

El fort començament del darrer llarg

Sortint de la part difícil del darrer llarg

Ja som al final

diumenge, 13 de juny de 2021

Via Los Hijos de Palau. Paret de la Formiguera, Sant Llorenç de Montgai

 Dissabte 5 de juny de 2021

Baixant del Cilindre, vàrem veure una gent penjada en el vessant més oriental de la Paret de la Formiguera i aquest cop ens hi hem acostat. Per accedir a la via seguirem el camí que va a la Ferrada i en un punt que veiem la paret pugem per una canal entre el bosc i matolls fins a arribar a la base de la paret. Nosaltres aquest cop, hem preferit pujar per la fàcil via Bob Esponja, en un parell de llarg que et deixen pràcticament a peu de via.

La via es més interessant que a primera vista pot semblar, tota equipada amb prabolts, la podrem combinar amb qualsevol de la zona. Sol al matí i ombra a la tarda.

1r llarg:V, V+ i IV+, uns 7 o 8 parabolts i una baga en un arbust en uns 25 metres
Començament fi amb un tram de passos més difícils per arribar a l'arbre. Passar per sota l'abre i seguir en vertical fins que el parabolts ens porta en diagonal a la dreta fins a la reunió.

2n llarg: IV, V+/A0e, V, uns 7 o 8 parabolts  en uns 25 metres
Sortim en escalada fàcil vers un marcat esperó. Ens situem en una cornisa amb un gran blog als peus d'una placa amb un diedre. El pas per accedir al diedre és prou difícil però no obligat. Després seguirem en escalada difícil fins a arribar a la reunió.

El descens el podem fer amb un ràpel des de la reunió veïna o bé caminant pel descens normal de la Formiguera.

Escalada realitzada per: Dídac Garcia i Joan Prunera amb els companys Agus i Chus

Per on va la via

El flanqueig per arribar a la reunió

El segon llarg

Els quatre

dijous, 27 de maig de 2021

Via NO VENDAS LA PIEL DEL OSO SIN HABERLO CAZADO, dotze anys després. Els Estrets d'Arnes

Dissabte 22 de maig de 2021 

La cara oest de la Gronsa Sud és una vessant prou popular d'aquesta zona dels Ports. La seva roca és d'allò més particular, trobant en un mateix llarg de corda, roca fantàstica i roca deplorable, tot en un. Totes les seves vies sobrepassen, generalment els dos-cents metres i així ens permetran gaudir d'una bona jornada d'escalada

El llarg nom d'aquesta via, és una bona opció a altres vies més massificades com la Salsitxes Tibetanes o la Caspa i càries. De les mateixes característiques com a roca i llagaria, però amb menys expansions, ens deixarà unes bones sensacions i bon ambient.

Per arribar a peu de via sortirem d'Horta de Sant Joan cap els Estrets. Seguirem uns quilòmetres fins a un pàrquing, tot molt ben indicat i d'aquí ens endinsarem pel camí del riu i en poc més de 30 minuts arribarem al peu de la Gronsa. Per accedir a peu de via podem pujar entre uns matolls o be per una mena d'esperó molt inclinat i molt fàcil, uns 80 metres fins a un replà on hi ha un parabolt adient per muntar l'R0.

1r llarg: II i III un clau en uns 55 metres
Sortim escalant per la dreta tot seguint l'esperó per la dreta d'una mena de diedre. La tirada és llarga, però fàcil i només trobarem un clau de via. La reunió la farem d'un parabolt i un espit vell molt separats.

2n llarg: III, neta en uns 40 metres
Prosseguim per l'esquerra i anirem escalant per placa tombada i amb poca dificultat vers una placa/diedre característica que tenim amunt. La reunió és un bon replà amb dos parabolts amb anella.

3r llarg: IV i IV+, tres expansions i uns 30 metres
Comencem a escalar per placa on trobarem uns forats a modus d'escalons característics. És més fàcil del que sembla. En un punt la placa es va fent estreta i continuem amb una curta bavaresa, al final de la qual flanquegem a l'esquerra amb roca a controlar fins a la reunió als peus d'una gran placa.

4t llarg: IV, V-, IV+, cinc expansions i uns 30 metres
Sortim de la reunió vers l'esquerra a tocar de la canal. Pugem pel cantó esquerra de la placa i proguessivament pel seu bell mig. Les expansions són distants. En un punt la placa es fa molt llissa i ens decantem a la dreta pujant pel fil de l'esperó de la placa fina trobar una sabina amb una baga molt vella. D'aquí amb clar flanqueig a l'esquerra fins a entrar d'ins d'una canal. La reunió és uns dos metres pel damunt de la canal, poder per esllavissades de terra. Reunió incòmoda.

5è llarg: IV+ i IV, quatre expansions i uns 40 metres
Comencem en "remonage" uns metres on ens podrem ajudar amb un arbust a col.locar-nos a la placa de l'esquerra. Seguim per placa fins a un tram vertical de bona roca. Un cop superat, entrem en terreny trencat i delicat fins a un bon replà on muntem la reunió

6è llarg: V i IV+, cinc expansions i uns 40 metres
Sortim en vertical de la reunió o per la dreta segons les nostres possibilitats a cercar l'expansió que és força amunt. Continuem per placa en direcció a una canal/diedre amb un arbre al mig. Podem pujar per l'arbre o bé pel ressalt de l'esquerra i seguir per diedre fins un ressalt amb una bona fissura al seu bell mig. Superat el ressalt seguim fins a arribar a la reunió.

7è llarg: III i IV dues expansions i uns 15 metres
Ara tenim dues opcions, pujar per l'esperó de la dreta o bé per la placa de l'esquerra. Aquesta última té dues expansions i serà la que escollim. Sortim amb flanqueig ascendent per l'esquerra fins a l'expansió i llavors en vertical, la reunió. També podem seguir una vintena de metres més amb una fàcil grimpada fins a el mateix cim de la Gronsa Sud.

Per baixar del cim desgrimparem fins a un coll i al costat d'un arbre trobarem una instal.lació de ràpel. Són trenta metres justos fins arribar al bosc. Després del ràpel, seguirem fins un coll o bretxa de la cresta carenera de les Gronses i tot seguit davallarem per una canal boscosa fins a unes cordes fixes. Sempre seguin un feble camí i alguna fita, en durà al camí dels Estrets sense cap mena de problema.

Escalada realitzada per: Dídac García, Agustín Pérez i Joan Prunera

Recorregut de la via

Primer llarg

Tercer llarg

Quart llarg

La placa del quart llarg

Cinquè llarg

Sisè llarg

Part mitja del sisè llarg

Darrer llarg

Vistes del riu dels Estrets

El cim de la Gronsa

Dia magnífic de primavera


dilluns, 17 de maig de 2021

Via ORIGINAL o NORMAL a l'Esperó Sud per la variant de la XEMENEIA de la Paret de l'Os. Sant Llorenç de Mongai

 Diumenge 16 de maig de 2021

Tenia coneixement d'aquesta xemeneia final en el primer llibre que vaig tenir de "ESCALADAS EN LA NOGUERA". En aquest llibre, no queda massa clar que és la via Original i la Normal, ja que el croquis de les vies, al meu entendre, no són massa clarificants. Ara fa vint i un any que la vem seguir per primer cop i tot de casualitat, perqué havia massa gent al darrer llarg de la via Normal i vam decidir aventurar-nos dins la xemeneia. He repetit la via Normal o Original infinitat de cops i ara ens hem decidit per escalar la xemeneia.

L'aproximació a la paret pot ser de 5 minuts o nul.la, depenent d'on venim. Només hem de superar un ressalt a la vora la carretera i situar-nos a peu de via. Parabolt visible a uns 6 metres del terra

1r llarg: IV i IV+ i 5 parabolts en uns 35 metres
Comencem per placa agraïda, però vertical, en direcció a la vistosa llastra. Passarem per una reunió que no la utilitzarem i en ficarem dintre de la xemeneia. Amb tècnica d'encastament anirem pujant. La roca és polida pel pas de les cordades. En un punt ens veiem obligats a sortir de la xemeneia i de seguit arribarem a un replà on muntarem la reunió de dos pitons i un parabolt.

2n llarg: I, V i IV i 3 parabolts en uns 25 metres
Sortim per una mena de feixa pràcticament caminant en direcció a un esperó on hi ha un arbust. Just al seu damunt hi ha un parabolt. Seguim pel fil de l'esperó amb passos difícils fins que decau la dificultat i entrem en un replà on hi ha la reunió

3r llarg: IV, IV+i IV+, 5 parabolts i 1 pitó en uns 30 metres
Ens enfilem vers un esperó vertical per blocs. Fem un pas de flanc a la dreta i entrem en un una cornisa. La superem per la dreta i seguim per placa fins a un bon ressalt. Trobarem dos parabolts i un pitó. Amb passos atlètics i un xic desplomats superarem el ressalt per l'esquerra. Seguim per l'esperó amb tendència a la dreta fins arribar a la reunió pel fil d'una petita cresta.

4t llarg: III i IV, neta i uns 25 metres
De la reunió, n'encarem per la dreta a cercar l'entrada de la xemeneia. Pujarem en vertical en forma de "X" fins a una mena d'arrels d'un arbre. Damunt nostre tenim un gran blog encastat que el superarem per dits i tot seguit dempeus al seu damunt on ja veiem el final de la xemeneia. Sortirem per la dreta i entrarem a la reunió i final de la via.

El descens el farem resseguint un corriol marcat que ens durà a un camí fitat fins a un coll i tot seguit, el camí a la dreta que ens portarà a la carretera. Uns 20 minuts de descens.

Per més informació:

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2009/12/paret-de-los-espero-sud-via-normal.html

Escalada realitzada per: Dídac García i Joan Prunera amb els companys Agustín Perez i Jesús Rodríguez


Primer llarg a la xemeneia

Segon llarg

L'entrada a la xemenia del darrer llarg

Sortida de la xemeneia

Final de la via

dimarts, 11 de maig de 2021

Via FRANCESC RUBIO i PALAU a la Talaia de la Sardana. Serrat de l'Albarda. Montserrat

Dissabte 9 de maig de 2021

Després d'escalar la via Agullòlegs, ens dirigim a la seva veïna ja que ens ve de pas i així acabem d'arrodonir el dia. Deixo l'enllaç de la via Agullòlegs per si us intersa:

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2010/04/via-agullolegs-al-xumet-cota-339.html

Típica via de la fornada dels germans Masó que ens oferirà dos llargs de corda equipats austerament i amb les típiques acrobàcies d'enfilar-nos als arbres a les que ens tenen acostumats. En general té bona roca a excepció quan arribem a les reunions que totes seran en arbres. Bona via per combinar-la amb la seva veïna, Agullòlegs.

Per accedir a la via prendrem el camí de Sant Jeroni i un cop passat l'agulla del Cigronet i fixant-nos amb la paret i abans que el camí pugi, ens endinsem en el bosc i en pocs minuts arribem a peu de via on els partabolts  de 8 mm. són visibles

1r llarg: V/A0,V, III, V, Ae (un pas) V i II 5 parabolts i un pont de roca en uns 50 metres
Comencem  enfilant-nos en oposició entre l'arbre i la paret fins a xapar el parabolt. Seguim en vertical en escalada fina a cercar el proper parabolt, i així fins al tercer. Sortim en vertical i entrem en terreny més fàcil vers un fort ressalt on trobarem un pont de roca i més amunt un últim parabolt. Podem fer un pas d'estrep per superar el ressalt i després fàcilment, però amb roca descomposta, arribarem a la feixa on muntarem la reunió en uns arbres al peu d'un altre mur.

2n llarg: V/A0, V, IV i II,  5 espits i uns 30 metres
Seguim amb acrobàcies i ens enfilem entre la paret i l'arbre en oposició fins a arribar al primer parabolt (A0). Seguim una mica per l'esquerra amb un pas fi fins uns bons còdols, flanquegem a la dreta tot seguint els parabolts a un mur vertical amb bona roca. Recte a munt fins un merlet molt gran que podem llaçar. Ara la dificultat ja decau i arribem a la reunió que farem en uns matolls.

El descens el farem caminant vers un bosc que tenim a l'esquerra. Ens endinsem i baixem fins a una torrentera amb pous d'aigua i tot flanquejant-los per la dreta i desgrimpant, arribem al camí de Sant Jeroni, i una nova via més per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera amb els companys Dídac i Llorenç

Itineraria de la via
El segon llarg

Les dos cordades

dimarts, 13 d’abril de 2021

Via EPITAFIO a la Magdalena Inferior. Montserrat

 Dilluns 5 d'abril de 2021

Seguim escalant per la zona de les Magdalenes i ara ens acostem a la part esquerra de la cara sud de la Magdalena Inferior, on hi ha unes quantes vies de dos llargs i totalment equipades amb parabolts. Trobarem pintat en blanc el nom, llargada i dificultat de la via al començament. La que ens toca ara és la via EPITAFIO, cinquanta metres, roca excel.lent i grau moderat, faran que gaudim d'una escalada curta, però agradable ideal per combinar amb vies properes.

1r llarg: V, IV+ i IV, unes 6 expansions en uns 25 metres
Tenint com a referència el nom de la via ens enfilem a la roca fen un pas força fi. Un cop superat anirem escalant amb tendència la dreta tot seguin les expansions, Ens confondran els parabolts de la via veïna (Amnistia) que va més a la dreta i que al creua pel mig la nostra via. Amb escalada vertical, però plaent, arribem a la reunió un xic pentjada. Tambe és la reunió de la via Amnistia.

2n llarg: IV i IV+, unes 5 expansions i uns 25 metres
Sortim en vertical de la reunió en direcció al fort desplom de damunt nostre, tot en escalada plaent. Un cop arribats, superem un petit ressalt i tot just sortint d'aquest tenim una expansió al nostre esquerre per superar un altre ressalt. El superem i escalem fins al final de la via on trobarem la reunió que també ens pot servir de ràpel.

El descens el podem fer per la mateixa via amb un sol ràpel de 50 metres o b.e per la via normal amb un de 30 metres.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

divendres, 9 d’abril de 2021

Via ALBERT-BUSQUETS a la Magdalena Inferior, trenta-nou anys desprès. Montserrat

 Dilluns 5 d'abril de 2021

La Albert-Busquets va ser la primera vía que vaig escalar a la Magdalena Inferior i seria sobre l'any 1982. Repetida fins a l'avorriment, ara feia uns quants anys que no la tornaba a escalar. A estat restaurada i d'allò més bé, crec jo. Encara manté aquella essència de quan la vaig escalar, poques assegurances, vertical i roca magnífica. Malauradament, aquell V+ del segon llarg s'ha transformat amb un Ae i amb una sortida d'estreps molt difícil. La part final del darrer llarg, es barreja amb parabolts d'altres vies. Via recomanable per navegar entre còdols a la recerca del parabolt amanint-lo tot plegat amb algun friend petit i merlet de fortuna.

1r llarg: IV i IV+, un parabolt i uns 15 metres
A la vertical del fort ressalt, comencem a escalar en vertical. El parabolt és a uns deu metres per damunt nostre. Navegarem entre els còdols buscant la millor opció. La entrada a la reunió és prou fina. Reunió un xic incòmoda.

2n llarg: IV, Ae (un pas), V+, i IV 2 parabolts i uns 15 metres
Sortim flanquejant a l'esquerra fins a cercar el parabolt. Si anem be de grau, podrem fer el pas en lliure, si no, tirarem d'estrep. La sortida és prou difícil i un cop superat anem a la reunió ja en escalada més tranquil.la.

3r llarg: IV+, Iv i III un parabolt i uns 15 metres
Seguim en flanqueig ascendent a la dreta a cercar el proper parabolt que és amagat entre uns còdols. Escalem en vertical el mur fins a assegurar-nos. Després, ja més fàcil arribarem a la reunió.

4t llarg: III, IV i III, un parabolt (els altres dos són d'un altre via) i uns 30 metres
Seguirem un xic per la dreta per seguir una mena d'esperó. Quan es posa vertical, allí trobarem l'expansió que ens assegurarà el pas i seguirem en escalada plaent fins a el final del llarg.

Escalada exposada, però franca que la podrem combinar amb qualsevol via dels voltants.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Segons el llibre Roques, Parets i Agulles de Montserrat, 2/Regió de Tebes i Tebaida de Labraña i Rodes, la via és otorgada a la cordada Albert, Busquets i Planas i segons una ressenya del Centre Excursionista de Terrassa, la van obrir menbres del GESAM. El Llibre Montserrat Pam a Pam d'en Barberà, ja fa esment d'aquest afer. Cap dells informa de la data d'obertura.
Del llibre de Labraña i Rodes

Botlletí del GESAM (per gentilesa de l'amic Jordi Ceballos)

Del llibre, PAM A PAM

dijous, 8 d’abril de 2021

Via EL BALL DE LA FILOMENA a Coll Roig, El Ripollès

Divendres 2 d'abril de 2021

"El Ball de la filomena" és una via calcada a les tres veïnes seves que hi ha a la dreta. Via oberta a còpia de obrir camí en mig dels boixos i deixant a la vista plaques tombades, fàcils i de bon protegir, tan sols el primer llarg es equipat amb parabolts i amb un dificultat molt més difícil que la resta. La via és oberta en quatre llargs que tranquil.lament el podem fer en dos. No té cap sentit fer llargs de deu i quinze metres, quan els pots fer seguits.

La via no té cap misteri, si estem forts en 6a a la meitat del primer llarg, ho gaudirem i la resta per posar assegurances flotants al gust. Ideal per combinar amb qualsevol del costat. Per trobar el peu de via seguirem el mateix camí de la via El forat de les bruixes i que haurem de seguir uns metres més a l'esquerra. Parabolts visibles a peu de via.

1r llarg: IV, V/A0, Ae, IV+, IV, III i IV,  unes 10 expansions i uns 30 metres (combinant dos llargs)
Comencem per terreny brut, però fàcil fins a un ressalt, el pas es un ressalt ben fort, però de mal fer, ja que ens obliga a bloquejar i sortir del pas tot i que no es obligat. De seguit ens trobem un altre ressalt no obligat amb una sortida en lliure a la dreta, forta però franca. Ara seguim per l'esquerra d'una llastra per placa un xic bruta fins a arribar al que seria una reunió. Passem de llarg i uns vuit metres més a munt i per placa fàcil arribem a una altre reunió

2n llarg: III i IV, tres expansions contant la reunió que ens saltem i uns 35/40 metres
Sortim de la reunió caminant a la dreta i enfilem per una placa tombada i algun ressalt. Podem posar assegurances al gust, friends, tascons i ponts de roca. Arribarem a un replà on trobarem la reunió i passem d'ella. Seguim per la dreta per entrar a un altra placa tombada i neta d'assegurances.

El descens el farem caminant vers llevant, on passarem per on acaben les vies veïnes i una via més per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera, amb el companys Dídac i Albert

el que seria el tercer llarg i segon per nosaltres
Principi del segon llarg

Segona part del segon llarg. Placa més agraïda

dimarts, 30 de març de 2021

DIRECTA DELS GONZÁLEZ al Morro Pla. Regió dels Frares. Montserrat

Dilluns 29 de març de 2021

Com sempre passa, amb els anys tot canvia, les percepcions, els records. Aquest és el cas d'aquesta via de la regió dels Frares Encantats de Montserrat. Via oberta els anys noranta i que vaig repetir dos cops i sobretot, per intercanviar llargs. Tot aquest temps ha restat oblidada per mi i després de més de vint-i-cinc anys, l'he tornat a repetir. El que em va semblar fàcil aquella època, ara ha estat més difícil, tot i que sortint d'un confinament obligat i amb la conseqüent "baixa forma", ha estat una bona dosi d'adrenalina, droga a la qual tots els escaladors estem sotmesos i que he trobat a faltar com l'aire que respirem.

Tot i que la via trepitja una part de la clàssica via normal, trobarem una escalada en placa de bona roca, vertical i fina amb un ressalt exposat al primer llarg i un desplom força obligat que en podrem fer en un parell de passos en Ae, en el meu cas.

De Can Masana anem en direcció al Refugi Vicenç Barbé i tot seguit quan arribem al trencall de la Canal Ample el seguim en direcció al Portell Estret. Un cop estem a l'Agulla Sense Nom, Prenem un corriol amb taques blaves que hi ha a la dreta. Passarem per la Caputxa i per la vessant Oest de la Mamelluda. Seguirem canal amunt fins a arribar a la Nana i davant nostre ja tenim el Morro Pla. Davallem uns metres per la canal i ja arribarem a peu de via. Espit visible a uns vuit metres del peu de via.

1r llarg: IV+, V+/A0, V, V, IV+, 5 espits i uns 25 metres
Comencem per placa, tombada però fina, fins a arribar al primer espit. D'allí ens dirigim al fort ressalt. Podrem col.locar un friend petit per poder fer un pas un xic exposat per cercar la propera expansió i superar el pas amb més garanties. Després, l'escalada esdevé fina i difícil on trobarem un parell més d'espits fins a arribar a la reunió prou còmoda.

2n llarg: IV+, V, IV+ Ae, V, 5 espits i uns 25 metres
seguim el darrer llarg a la recerca d'un espit que és prou lluny. Superat aques, trobarem uns passos més fins que ens duran al desplom. Podrem fer un parell de passos en Ae (en lliure diuen que és 6a+, però per mi, això és la "dimensió desconeguda"). Per sortir del desplom trobarem uns passos obligats en lliure. Trobarem un bons còdols que ens facilitaran la sortida, malgrat no ser gens fàcil. La reunió la trobarem al terra només sortir de la via.

El descens el farem amb un ràpel d'uns 35/40 metres pel vessant N.O.

Una bona matinal de dilluns, on he retrobat unes sensacions que feia quatre mesos que no les tenia.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

El ressalt del primer llarg

Sortint de la part vertical del primer llarg

Començant el segon llarg

Superant en Ae el desplom

El company sortin de la reunió

Arribada a la reunió

Aquí a sota, el ràpel, que us quedi clar...

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.