Desprès d'uns quants dubtes per trobar el camí a la paret ja som al peu de via. Em fa mal el coll de mirar a munt el recorregut de la via... Demano el primer llarg, per que si no em refredaré hi ja no m'atreviré a res mes, que aquest grau no es el que m'hi trobo millor.
1r llarg: V, V+, Ae (6a+), V-, IV+ i IV, 11 parabolts i un clau en 50 metres
Llarg molt ben protegit però una mica obligat, sobre tot en la part de 6a/6a+ (graduació del aperturista) que me les vaig tenir que "maravillar" per poder superar els 6a+ sense estreps. Pugem recte amb bona presa, un xic bruta però franca fins uns sostres que flanquegem a l'esquerra on trobem el pas més difícil del llarg. Un cop superat seguim amb tendència ala dreta, sempre seguin els parabolts que marquen el camí en un seguit de superar desploms. Un cop superats els desploms, el llarg esdevé més fàcil però compromís fins la reunió. En aquest llarg, quan pugen els companys es posa a ploure de valent deixant-lo tot moll i en cosa de poca estona queda tot sec de nou. Coses de la calor i de l'estiu...
2n llarg: V+/Ae (6a), IV+ V, V+/A0, uns 4 parabols i un clau en uns 25 metres
Ara, el cap de cordada li passo molt amablement al Pere-Joan. Prenem el llarg per l'esquerra, amb un pas molt "burru" (per la dreta hages estat més fàcil!) seguin els parabolts. Superat aquest primer desplom trobem un clau si seguim amb escalada prou fàcil fins un altre ressalt on ens podrem ajudar, si volem del parabolt. Superada la dificultat entrarem a la reunió amb ajuda d'una corda fixe dons escalem entre herba i terra per poder arribar a la reunió.
3r llarg: IV+, V+/Ae, (6a), Ae (6a), V+, IV+, uns 12 parabolts en 40 metres
Sortim de la reunió a l'esquerra, per uns grades trencades de roca, terra i herba i quan cerquem el primer parabolts ens decantem a la dreta fin un desplom molt fort. Després seguim un altre cop a l'esquerra fins una placa vertical i lleugerament desplomada on els parabolts estan molt seguits i podem ajudar-nos en Ae. Tot seguit arribem a una mena de desplom obert pel mig que el superarem amb tècnica d'oposició i entrarem a la reunió per terreny de terra i herbes.
4t llarg: Ae (6b diuen), V+, Ae/V+, IV i III, uns 7 parabolts i un pont de roca en 40 metres
Últim llarg, per sort! dons estic vertaderament "trinxat". Prenem a la nostre esquerra una placa ben dreta que sembla més fàcil del que es... i ajudats pels parabolts fem una sortida en lliure ben difícil fins un altre desplom. Superem aquest i tornem a trobar un altre desplom, sempre seguin els parabolts fins que la cosa s'humanitza un pel i arribem , flanquejant a l'esquerra fins una reunió que serà la última i la que farem els tres ràpels que ens duran un altre cop a peu de via.
La via m'agradat força, tot i que es un pel forçada en alguns llocs (i molt "burra") no es de les vies que mes gaudeixo, donç no te el grau que em trobo més còmode, però ja no puc dir que no he escalat a Canalda!!!
Amb tot l'enrenou, ens em posat a escalar a quarts d'una i ara donç ja son les cinc passades de la tarde i amb la "conyeta" de baixar rapelant, ja es prou tard i estem sense dinar res, així que marxem cap a Solsona a fer un pica-pica i cap a casa.
Una nova via més per la "cole" però "deunidó" el que m'ha costat d'aconseguir-la... no som res!!!
Escalada realitzada per: Pere-Joan Bosch, Montserrat Llacuna i Joan Prunera
 |
| Al Pedraforca fa sol i de cop... |
 |
| ... en deu minuts, tot tapat. Trons, llamps i pluja!!! |
 |
| Al final ens em decidit per Canalda |
 |
| El primer llarg. Una mica més i em trenco pel mig |
 |
| La Montserrat al primer llarg després de la ruixada |
 |
| En Pere-Joan al segon llarg |
 |
| El Pere-Joan al tercer llarg |
 |
| Pas curiós en oposició |
 |
| La Montserrat al tercer llarg |
 |
| El quart llarg |
 |
| A veure l'ocellet!!! Ara tres ràpels i final... |
