dimarts, 1 de setembre del 2026

Via DEL NANO, Primer Muro, Panticosa

Un cop dinats i fer una petita "bacaina", per aprofitat la tarde ja que el temps ho permet, anirem al Primer Muro que és,  justament, al darrera del refugi i escalar la via NANO. Son tres llargs de corda i com és lo habitual per aquest indret, tota equipada amb parabolts. La via comença a pocs metres a l'esquerra del refugi i en poc menys de cinc minuts estarem a peu de via. El peu de via te escrit a la roca en petit, el nom.

1r llarg: V+, V, IV i III, 10 expansions en uns 35 metres
Començem superant el començament de la via amb passos força atlètics i verticals. Trobarem bones preses de mans però difícils d'arribar. Un cop superat aquesta primera dificultat escalarem per placa amb passos d'adherència que de mica en mica es va fent més fàcil fins a arribar a la reunió, al costat d'un diedre també prou vertical.

2n llarg: V+,IV+, III, IV+, i IV, 10 expansions en 30 metres
Sortim lleugerament per l'esquerra de la reunió superant un fort desplom semblans al del pimer llarg i amb bones preses de mans però difícils de superar. Tot seguit escalem ressalts verticals i en un punt, trobarem un tram molt vertical que ens barra el pas, Fem uns passos de flanc a la dreta i superem un tram força vertical fins que arribem a la reunió.

3r llarg: IV, III i II, 5 expansions en 25 metres
Escalem un petit esperò per la dreta de la reunió i ens dirigim a un pi als peus d'un petit ressalt, el superem i arribem a un altre ressalt un xic més fàcil i poc a poc baixa la dificultat i arribem a la reunió.

Ara només tindrem que remuntar una fàcil canal per arribar al camí i tot seguit baixar per camí marcat i en poc més de quince minuts, ja serem un altre cop als peus de la via.

Via ràpìda i es una bona opció per conbinar-la amb altres vies del costat i un altre via per la "cole".

Escalada realitzada per: Víctor Alvà i Joan Prunera

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.