Va ser un juliol de 1982 que el Josep Miró i jo vàrem escalar per primer cop la Xemeneia Oest de les Savines. Des de les hores l'he escalart un parel de cops mes, el desembre de 1983 i obrint una variant desdela primera reunió i l'agost del 1984 i ja no hi vaig tornar mai més. Fa uns parell d'anys vaig voler tornar però vàrem desistir. Avui amb aquestes calors inusuals del mes de maig, ens decidim a escalar-la, cara Oest i ombra al mati, l'escalada perfecte. Es una xemeneia ben vertical, ombrívola i pràcticament desequipada, tant sols trobarem un clau i una baga que sembla un pont de roca de poc fiar. Escalada dura, al menys per nosaltres, que ja no tenim aquella tècnica depurada dels "remonages" i que ja no renim vint-i-dos anys.
Per accedir a la via, pujarem pel camí de Can Masana al Coll de Guirló i ens dirigim al Coll de Les Portelles. Pujarem en direccío a la Portella Petita i pujarem a la vora de l'Agulla Pelada i un cop a la seva cara Nord arribarem a la feixa de la cara Oest on comença la xemeneia.
1r llarg: III+, IV+ i IV, 1 clau i una mena de pont de roca en 25 metres
Començem pujant per un pedestal vers la vertical xemeneia. Un cop estem als peus d'ella trobarem un clau vell. Aquest es un pas difícil, doncs desploma. Procurant sortir en oposició cap en fora superem el desplom i continuem amb un "remonage" molt vertical. Tot seguir arribarem a una llarga fissura que amb técnica de remonage i bavaresa anirem progressant i assegurant-nos amb tascon i friends de diferent mides. Quan falten uns vuit metres per arribar a l'arbre on muntarem la reunió, l'escalada es una mica més fàcil.
2n llarg: III+ i III, 3 arbres per llaçar-los en uns 20 metres
Sortim fen tècnica de X en "remonage", ara molt més facil. Seguin pujant fins que la xemeneia es transforma en canal i facilment arribem al coll de les Savines. La reunió la tindrem que puntar amb tascos i friends.
Començem pujant per un pedestal vers la vertical xemeneia. Un cop estem als peus d'ella trobarem un clau vell. Aquest es un pas difícil, doncs desploma. Procurant sortir en oposició cap en fora superem el desplom i continuem amb un "remonage" molt vertical. Tot seguir arribarem a una llarga fissura que amb técnica de remonage i bavaresa anirem progressant i assegurant-nos amb tascon i friends de diferent mides. Quan falten uns vuit metres per arribar a l'arbre on muntarem la reunió, l'escalada es una mica més fàcil.
2n llarg: III+ i III, 3 arbres per llaçar-los en uns 20 metres
Sortim fen tècnica de X en "remonage", ara molt més facil. Seguin pujant fins que la xemeneia es transforma en canal i facilment arribem al coll de les Savines. La reunió la tindrem que puntar amb tascos i friends.
Ara decidim pujar per la via Normal de la Savina Inferior des d'aquest coll
3r llarg: III , neta d'expansions i uns 20 metres
Baixem lleugerament per la canar Est a cercar un arbre i pujar per la paret vertical pero amb molt bons còdols i farem un llarg flanqueix cap a l'esquerra arribant a la cara sud. Podem muntar una reunió que crec que és de l'Aresta Brucs per que sino tindrem molt de fregament de cordes.
Baixem lleugerament per la canar Est a cercar un arbre i pujar per la paret vertical pero amb molt bons còdols i farem un llarg flanqueix cap a l'esquerra arribant a la cara sud. Podem muntar una reunió que crec que és de l'Aresta Brucs per que sino tindrem molt de fregament de cordes.
4r llarg: III, neta d'expansions i uns 8 metres
Només ens resta superar un petit ressalt de vuit metres per l'aresta sud i arribarem a la reunió/rapel. Nomes uns quatre o cinc metres ens restaran per coronar el cim de l'agulla.
Només ens resta superar un petit ressalt de vuit metres per l'aresta sud i arribarem a la reunió/rapel. Nomes uns quatre o cinc metres ens restaran per coronar el cim de l'agulla.
Per baixar farem un ràpel d'ens 40 metres, mes o menys, que ens deixarà als peus de l'Aresta Brucs.
Després de tants anys, ens a resultat més difícil aquesta via, falta de pràctica en xemeneies i masses anys a l'esquena, però ens em ensortit, prou bé, malgrat tot. Via exposada però que podem assegurar-la amb diferents flotants, hem patit però ens ho hem passat be.
Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada