Via LA ÚLTIMA DE LA FILA (o darrera) a la Singlera dels Esqueis, Santuari de Corbera

Contra tot pronòstic imaginable... han obert una altre via a la Cinglera dels Esqueis!!! Ja tenia oblidada aquesta zona però m'han convençut per tornar-hi amb l'excusa que els companys han vist que no la tenia al blog. La via es molt encaixonada a poca distancia i no respira, com a molt un parell de metres de la via Nil, en algún tram pots xapar els bolts de la Nil

És una via més com de tantes que hi ha en aquest sector, en la ja molt matxacada cinglera. Roca, diuen, "sanejada" de rocs i boixos tallas sense cap mirament deixant unes puntes que fan una mica de "mala espina" i trams de terra un xic incòmodes.  Via mig equipada amb parabolts i algún clau vell i que si volem, podrem arrodonir amb algún friend de diferent mida. Inscripció a peu de via amb una "UF", suposo per no comfondre-la amb la del Nil

1r llarg: IV i 5 parabolts i uns 25 metres
Començem al costat de la via Nil i pujarem per un marcat esperó on anirem superant petits ressalts i amb algún tramp a vigilar amb la roca. Tobarem una baga amb uns nus una fissura que millor no xapar. Continuem superant resaltets i arribarem a la reunió.

2n llarg: IV, III, IV i II, 4 parabolts en uns 20/25 metres
Sortim per l'esquerra superant un trams vertical i tornem a la dreta. Pugem per una mena de canal amb roca a controlar. Trobarem un parell de parabolts sense xapa (?)  als peuys d'un esperó vertical. Pujarem en X per l'espero i la paret del costat i arribarem a una mena de fixa on hi ha la reunió de la Via Nil. Anirem caminan a l'esquerra i en una feixa trobarem la reuió d'un parabolt i un clau vell.

3r llarg: III, IV+ II i III, 4 parabolts i un clau en uns 25 metres
Sortim caminant per l'esquerra un grapat de metres on trobarrem un boix amb una baga, també un espalleg de parabolt sense xapa. Arribem a un tram de paret vertcial  amb tres parabolts i un clau vell. És la part més dificil de la via. Ara tornem un altr4e cop a la dreta i amb molta facilitat pujarem per unes grades, arribant a la darrera reunió de la via Nil.   

Pel descens ho farem des la darrera reunió i baixant uns trenta metres fins trobar una reunió de la via JF i després un altre ràpel de, mes o menys la mteixa mida, fins a el terra. Ull al recuperar les cordes amb els dos rapels.

Una via més d'aquesta zona sense cap rellevància, només perl fet, en el meu cas, d'un altre via nova a la"cole".

Escalada realitzada per: Agustín Martín, Jesús Rodríguez i Joan Prunera

XEMENEIA OEST de les Savines 44 anys després. Agulles

Va ser un juliol de 1982 que el Josep Miró i jo vàrem escalar per primer cop la Xemeneia Oest de les Savines. Des de les hores l'he escalat un parel de cops més, el desembre de 1983 i obrint una variant des de la primera reunió i l'agost del 1984 i ja no hi vaig tornar mai més. Fa uns parell d'anys vaig voler tornar però vàrem desistir. Avui amb aquestes calors inusuals del mes de maig, ens decidim a escalar-la. Cara Oest i ombra al mati, l'escalada perfecte. Es una xemeneia ben vertical, ombrívola i pràcticament desequipada, tant sols trobarem un clau i una baga que sembla un pont de roca de poc fiar. Escalada dura, al menys per nosaltres, que ja no tenim aquella tècnica depurada dels "remonages"  i que ja no tenim vint-i-dos anys.

Per accedir a la via, pujarem pel camí de Can Masana al Coll de Guirló i ens dirigim al Coll de Les Portelles. Pujarem en direccío a la Portella Petita i pujarem a la vora de l'Agulla Pelada i un cop a la seva cara Nord arribarem a la feixa de la cara Oest on comença la xemeneia.

1r llarg: III+, IV+ i IV, 1 clau i una mena de pont de roca en 25 metres
Començem pujant per un pedestal vers la vertical xemeneia. Un cop estem als peus d'ella trobarem un clau vell. Aquest es un pas difícil, doncs desploma. Procurant sortir en oposició cap en fora, superem el desplom i continuem amb un "remonage" molt vertical. Tot seguit, arribarem a una llarga fissura que amb técnica de remonage i bavaresa anirem progressant i assegurant-nos amb tascons i friends de diferentes mides. Ara falten uns vuit metres per arribar a l'arbre on muntarem la reunió, Ara l'escalada es una mica més fàcil.

2n llarg: III+ i III, 3 arbres per llaçar-los en uns 20 metres
Sortim fen tècnica de X en "remonage", ara molt més facil. Seguin pujant fins que la xemeneia es transforma en canal i facilment arribem al coll de les Savines. La reunió la tindrem que puntar amb tascos i friends.

Ara decidim pujar per la via Normal de la Savina Inferior des d'aquest coll

3r llarg: III , neta d'expansions i uns 20 metres
Baixem lleugerament per la canar Est a cercar un arbre i pujar per la paret vertical pero amb molt bons còdols i farem un llarg flanqueix cap a l'esquerra arribant  a la cara sud. Podem muntar una reunió que crec que és de l'Aresta Brucs per que sino tindrem molt de fregament de cordes.

4t llarg: III, neta d'expansions i uns 8 metres
Només ens resta superar un petit ressalt de vuit metres per l'aresta sud i arribarem a la reunió/rapel. Nomes uns quatre o cinc metres ens restaran per coronar el cim de l'agulla.

Per baixar farem un ràpel d'ens 40 metres, mes o menys, que ens deixarà als peus de l'Aresta Brucs.

Després de tants anys, ens a resultat més difícil aquesta via, falta de pràctica en xemeneies i masses anys a l'esquena, però ens em ensortit, prou bé, malgrat tot. Via exposada però que podem assegurar-la amb diferents flotants, hem patit però ens ho hem passat be.

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera

Via BAILANDO CON SARRIOS, La Formiguera, Sant Llorenç de Mongai

Malgrat la calor inusual d'aquests mes de maig, ens acostem per terres de ponent a la nova via de la part oriental de la Paret de la Formiguera. Ja he vist vàries piulades d'aquesta via i sembla ser que "patirem"... calor i grau. Amb aquesta calorada, decidim, com altres cops, arribar al peu de la via per la Bob Esponja, que no pujar per la calar per accedir al peu de via.

La via ens ha semblar del tot extranya, no pas per la via en si, si no, per la graduació que em vist per les xarxes. Nosaltres, i en especial jo, no es que tinguem un grau massa depurat, som de la generació d'allò que deiem de: "donde no llegan mis cojones, llegan mis pitones", be, al grà... El primer llarg, ens ha semblar ben dur, vertical i atlètic, roca no massa bona en algún punt però ben assegurada, vaja que a les resenyes que portavem no li donen més de "V," en alguns blogs "5b" (?, graduació francesa i que no se ben be que vol dir). Ara be, que al segon llarg li donin V o 5b (?), pues como que no... IV i algún IV+ com a molt i ull, és una opinió dels tres que la hem escalat. Els graus ja sabem el que son i d'un dia per l'altre podem veure-ho de diferent manera. O em fet un altre via o ens em fumat un "cogombre". Un consell, no feu cas de tot el que diuen a les xarxes i ni tant sols, el que es diu en aquest blog...

La via Bob Esponja, son tres llargs molt assegurats i una dificultat que va entre el III i un parell de passos de IV arribant al final de la via. D'aquí, ens decantarem a l'esquerra seguint una cadena que ens portarà a una canal i de seguit arribarem a la base de la paret. Uns metres a l'esquerra de la via Fase Uno, comença la nostre via. 

1r llarg: V, V+/A0, V, V+/A0 i V, 9 parabolts en uns 20 metres
Començem enfilant-nos en vertical  seguin els parabolts, aquest primers 8 metres son ben vertical i dificils. Continuem fent un flanqueix a la dreta per tornar a pujar en vertical. Aqui tenim el pas mes dur del llarg. Un cop superat baixa una mica la dificultat i entrem a la reunió en una cornissa petita al costat d'un boix. 

2n llarg: IV, IV+, IV i III, 11 parabolts  en uns 30 metres
Sortim lleugerament per l'esquerra i seguirem els parabolts, El llarg, al contrari del primer, no es vertical, més be lleugerament arrampat amb passos d'adherència però molt assequible malgrat la bruticia de terra que trobem. Anirem escalant sempre en tendència a l'esquerra fins a un ressalt que ens barra el pas. Aqui la roca es prou trencada i el superem un xic per l'esquerra i molt facilment arribem a la reunió de dos parabolts.

El descens el farem anant cap a llevant seguin cami poc marcat i amb alguna fita. Aixó en portarà de nou al camí del parquin de la Formiguera.

Via curta, no tant rodona com la FASE UNO però com habitualment dic, un altre via nova per la "cole".

Escalada realitzada per: Víctor Alvà, Agustín Perez i Joan Prunera

Via INCÒGNITA als Estalvis del Porró. La Plantació. Montserrat

Aquesta via, fa tems que la tenia en les "possibles" i avui ens em decidid anar-hi. Escollim el anar desde la Vinya Nova, camí costerut i llarg, pràcticament tota l'estona de pujada. Cami prou evident, primer de marques blaves i despres grogues que ens durà a peu de via en mes o menys en hora i mitja. Fa uns quants anys vaig escalar la via Pell Roja però desde el camí de Sant Jeroni pel coll dels Pollegons.

Es una via de caire esportiu, tota equipada amb parabolts bastant seguits i que no tinc dades d'obertura ni aperturites.

Per si us interessa:

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2011/07/la-plantacio-via-pell-roja-als-estalvis.html

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2011/07/el-porro-i-els-estalvis.html

Desde el parquing de la Vinya Nova anirem cap el Clot de la Mònica i arribarem a un coll que els descendrem i cuntinuarem pujnt pel camí de l'Artiga Baixa que puja al Serrat dels pollegons. Molt abas d'arribar als Pollegons ja veurem a la nostre dreta la roca dels Estalvis del Porró. És un camí llarg i costerut de gaire be dues hores per arribar a peu de via.

1r llarg: V, V+/A0, V, IV+, IV i III 10 expansions i 30 metres
Comencem  xapant la primera expansió i fent uns parell de passos en A0 arribarem a una tercera expansió a sota d'un gran còdol negre. Aqui ja podrem escalar en lliure, sent prou vertical i difícil però amb bona roca. De seguit es va posant més fàcil i amb placa tombada arribarem a la reunió molt còmoda.

2n llarg: IV, III, V+/ A0, V i IV uns 8/9 parabolts en uns 28/30 metres
Sortim facilment per la dreta de la reunió en escalada fàcil vers uns desploms que tenim al capdemunt. Arribem als ressalts i superem una primera dificultat amb dos parabolts molt junts. Seguim i trobem el darrer ressalt que el superarem un xic per l'esquerra i facilment arribarem a la reunió.

Per baixar de la via, nosaltres no hem arribat al cim, directament fem dos ràpels d'uns 30 metres per la mateixa via i en poca estona ja som un altre cop al peu de via.

Via interessant, menys agraïda que la seva veïna de la dreta però que ens deixarà gaudir d'un lloc molt solitari i bona roca, malgrat la llarga aproximació i que si tenim temps i la calor no "apreta" podrem arrodonir amb alguna via d'aquesta regió solitaria de Montserrat

Escalada realitzada per: Agustín Pérez, Àngel Saguar i Joan Prunera amb Víctor Alvá i Carles Marqués

Via BADALONA a la Gorra Frigia, 44 anys després del primer cop

Sense cap dupte, per a mi, la via Badalona de la Gorra Frigia, és la millor escalada d'aquesta zona. Te un traçat espectacular buscant les debilitats de la roca per formar un recorregut d'una lògica aplastant. A hores d'ara, travesada per altres vies, serà insprescindible saber llegir la roca per trobar el cami correcte prescindint de la tentació d'aprofitar seguros d'altres vies. Vertical, exposada, roca excepcional, equipament mínim i intuició per emplaçar friends i merlets, ens farà gaudir d'una escalada allunyada de les aglomeracions de vies veïnes. Diferent en l'equipament original, però no excenta de compromís, a estat restaurada minimament per menbres CEB.

1r llarg III i III+, 2 espits en 40 metres
Començem en la part més tombada del camí tot just on comença la via del Carles, pujant en vertical a una balma allargaçada. A partir d'aquí farem un llarg flanqueig ascendent on trobarem un parell de burinades que ens permetrà arribar a la balma on hi ha la reunió.

2n llarg IV+ i IV 1 parabolt i un espit en uns 20 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra a cercar un parabolt nou. Pugem en vertical amb passos fins i amb tendència a l¡esquerra arribarem a la reunió de la via Òpera Prima que aprofitarem. La reunió original era a la dreta i que ara hi ha un buri i un parabolt nou.

3r llarg IV, 1 parabolt i dos espits i uns 30 metres
Sortim flanquejant uns vuit metres a la dreta i a la zona menys desplomada, començem una escalada vertical amb roca de primera on tindrem que fixar-nos en trobar els dos espits del llarg. Superat un petit ressalt, arribarem a la vistosa i enorme llastra. que la superarem per l'esquerra i en poca estona i facilment arribarem a la reuió. 

4t llarg IV, V, IV+ i IV, 3 espits i un parabol en uns 25 metres
Començem per la dreta de la reunió pujant en vertical vers el desplon que tenim damunt nostres, Arribats a part més feble de la dreta del desplom, el superem en escalada molt vertical i ens situem  damunt d'una petita cornissa inclinada i de pedra un tant polida. Fem un parell de passos de flanc a l'esquerra aprofitant uns còdols molt bons que tenim per damunt del cap. Ara en vertical ens dirigim a un altre ressalt on hi ha la reunió de deos parabolts amb anlles.

5è llarg III, IV+ i III, neta però podem aprofitar dos parabolts de la via del Carles i uns 20 metres
Sortim en vertical de la reunió per la dreta i continuem així uns metres i tot seguit flanquegem a la dreta i arribarem a la reunió del forat conegut com "el water".

6è llarg IV, IV- i III, neta però podem aprofitar dos parabolts de la via del Carles i uns 30 metres
Començem per l'esquerra de la reunió i escalem en vertical, sempre amb tendència  a la dreta. superarem un petit ressalt amb un filferro i on podrem posar un friend mitjà. Seguim, ara més fàcilment i arribarem a la reunió on s'hi juntem infinitat de vies,

7è llarg III i II, neta però podem aprofitar parabolts d'altres vies i uns 30/35 metres
Sprtim en vertical en escalada tombada i seguirem una llastra. Al cap demunt girem a l'esquerra i molt facilment arribarem a la creu que corona el cim.

La baixada, com sempre, la farem amb un parell de rapels de 25 i 20 metres per la via normal de la cara sud.

Via molt recomanable pels amants de les clàssiques de IV grau on tindrem que escalar atents a trobar el millor tram per arribar en aquesta popular roca montserratina.

Escalada realitzada per: Agustin Perez i Joan Prunera

Via UTOPIA a la Serra de les Canals

Nova via recentment oberta al costat de la via DISTOPIA i que sent molt nova, encara hi ha trams de pedra solta. Més difícil que la seva veïna de l'esquerra, ens depararà una escalada amb roca de bona a dolenta. Equipada austerament amb el necessari on trobarem algún tram un xic exposat, sobretot al primer llarg.

Per acedir a la via prendrem el camí que fem de baixada fins arribar on acaben les cadenes de la baixada. Seguirem cami poc o gens traçat cap a la dreta. Trobarem fites que ens indicaran el camí a seguir i en poc mes de vint minuts arribarem al peu de via de la DISTOPIA amb una fita als peus, només tindrem que desplaçar-nos uns deu metres i situar-nos a sota d'uns forts ressalt on ja podrem divisar el primer parabolt de la via.

Per més informacio:

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2026/02/via-distopia-la-serra-de-les-canals-alt.html

1r llarg: IV, V i IV, tres parabolt i una sabina amb cordino en uns 40 metres.
Comencem a l'esquerra de la vertical d'un fort desplom, pujarem per on la pedra és més neta deixant a la dreta plaques de roca foscca. Arribem a sota del desplom on podrem emplaçar un friend mitjà i en adherència escalem fins una mena de xemeneia on hi ha un parabolt a sobre nostre. Escalem en diedre i xapem el parabolt. Aqui la roca és a controlar. Pugem un tram curt en bavaressa i trobem una sabina. Tot seguit, escalem a l'esquerra a cercar un parabolt. Tot seguit, escalem en vertical per placa més o menys bona fins a la reunió.

2n llarg: IV, V- i IV, tres parabolts i una sabina amb cordino en 25 metres
Sortim per la dreta i fent un llarg flanqueig ascendent, trobarem un pas prou difícil per placa i amb adherència abans d'arribar a una sabina. Seguidament continuem fent el flanqueig fins a arribar a la reunió.

3r llarg: V+, IV, IV+ i III, dos parabolts i uns 25 metres
Sortim en vertical de la reunió a cercar el primer parabolt que no esta tant a prop com sembla. El pas es difícil, vertical i obligat. Un cop superem el parabolt la dificultat decreig. Arribem a un ressalt on hi ha un parabolt. Superarem un xic per l'esquerra el ressalt i arribarem a una zona de pedra bastant descomposta. En vertical trobarem un parell de sabines que podrem llaçar i arribarem a dalt. Caminant, anirem a la dreta on trobarem una sabina on muntar reunió i final de via.

De la reunió baixarem per una mena de cornissa/feixa que baixa a la nostre dreta mirant cap a baix. Trobarem fites indicadores i sempre buscant el lloc més adient, anirem baixant fent ziga-zagues fins al camí d'aproximació.

Via curta però que ens deixarà una bona sensació i un altre via nova per la "cole".

Escalada realitzada per: Agustin Perez i Joan Prunera

Via FASE UNO a la Formiguera, Sant Llorenç de Mongai

A l'octubre de 2021, vem abandonar des de la primera reunió la via Fase uno, doncs el company, va fer masses A0's i no ho va passar gaire be i vem decidir baixar. A les hores, aquesta via, la vaig deixar arraconada sense pensar-hi mes. El dijous en Víctor em diu d'anar a escalar per terres de Lleida i que si tinc alguna via pendent, vaja, per no repetir via. De cop se m'encen la "llumeta" i penso en la Fase uno. Per aprofitat el dia i no pujar per la canal per arribar a peu de via, escalarem la fàcil via del Bob Esponja.

La via està totalment equipada amb parabolts, tenint una curiositat un xic incòmoda per entrar a la reunió, que es una mena de plataforma de fusta subjectada amb cadenes i que balla més que un engronxador, sort que de moment la fusta aguanta, quan es degradi, veurem si aguanta el pes de dos tius...

La via Bob Esponja, son tres llargs molt assegurats i una dificultat que va entre el III i un parell de passos de IV arribant al final de la via. D'aquí, ens decantarem a l'esquerra seguint una cadena que ens portarà a una canal i de seguit arribarem a la base de la paret. A la dreta de la via, als peus d'un arbre hi ha un seguit de parabolts que sembla ser, una entrada més directe a la via però clarament, més difícil. Nosaltres optem per la original.

1r llarg: A0 (dos passos) V i V+, 7/8 parabolts en uns 20 metres
Començament atacant un tram molt vertical amb poca presa de mans i ho solventem fent un parell de passos en A0. De seguit, fem un llarg flanqueig a la dreta per seguir en vertical. L'escalada en ben dreta i difícil però les expansions son a tocar i les presses són ben agraïdes. Abans d'entrar a la reunió, trobem un pas ben difícil i el darrer, serà barallant-nos un xic amb la mena de plataforma, que balla molt, per entrar a la reunió.

2n llarg: V+, V i IV+ uns 9/10 parabolts  en uns 30 metres
Sortim un xic per la dreta (en el meu cas) superant un tram ben vertical i difícil per cercar una presa de mans prou bona i que està sicada. Continuem sempre en vertical seguint els parabolts, anirem trobant regletes i petites fissures horitzontals que enpermetran escalar atents i concentrats, però sempre amb els parabolts a tocar. En els darrers metres, baixa considerablement la dificultat i arribem al final de la via on només hi ha un parabolt per muntar la reunió.

El descens el farem anant cap a llevant seguin cami poc marcat i amb alguna fita. Aixó en portarà al camí de descens normal de les vies de la cara sud de la paret de la Formiguera.

Via curta però prou interessant on trobarem una escalada exigent però amb poc compromis, allargant l'escalada per sota fent seixanta metres més i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Víctor Alvà i Joan Prunera