dijous, 24 de setembre del 2026

Via EL GUIA DE L'AMOR a la Paret de Godal, Ull de Ter. Pirineu Oriental

Fa unes setmanes, mirant el blog de "Les Altres vies" vaig veure un parell de vies que habien obert els "Rumba Team" a la zona del Circ d'Ull de Ter, en concret a vessant de llevant del Grà de Fajol Petit. Ho proposo i a la fi, només serem dos per anar a la petita "aventura". La via va de mes a menys, però correcte, sense gaire ambient però val la pena pel paissatge i l'entorn. Via per col.leccionistes romàntics i amants de l'aventura sense gaires pretensions, que ens permetrà de gauidir d'una bona escalada amb bones vistes del Pic de la Dona i el Bastiments, malgrat la visió de l'estació hivernal de Vall Ter 2000.

Prenent com punt de partida el segon parquing de la pista d'esqui que ve del Refugi, la remuntem fins a arribar a la primera corba deixant la pista. Seguirem primer per bosc on trobarem marques pintades de color taronja i fites visibles, Entrarem en una tartera que primer anirem flanquejant ascendentment i de seguit en vertical. Trobarem mes marques pintades. Abans d'arribar al final de la tartera, podrem, ja deixar la tartera i anar directament entre matolls i pedres al peu de via que es una vistosa placa inclinada on hi ha pintada una sageta. Uns 3/4 d'hora d'aproximació.

1r llarg: IV, IV+, III, IV: V i III, 3 expansions i un pont de roca en uns  40 metres
Ens enfilem per la placa fissurada a la recerca d'un parabolt amb passos d'adherència fins a una zona més fàcil. anem a buscar un petit ressalt amb una fissura i un cop superat, flanquegem a la dreta i entrarem en un gran diedre inclinat. A la part final, trobarem un bon resalt amb un parabolt que ens protegeix el pas. el superem lleugerament per l'esquerra i pujarem per placa inclinada i facilment arribem a la R1 d'un arbre i un parabolt.

2n llarg: IV, IV+, IV. V i III, 2 expansions, 1 arbre llaçat i 1 clau en uns 45 metres
Sortim per l'esquerra de la reunió superant uns ressalts fàcils. En un punt, es posa més vertical i tronbarem un clau amagat. superat aquest clau, farem un llarg flanqueix a l'esquerra per una placa inclinada, ull amb les rellicades. Trobarem un parabolt que ens indica de seguir en vertical amb un pas difícil. Seguim ara per placa inclinada i arribarem a la R2.

3r llarg: III i II+, 1 clau i un arbre llaçat en uns 25 metres
Devant nostre tenim un gran diedre inclinat. Escalada molt fàcil que escalarem el diedre per l'esquerra de la gran placa, A mig recorregut trobarem al terra i per sota d'un arbre un clau amagat. Seguim per placa fins a la reunió d'un arbre on trobarem el pot registre.

4t llarg: III, II, III, IV i III, uns 3 arbres llaçats i un clau en uns 30/35 metres
Sortim per la dreta Superant uns blocs en flanqueig, Passos aeris ens portaran a una mena de feixa terrosa on trobarem un parell d'arbres llaçats. Al final d'aquí, pujarem per unes grades fins a un petit ressalt on trobarem un altre pitó amagat que el superem un xic per l'esquerra i finalment, pujarem per un esperò inclinat fins a la darrera reunó que muntarem en un arbre.

El descens, una mica caòtic, el farem per una canal on trobem marques taronjes pintades en arbres i roca. Val a dir que les marques estan pintades de manera que es veuen de pujada i no de baixada, tindrem que fixar-nos be mirant a estones pel damunt nostre. Entre pedra solta i herba, anirem baixant amb comte fins arribar a prop de la tartera de pujada i arribant al peu de via, ja podrem desfer el camí que vàrem fer de pujada. Un total d'una hora de baixada.

Via recomanable, de grau moderat amb dificultats puntuals. La roca es molt compacte però hi ha llocs on hem de vigilar. No busqueu dificultat, busqueu el gaudir d'una escalada "romàntica" i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez i Joan Prunera

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.