Esperó Sud del Puigsacalm pel camí dels Tossells

 Divendres 31 de desembre de 2021

El Puigsacalm no es caracteritza per tenir un rocam d'allò més adient, però "deunidó" la de vies que s'han obert darrerament. Aquest cop, per acomiadar l'any i per queno, fer baixar els no pocs excesos de torrons i àpats d'aquestes festes, en convencen de fer una "excursió-escalada per terres de la Garrotxa.

Un cop al Coll de Bracons, seguirem el camí normal de pujada al cim. En un punt, veurem a la nostra dreta en cartell que indica Camí dels Tossells, és llavors quan deixem el camí normal i seguirem per un itinerari desconegut per a mi. Vertical i equipat amb grapes i cadenes en prous trams, el seguirem en forta pujada passant per diversos colls i coronant el Puig Tossel Petit i el Puig Tossell Gros, fins a arribar al final dels Rasos de Manter. Seguim camí marcat i passarem per un coll que diu Santa Magdalena pel Pas dels Burros. Seguim i arribarem aun altre coll. Gairebé estem al cim del Puigsacalm i és en aquest coll que baixarem. Sense camí marcat, thaurem de "tirar del raro instinto del hombre blanco" i  en un punt girar a l'esquerra i resseguir la paret, primer per un bosc penjant i després per una feixa aèria i arribarem al peu de l'esperò. En total, hem trigat dues hores per accedir a l'esperó. Trobarem dos parabolts que en indican on comença la via. 

1r llarg: IV i IV+, 5 parabolts en uns 40 metres 
Comencem vers un petit diedre amb el primer parabolt ben visible. Aquest pas és difícil donat la qualitat de la roca tot estant assegurat per l'expansió, la sortida del diedre es un xic trencada. Seguim pel fil de l'esperò amb pasos fàcils però aèris per l'esquerra superant algun que altre ressalt fins a un replà on trobem el darrer ressalt. En adherència superem aquest pas i fàcilment arribarem a la reunió.

2n llarg: IV i IV+, 4 parabolts en uns 30 metres 
Sortim de la reunió fàcilment tot seguin l'esperó. Trobarem uns passos amb una mica més de dificultat abans d'arribar al ressalt més vertical. Assegurat per dos parabolts, superem el ressalt amb passos verticals però amb molt bones fissures horitzontals per superar-ho. Un com això seguim per blocs fàcils fins a la reunió uns metres abans d'arribar al cim.

Caminant per grades d'herba i en poc més de cinc metres, arribem al cim del Puigsacalm, privilegiat mirador del Pirineu, la Plana de Vic, el Collsacabra i l'Empordà, un dia ben clar on podem observar l'Agullola de Rupit i fins i tot, la muntanya de Montjuïc al sud.

El descens el farem tornant al coll entre el Puigsacalm i el Puigsacalm Xic, tot seguin el camí normal de pujada al Puigsacalm, passant pels Rasos de Manter i la Font Tornadissa i per camí ben marcat, en hora i mitja, ja serem un altre cop al Coll de Bracons.

Encara que ha estat una excursió-escalada amb dues hores d'aproximació i tant sols mitja hora d'escalada, a estat una jornada prou engrescadora i un cop més, nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Jesus Rodríguez i Joan Prunera

El primer llarg des de la reunió 1

Sorprent el ressalt del segon llarg

El company recuperant el segon i darrer llarg

Curta escalada però gratificant

Via NORMAL a la Saca Gran + ARESTES BRUCS a la Saca Gran i la Boteruda. Les Agulles de Montserrat

 Dimecres 15 de desembre de 2021

Avui farem una escalada d'aquelles tranquil.les per Agulles recordant temps pretèrits en què omplíem el cap de setmana dormint al refugi tot arribant al capvespre sense ja tenir temps de fer alguna escalada, recordem que els dissabtes al matíteníem que treballar i entre que preparàvem les motxilles i esperàvem la "Hispano-Igualadina", passaven les hores sense adonar-me'n. Tant ens dexava al poble o a l'Hotel del Bruc i llavors empreníem el camí, part per bosc i part per carretera fins a Can Maçana i després al refugi o si teníem ganes de gresca, a les ruïnes de Sant Pau Vell. El temps passava de manera diferent en aquella època. Ara és tot més rapit i estressant.

Comencem per l'Aresta Brucs de la Boteruda i seguirem fins a la Saca Gran i així anirem fent fins que ens cansem.

Tants i tants cops he rapelat de dalt del cim de la Saca Gran i sempre mirant-me la via normal. Em deia a mi mateix; algun dia l'escalaré. I així van anar passant els anys, tants com trenta-nou, des d'aquell matí fred de desembre de 1982 i ara s'he m'ha encès la "llumeta" tot havent escalat per no sé quants cops més, la bonica Aresta Brucs de la Saca Gran i li dic al company d'escalar el seu curt però no menys bonic traçat.

Una llastra recorre de dalt a baix els seus curts quinze metres. Tan sols trobarem un arbust a pocs metres del terra. Podrem posar un parell de friends dels mitjans a grossos i algun tascó fins a arribar a la instal.lació del ràpel i accedir al cim.

Escalada genuïna amb roca prou bona, més del que sembla des de sota i que gaudirem  amb un bon patí als nostres peus.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Aresta Brucs de la Saca Gran:

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2011/12/la-saca-gran-i-lagulla-dels-espeleolegs.html

Aresta Brucs de la Boteruda:

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2015/02/la-boteruda-aresta-brucs-montserrat.html

La llastra que escalarem

Els primers metres

El company des de la reunió

Un cop més al cim

Via SUFI a la Paret del Riu Lacó, El Solsonès

Dissabte 20 de nvembre de 2021

Aquesta via feia molt de temps que la tenia guardada en les pendents, tant de temps que la veritat, no sabia on era ni com arribar. Via d'aventura total, amb un recorregut sinuós i que busca les debilitats de la paret i pel que hem vist, la més fàcil d'aquí, però no vol dir que sigui fàcil.

Per arribar, sortim de Solsona a Coll de Jou per la LV-4241 com si anéssim a Port del Compte i un cop al Coll de Jou seguirem la L-401 que hi ha a l'esquerra fins al km. 27 on trobarem una casa que diu "escola" i ens desviem a l'esquerra. Passarem per una església (Sta. Cecília). Arribarem a una mena de coll amb una creu de terme. Aquí no podrem deixar el vehícle que és amb un vallat elèctric (cartell de prohibició), però és el lloc on anirem a escalar. Podem deixar el cotxe uns cinc-cents metres més avall, passada una cruïlla.

Per accedir a la paret, partirem de la creu de terme i seguirem una pista que tenim davant, de seguit trobarem unes fites i seguirem un corriol poc definit entre el bosc i pujant a tovar la paret. Seguirem per la base de la paret fins que haurem de baixar una bona estona, lloc on la paret es fa menys vertical i és més boscosa. Haurem de fixar-nos en el peu de via que hi ha picat a la roca una fletxa. Aquí comença la via.

1r llarg: IV i IV+, 2 parabolts 1 pont de roca i 1 clau en uns 40 metres 
Comencem a la recerca del parabolt ben visible i seguirem vers un pont de roca que ens porta a una placa. Pas d'adherència i seguim a la dreta on trobarem un clau. Fem un flanqueig a la dreta i entrarem en una zona més aviat bruta i de seguit, arribem a la reunió. Parabolt i arbre.

2n llarg: caminant per una feixa i arrossegant-nos pel bosc, 1 pont de roca en 40 metres
Sortim de la reunió, no cap amunt sinó, en lleuger descens per la feixa. A mig recorregut trobarem una placa amb un pont de roca. En aquest punt no veiem sortida. Ens endinsem per dintre del bosc a sac, tot arrossegant-nos fins que veiem un petit descens que ens portarà a un replà amb un clau i un parabolt per fer la reunió.

3r llarg: I i II, flanqueig descendent i aeri per una feixa en uns 40 metres 
El llarg és similar a l'anterior però obert. Seguim per la feixa primer en un descens i resseguint la paret i amb molt d'ambient als nostres peus anirem seguint fins a la reunió de dos espits en una petita cornisa al costat d'un arbre. Podem llaçar sabines en tot el recorregut.

4t llarg: V, IV, IV+ i V, arbres, un pont de roca, 1 clau i un parabolt en  uns 30 metres
El llarg més exigent de la via, no per la dificultat de l'escalada sinó pel fet d'haver de pujar per uns arbres que ens dificulten molt la progressió. Sortim de la reunió i a un parell de metres llacem una petita sabina, per placa difícil arribem a un arbust que ens permetrà arribar a un arbre que agafant-nos com podrem, el superem. Passos penosos. Un cop superat això seguim per blocs fins a placa en flanc ascendent. Arribarem a un parabolt i baixem un metro i mig per sota del parabolt i tot seguit flanquegem a la dreta i arribem a la reunió, per cert, prou incòmoda i amb molt d'ambient.

5è llarg: IV+ i IV, 1 clau i uns 20 metres 
Potser, el llarg més maco de la via. Sortim per la dreta i escalem un bonic diedre que ens porta a un clau ben visible. Fem un petit flanqueix a l'esquerra i i pugem per una bonaq placa fissurada. Entrem en un tram de canal un xic descompost i de seguit arribem al final de la via. Reunió en els arbres.

Ja som al final de la via i la veritat ens ha sorprès bastant.  Pel descens seguirem caminant pel fil de la cresta per camí més o menys traçat fins a arribar a una canal de baixada a l'esquerra del cim de la paret (bandera visible al cim) i que ens deixarà a la pista esfatada i punt d'inici de la aproximació.

En calent vem parlar de que no era una via per repetir-la, però ara en fred poder si, ara que ja ha passat unes hores de "l'aventureta". Malgrat tot, sent una via per col.leccionistes, ens ho hem passat d'allò més bé i nova va per la cole.

Escalada realitzada per: Dídac Garcia, Agustin Pérez  i Joan Prunera

La paret, l'aproximació, la via i la baixada des de la carretera

Primer llarg

Recuperent el primer llarg

A la placa del quart llarg

Fent el "mico" en els arbres

Recuperant el quart llarg

Magnífic, però curt darrer llarg

Fita conseguida!

L'amic Xavi Socías m'ha fet una fantàstica caricatura, m'he emocionat, de debò, ha estat una sorpresa molt de temps esperada i al final ja la tinc i fins hi tot, estic més "guapo" que en persona!!!

Moltes gràcies, Xavi, ets un crak

Via NORMAL a la Paret de la Formiguera. Sant Llorenç de Montgai

Dimecres 10 de novembre de 2021

La gran clàssica de la Formiguera. Tot i que ara li han afegit uns quants parabolts de més, no deixa de ser una bona via per dur a escaladors novells on podrem combinar grau assequible i un cert ambient de paret amb verticalitat. Només necesitarem sis cintes i les reunions per assolir aquesta via

1r llarg: III, IV i II, 6 expansions i uns 40 metres 
Comencem a pujar per l'ample esperó tombat amb passos fàcils un tant relliscossos fins que anem perden dificultat i muntem la reunió al terra.

2n llarg: III i IV, 6 expansions i uns 25 metres
Seguim vers un ressalt entre uns arbustos (parabolts visibles). Afrontem un terreny vertical i de seguit flanquejem a la dreta. Seguim en vertical amb passos verticals però francs fins arribar a la reunió.

3r llarg: IV+ i IV, 6  expansions i uns 25 metres
Sortim de la reunió en vertical a la captura d'un parabolt. Aquest primers passos son fins. Flanquegem uns passos a la dreta i ja en vertical ,encalem una mena de diedre molt divertit però un tant brut. La reunió la muntarem en la instal.lació del ràpel.

Pel descens podem rapelar la via amb un parell de ràpels, els segon amb una instal.lació una mica incòmoda. (mínim amb cordes de 50 mts.), o be caminant seguin camí de baixada a les vies del tren i després pel barranc fins a el parquing de la formiguera.

Escalada realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera

Via GAZ OIL ET DÉCIBELS a la Site de la Fulletera, Porta-Pimorens

Dissabte 23 d'octubre de 2021

Infinitat de cop he passat per Porta-Pimorens cap a Andorra i mai havia imaginat que un dia escalaria aquesta "pseudoparet". L'anomeno així perque no es pot dir que sigui una paret, més aviat una sèrie de ressalts granítics de poca continuïtat i de dificultat moderada que va obrint-se pas entre plaques i vegetació. Cal destacar el darrer llarg, massa difícil pel que representa la tònica de grau de la via. No tindrem mai la sensació d'estar escalant una paret, a excepció del darrer llarg que ens posarà les piles, tot just quan acabem la via.

1r llarg: V, IV, III, IV i III, entre 6 o 7 expansions i 45 metres 
Estan a peu de via, superem un ressalt en diedre vertical i seguim a la recerca de les expansions per plaques tombades de dificultat moderada a fàcil i en adherència i algun tram herbós. Reunió còmoda en un replà.

2n llarg: III i IV, entre 5 o 6 expansions i uns 50 metres
Seguim la mateixa tònica, sempre a la recerca de les expansions. Plaques tombades amb algun pas més difícils, que li dona la "sal i el pebre". Reunió sota d'un ressalt molt vertical.

3r llarg: V, V+/A0, IV i III, entre 6 o 7 expansions i uns 50 metres
Ens encarem per una mena de díedre fregant el desplom i el superem a base de llastres fins que trobem la màxima dificultat no obligada. Un cop superat escalem per plaques tombades de poca dificultat sempre amb tendència a la dreta fins a arribar a un bon replà on muntem la reunió.

4t llarg: III, entre 5 o 6 expansions i uns 30 metres 
Sortim per la dreta seguin plaques tombades i amb poca dificultat arribem a la reunió, també molt còmoda.

5è llarg: III i IV, entre 6 o 7 expansions i uns 55 metres
La mateixa tònica que el llarg anterior, seguint les expansions i una mica més difícil al final del llarg. La reunió costa una mica de trobar, està en un curt muret dintre del bosc.

Ara deixem la reunió i caminem vers el bosc fins a una tartera. La seguim pel seu marge esquerre i ens endinsem al bosc fins a arribar un altre cop a la paret. Seguim per la dreta baixant una mica i en una clariana del bosc, trobarem en la paret del davant nostre les expansions que ens indiquen per on segueix la via. 

6è llarg: IV, entre 6 o 7 expansions i uns 55 metres
Comencem escalant un diedre una mica brut per seguir per ressalts de dificultat moderada fins a un últim ressalt i un cop superar podrem muntar la reunió. Aquesta un xic incòmoda. Hi ha un altra reunió uns cinc metres més amunt que si ens donen les cordes, podrem estar més còmodes.

7è llarg: IV, V, IV+, V, V+/Ae, i IV+, unes 14 o 15 expansions en uns 45 metres
Aquí trobem la "mare dels ous". Sortim de la reunió i trobem un altre més amunt. D'es d'aquí flanquegem un parell de metres fins a la propera expansió. Suprem el ressalt per l'esquerra i seguim superant ressalts fins que les expansions ens porten a un flanqueig molt evident als peus d'un mur vertical i difícil. Haurem d'escalar, els parabolts no estan tan a prop i en un pas, els que no tenim grau de 6a,haurem de fer servir un esprep o una "tramposa". La paret es desploma i t'escup a la dreta i amb passos atlètics suprem les més fortes dificultats i entrem en terreny mes assequible, però un xic trencat. De seguit arribem al final de la via i muntem reunió en un bon replà.

Via discontinua i molt assequible si no fos pel darrer llarg. He vist que hi han moltes cordades que surten per la seva veïna de l'esquerra, Ni sueur ni peur, no tant obligada.

Via divertida i que no necesstaem cap assegurança flotant, tan sols quinze cintes pel darrer llarg i un estrep... i nova via per la cole, que ja tocava.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera, amb els company, Dídac García i Jesús Rodríguez

Vies EL NIÑO DE LOS PEINES a la Formiguera i ESPERÓ CILINDRET al Triangle, Sant Llorenç de Mongai

Dissabte 16 d'octubre de 2021

Dos propostes per passar el dia amb una escalada sense gaire dificultat i divertida son aquestes vies en la zona d'escalada tant popular de Sant Llorenç de Mongai

El Niño de los Peines

Via un tant rebuscada, igual que la seva veïna, amb roca força sanejada i tota equipada amb parabolts.

1r llarg: IV, IV+,V, V+, IV+ i IV, uns 6 parabolts i un clau en uns 25 metres
Comencem per un esperó un tant relliscos, la roca no es agradable. Sempre amb tendència a la dreta a cerca la part vertical on trobarem la màxima dificultat i que al final decau per entrar en una còmoda reunió.

2n llarg: III i IV uns 6 parabolts en uns 25 metres
Llarg sense cap interès de dificultat. Sortim de la reunió facilment sempre per plca bruta  i molt fàcil. Els darrers metres son un xic més verticals i amb una mica més de dificultat.

Ara canviem de lloc i ens apropem a la també popular "Piràmide del Cilindre"

L'Esperó del Cilindret

Via prou assequible i divertida que recorre un bonic esperò amb roca de difents tipus. Tota equipada amb parabolts.

1r llarg: IV+,V, IV i III uns 8 expansions en uns 25 metres
Ens situem als peus d'un diedre que no inspira comfiança però la roca, tot i que sembla dolena, no ho es. Pugem pel diedre vertical i quan ens barra el pas un ressalt el superem per l'esquerra i seguim per plaques tombades on va decreixen la dificultat. La eunió es en un relleix prou còmode

2n llarg: III i IV uns 6 parabolts en uns 25 metres
Llarg sense cap interès de dificultat. Sortim de la reunió facilment sempre per plca bruta  i molt fàcil. Els darrers metres son un xic més verticals i amb una mica més de dificultat.

Dues vies per passar l'estona. Més informació aquí: