divendres, 18 de desembre de 2020

Via DELS CULÉS a la Paret del Devessó. Malanyeu

 Dimecres 16 de desembre de 2020

Com sol passar en aquesta part de la Paret del Devessó, les vies són bastant "matolleres" i amb molta vegetació, algunes vies amb més o menys encert, es donen l'oportunitat de passar una bona estona escalant. La via Dels Culers, és un bon exemple, millor del que pot semblar a primer cop d'ull, ens farà gaudir d'un nivell assequible i el poder emplaçar bones assegurances flotants. Porteu un joc de friends petits mitjans i grans, que els posareu tots.

1r llarg: IV+, IV, V, IV, IV+, IV i II, 2 parabolts i uns 35 metres
Comencem el llarg superant un bloc vertical assegurat per un parabolt, Seguim a cercar entre matolls una bona placa on ens guiarà el segon parabolt. Continuem sempre per terreny a controlar fins un altre placa que tenim a l'esquerra i un cop superada entrem a la reunió que farem d'un sol parabolt i que podrem reforçar. Llarg una mica lleig i de roca trencada

2n llarg: II, IV+ i II neta i uns 20 o 25 metres
Sortim vers la dreta (fletxa indicativa) pràcticament caminant fins a un arbre gruixut on hi ha una baga i que en porta als peus d'una placa curta i compacta a equipar. Un cop superada arribem caminant a un bosquet i muntem reunió d'un arbre

3r llarg: IV+, IV i II, neta i uns 20 o 25 metres
N'enfilem en vertical per una placa fissurada amb l'aguda d'un arbre i cerquem un pont de roca que ens portarà a la dreta als peus d'un diedre amb bona roca. Un cop superat el diedre, flanquegem a la dreta per una cornisa de terra i muntem la reunió en un arbre.

4t llarg: IV+, V, i IV, 2 ponts de roca i uns 20 o 25 metres
Comencem a pujar lleugerament a l'esquerra a cercar un pont de roca als peus d'una placa vertical fissurada. Amb passos verticals, però amb bones presses, superem la placa fins a cercar un altre pont de roca. Superats aquest, entrem en terreny més fàcil fins a assolir la reunió. Sense dubta, el millor llarg de la via.

Pel descens podem seguir la cresta cimera fins a el ràpel de la via Aina i si no, seguint per la mateixa cresta caminant fins el camí

Bona via, més que a primer cop d'ull ens pot semblar i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Llorenç Lledó i Joan Prunera

El darrer llarg

El "microclima" de Malanyeu, bo fins hi tot al desembre

dijous, 10 de desembre de 2020

Esperons de Fra Garí. Els Graus. Montserrat

Dilluns 7 de desembre de 2020

Els Esperons de Fra Garí  és una via que va resseguint tot una sèrie de ressalts més o menys interessants, sempre tallats per repisses on haurem d'anar caminant. La roca en conjunt és bona, tot i que en algun punt final del llarg, no serà bona. Totes les reunions són muntades a excepció d'alguna, perqué les farem a peu pla com si estesi'm a peu de via. La via per llarga que sembli, es fa ràpida.

Per accedir a la via, haurem d'anar a la part alta de Collbató i dirigir-nos al dipòsit d'aigua i anar a la drecera de Fra Garí. Els esperons són ben visibles des d'aquest punt. La via comença a l'esquerra d'un esperò molt marcat que ens incitaria a enfilar-nos, però les expansions son a la placa de l'esquerra que és per on comença la via.

1r llarg: IV, 4 parabolts i uns 25 metres
Comencem el llarg per placa tombada fins a un petit ressalt que el superem per la dreta i amb la mateixa dificultat en tot el llarg arribem a la reunió que trobarem a terra.

2n llarg: IV+ i caminant 1 parabolt en uns 30 metres
Caminarem uns metres fins a la base d'un ressalt d'uns 15 metres. El superem i al seu cap de munt caminarem un grapat de metres fins la base d'un altre ressalt molt més vertical. No hi ha reunió.

3r llarg: V+/A0e, IV+ 4 parabolts en uns 15 metres
Amb un pas de bloc molt fort, cercarem la primera expansió i després a la dreta un altre. Seguirem recte amunt a cercar un bon ressalt amb una llastra i bons còdols fins a arribar al final on muntem reunió al terra

4t llarg: IV+, II, 1 parabolt i uns 25 metres
Seguim superant un altre ressalt curt un xic trencat i després fàcilment arribarem a la base del següent ressalt i muntem reunió. La reunió és d'un sol parabolt amb anella, però la podem fer tranquil.lament a terra sense lligar-nos.

5è llarg: V, i II, 3 parabolts i uns 25 metres
Tenim una paret vertical al davant nostre amb bons còdols. La superem fins a un replà on hi ha una reunió que passem d'ella, seguim per l'esquerra, ara molt fàcil, fins a la reunió un pèl penjada.

6è llarg: V, IV+ i V, 4 parabolts i uns 25 m
N'enfilem per un esperò de roca fantàstica fins a un ressalt i que un cop superat arribem a la reunió. Poder el millor llarg de la via en referència a la roca. 

7è llarg: II, neta i uns 40 metres
Llarg de tràmit molt senzill a manera de cresta en què anirem superant petits ressalts fins arribar a la reunió.

8è llarg: V+/A0e, V, IV+, 3 parabolts en uns 20 metres
Comencem a pujar per paret vertical i per una fissura molt forta. es possible fer A0e. Un cop superada ens decantem a la dreta i seguim per terreny una mica descompost fins a arribar a la reunió devant un esperó tombat.

9è llarg: III, Ae, V, 4 parabolts ens uns 20 metres
Seguim per l'esperó tombar fins a arribar a un fort desplom. Amb dos passos d'Ae el superem per entrar en una placa vertical i en pocs metres arribem al final de la via a tocar al camí de les Bateries.

Per retornar a Collbató seguirem amunt pel camí de les Bateríes i a uns cent metres, trobarem un corriol a ma dreta amb senyals de pintura verda que ens portaran a la drecera de Fra Garí i en mitja hora, més o menys, de retorn al poble.

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustín Perez i Joan Prunera

Itinerari de la via
Quart llarg
Cinquè llarg
Sisè llarg
Darrer llarg
El fred a apretat de valent avui

dimecres, 2 de desembre de 2020

Via JOAN-FRANCESC a Abella de la Conca

Dilluns 30 de novembre de 2020

Via caòtica, com sols passar en aquests pany de paret i que la seva característica és cercar amb afany, panys de paret per ser escala entre matolls, ressalts i plaques. Poder més bona del que ens pot semblar a primer ull, sense ser massa bona i de les mateixes característiques que les seves veïnes Llaç Grog, Pantera Rosa i Malalts de Roca que hi ha més amunt. La via necessita temps i alguna que altra pluja per netejar de terra la majoria dels seus llargs. Trobarem el peu de via facilment per la inscripció pintada a la roca de JF.

La via és tota equipada amb parabolts, si volem, podem portar algún que altre friend o tascó, però realment, no fa falta.

1r llarg: IV, V-, IV+, V, IV+ i V, entre 8 o 10 expansions i uns 30 metres
Comencem per un bloc/placa amb un parabolt al cap de munt. Arribarem a una plataforma, però no seguirem amunt. Ens decantem a l'esquerra seguint els parabolts. Escalarem plaques verticals més o menys brutes de terra fins a arribar a la reunió, petita però còmoda.

2n llarg: IV, IV+, V+ i IV+, 5 expansions i uns 25 metres
Seguim vers la dreta per una sèrie de grades fins a una placa que ens mana a un fort desplom. A la part alta del desplom, la segueix una fissura horitzontal cap a l'esquerra i tot superant el desplom passarem a una placa curta que ens porta a la reunió.

3r llarg: IV, una expansió i uns 30 metres
Sortim en vertical a cercar un esperó de roca amb un sol parabolt. Superats aquests deu metres, seguirem cap a l'esquerra tot caminant (hi ha alguna fita) fins a una vistosa placa estreta amb ressalts on farem la reunió d'algún petit boix o si no a pel, doncs no hi ha reunió.

4t llarg: IV+, V+, V, unes 5 o 6 expansions en uns 20 metres
Ens enlairem en vertical, també seguin els parabolts amb passos delicas fins a un bloc que no dóna gaire confiança. El superem un pèl per l'esquerra i ara ja amb més facilitat, entrarem a la reunió. 

Ara bé un llarg de tràmit que el farem caminant i amb petites grimpades sempre amb diagonal ascendent per sota d'una llarga cinglera. Farem reunió en una plataforma amb un sol parabolt i les lletres JF picades a la roca.

5è llarg: V+, V+, A0e (dos passos) i V, 9 o 10 expansions en 35 metres
Seguirem els parabolts per la gran placa vertical, Els troncs tallats ens serviran per superar els passos, docs són massa fins i ens obliga a agafar-te als troncs esmentats. Seguim amb passos difícils superant un petit ressalt. Després és més fàcil, però trencat i terrós fins a arribar a un fort desplom que els podrem fer en A0e gràcies a dos parabolts seguits. Prosseguim ara per la dreta fins a una placa amb una fissura vertical i de seguit arribarem a la reunió.

6è llarg: IV, III, una expansió en uns 30 metres
El darrer llarg eés un caos de roques, ressalts i blocs però prou divertit. Només trobarem un parabolt i una baga en una sabina. La reunió és el primer ràpel de baixada.

Nosaltres pel descens hem fet un parell de ràpels de les dues últimes reunions i després seguirem alguna fita i gràcies al "raro instinto del hombre blanco" arribarem al camí de nou. Tot semblant difícil, aneu amb compte.

Una via més per la "cole", però que em costarà voler tornar a repetir.

Escalada realitzada per: Ramir Aparisi i Joan Prunera i amb els companys, Manel i Carles

Mes o menys, per on va la via

Trams de terra, habituals a la via

El cinquè llarg

dijous, 26 de novembre de 2020

Via PARET NEGRA al Molló Gros. Els Mollons

Dijous  26 de novembre de 2020

Foto extreta del blog: Blog de muntanya https://jralsina.blogspot.com/2019/03/sortida-fotografica-als-mollons.html

Els Mollons va ser una de les meves primeres escoles d'escalada cap a l'any 1979, en qué vaig començar a "pujar-me'n per les parets". Poques vies hi havien per aquella època, però suficients per gaudir un cap de setmana fent-la petar dins el sac de dormir a l'estació de La Pobla de Claramunt. Al matí ben d'hora cap a les parets carregats amb els mosquetons de ferro i els claus. Tan sols una via d'allí se'ns havia resistit, la famosa via de la "Paret Negra". Com el seu nom indica, es veu negre de lluny i molt vertical quan érem a peu d'ella, per una raó o altra sempre ens baixàvem a mitja paret, no ens hi veiem en cor d'escalar-la. Ara, la zona es tota plena de parabots, vies per tot arreu i equipades, després de quaranta-un anys, i venint d'escalar la via Apia, em decideixo escalar la famosa paret. A estat una bona sensació, tot i que ara és equipada amb químics, sempre podrem assegurar-nos d'algun ferro vell.

1r i únic llarg: IV, V, IV+ i IV, 10 assegurances entre químics, claus, burins i parabolts en uns 20 metres
Comencem a la dreta d'una llastra despresa que hi al terra, on és visible la primera expansió. Només haurem de seguir les expansions químiques i si volem, podrem assegurar-nos en algun ferro vell. L'escalada és vertical i molt més bona dels que sembla a primera vista. El pas més difícil és al mig de la via, una placa amb poc cantell i vertical on és possible acerar. Després, esdevé una escalada amb una roca i uns cantells boníssims, llàstima que no tingui més llargària.

El descens el farem caminant des de dalt del Molló Gros o a l'estil de l'escalada esportiva.

Per arrodonir el dia:

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2018/10/les-crestes-del-ninet-els-mollons.html#comment-form

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2015/01/els-mollons-via-apia-al-mollo-gros.html

Escalada realitzada per: Jaume Salat i Joan Prunera

La "Paret Negra"

El company a mig recorregut

dimarts, 3 de novembre de 2020

Via LA CARLA per la variant d'entrada. Paret del Devessó, Malanyeu

 Dissabte 3 d'octubre de 2020

La via "LA CARLA", té unes quantes variants i una d'elles és la variant d'entrada. De les mateixes característiques que el primer llarg original, comença uns metres més a la dreta. És un equipament més que no aporta res en una paret ja prou saturada d'itineraris.

1r llarg: III, IV, IV+ i IV uns 8 parabolts en uns 35 metres
Comencem el llarg vertical seguint els parabolts. A uns vint metres arribem a la reunió molt penjada que seria el final de la via (crec) però podem continuar fent uns passos a l'esquerra i seguir per la via original fins a la reunió en un arbre o un parell de metres més amunt de dos partabolts.

2n llarg: IV, V- i III, uns 2 o 3 parabolts en uns 30 metres
Sortim de la reunió vers l'esquerra atacant un muret vertical que el podrem autoprotegir. Seguirem per un esperó molt fàcil on trobarem la primera expansió i seguirem recte fins a un altre ressalt un xic més difícil protegit per una expansió. Llavors continuem i arribem a la reunió en un replà força còmode.

3r llarg: V, IV+, IV i V, uns 6 parabolts en i uns 35 metres
Comencem el llarg lleugerament a la dreta atacant una placa una mica curiosa al costat d'un diedre amb roca a controlar. Seguim fàcilment fins a una bona placa fissurada equipada amb parabolts, i que a més, la podem protegir amb flotants, Passos bons ens portaran al final de la via on farem la reunió d'una instal.lacio que també és el ràpel.

Bona via com moltes tantes d'aquest pany de paret que busca amb afany la roca entre els arbres i boscos penjants.

Per si us interassa: https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2015/01/via-la-carla-sen-va-la-selva-paret-del.html

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Entrada a la primera reunió

Tercer llarg

Placa final del darrer llarg

divendres, 30 d’octubre de 2020

Via DEL GUILLEM a la Paret del Devessó. Malanyeu

Dissabte 3 d'octubre de 2020

Com sols passar, en parets molt saturades de vies, sempre hi trobarem un lloc on encaixar un itinerari, que no sempre pot ser el més adient ni ens pot arribar a satisfer del tot. És el cas d'aquest nou itinerari en qué trobarem prou bo el primer llarg i no tant els dos darrers, que busquen amb afany la roca entre els arbres i vegetació.

La via comença al cap de munt de la vistosa "piràmide", a uns metres pel damunt de la clàssica Francesc Suñol, havent picat una "G" a peu de via per facilitar-nos la troballa.

1r llarg: IV+, V, V+, V i IV+, un pot de roca i uns 6 parabolts en 30 metres
Llarg vertical amb la roca típica de la paret on trobarem un pas fort ben curiós a mig recorregut. Comte amb els darrers metres on trobarem roca a controlar. La reunió es desmuntada i sols trobarem els "espàrrecs" dels parabolts però podem muntar-la en un bon arbre.

2n llarg: IV i III, dos parabolts i uns 25 metres
Vist de la reunió el segon llarg promet però se'ns fa curt. Escalem per placa amb tendència la dreta i tot segui en vertical. Bona roca a escepció del final que és terrós. Han desmuntat un parell de parabolts però podem completar la protecció amb flotants. La reunió en un arbre.

3r llarg: IV, V, V+, V i IV, dos parabolts i un pont de roca i uns 30 metres
Sortim de la reunió i ens dirigim a un esperòó de roca que ens porta a dins d'un bosc penjat als peus d'una placa vertical. Ens enfilem en "remonage" entre l'arbre i la paret i ens fiquem de ple en una placa amb fissura horitzontal a cercar un parabolt. Amb passos força fins cerquem un pont de roca i seguim per placa fins que decau la dificultat i muntem la reunió.

El descens el podem fer amb tres ràpels des de la via del costat o bé caminant pel camí habitual si no volem escalar més. Nova via per la cole que no ha estat del tot rodona

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

El bo primer llarg
Segon llarg. Es fa curt
Buscant la roca entre l'arbrat. Tercer llarg

dimecres, 28 d’octubre de 2020

Aresta de Corbera. Cinglera dels Esqueis. Espinalbet

Dissabte 26 de setembre de 2020

Aquest cop tornem a la Serra de Corbera, en el terme municipal d'Espinalbet a provar un parell de vies que ens van quedar pendents de l'últim cop. En Dídac i jo probarem l'Aresta de Corbera i l'Agus i el Chus, la Del Solstre i que va a parar a la mateixa reunió.
Des de Berga, prendrem la carretera que va al Rasos de Peguera i quan arribem al trencall que diu Espinalbet, el prenem. Seguim la pista asfaltada fins el Santuari de Corbera. Arribats al santuari, podem deixar el vehícle a quí maeix o si no, seguirem un 400 o 500 metres i passarem pel costat de la cinglera i el podrem deixar un centenar de metres més endavant en lloc adient, tot i que son petits.

1r llarg: IV, IV+, V+, IV+, II i IV, parabolts i uns 30 metres
Separades escassament un parell de metres una de l'altre, comencem la via superant uns blocs un pél instables fins a entrar en una bona placa. amb passos fins, deixem aquesta i entrem de ple en un diedre que el podrem protegir al gust, malgrat que hi ha expansions, però amb certa distància. Tet seguit, escalarem per terreny trencat i herbós, fins una placa final no gaure difícil fins a arribar a la reunió/ràpel.

2n llarg: IV, II, IV, IV+,V i IV+, parabolts i uns 30 metres
Sortim en diagonal a l'esquerra molt facilment a cercar una mena d'esperó (parabolts visibles). Superat a quest, anirem flanqueig ascendent a cercar tot una sèrie de plaques i ressalts molt divertits d'escalar fins arribar a la reunió final.
El descens el farem amb dos ràpels d'una trentena de metres.
Tot acabada l'Aresta, canviarem de cordada i en Dídac i el Chus faran la Escaladors Bucòlics i l'Agus i jo , la Joan Francesc. Val a dir que sota la meva opinió, no val la pena d'escalar-la
Escalada realitzada per: Dídac García i Joan Prunera, amb els companys Chus i Agus

Primer llarg abans d'entrar a la placa

Començant el segon llarg
Els ressalts del segon llarg

Via SILVIA a la Miranda de les Boïgues. Montserrat, Regió d'Agulles

Diumenge 20 de setembre de 2020

La via Sílvia, ens permet escalar l'aresta sud com a "succedani" de clàssica Aresta Brucs, però amb més assegurances. Típica aresta sud d'Agulles, trobarem preses petites i de bona qualitat amb equipament més aviat vell però fiable i equipada amb prou moderació. Típica via dels anys noranta.

Per accedir al peu de via i venint del coll de les Portelles, prendrem el camí al refugi i tot just després del revolt, a mà esquerra tenim un corriol que ens mena al conjunt de les Agulles dels MerletsGep Llarg, Boteruda i Miranda de les Boïgues i que seguirem per camí poc marcat fins a la base de la Miranda en un gran contrafort que podem pujar per dos llocs diferents.

1r llarg: V, V III i II, neta i uns 20 metres
Podem començar per l'esquerra del contrafort amb una grimpada fàcil o bé per la dreta per un diedre un xic trencat i després superar un ressalt difícil a protegir. Les dues opcions ens duran al final del contrafort on trobarem un sol alnclatge que fa de reunió.

2n llarg: IV i IV+ 6 espits i uns 35 metres
Comencem a pujar lleugerament a l'esquerra per una placa un xic tombada fins a arribar a la pròpia aresta. Veurem unes expansión molt a l'esquerra, nosaltres enfilarem recte amunt a cercar el primer espit. Trobarem uns passos fins i verticals. Costa veure les expansions. Seguim amb la mateixa tònica fins a un altre ressalt amb còdols grossos i així fins arribar a la reunió molt còmoda, als peus d'un mur vertical.

3r llarg: V i IV+, 2 espits i uns 15 metres
Sortim de la reunió superant un tram molt vertical i difícil a cercar la rprimera expansió. Seguim amb passos verticals però amb uns còdols de primera fins que la dificultat decau i arribem a la reunió abans d'arribar al cim. Llarg curt però intens.

Per baixar farem tot el recorregut del llarg cim de la Miranda en sentit nord i amb una petita desgrimpada o ràpel curt ens menarà a un coll entre la mateixa Miranda i el Mirador de la Miranda. Seguim vers ponent per fer un altre desgrimpada del Mirador i després de caminar unsmetres remuntem un petit ressalt que ens deixarà a la cara est de l'Agulla del Cap de Munt. Via curta però intensa

Escalada realitzada per: Dídac García, Agustín Pérez i Joan Prunera

L'aresta, tot començant el segon llarg

El vertical darrer llarg

dilluns, 26 d’octubre de 2020

Via DANIEL SA a la Miranda de les Boïgues. Montserrat, Regió d'Agulles

Diumenge 13 de setembre de 2020

La Daniel SA és una via prou interessant que puja per una mena d'esperó a la dreta de la clàssica Aresta Brucs. De bona roca i prou protegida, ens farà escalar tres llargs de corda molt interessants, essent el segon el més exigent, tot i que sense desmerèixer el darrer amb roca de primera i verticalitat. La via comença a la part inferior dreta d'un característic contrafort.

Per accedir al peu de via i venint del coll de les Portelles, prendrem el camí al refugi i tot just després del revolt, a mà esquerra tenim un corriol que ens mena al conjunt de les Agulles dels Merlets, Gep Llarg, Boteruda i Miranda de les Boïgues i que seguirem per camí poc marcat fins a la base de la Miranda. Al peu de via hi ha uns "espàrrecs" de dos parabolts que eren en el seu dia l'R0.

1r llarg III i IV, 3 parabolts i uns 30 metres
Comencem l'escalada a cercar el primer parabolt força lluny i en diagonal a la dreta. L'escalada es franca i sense dificultat rellevant. En el recorregut trobarem un parell de parabolts més fins a arribar a la reunió prou còmoda.

2n llarg IV,V, V+ i IV+ 6 parabolts en uns 25 metres
Sortim fàcilment de la reunió a cercar uns forats i una mena de llastra fins que la paret es posa vertical. Seguim amb escalada difícil fins a uns grans còdols a ma dreta que ens permeten posar-nos dempeus fàcilment i encarar el més difícil del llarg. Passos veticals i fins ens portaran, ja més relaxats, a la segona reunió.

3r llarg IV+, IV, V- i III,  5 parabolts en uns 30 metres
Encetem el darrer llarg sortim en vertical de la reunió, passos fins i verticals per l'esperó ens portaran a un ressalt a l'esquerra dels darrers metres de l'aresta Brucs. El superem pel bell mig i amb un pas difícil però assegurat per un parabolt i ja més relaxats, arribarem a la reunió muntada a terra uns metres abans d'arribar al cim de la Miranda de les Boïgues.

Per baixar farem tot el recorregut del llarg cim de la Miranda en sentit nord i amb una petita desgrimpada o ràpel curt ens menarà a un coll entre la mateixa Miranda i el Mirador de la Miranda. Seguim vers ponent per fer un altre desgrimpada del Mirador i després de caminar unsmetres remuntem un petit ressalt que ens deixarà a la cara est de l'Agulla del Cap de Munt.

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

Primer llarg
Segon llarg
Recuperant el segon llarg
Darrer llarg
Els "protas"

dissabte, 19 de setembre de 2020

Via Normal a la Momieta. Trenta-set anys que la vaig escalar per primer cop, Montserrat

Divendres 11 de setembre de 2020
La Momieta era coneguda antigament com l'Orella de la Mòmia. Roca modesta a l'ombra de la Mòmia però amb una via Normal per accedir al seu cim, gens fàcil. Assolida per primer cop l'any 1943 per Caselles, Subirana, Vignoli i Serrat, és una via que no ens deixarà indiferents el fet de poder pujar per la seva via Normal de roca generosa i fregant la perfecció. Escalada clàssica de les més boniques i genuïnes de Sant Benet, ens farà gaudir d'aquest bonic monòlit montserratí.

1r llarg V, IV-, V, 2 parabolts i un pont de roca
Comencem l'escalada a l'esquerra d'una llastra. Són uns tres metres molt fins que ens situen a la cornisa i que el més difícil és entrar a aquesta. Seguim pràcticament caminant però amb cura fins que la cornisa s'acaba. Passos fins, comptats i un pèl llimats ens porten a un replà còmode on muntem la primera reunió.

2n llarg V, IV, III, 1 parabolt i un pont de roca
Sortim de la reunió per la dreta on veiem un parabolt força lluny. Vertical però amb pressa prou bona arribem a la primera assegurança. Continuem amb la mateixa tònica fins a un pont de pedra que el podrem reforçar amb un friend petit. Seguim vers un gran còdol que tenim uns metres per damunt nostre on podrem posar el merlet característic que ens assegurarà els darrers passos prou difícils fins a entrar en un terreny més amable. Ara l'escalada es mes fàcil i en una diagonal a la dreta arribarem a la gran bauma on còmodemant farem la segona reunió

3r llarg  IV i III, sabines

Sortim de la balma per l'esquerra per pujar en placa trobant petits ressalts entre el diedre de l'esquerra. Podem llaçar sabines al gust, tant com tascons i friends. Després d'uns 25 metres arribem on antigament fèiem reunió d'una alzina als peus d'un diedre. Continuem pel díedre i un cop superat fem reunió uns metres abans d'arribar al cim de la roca. Petita grimpada fins al cim de la Momieta.

El descens el farem d’un sol ràpel o en dos, depenent de la llargada de les cordes. Amb dues cordes de 60 arribem a peu de via, si no d'un ràpel fins el coll i un altre fins al terra.
Escalada realitzada per: Dídac García i Joan Prunera
La Momieta des de Sant Benet
Sortint de la R1
El fantàstic forat de la R2
El tercer llarg
Arribant al final de la via

dissabte, 12 de setembre de 2020

Via DIPANKARA a la Boteruda del Grà. Regió d'Agulles

Dissabte 5 de setembre de 2020
La via Dipankara, podríem dir que és un "succedani" de l'Aresta Brucs, anant paral.lela i tenint les mateixes dificultats, però més assegurada. La roca és la típica de les Arestes Brucs petita i cantelluda, tan sols en el principi del A0e, és un xic trencada i no dona gaire confiança.

Per accedir a l'agulla partirem en direcció Nord des del refugi Vicenç Barbé i prenent la canal de les Bessones, passem l'agulla de la Carnavalada, tot seguit seguirem per una canal en sentit Est i equipada amb una corda, la remuntarem fins al peu de via mateix de la Boteruda del Grà.

1r llarg: III, A0e, V,  IV+ i IV 6 expansions i uns 30 m
Comencem al mateix punt que l'Aresta Brucs i franquegem a la dreta fins a cercar la primera expansió. Fem un parell de passos en A0e i seguim en vertical amb tendència a la dreta. Primer és vertical i difícil per de mica en mica decaure la dificultat fins a la reunió a escassos metres a la dreta de l'Aresta Brucs.

2n llarg: III, IV, IV-, IV i III 4 expansions i uns 30 m
Seguim molt fàcil fins a guanyar dificultat i arribar a un ressalt que el superarem assegurats per un espit. Seguim ara més fàcil fins a un altre ressalt que ens durà al cim de l'agulla.


El ràpel el trobarem desgrimpant una mica vers llevant i en uns escassos dotze metres ens deixarà a peu de la via Normal. Només tindrem que davallat per la canal per arribar un altre cop a peu de via.

Per aprofitar el temps, ens dirigim a l'agulla de Les dues Puntes, que es troba al costat de la Boteruda del Grà. Hi ha una sèrie de vies d'un llarg equipades amb parabolts d'una trentena de metres i amb una dificultat que va del IV al V+. Hem fet un parell d'elles i la darrera ascendint al cim de la punta Sud. Pel descens podem fer un curt ràpel d'una sabina o bé desgrimpar per un arbre que ens deixarà al coll de la via Normal de la Boteruda del Grà.

Per si ens interesa: https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2014/06/via-california-la-boteruda-del-gra.html

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

Primer llarg
Segon llarg

diumenge, 23 d’agost de 2020

Via GEORGE HARRISON a l'Agulla d'en Roman o del Romaní. Els Frares Encantats

Dissabte 22 d'agost de 2020
La Regió dels Frares Encantats, sempre ens pot arribar a sorprendre gratament, tant pel seu entorn solitari con salvatge. L'Agulla del Romaní és una d'aquestes. No és pròpiament una agulla podríem dir, més be una cinglera, però amb una paret oest ben definida. En el llibre Montserrat Pam a Pam d'en Josep Barberà, consta com a "roca 164".

Oberta fa una dècada i amb espits, ens ofereix una escalada curta però intensa. Amb un primer llarg no obligat en la seva primera meitat i un segon molt vertical però amb generosos còdols, farà que la gaudim de valent. Fins ara hi ha tres ressenyes d'aquesta via i dues d'elles, tot el primer llarg es en lliure. Val a dir que nosaltres l'hem fet en artificial i sense cap problema rellevant. Li donen 6a+ i V+ però amb estreps no hi ha problema. La primera reunió és molt incòmoda, un metre i mig més amunt seria ideal.

Per accedir a la via partint del Refugi d'Agulles seguirem el camí a Coll de Porc i poc abans d'arribar al Pas del Príncep, trobarem un corriol a mà esquerra amb marques blaves que porta a la Canal del Lloro. En un punt ens hem de fixar amb l'agulla del Romaní i travessarem a la dreta una torrentera que ens deixarà a peu de via. Ens pot servir de referència que a la vora tenim l'Agulla Fàcil i El Ditet.

1r llarg: Ae, V+ i V, 15 espits i uns 30 m
Comencem a diferència dels companys del davant amb escalada artificial. Passos llargs però agraïts. En un petit ressalt la via marxa cap a la dreta per superar el petit balmat. A partir d'aquí ja podem anant fent passos en lliure difícil fins a la reunió sempre buscant els còdols més apropiats, tot i que no és gens fàcil. La reunió és de tres espits en un lloc molt incòmode per dues cordades i a l'esquerra d'un petit jardinet penjant.

2n llarg: IV+, V, V+ IV+ i IV,  8 espits i uns 45 m
Davant nostre tenim un mur ben aplomat. Sortim de la reunió vers lla dreta a cercar els espits que ens indiquen el camí a seguir. És una escalada molt vertical però amb bons còdols que hem de saber escollir. Un cop superats els primers 15 metres entrem en terreny més amable però sense abaixar la guàrdia, perqué les expansions són distants. Arribarem a un ressalt que els superarem per la dreta i assegurant-nos en una sabina, seguirem en vertical per terrenys una mica descompost fins al cim de l'agulla. No hi ha reunió, la farem en uns arbustos prou ferms.

El descens el farem per la cara oposada a la via desgrimpant amb cura i després per una canal per la cara nord que ens deixarà a peu de via.

Bona via que ens deixarà prou satisfets i cansats i nova via i agulla per la "cole"

Dues vies al costat que podens ser d'utilitat:
https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2011/11/montserrat-regio-dels-frares-agulla.html
https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2011/10/frares-encantats-el-ditet-via-marti.html

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera amb Llorenç i Dídac
Començan els companys
Tot seguit, nosaltres per en part ,en Ae
A la part final del primer llarg
El vertical mur del segon llarg
Fita aconseguida, no sense suar de valent i no per la calor

Martinetti

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.