Via XIN XAN a la Paret d'Escales, Soperia

Dissabte 29 de gener de 2022

Tants cop passant per l'embassament de Soperia i mirant-me la paret d'Escales, i mai havia escalar aquí. Y no serà per ocasions, però no havia manera. Aquest cop, planejant una sortida, em proposen vàries opcions i surt "Soperia"... per què no? Són molts quilòmetres per un dia i només som dos, però la proposta paga la pena. Arribem massa d'hora i a la paret i fa fred, ven i no toca el sol. Ens hem d'esperar fins a les dotze del migdia i llavors ja dona de ple l'escalfor a la paret.

La via es molt bona, molt assegurada, tot i que han tret parabolts, però es fa molt bé. El grau que he trobat per les xarxes, al meu parer, està molt inflat, de debò, mireu que jo soc dolent i covard escalant, però es que la via te passos aïllats de V i V- i molt protegits, predomina el IV. Comença amb plaques tombades i es va fent vertical a mesura que pugem. Tan sols el darrer llarg, té una pega, que la roca és a controlar, tantmateix amb tranquil.litat, es fa molt bé. Del tot recomanable. A l'hivern, escaleu a partir de les dotze del migdia i a l'estiu molt d'hora.

1r llarg: IV, IV+ i V-, 14 expansions i uns 40 metres

Comencem molt tombats i seguint els parabolt, a mesura que pugem l'escalada es fa un xic més difícil, però amb les assegurances tan a prop ens hi trobarem valents. Llarg molt maco

2n llarg: IV i IV+, 9 expansions i uns 35 metres

Sortim de la reunió un xic per la dreta i anirem seguint els parabolts, trobarem un parell de ressalts una mica més difícils, però com ja dic, les assegurances no ens faltaran. Bona tirada un mica més vertical.

3r llarg: V, IV+ i IV, 14 expansions en 45 metres

Sortim de la reunió en vertical, ull que el primer parabolt es mou. I encara escalarem sempre seguin els parabolts. L'escalada és vertical i mantinguda en el seu grau, però ens permet de reposar en molts llocs. Quan decau la verticalitat entrarem per la dreta d'un ressalt i en la cornisa farem la reunió. Llarg molt bo.

4t llarg: IV, IV+, 5 expansions en 25 metres

Sortim per la dreta escalant tot una sèrie de ressalts  sempre seguin els parabolts i entrarem en un altre cornisa i muntem la reunió.

5è llarg: IV, IV+ i V 11 expansions en 45 metres

Comencem en vertical i com ja dic, seguint els parabolts. El llarg el molt maco però la roca és a controlar. La dificultat màxima es concentra en els deu darrers metres. En una part vertical i en placa trobarem dos parabolts seguit, per l'esquerra la roca és molt trencada, ho superarem per la part dreta de la placa i això ens durà a una segona placa, també assegurada per dos parabolts i un cop superat, ja serem a la feixa. Uns quatre metres endavant veurem la reunió a la paret de la feixa. Malgrat la roca, llarg molt bonic

El descens és tota una petita aventura, Seguirem a l'esquerra vers la part alta de l'embassament i ajudats d'un passamà i per una cornisa, entrarem en un túnel amb cadena. Això ens portarà a una sèrie de finestres abocades a la presa, nosaltres seguirem un altre túnel a la dreta que ens menarà a la cara Nord de l'embassament i seguin per una feixa, també amb passamà arribarem  a la part alta de l'embassament. Ara saltarem la tanca i baixarem fins a un passamà que en durà a les vistoses escales excavades a la roca. Anirem amb cura, doncs estan malmesas pel pas dels anys. Trobarem passamans vells que ens ajudaran per anar més segurs i ens portaran un altre cop al peu de via. En total uns 35 o 40 min. de baixada, depenent del que ens entretinguem.

M'ha fet molt bones sensacions aquesta via amb el fet que feia mot temps que no de cotava el grau d'una via, i nova via "diventente arrampicata" per la "cole".

Escalada reralitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Comencem el llarg amb placa tombada

La part mes fina del primer llarg

El segon llarg

Arribant a la segona reunió

Tercer llarg, vetical i mantingut

Arribant a la tercera reunió

El fàcil quart llarg

Tot el recorregunt amb bon ambient

El darrer llarg

Fita aconsegida!!!

Via DIAMANT al Sòcol del Coll de la Porta. El Montroig

 Diumenge 2 de gener de 2022

Que millor que acabar l'any i començar-lo escalant, per al que ens agrada, està clar. Avui era tot ple de boira el poble de Sant Llorenç de Montgai i no es gens engresgador escalar pels voltants així que passem al pla "B". El Ricard es treu de la "xistera" una via prou interessant, tant com que està en un lloc que jo no he escalat mai, el Sòcol del Coll de la Porta, així que ens decidim anar-hi.

Arribats a Vilanova de la Sal prenem la pista que porta a l'ermita de Montalegre i abans d'arribar, en un pronunciat revolt, estacionament en una eplanada. Prenem la pista per la base de la paret del Montroig fins a arribar al Coll de la Porta, tot seguit prenem un corriol on davallarem per camí poc marcat fins a la base del Sòcol. Seguim ara a la dreta per sota de la paret i en un punt veurem una gran canal amb herba a la paret, pugem en direcció a la paret i ja veurem els primers ponts de roca. Aquí comença la via que hem escollit.

1r llarg: V, IV+ i V, uns 6 ponts de roca en 25 metres

Comencem escalant un mur vertical fins a assolir un pont de roca, Flanquegem a l'esquerra on trobem un altre pont i seguim per una mena de diedre per tornar a la dreta i escalar una placa. La roca és molt bona, una mica brut de terra però bona. Seguim per placa on al final superarem un petit ressalt per l'esquerra i entrarem a la reunió, petita però còmoda.

2n llarg: IV+, V+ i V, 4 o 5 ponts de roca i 2 espits en 20 metres

Sortim de la reunió per l'esquerra a cercar un pont de roca i decantar-no un altre cop a la dreta ver un ressalt vertical equipat amb dos ponts de roca, aquí taenim un pas difícil. El superem i seguim per plca superan un parell més de ressalts assegurats amb un espit cada un d'ells. Un cop superat el darrer entrem per la dreta a la reunió molt còmoda.

3r llarg: IV+, V, 6a/Ae, V+ i V, 2 o 3 ponts de roca i 4 parabolts en 25 metres

Aquest és el llarg més difícil. Sortim de la reunió a cercar un diedre on ja veiem una expansió. Un cop superat entrem en un fort desplom a equipar. El parbolt és lluny i haurem d'emplaçar assegurances flotants per arribar (en el meu cas, fent trampes). Superat aquest fort desplom, seguim per diedre amb un darrer ressalt també assegurat per un parabolt i de seguit, arribem a la reunió.

De la darrera reunió arribem caminant al Coll de la Porta i d'aquí prenem la pista fins on hem deixat el vehicle.

Una via que m'ha sorprès, tot i que el darrer llarg no és del meu nivell i que l'he fet amb totes les "trampes" possibles, ha estat una bona escalada, tot sent curta, a mi se m'ha fet llarga i nova via per la "cole"

A la primera reunió hem trobat un "habitant" inofensiu de les roques i pel camí també, una Hemorrhois hippocrepis (serp de ferradura) aquesta del camí l'hem fet fora de la pista que habia molt de transit de 4x4

escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

Començant la via

Entrant al diedre

El company recuperant el llarg

El segon llarg

Arribant a la R2

Primers passos difícils

Habent superat el 6a en lliure

Molt calor per ser gener però contents

Aqui fent d'Esteve Irwin i salvant la serp de posibles 4x4

Esperó Sud del Puigsacalm pel camí dels Tossells

 Divendres 31 de desembre de 2021

El Puigsacalm no es caracteritza per tenir un rocam d'allò més adient, però "deunidó" la de vies que s'han obert darrerament. Aquest cop, per acomiadar l'any i per queno, fer baixar els no pocs excesos de torrons i àpats d'aquestes festes, en convencen de fer una "excursió-escalada per terres de la Garrotxa.

Un cop al Coll de Bracons, seguirem el camí normal de pujada al cim. En un punt, veurem a la nostra dreta en cartell que indica Camí dels Tossells, és llavors quan deixem el camí normal i seguirem per un itinerari desconegut per a mi. Vertical i equipat amb grapes i cadenes en prous trams, el seguirem en forta pujada passant per diversos colls i coronant el Puig Tossel Petit i el Puig Tossell Gros, fins a arribar al final dels Rasos de Manter. Seguim camí marcat i passarem per un coll que diu Santa Magdalena pel Pas dels Burros. Seguim i arribarem aun altre coll. Gairebé estem al cim del Puigsacalm i és en aquest coll que baixarem. Sense camí marcat, thaurem de "tirar del raro instinto del hombre blanco" i  en un punt girar a l'esquerra i resseguir la paret, primer per un bosc penjant i després per una feixa aèria i arribarem al peu de l'esperò. En total, hem trigat dues hores per accedir a l'esperó. Trobarem dos parabolts que en indican on comença la via. 

1r llarg: IV i IV+, 5 parabolts en uns 40 metres 
Comencem vers un petit diedre amb el primer parabolt ben visible. Aquest pas és difícil donat la qualitat de la roca tot estant assegurat per l'expansió, la sortida del diedre es un xic trencada. Seguim pel fil de l'esperò amb pasos fàcils però aèris per l'esquerra superant algun que altre ressalt fins a un replà on trobem el darrer ressalt. En adherència superem aquest pas i fàcilment arribarem a la reunió.

2n llarg: IV i IV+, 4 parabolts en uns 30 metres 
Sortim de la reunió fàcilment tot seguin l'esperó. Trobarem uns passos amb una mica més de dificultat abans d'arribar al ressalt més vertical. Assegurat per dos parabolts, superem el ressalt amb passos verticals però amb molt bones fissures horitzontals per superar-ho. Un com això seguim per blocs fàcils fins a la reunió uns metres abans d'arribar al cim.

Caminant per grades d'herba i en poc més de cinc metres, arribem al cim del Puigsacalm, privilegiat mirador del Pirineu, la Plana de Vic, el Collsacabra i l'Empordà, un dia ben clar on podem observar l'Agullola de Rupit i fins i tot, la muntanya de Montjuïc al sud.

El descens el farem tornant al coll entre el Puigsacalm i el Puigsacalm Xic, tot seguin el camí normal de pujada al Puigsacalm, passant pels Rasos de Manter i la Font Tornadissa i per camí ben marcat, en hora i mitja, ja serem un altre cop al Coll de Bracons.

Encara que ha estat una excursió-escalada amb dues hores d'aproximació i tant sols mitja hora d'escalada, a estat una jornada prou engrescadora i un cop més, nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Jesus Rodríguez i Joan Prunera

El primer llarg des de la reunió 1

Sorprent el ressalt del segon llarg

El company recuperant el segon i darrer llarg

Curta escalada però gratificant

Via NORMAL a la Saca Gran + ARESTES BRUCS a la Saca Gran i la Boteruda. Les Agulles de Montserrat

 Dimecres 15 de desembre de 2021

Avui farem una escalada d'aquelles tranquil.les per Agulles recordant temps pretèrits en què omplíem el cap de setmana dormint al refugi tot arribant al capvespre sense ja tenir temps de fer alguna escalada, recordem que els dissabtes al matíteníem que treballar i entre que preparàvem les motxilles i esperàvem la "Hispano-Igualadina", passaven les hores sense adonar-me'n. Tant ens dexava al poble o a l'Hotel del Bruc i llavors empreníem el camí, part per bosc i part per carretera fins a Can Maçana i després al refugi o si teníem ganes de gresca, a les ruïnes de Sant Pau Vell. El temps passava de manera diferent en aquella època. Ara és tot més rapit i estressant.

Comencem per l'Aresta Brucs de la Boteruda i seguirem fins a la Saca Gran i així anirem fent fins que ens cansem.

Tants i tants cops he rapelat de dalt del cim de la Saca Gran i sempre mirant-me la via normal. Em deia a mi mateix; algun dia l'escalaré. I així van anar passant els anys, tants com trenta-nou, des d'aquell matí fred de desembre de 1982 i ara s'he m'ha encès la "llumeta" tot havent escalat per no sé quants cops més, la bonica Aresta Brucs de la Saca Gran i li dic al company d'escalar el seu curt però no menys bonic traçat.

Una llastra recorre de dalt a baix els seus curts quinze metres. Tan sols trobarem un arbust a pocs metres del terra. Podrem posar un parell de friends dels mitjans a grossos i algun tascó fins a arribar a la instal.lació del ràpel i accedir al cim.

Escalada genuïna amb roca prou bona, més del que sembla des de sota i que gaudirem  amb un bon patí als nostres peus.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Aresta Brucs de la Saca Gran:

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2011/12/la-saca-gran-i-lagulla-dels-espeleolegs.html

Aresta Brucs de la Boteruda:

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2015/02/la-boteruda-aresta-brucs-montserrat.html

La llastra que escalarem

Els primers metres

El company des de la reunió

Un cop més al cim

Via SUFI a la Paret del Riu Lacó, El Solsonès

Dissabte 20 de nvembre de 2021

Aquesta via feia molt de temps que la tenia guardada en les pendents, tant de temps que la veritat, no sabia on era ni com arribar. Via d'aventura total, amb un recorregut sinuós i que busca les debilitats de la paret i pel que hem vist, la més fàcil d'aquí, però no vol dir que sigui fàcil.

Per arribar, sortim de Solsona a Coll de Jou per la LV-4241 com si anéssim a Port del Compte i un cop al Coll de Jou seguirem la L-401 que hi ha a l'esquerra fins al km. 27 on trobarem una casa que diu "escola" i ens desviem a l'esquerra. Passarem per una església (Sta. Cecília). Arribarem a una mena de coll amb una creu de terme. Aquí no podrem deixar el vehícle que és amb un vallat elèctric (cartell de prohibició), però és el lloc on anirem a escalar. Podem deixar el cotxe uns cinc-cents metres més avall, passada una cruïlla.

Per accedir a la paret, partirem de la creu de terme i seguirem una pista que tenim davant, de seguit trobarem unes fites i seguirem un corriol poc definit entre el bosc i pujant a tovar la paret. Seguirem per la base de la paret fins que haurem de baixar una bona estona, lloc on la paret es fa menys vertical i és més boscosa. Haurem de fixar-nos en el peu de via que hi ha picat a la roca una fletxa. Aquí comença la via.

1r llarg: IV i IV+, 2 parabolts 1 pont de roca i 1 clau en uns 40 metres 
Comencem a la recerca del parabolt ben visible i seguirem vers un pont de roca que ens porta a una placa. Pas d'adherència i seguim a la dreta on trobarem un clau. Fem un flanqueig a la dreta i entrarem en una zona més aviat bruta i de seguit, arribem a la reunió. Parabolt i arbre.

2n llarg: caminant per una feixa i arrossegant-nos pel bosc, 1 pont de roca en 40 metres
Sortim de la reunió, no cap amunt sinó, en lleuger descens per la feixa. A mig recorregut trobarem una placa amb un pont de roca. En aquest punt no veiem sortida. Ens endinsem per dintre del bosc a sac, tot arrossegant-nos fins que veiem un petit descens que ens portarà a un replà amb un clau i un parabolt per fer la reunió.

3r llarg: I i II, flanqueig descendent i aeri per una feixa en uns 40 metres 
El llarg és similar a l'anterior però obert. Seguim per la feixa primer en un descens i resseguint la paret i amb molt d'ambient als nostres peus anirem seguint fins a la reunió de dos espits en una petita cornisa al costat d'un arbre. Podem llaçar sabines en tot el recorregut.

4t llarg: V, IV, IV+ i V, arbres, un pont de roca, 1 clau i un parabolt en  uns 30 metres
El llarg més exigent de la via, no per la dificultat de l'escalada sinó pel fet d'haver de pujar per uns arbres que ens dificulten molt la progressió. Sortim de la reunió i a un parell de metres llacem una petita sabina, per placa difícil arribem a un arbust que ens permetrà arribar a un arbre que agafant-nos com podrem, el superem. Passos penosos. Un cop superat això seguim per blocs fins a placa en flanc ascendent. Arribarem a un parabolt i baixem un metro i mig per sota del parabolt i tot seguit flanquegem a la dreta i arribem a la reunió, per cert, prou incòmoda i amb molt d'ambient.

5è llarg: IV+ i IV, 1 clau i uns 20 metres 
Potser, el llarg més maco de la via. Sortim per la dreta i escalem un bonic diedre que ens porta a un clau ben visible. Fem un petit flanqueix a l'esquerra i i pugem per una bonaq placa fissurada. Entrem en un tram de canal un xic descompost i de seguit arribem al final de la via. Reunió en els arbres.

Ja som al final de la via i la veritat ens ha sorprès bastant.  Pel descens seguirem caminant pel fil de la cresta per camí més o menys traçat fins a arribar a una canal de baixada a l'esquerra del cim de la paret (bandera visible al cim) i que ens deixarà a la pista esfatada i punt d'inici de la aproximació.

En calent vem parlar de que no era una via per repetir-la, però ara en fred poder si, ara que ja ha passat unes hores de "l'aventureta". Malgrat tot, sent una via per col.leccionistes, ens ho hem passat d'allò més bé i nova va per la cole.

Escalada realitzada per: Dídac Garcia, Agustin Pérez  i Joan Prunera

La paret, l'aproximació, la via i la baixada des de la carretera

Primer llarg

Recuperent el primer llarg

A la placa del quart llarg

Fent el "mico" en els arbres

Recuperant el quart llarg

Magnífic, però curt darrer llarg

Fita conseguida!

L'amic Xavi Socías m'ha fet una fantàstica caricatura, m'he emocionat, de debò, ha estat una sorpresa molt de temps esperada i al final ja la tinc i fins hi tot, estic més "guapo" que en persona!!!

Moltes gràcies, Xavi, ets un crak

Via NORMAL a la Paret de la Formiguera. Sant Llorenç de Montgai

Dimecres 10 de novembre de 2021

La gran clàssica de la Formiguera. Tot i que ara li han afegit uns quants parabolts de més, no deixa de ser una bona via per dur a escaladors novells on podrem combinar grau assequible i un cert ambient de paret amb verticalitat. Només necesitarem sis cintes i les reunions per assolir aquesta via

1r llarg: III, IV i II, 6 expansions i uns 40 metres 
Comencem a pujar per l'ample esperó tombat amb passos fàcils un tant relliscossos fins que anem perden dificultat i muntem la reunió al terra.

2n llarg: III i IV, 6 expansions i uns 25 metres
Seguim vers un ressalt entre uns arbustos (parabolts visibles). Afrontem un terreny vertical i de seguit flanquejem a la dreta. Seguim en vertical amb passos verticals però francs fins arribar a la reunió.

3r llarg: IV+ i IV, 6  expansions i uns 25 metres
Sortim de la reunió en vertical a la captura d'un parabolt. Aquest primers passos son fins. Flanquegem uns passos a la dreta i ja en vertical ,encalem una mena de diedre molt divertit però un tant brut. La reunió la muntarem en la instal.lació del ràpel.

Pel descens podem rapelar la via amb un parell de ràpels, els segon amb una instal.lació una mica incòmoda. (mínim amb cordes de 50 mts.), o be caminant seguin camí de baixada a les vies del tren i després pel barranc fins a el parquing de la formiguera.

Escalada realitzada per: Vicenç Nin i Joan Prunera