dilluns, 5 d’octubre del 2026

Via JOSEP FATJÓ al Sòcol Oest de Narieda. Alt Urgell

Per a mi escalar a la Roca Narieda, és una novetat, no habia esta mai per aquesta paret o aquestes (immenses) parets que només mirar amunt, et fa posar la "pell de gallina". Pensant anar a fer una via curta i de grau"amable", he convençut al company per anar a tastar-la. Dels dos blogs, que generalment tenim de referència, més lluny de la realitat, en el nostre cas, s'enten, ni grau ni aproximació, son quince minut per arribar a peu de via, si et coneixes el camí, si no, un hora de donar voltes. Ara ja ho sabem com arribar.
Be, solventat el primer entrebanc, passem a la descripció. Venint per la C-14 i passat Coll de Nargó, ens desviarem on diu Alinyà i Cambrils. Passat el pont, pendrem a l'esquerra direcció que va a Fígols. Passem un estacionament només pel bombers i una mica més endavant a l'aquerra, podrem deixar el cotxe. Travessem la carretera i davant nostre ja tenim una canal amb cadenes. Anirem pujant fins arribar a un cami amb marques grogues, Pujem unes metres i trenquem a l'esquerra. Aquest camí puja en diagonal una estona fins que girem a la dreta i ens porta al peu de via, El nom és escrit als peus.

1r llarg: IV+, V, IV+, 8 expansions i 30 metres
Comencemt. escalant per placa fina i poc adherent i gràcies a regletes i petites cornisses, anem guanyant alçada. La roca es humida. Ens tromen amb un altre placa fina i un cop superada, entrem en una zona una mica més amable fins arribar a la reunió, per cert, un pel incòmoda, doncs els parabolts estan una mica amunt.

2n llarg: IV+, IV+, V+, Ae i IV+, 13 expansions i uns 40 metres.
Sortim facilment en vertical fins que arribem a uns blogs verticals, Superat això, entrarem en una zona molt dificil. L'escalada és obligada i la roca és relliscosa. Mitjançant els estreps i la antena (la Pànic de Kong, la llarga) ens en podem sortir relativament amb éxit. superat tot això, continuem amb escalada atlètica i vertical fins arribar al final de la via.

El descens es pot fer per la mateixa via amb dos ràpels o be caminant. Si decidim tornar caminant (com nosaltres), pujarem uns metres fins a la feixa i tot seguit, un camí  cap a el nord que ens portarà a una pista ample. La seguim fins arribar a uns cartells indicadors i tot seguit baixem per  camí amb marques grogues que ens portarà a la carretera. Podem trigar uns 3/4 d'hora mes o menys.

Via prou difícil, dedicada a una gran persona. Poder hem trobar la roca massa humida i un pel mullada i ens a resultat una mica feixuga d'escalar, amb calor i mes seca, no ho se... i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera



Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.