Via INCONDICIONALS DE MALANYEU a la Paret del Devessó

Recentment habia vist que habien restaurat els ponts de roca d'una via que jo ja m'habia fixa't fa molt de temps i que és a tocar molt just de la via La Carla se'n va a la selva. Ha quedat restaurada amb ponts de roca més nous i amb algún parabol mes. Son tres llargs prou interessants. Comparteix la primera reunió amb la via La Carla se'n va a la selva i un petit tram del final del primer i un altre del comencament del segon i que tot deguit, es decanta un xic a l'esquerra. A la via del costat ens trobem als companys Xavi Diez i Jordi Font i dos amics més que faran la via del costat.

També ens pot interessar:

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2015/01/via-la-carla-sen-va-la-selva-paret-del.html

1r llarg: IV, V, IV+ i IV, entre 8 i 10 ponts de roca i 2 parabolts en uns 35 metres
Comencem escalant en vertical seguint els llaminés ponts de roca amb la típica escalada vertical i forats que caracteritza els primer llargs d'aquestra zona. Anirem seguint les asseguraçes i els darrers metres seguirem per la via veïna a dreta i farem reunió en un replà passats uns arbres.

2n llarg: IV, III, V i IV, uns 3 o 4 ponts de roca, un clau i tres arabolts en uns 35 metres
Sortim en vertical a cercar un clau cassolà per una placa vertical. Superat aixó entrem en un terreny fàcil i trencat. Entrem un xic per l'esquerra i superm un petit diedre. i arribem a una placa asegurada per dos parabolts. Superatda aquesta placa entrem més fàcilment però amb roca un xic brut a la reunió dintre d'uns arbres i muntem la reunió.

3r llarg: V, IV+, IV i V, uns 2 o tres ponts de roca, 2 parabolts i un clau en uns 20 metres
Comencem en vertical un parell de metres i ens decantem a l'esquerra als peus d'un mur vertical i fissurat. Seguim en vertical seguint la fissura i després d'uns passos ben verticals arribarem a la reunió muntada per rapelar.

Els descens el podem fer amb tres ràpels per la via La Carla se'n va a la selva o baixar caminat com és el nostre cas degut aque hi ha molta gent escalant per la zona i un altre via nova per la "Cole"

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera amb els companys Carles Marqués i Víctor Alvà

Via CIRERER D'ARBOÇ al Torrent de Santa Caterina. Trobada Colectiva del C.E. Àliga

Com cada any, al Centre Excursionista Àliga, celebrem l'arribada del Nadal amb un sopar de carmanyola i que l'anomenem "Sant STAE" i així, l'endemà, tenim una excusa per fer una colectiva a Montserrat. A la paret de la Codolosa, ens hem repartit per tota les zona. Aquest cop hem fet cordada amb el companys Carles Ferre, L'Agustin Perez i jo i hem anat a la via Cirerer d'arboç al Torrent de Santa Caterina.

Per accedir al peu de via ho podem fer de forma molt ràpida desde l'ermita de la salut ujant pel Torrent de Santa Caterina i en 10 minuts serem a peu de via

La via son dos llargs de corda on el primer llarg el tindrem que acabar de protegir i el segon es tot equipat. Via ràpida prou assequible per una bona matinal. La via comença al costat un Arboç, arbre que dona nom a la via.

1r llarg: IV, IV+, V, IV+, V i IV+ 4 expansions i un pont de roca en uns 30 metres
Començem vers el pont de roca on de seguit arribarem a un ressalt i un cop superat ens troben un altre un xic més difícil. Continuem per l'esquerra arribant a una petita placa i entrarem en un bon replà on muntar la reunió. 

2n llarg: IV, V IV+, V i IV+, 6 expansions i 2 ponts de roca en uns 27 metres
Sortim en vertical a cercar dos ponts de roca i seguir per placa, que en algún troç és a controlar. Seguim recte fins a un ressalt i un cop superat entrem en una petita cornisa als peus d'un altre ressalt que el superarem per la dreta arribant al a reunió i final de la via.

El descens el farem en un sol ràpel de 60 metres o be amb dos de 30 metres

Via senzilla amb algún punt "picant", ràpida i que la podem conbinar amb qualsevol de les proximitats i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez, Carles Ferré i Joan Prunera

 

Via EL CHICO MOÑÓN a l'Agulla de l'Embut. El Montsec

L'amic Ricard em proposa aquesta via a l'Agulla de l'Embut doncs jo fa temps que la tenia en les pendents, però en el segon llarg, tenia els meus duptes, tot i que en una ressenya que tenia la donaba de V+/A0. "Buenu", lo de V+/A0, a hores d'ara, ni el Ricard ni jo, ho entenem, però és el que corre per les xarxes. Jo tant sols he fet una via en aquest sector, la Montsiciana i el que anomenem Parets d'Ager, sempre se m'han fet molt feixuges les vies d'aquí. Així que hem deixo enganyar i cap a la via que marxem.

El segon llarg no estic capacitat per graduar-lo, però amb un estrep i la "tramposa", tot i així, no es fàcil. A primers d'estrep no arribes, a menys que facis metro noranta d'alçada. Va haber un punt que per sortir a la recerca del parabolt, en Ricard va fer un pas d'estrep amb un "totem" que val saltar fent un "saque" sense conseqüències greus. Ho va resoldre amb un tricam que si va aguantar. No cal dir el que jo vaig patir per recuperar el llarg. Tot i això vàrem sortir per d'alt.

Sortint d'Àger, prenem la carretera que puja fins d'alt de tot de la serralada. Quan siguem ben alts i havent fet uns deu quilòmetres de carretera, trobarem una pista en bon estat que surt a la nostre dreta i la seguirem fins arribar a un gran bloc després de la paret. Podem aparcar abans o després d'aquesta pedra en uns replans al costat de la pista i un corrior ben visible amb fites ens portarà a peu de paret en una mig hora escasa.

1r llarg: IV i V, 4 parabolts i un pont de roca en uns 30 metres
Comencem per placa tombada fins a arribar a un ressalt. El superem i seguim escalant amb cura fins a una petita feixa als peus d'una placa vertical. Escalem amb dificultat la placa i tenim un altre pas dificil a protegir per entrar a la reunió en una cornisa còmoda al costat d'un arbust. La reunió es d'un clau, un espit i un parabolt un xic alts.

2n llarg: Ae+, V+, Ae+, 8/10 parabolts en uns 25 metres
Sortim per la dreta, ja fent us d'un estrep. Els pasos son molt llargs en un començament i curts pel mitg i que fent A0 arribes sortosament amb facilitat. En un punt allargan bastant i/o fas us d'una antena o, en el nostre cas, col.locan un tricam i fen un pas d'A2 segons el cap de corda. Seguim en Ae+ fins a arribar a la reunió en una petita cornisa.

3r llarg: V, IV+ i V, 3 parabolts i un pont de roca en uns 30 metres
Sortim en vertical amb passos fins per placa. Seguim per una fissura ample vers un arbustos ho hi ha un pont de roca que ens porta directes a un fort ressalt. Superem el ressalt i amb tendència a l'esquerra pugem per placa difícil fins arribar a la reunió.

4t llarg: IV+ i IV, 1 parabolts en uns 20 metres
Sortim per l'esquerra per placa vers una llastra. Seguim en vertical a cercar un parabolt i tot seguit per placa inclinada, ara més fàcil, per l'esquerra arribant a la reunió als peus de la feixa.

Pel descens el farem caminat pel cami molt evident i fitat o be rapelant la via doncs les reunions son rapelables. Optem per donar finiquitada la jornada i arrossegant les meus ossos adolorits fins el cotxe... i no va via per la "cole" i val a dir que: "tengui i no vuelvi".

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

Via EL JARDÍ DE LES MENTIDES a la Paret del Grau. Coll de Nargó

Fa temps que volia fer aquesta via però els V+ hem feien dubtar una mica i sempre la comentave amb els col.legues però mai arrivàbem a bon port. L'amic Ricard em comenta d'anar a escalar i li dic que si i li proposo  aquesta via a la Paret del Grau. Com ell només a fet dues vies d'aqui i jo sols una, li sembla be. Així que aniré amb més seguretat que ell esta ben fort en grau!!!

Arribats a Coll de Nargó ,ens dirigim a Coll Piquer a la zona d'escalada i aparquem el cotxe. El matí es fret pero serà un dia d'anticicló i fara calor tot i se-hi al desembre. De l'aparcament al peu de via son 15 minuts i la via en qüestió està a l'esquerra i a tocar de la via Àfrica.

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2014/02/via-africa-la-paret-del-grau-coll-de.html

1r llarg: IV+, IV i V, 6/7 i expansions en uns 25 metres
Comencem  a la part baixa d'una zona de roca conglomerada vermellosa. Escalem en vertical amb bones preses i tot seguit seguim per un esperó que ens portarà a un bon ressalt. Seguim i trobem un altre ressalt que el superem amb tècnica de diedre prou atlètic i que ens situarà en el tercer ressalt. Si l'ataquem pel mig, és molt difícils però si fem un pas de flanc a l'esquerra podem aprofitar un tronc tallat per possar el peu i superar-nos amb més facilitat i arribar a la reunió.

2n llarg: V, V+ i V, 7/8 expansions en uns 25/30 metres
Sortim per l'esquerra per situarnos a sota d'un ressalt vertical. El superem i continuem per placa bastant fina amb una mica de tendència a la dreta. Un cop superat això, entrem en un terreny fàcil però una mica brut als peu d'un diedre. Superem ara un ressalt ben fort per la dreta i deixant al darrere el diedre. Seguim per la dreta i en vertical fins a arribar a la reunió.

3r llarg: V+, V, IV i V, 6 expansions en uns 25 metres
Comencem en vertical i superem un ressalt difícil (podem fer un A0) i continuem en escalada vertical superant diferents ressalts. En algún lloc hi ha roca a controlar . Arribem a una petita feixa i ens decantem a la dreta on trobarem un diedre. Aquí podrem posar algún tascó o friend per assegurar els primers passos per arribar a la expansió. Superem en bavaressa i placa els darrers metres fins a arribar a la reunió i final de la via.

Pel descens podrem fer dos o tres ràpels al gust, totes les reunions son rapelables.

Via molt recomanable amb una roca exelent a secepció d'algún tram curt dels dos darrers llargs i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

Via PATRULLA CANINA, al sector de la Torre de Guaita, Corçà. El Montsec d'Ares

Parlant amb el Joaquin Olmo a la seva botiga, em va comentar que fa un parell d'anys van obrir i equipar tot una sèrie de vies noves per la zona del Montsec, als voltants del poble de Corçà. Després de tres intents fallits i consecuents errors en escollir la pista correcte, a la fi vem poder trobar la pista correcte i on deixar el vehicle i arribar al peu de via. Jo, al estar un pel lessionat en la mà, vem decidir fer una via prou senzilla i aquest va ser el nostre destí. La via es sezilla i amb equipament auster, se la podria anomenar "l'aresta de la Patrulla Canina" per les característiques que te. A destacar només el segon i darrer llarg, els altres son de transsició. Podrem aparcar en un parell de llocs amb cabuda d'un parell o tres de vehicles. Al Costat d'uns camps d'oliveres, surt una pista que ens dura a una explanada d'ametllers i només tenim que seguir unes poques fites i ens portaran al peu de la via molt visible en tota l'estona.

Sis-cents metres abans d'arribar al poble de Corçà, hi ha una entrada d'una pista que ens durà practicament a 15 minuts de la via. Si no la veiem al passar, arribem a poble i reculem i de seguit la veurem, d'anada s'ens pot escapar de veure la pista, això és el que ens va despistar. Agraïa unes noies joves que amb el Wikiloc ens van ajudar a trobar la pista correcte!!!

1r llarg: IV 2 expansions en uns 15 metres
Començem per placa tombada i amb passos d'adherència pujem els escasament 15 metres de la placa i de seguit muntem reunió.

2n llarg: V, III i IV, 4 claus i una expansió en 35 metres
Sortim per l'esquerra caminant vers uns ressalt i tot una cresta.Seguirem tota l'aresta amb algún pas interessant, els darrers metres anirem per l'esquerra superant un petit ressalt i arribarem a la reunió

3r llarg: III i II una expansió en 35 metres
Sortim vers la cresta superant un parell de ressalts molts fàcils fins a arribar a la reunió al costats d'uns arbres

4t llarg: III i III, 1 expansions en uns 35 metres
Seguim la mateixa tònica però encara més fàcil que l'anterior llarg. Gairebe al final del llarg caminarem uns metres vers la dreta i en una canal, als peus d'una placa vertical ,munarem la reunió.

5è llarg: V i IV, una expansion un pont de roca i dues sabines llaçades en uns 30 metres
El millor llarg de la via. Ataquem la placa per l'esquerra fins arribar al parabolt. Sortim per la dreta i continuem ara ja més fàcilment. Arribarem a uns ressalt que, al meu parer, és millor fer-los per l'esquerra amb bones posibilitats d'autoprotecció. Practicament al final del llarg trobarem un pont de roca a la dreta i arribarem al final de la via. Només uns metres mén en davant veurem la reunió.

Pel descens, Podem fer sues coses: uns metren en davant veurem una nstal.alció que amb dos ràpel en deixen  a la cara est de la roca. Nosaltres em optat per baixar caminant. i que seguirem unes fites a l'esquerra que ens portaran  a la canal i tartera de baixada directes a unes ruines d'una masia. Son 15 minuts de baixada però una mica engorrosos.

Via sense gaires pretensions, només amb l'excusa de tastat una una zona nova, poder tornarem per tastar una altre via del sector i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

Via ELS PEDREGALS a les Roques de Masmut. El Matarranya

Fa molts anys que coneixia les Roques de Masmut, però al ser força lluny i vies poc equipades sempre ens decantavem per quedar-nos als Estrets d'Arnes. El mes de juny passat i remenant unes carpetes amb vies d'aquesta zona dels Ports que em van passar, vaig descubrir una via de poc grau i prou equipada i la vaig guardar per futures sortides i aquest cap de setmana hem coincidit tres. Malauradament el dissabte va estar plovent i va ser el diumenge que vem poder escalar amb un dia esplendit.

La via en qüestió es curta, de bona roca i equipada,  tant sols hem de portar 10 cintes de material. Els que no estem acostumats a las típiques "panzas rigleras" s'ens farà una mica més dificils els quatre únics passos que hi en cada llarg de corda però mai obligats, tot i així, es pot fer molt be tota en lliure.

De Pena-Roja de Tastavins prendrem la pista que porta al mirador de Masmut, arribarem a un plà on hi ha un dipòsit d'aigua i un metres més en davant una cruïlla. Prenem el cami de la dreta i arribarem a una corba on ja divisem les Roques de Masmut i podem aparcar el vehicle. Devant nostre surt un cami en forta pujada que ens situa en una zona oberta d'arbres i llavors flanquejan a la dreta en lleuger descens ens portarà, en poc menys de 15 minuts, al peu de via. La via comença a l'esquerra de la vistosa aresta. A la Dreta hi han més vies.

1r llarg: II, III, V i IV  9/10 expansions en uns 30 metres
Començem a pujar per aresta i rampa fàcil on hi ha moltes assegurances, A mida que pugem es fa més difícil i les assegurances allunyen un pel més. Entrarem en una placa força fina on anirem escalant cap a la dreta i de seguit trobarem la reunió sota un ressalt.

2n llarg: V, IV i III,  5 expansions i un pont de roca en uns 25 metres
Sortim vers l'esquerra a cercar el primer parabolt en el desplom. Les preses son bones encara que semble que tenen que saltat, El segon parabolt esta amagat i no es veu fins que estas devant d'ell. Continuem en diedre i trobem un pont de roca. Ara continuem recte per placa i a mida que pugem decau la dificultat i muntem reunió en un bon replà.

3r llarg: IV+ i IV, 3 ponts de roca i 2 expansions en uns 20 metres
Sortim per l'esquerra pujant un esperó fins arribar a un ressalt (panza). Superarem amb diedre el ressalt i a la sortida trobarem un pont de roca una mica vell. Un cop superat la dificultat decau força i arribem a la reunió.

4t llarg: IV+ i IV, 3 expansions en uns 1 5 metres
Superem per la dreta un tram força vertical i continuem per zona amb roca a controlar fins a un ressalt, el suprem en diedre que ens portarà a una sabina i final del llarg. Aquest i el anterior llarg, es poden encadenar amb un sol.

El descens el farem per l'esquerra fent un parell de desgrimpades (fites) i després per el camí de pujada. 20 minuts en total.

Via molt recomanable, que ens pot semblar curta, però que ens deixarà un bon regust i lloc nou i via nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustín Perez i Joan Prunera

Via DEL FERRAN a la Roca de la Coma, Abella de la Conca

Via dedicada al malaurat i estimat Ferran Guillén, membre actiu i col.laborador del Centre Excursionista Àliga.

La via és per "col.leccionistes" situada en un indret bastant solitari i salvatge amb molta vegetació com és típic en la regió. Està poc equipada però amb les reunions amb dos parabolts i anelles. Val dir que la segona reunió i la tercera estan ubicades en llocs il.lògics i amagades, doncs costa trobar-les. Ara amb la netega i substituint un tac de fusta per un clau que hem fet a la via, crec que ara no sera gaire difícil trobar les reunions.

Per accedir a la via sera el mateix que per anar a les vies Un gran dia, Gutierrez "lo puto amo" o Lo Gall Pinto. Un cop a prop d'aquestes vies, seguirem pujant fins el coll el "Pas de Finestres" ben visible. Un cop al coll, procurarem divisar la via i descendir fins al fons de la coma i remuntar-la tot fent valer "el raro instinto del hombre blanco". També hem afegit més fites a les que habien. En total, un hora d'aprocimació.

1r llarg: III, IV, IV i III, neta i uns 25 metres
Començem pujant per grades fàcils fins un gran bloc que el superem amb oposició. Seguim vers un altre bloc que el superem també amb la mateixa tècnica i tot seguit per placa, arribem a una feixa boscosa i caminant a la dreta arribarem a la reunió.

2n llarg: III, V+, V, IV+, IV i III, un parabolt, dos claus i una sabina amagada amb un cordino en uns 25 metres.
Sortim per l'esquerra de la reunió a cercar l'expansió, amb uns pas fi i vertical cerquem un pitó (aqui habia un tac de fusta que l'hem sustituit per un ferm pitó) i seguim recte amb tendència a la dreta per una placa. Flanquegem a l'esquerra i trobem un altre pitó que ens portara a un diedre. Superat el diedre, pujem per placa fàcil fins a un replà força còmode. Aqui seria el lloc ideal per la reunió. La reunió la tenim cinc metres amunt en un lloc totalment il.lògic i amagat. Ara i després d'una neteja, crec que serà més visible. Una "F" picada a la roca indica el començament de la via.

3r llarg: IV, IV, II i III un clau i dos ponts de roca en uns 40 metres
Ara per accedir al tercer i darrer llarg, aurem de desgrimpar uns tres metres per accedir a l'esperò. En un començament la roca és a controlar fins a un clau, de seguit millora i proseguim per l'esperò fins a un ressalt assegurat per un pont de roca. Arribarem a un bon replà on hi ha un altre pont de roca. Des d'aquest punt pujar en vertical per blocs facilment i arribar a la reunió amagada a sota d'una gran alzina. Val a dir que la reunió també esta en un lloc del tot ilógic. Uns tres metres per sota sria ideal.

Pel descens, nosaltres hem fet només dos ràpels però es poden fer de reunió a reunió. Com la R2 és ubicada pel damunt de la cornissa tindrem que fer "malabarismes" per arribar. Al meu parer, es tindrien que modificar les reunions R2 i R3 i quedaria més ben aconseguida la via.

Via recomanable en el seu grau amb possibiltats d'auto-protecció però només per "col.leccionistes" i via nova per la "cole".

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustín Pérez i Joan Prunera, membres del C. E. Àliga.

Situació de la via des del Pas de Finestres

Accés del parquing a la via

Pic du Taillon 3.144 metres des del Col de Tentes. Alts Pirineus

L'any 1979 va ser el primer cop que vaig estar a la Vall d'Ordesa on un parell d'amic ens vem engrescar en fer els que seria per primer cop un 3.000. En aquell juliol de 1979, vàrem arribar a la Bretxa de Roland i els companys van dessistir de pujar al Taillon i vaig tornar amb la "cua entre cames". L'any passat amb el Vicenç vàrem decidir fer La Torre de Marborè, el Casco i el Taillon però la cosa es va quedar només am la Torre de Marboré. Asseguts en el sofà i mirant el mapa, tot és molt curt i fàcil...

Aquest cop decidim anar-hi però desde Gavarnié partint des de el col de Tentes per estalviar-nos tot el desnivell des de Bujaruelo, son molt quilometres de carretera per França però aixó ho vem decidir.

Dormirem al refugi de la Grange de Holle que és molt a prop de Gavarnié, refugi que per cert esta molt be.

Sortim del refugi de la Grange de Holle a les set del matí i arribem per carretera fins el Col de Tentes en uns vint minuts on enim un gran aparcament. Prenem la carretera asfaltada fins al Puerto de Bujaruelo, on pròpiament comença ja l'ascensió. Començem pujant per l'esquerra (cartell indicador al Refugi dels Sarradets) per pujada suau, travessem tota la paret nord del Taillon fins arribar on baixa la torrentera del poc que queda de la glacera del Taillon. Pujada empinada on tindrem que travessar la torrentera amb mes o menys dificultat i amb forta pujada i ziga-zagues, arribarem al col des Sarradets i en pocs minuts al refugi. Davant nostre, ja trenim l'imponent Brèche de Roland. Parada per fer un petit descans, hidratar-nos i començem la pujada a la bretxa. El camí es marcat. Pujem per una tartera que de principi puja vertical i després en diagonal a l'equerra fins a arribar a un petit llac gelat. Trobem una mica de neu per atacar la pujada a la bretxa però sense gaire dificultat, nomes uns quant passos verticals però fàcils per ressalts de roca i en poca estona arribem a la bretxa. Descans obligat per admirar el paissatge de la vesant espanyola. Ara seguirem vers ponent travessant tota la Punta Bazillac (travessia molt llarga i monòtona) fins el Doigt de la Fausse Brèche (El Dedo de la Falsa Brecha) i que també farem una parada obligatoria. Davant nostre tenim la mole imponent del Taillon que començem a pujar per carena i despres per zigue-zagues i tot seguit per una llarga diagonal ascendent fins arribar al cim. Vistes espectaculars de tot el circ de Gavarnié i tota la carena divisoria del macis del Monte Perdido. 

El descens el farem pel mateix lloc de pujada desfent tot el camí pujat. 

Sense parades, hem trigat sis hores i deu hores i dinou minuts en total amb un desnivell de 944 m, i uns 15 km de recorregut. 

Ascensió llarga sense dificultat però molt llarga i el darrer 3.000 del Pirineu que fa el número 30 dels que he pujat. Per fí l'he pogut pujar despres de 45 anys!!!

Ascensió realitzada per: Santi Guerra, Vicenç Nin i Joan Prunera

Via NÚRIA a la Bola de la Partió. Regió d'Agulles. Montserrat

La penúltima via que em faltava per escalar de la "factoria" Guillem Arias. Oberta al 1985 amb burins, va ser reequipada pel mateix G. Arias ara fa uns anys i afegint més parabolts per donar-li un caire més segur, on convinarem l'escalada artificial amb lliure, força apretat però no obligat. Trobarem bastants burins originals, que encara que vells, força consistents. Les dos primeres reunions, força incòmodes. A destacar el tercer llarg, molt bo per apurar en lliure. Via recomenable a l'estiu doncs al mati tenim hombra.

Per accedir a la via remuntarem la Canal Ample i quan serem a l'alçada de les agulles de la Vespa i el Pingüí, prenem una canal a la dreta que en poca estona ens durà al peu de via.

El primer llarg comença uns tres metres per sota d'on em començat nosaltres, entrada molt vertical, relliscosa i amb molsa. P

odem començar més a la dreta en un arbre al costat d'un dels parabolts.

1r llarg: IV+, A/A0, Ae, 4 expansions i uns 15 metres
Començem escalan per placa vertical i un tant rellicosa. Passos fins on els parabolts ens ajudaren a progresar. El darrer pas es molt difícil i el podem solventar amb un pas d'estrep. Reunió en una petita balma molt incòmoda.

2n llarg: Ae, V+/A0, Ae, 18 expansions en uns 30 metres
Sortim per l'esquerra i seguirem uns quinze metres tot en artificial. Convinarem passos llargs amb curts degut a la disposició caòtica de les expansions. Els darrers metres seran en lliure i A0 força difícils. El darrer pas per accedir a la reunió farem un pas d'Ae. Reunió en una balma prou incòmoda i pentjada.

3r llarg: V+/A0, V, V+/A0, V, Ae, IV- 13 expansions i uns 30 metres
Sortim per la dreta amb passos difícils d'A0/V+. Seguim uns metres en vertical i flanquegem a l'esquerra. Seguim recte a munt amb passos difícils fins a un petit ressalt. Després, en tendència a la dreta, un pas d'Ae per superar una placa molt fina i sortir ja amb poca dificultat a la reunió. Aqui acaba la via NÚRIA.

Ara farem un canvi de reunió fent un flanqueig una mica descendent fins a la reuió i ràpel de l'aresta Brucs. Podem seguir per el darrer llarg de la Via SIDDHARTA si no em tingut prou d'escalada.

De la reunió de l'Aresta Brucs farem un sol ràpel d'uns 40 metres fins el coll de la pròpia bola i la Bitlla i descens per la canal fins arribar un altre cop a peu de via.

Via curta però dura (per nosaltres) però amb un bon ambient i hombra als matins d'estiu que es d'agraïr i nova via per la "cole".

Escalada realitzada per: Jesús Rodríquez i Joan Prunera.

Via DONDE VAS JORGITO al Pic Negre d'Envalira. Andorra

La via en qüestió va ser oberta sense expansions el 2019 i quatre anys més tard, totalment equipada amb parabolts. Podriem dir que es una via "love clim" o una "arranpicare divertendose", vaja, una escalada per gaudir amb el mínim compromís, dic mínim compromis per que en algún punt (bastants) s'ha de vigilar la roca i tantejant per on t'agafes. Els parabolts et donen molta confiança però, ull! 

Sortint de la part de dalt de l'estació d'esquí de Pas de la Casa, prenem per pista ample (pista d'esquí sense neu) en direcció a l'estany de les Abelletes i que passarem al seu costat. Seguint les pilones del telecadira i arribarem al Clot de les Abelletes i que remuntem tot seguin per pista amunt. Arribats a la part alta i al final del remuntador, ja tenim el Pic Negre davant nostre. Només tindrem que pujar per tartera amb algunes fites i decantar-nos a la dreta pujant per herba i trams de tartera. Arribats als peus de l'esperó seguim per la canal ombrivola i en un replà de la canal podrem veure els tres pimer parabolts de la via. Com diuen en alguns blogs, no hi ha cap nom pintat a peu de via. La neu ho deu haver despintat. Nosaltres hem trigat dues hores justes.

1r llarg: III, IV i III, 10 expansions en uns 35 metres
Comencem  pujant en vertical i després del tercer parabolt escalarem en diagonal a la dreta, sempre seguin els parabolts que a vegades costa de veurel's fins que no els tens al devant, En un punt veurem un pitó, passem d'ell i seguim ara, fen un flanqueig a la dreta per terreny trencat i arribarem a la reunió.

2n llarg: IV+, V-, IV, III i IV, 11 expansions en uns 40 metres
Sortim per la dreta de la reunió a cercar el primer parabolt. tot seguit pugem en vertical per placa. Escalada vertical que en un punt, trobarem un pas difícil pero molt ben assegurat. superat això seguim ara en escalada fàcil fins un diedre. Al capdemunt d'aquest, passem de la paret a un esperó, pugem uns metres i entrarem a la reunió.

3r llarg:II, III i II, 2 expansions i uns 20 metres
De la reunió desgrimpem un parell de metres a l'esquerra i entrem en una petita feixa. Escalem la paret del davant amb dos parabolts i muntarem reunió als peus d'una paret amb desploms.

4t llarg: IV, V- i IV 7 expansions 7 i uns 30 metres
Sortim de la reunió en vertical vers un diedre amb un sostret (parabolts visibles). superem el ressalt en diedre vertical i seguirem per un esperó amb molt d'ambient fins arribar a la reunió.

5è llarg: IV i III 8 expansions i uns 35 metres
Sortim per la dreta atacant uns tram vertical i sempre en diagonal. A la meitat del llarg, seguirem en vertical, ara en escalada fàcil on trobarem la reunió final. Només restarà pujar uns deu metres de grimpada fàcil per arribar al cim.

Pel descens, seguirem el marcat camí al Coll dels Isards i d'aquí a l'Estació Hivernal del Pas de la Casa en poc mes d'un hora i tres quarts

Escalada divertica pirinenca amb poc compromís i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez i Joan Prunera

Un petit aclariment:

L'agost de 2007, amb l'amic Balbino, vàrem veure en el nº 207 de la Revista Vertex, una via al Pic d'en Valira, en concret la via GEORGINA i aquell estiu vàrem anar i la vàrem escalar. Segons la revista, es el Pic d'Envalira però per les explicacións deu ser un error i deu correspondre al Pic Negre d'Envalira. A l'esperó no hi habia res, només vem portar tascons i friends i el company Jesús m'ha fet veure que igual el darrers llargs de la via Donde vas Jorgito deuen correspondre a la via Georgina, be, son opinions, només apuntar aquest aclariment.

INTEGRAL DEL CAMELL a la Móra Comdal

En motiu de la Trobada Cavall Bernat a Oliana, aquests dies 1 i 2 de juny d'engunay i aprofitant, de la sempre agraïda retrobada amb companys, amics, coneguts i saludats d'aquest divers mon de l'escalada, aprofitem per si escau, er una escalada al nostre nivell i si pot ser nova. Un cop arribats i esmorzats, amb el Joan Vidal, l'Alfonso i el Xavi Socias, en convençen per escalr una via del Joan Vidal. Sense més, ens deixem vonvèncer i amb la garantia que anem amb l'aperturista en fem cap. 

Sortim d'Oliana i prenem la carretera cap el Coll de Portell que pasa per sota de la Serra de les Canals. Seguim la carretea esfaltada arribant al Coll de Portell i passem a l'altre banda d'aquesta serra. Seguim per carretera asfaltada en direcció a la Móra Comdal i arribant a sota mateix del torrent, emprenem pista asfaltada durant uns 15 quilòmetres. En un punt ja podem deixar els vehícles i podem veure la roca que escalarem. L'aproximacio es d'una mig hora una mica enrebessada. 

LA via es un conjunt de tres vies en la que pujarem tres agulles. La roca es el que es i no dona per més. La ventatge és que està molt ben assegurada i l'entorn és inmillorable. La zona és nova per a nosaltres, doncs no hem escalat mai  a la Móra Comdal. Ens dirigim amb dos vehicles i despres de tres quarts d'ora de carretera i pista, arribem al lloc. Farem dos cordades de tres

1r llarg: IV, V+A0 i V, 9 assegurançes entre parabolts i pitons i uns 25 metres
Començem amb escalada franca en direcció les assegurançes, La roca es a controlar, bona en algun punt però a controlar. En Un punt es rederssa molt vertical amb un parabolt i dos claus (A0), després seguex vertical però
no tant dificil però obligat. La reunió la mutarem en una petita cornissa.

2n llarg: IV, V+/A0e, IV+ i IV, 9 expansions en uns 25 metres
Sortim per la dreta de la reunió i superat un petit ressalt escalerem en vertical en tendència a l'esquerra, la roca és a molt controlar, més que el primer llarg. Un cop passades les dificultats el grau mimba i podem muntar la reunió uns metres abans del cim.

Ara farem un canvi de reunió caminant per una cresta cmera d'uns 40 metres fins a arribar a una aresta tombada i muntarem reunió en un bon arbre

3r llarg: III, 2 expansions i uns 25 metres
Escalem l'aresta amb facilitat superant un parell de ressalts fàcils assegturats per expansions i muntem reunió. 

ara caminarem pel fil de l'agulla fins a una instal´lació d'un curt ràpel de 10 metres. Als peu del ràpel hi ha la reunió de la darrera tirada

4t llarg: IV, III i II, 6 expansions i 50 metres
Caminem uns 6 o 7 metrers de la reunió a l'esperò que tenim davant nostre. Escalem l'esperó amb prou ambient on anirem troban les quatre expansions. Al final de l'esmolat esperò hi ha un repla amb una reunió, passem de llarg i continume amb escalada molt fàcil i uns metres abans d'arribar al cim muntarem reunió.

Del cim, caminarem en direcció a una canal que en el seu mig, trobarem una corda fixe i tres metres abans d'arribar al final un parell de grapes que nes deixaran  al final de la canal Seguirem camí mes o menys marcat i de retons als vehicles.

Escalada curiosa amb molt bon ambient, roca discrreta ens bastants punts però en un entorn fantàstic i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Santi Guerra i Joan Prunera amb els amics Xavi Socias, Alfonso i Joan Vidal.

Itinerari per on va la via

Via EL CAMÍ DE L'ALSINA a la Miranda del Pas dels Francesos 23 anys després

Ara fa uns quants anys que no repetia aquesta via i d'unes setmanes fins ara, tenia ganes de tornar-la a escalar. Decidim doncs anar-hi però amb les últimes plujes, el primer llarg era molt mullat i recordo en el seu dia que ja era prou "patinosqui". Decidim començar des de la segona reunió entrant des de més amunt de les escales dels "pobres". La via no a patit cap canvi, més aviat, el que "apatit el canvi, sóc jo trobant la via molt més difícil que llavors, tot i aixó l'em superat amb prou dignitat.

1r llarg: IV, IV+ i V, 8 expansions i uns 30 metres
Començem en escalada prou fàcil i de mica en mica la cosa es posa més dreta. Trobem un petit ressalt i començen les dificultats. La roca es prou bona i les assegurançes ens ajuden a prosseguir amb certa tranquilitat. En un punt, la paret es redressa fent-se molt vertical i escalarem amb tendència a l'esquerra. Superarem un bon ressalt i farem un flanqueix aeri a l'esquerra i entrarem a la reunió un pel incòmoda i prentjada.

2n llarg: V, IV+ i IV, 6 expansions en uns 25 metres
Sortim per l'esquerra vers un ressalt. Amb passos fins i difícils continuem recte. També els parabolts ens ajuden a prosseguir amb certa tranquilitat fins que decau sensiblement la dificultat i arribem a una bona cornissa on muntem la reunió.

3r llarg: V, V+ i V, 10 expansions i uns 30 metres
Devant nostre tenim una placa immensa. Sortim en vertical i a mida que anem pujant, es va redressant la paret. La escalada es fina i de col.locació. A la meitat trobarem el pas més difícil i com les altres tirades, els parabolts ens ajudaran a tenir més confiança i arribar a la reunió. Uns pocs metres de II/III ens separen d'aquesta el final de la via. No trobarem cap reunió.

Del cim, caminarem en direcció a la barana del mirador i seguirem el cami que tenim a l'esquera que ens durà a les "escales dels pobles" i retorn un altre cop al Monestir.

Com sempre, després de tants anys d'haver escalat per primer cop aquesta via, se m'ha fet més difícil, la roca no ha canviat però crec que jo si... segur que si. https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2009/09/elvia-el-cami-de-lalzina.html

Escalada realitzada per: Jesús Rodríguez, Agustin Perez i Joan Prunera

Ja de retorn per les escales, recordem que on comença el pas dels Francesos, hi ha una via oberta pels germans Masó la "JOLI GARÇON" i decidim escalar-la. La via pel meu gust, no te res d'especial, es més, per mi és del tot prescindible, però tot s'ha de probar. Comença al peu de les escales del pas dels francesos amb un sol llarg de 50 metres i dos expansions, amb un pas de 6a (?) no obligat. Al cim no hi ha res i vaig preferir "apalancar-me" be a la banda contraria i assegurar als companys. Del cim, vàrem desgrimpar ajudats per una baga que vem abandonar d'una sabina que hi ha, be, la ressenya que publico, es dels aperturistes que es prou explícita i amb un estil molt "Kitsch", que no el dibuix de la via, que per a mi és magnífic (Definició de Kitsch segons la Wikipedia: https://es.wikipedia.org/wiki/Kitsch, no he volgut molestar-me en dibuixar-la... ja es feta i no crec que la repeteixi mai mes.

Ressenya original dels germans Masó

Via VERDA a la Miranda del Pas dels Francesos, 30 anys després

Un mes de març de 1994 vaig escalar aquesta via per primer cop, des de les hores no la he tornat a repetir. L'atre dia mirant el blog de Roca Calenta de l'amic Jordi Ceballos, hem va fer recordar la via. tenia en la ment que era una via fàcil i equipada, de dos llargs, així que la vaig guardar per una possible matinal i avui ha estat el dia, reconec que ara, no es una via fàcil.

Sortirem del Monestir de Montserrat i prenem les "escales dels pobres" direcció a Sant Benet. Abans d'arribar al Pas dels Francesos, trobarem un corriol pujant per les escales a ma dreta que ens portara a un replà on comença el tercer llarg de la via El Camí de l'Alzina. Seguim canal amunt per l'esquerra fins a arribar a un altre canal a la dreta. Pugem i arribarem a un replà a peu de paret, a l'esquerra comença la nostra via. Espits visibles amb un color verd desgastat, crec que d'aquí pot venir el nom de la via.

1r llarg: V-, V i V+, 7/8 expansions i uns uns 20 metres
Placa compacta de molt bona roca que es va posant ben dreta a mida que anem pujant. Superarem un parell de passos força fins i després d'una vinena de metres muntarem reunió, prou pentjada.

2n llarg: V i IV, 8 expansions en uns 35 metres
Seguirem amb la mateixa tònica de placa compacta i vertical om trobarem un ressalt amb molt bona roca i superat això arribarem a una antiga reunió que ens saltarem. Seguirem, ara amb menys dificultat fisn a un replpa còmode on muntarem la segona reunió

3r llarg: III, neta i uns 10 metres d'escalada real
Llarg de tràmit de poca dificultat però amb roca a controlar. Superarem el petit ressalt i caminarem fins uns arbustos on muntarem la reunió

Del cim, seguim caminant en direcció a la barana del mirador i seguirem el cami que tenim a l'esquera que ens durà a les escales dels pobles i retorn un altre cop al Monestir

Com sempre, després de trenta anys d'haver escalat per primer cop aquesta via, se m'ha fet més difícil, la roca no ha canviat però crec que jo si... segur que si.

Escalada realitzada per: Carles Vallès i Joan Prunera

Vies L'AMADEU FA 60 i FIL A L'AGULLA als Cingles de Malanyeu - Roques del Pelat de la Batllia

Aquesta zona de Malanyeu, poder es la menys agaïda. Situada a l'esquerra de la Paret de l'altar, trobem unes quantes vies obertes recent ment. Dos d'elles seran les que ens han decidit a tastar aquest indret. Vies de dificultat moderada i poc equipament amb una zona central de roca ben curiosa, un calcari de fussió amb uns còdols separets ben extranys que dona la sensació d'estar en un "rocodrom" i que son essencials per poder progressar. Les vies estan a tocar una de l'atre.

Prenent la carretera que va a Malanyeu trobarem una trencall a mà esquerra que indica a "La Caseta" i "La Solana de Baix" i ens decantem en aquesta desviació. Més endavant la pista es divideix en dos i nosaltres agafarem la de l'esquerra fins passar la Masia de "La Solana" . Seguim pujant fins a arribar a una altre masia. i pasada podem deixar el vehícle en unes feixes. Devant nostre surt un corriol amb fites que prendrem tot seguint-les. Els peus de via queden a l'esquerra de la gran canal. Esl peus de via son marcats amb el nom de "A 60", i l'antre amb una fletxa. Una 1/2 hora d'aproximació una mica fent el "senglar" per dins del bosc

Via L'AMADEU FA 60

 1r. Llarg: IV, dos claus i uns 20 metres

Comencem a pujar en tendència a la dreta per roca una mica relliscosa. Tot seguit en vertical i ara amb roca millor i després un altre cop a l'esquerra fins arribar a la reunió.

2n llarg: IV, dos claus i uns 15 metres

Llarg curiós i podr el millor del llarg, pel tipus de roca de calcari amb fussió de còdols separats. Llarg curt però interessant.

3r llarg: IV, dos claus i uns 30 metres

Sortim de la reunio vers un ressalt més fàcil del que pot semblar. Seguim per roca poc agraïda fins que anem perdent dificultat i arribem a la reunió i final de la via

Descens en dos ràpels per la mateixa via.

La seguent via queda a dreta d'aquesta primera, a uns vint metres mes o menys.

via FIL A L'AGULLA

1r. Llarg: IV+ i IV, un clau en uns 25 metres

Pugem en vertical i després lleugerament a l'esquerra desp´res d'aher superat un petit ressalt. seguim en vertical per una mena de diedre i entrarem a una zona molt bruta de terra. Al final trobarem una baga plana llarga que ens ajudara junt amb una sabina, arribar a la reunió.

2n llarg: IV i IV+ tres claus i uns 25 metres.

Sortim per lèsquerra de la reunió i en vertical pujarem per una placa com el segon llarg de la primera via, Placa calcaria amb fussió de codols. al darrer clau farem un flanqueig ascendent fins arribar a la reunió als peus d'un gran arbre.

3r llarg: III i III+, neta i uns 15/20 metres.

Llarg de tramit unt tant lleig i amb roca a controlar. La reunió en un pel incòmoda.

4r llarg: IV i IV+ (V-), dos claus i uns 30 metres.

Sortim en vertical per placa i amb al gun tram a controlar. Arribarem a una sabina i tot seguit per l'esdquerra, pujarem per un esperó esmolat i prou trencat fins arribar a la reunió de l'arbre que tambe rapelarem.

Descens en dos ràpels per la mateixa via.

Vies de grau amable amb algun punt picant, de roca tant bona com dolenta on podrem posar alguna assegurança flotant prou bona i dues vies noves per la "cole"

Escalades realitzades per: Carles Marqués i Joan Prunera amb Ricard i Miquel