dilluns, 2 de gener del 2012

La Cajoleta via Esquivabolas, l'última de l'any.

31.12.2011

Quina és la millor manera d'acabar l'any? per a mí, escalant. Ens juntem en Guillem i jo sense tenir cap idea i marxem cap a Collbató. Li proposo anar a la Cajoleta, a la via Esquivabolas que feia tems que la tenia entre les propostes. S'ha de caminar una mica però la via s'ho val i a en Guillem li fa gràcia.

Prenem el camí que puja al Coll del Mosset i en poc més d'un hora arribem a peu de via. El dia és anticiclònic i pujant ja em sobra roba. Amb el material possat, en Guillem em diu de que jo em faci l'ultim llarg que tinc més finura. Em poso a riure..., dons vet a quí qui m'ho diu això!!! Li farem cas al Guillem i començaré jo.

1er llarg II i III dos parabolts i 55 metres
Aquest es un llarg molt fàcil. Ens situem un xic a l'equerra de l'Aresta Brucs i pujem per terreny molt fàcil fins un parabolt a la pateixa alçada que l'Aresta Brucs. Cuntinuem, ara un pel més difícil (no us penseu, es III) fins trobar un altre parabolt abans d'arribar a la reunió. Llarg molt sencill on el primer tramp el pots pujar caminant.

2on llarg III+ i IV 5 parabolts i 45 metres
Ara es posa un pel més dreta la cosa però d'escalada fàcil fins els deu últims metres, molt macos i d'escalada vertical. Hem de vigilar una mica la roca dons hi ha llastretes una mica sueltes.

3er llarg IV i V 8 parabolts i 45 metres
Estem a sota de la gran "bola" enganxada al cap de munt d'aquesta roca i crec que d'aquí li ve el nom a la via. Surtim de la reunió en clara tendencia a l'esquerra fins el primer parabolt. En aquest llarg les dificultats estan concentrades en el tram vertical despres del flanqueix. Després, recte a munt amb roca molt bona i la nostra esquerra tenim un notable ambient i si mirem a la dreta, sembla que podriem sortir caminant. Continuem pujant amb roca franca i arribarem a la reunió abans d'assolir el cim de l'agulla.

Em trigat un hora en fer la via i ara asseguts dalt del cim, admirem el grandiós Montgrós i les esveltes arestes dels Plegs. Una visió fantàstica d'aquesta muntanya. Ara només ens queden dos rapels per baixar i en poc menys d'un hora ja som un altre cop al cotxe.

Nova via per la cole i última escalada d'aquest any, i a tots el "blogaires", que tingueu un bon any!!!

En Guillem al segon llarg 
El company a la segona reunió 
En el tercer llarg 
En Guillem arribant a la última reunió
A d'alt del cim, prenent el solet

3 comentaris:

  1. Bon acabament d'any, amb bona companyia i bona roca! aquesta encara no l'he fet, però els companys m'han dit que el tercer llarg és molt maco, enhorabona!

    ResponElimina
  2. Felicitats, la millor manera, sense dubte. Son molt llargs els rápels??

    ResponElimina
  3. Okeeei, ja ho he vist a la resse :-)

    ResponElimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.