dimarts, 9 de febrer del 2010

Via FRANCESC SUÑOL. Malanyeu


Diumenge 7 de febrer de 2010

La via Francesc Suñol es la clàssica de Malanyeu. Equipada amb generositat, va buscant entre els arbustos les plaques més adients per escalar la paret. La roca típica de la zona ens mostrarà una escalada per plaques plenes de forats i bona verticalitat, encara que amb poc ambient. Tres llargs de corda d'una dificultat semblant que no pasa de V a escepció d'un parell de passos de 6a no obligats.

La via comença per sota i a l'esquerra de la part alta de la vistosa piramide de roca que te aquesta cinglera. Hi ha picat a la roca les inicials FS. Per no equivocar-nos de via, diré que és equipada amb espits doncs al voltant hi ha més vies però equipades amb parabolts. La via te les eunios preparades per rapelar

1r llarg: IV, IV+ i V i 9 espits en uns 30 metres
Començem pujant per la placa on els espits en van indicant el cxamí a seguir. La dificultat es molt omegènea però es va fent un xic més difícil a mida que anem pujant. La reunió original és molt pentjad i és millor fer-la entrant per l'esquerra i en una bona cornisa aprofitant una reunió amb parabolts.

2n llarg: V i IV+ i 9 espits en uns 30 metres
Començem amb un llarg flanqueig ascendent per tot seguir en vertical i arriba auna cornissa. Seguim per un altre placa i arribem a la reunió.

3r llarg: IV, V, A0 (dos passos), V i IV+ i 9 espits en uns 25 metres
Sortim per l'esquerra per una placa inclinada fins a ariibar a un ressalt. És el pas més difícil de la via però que amb un paell de passos en A0 podrem sortir en lliure díficil. Fem un petit flanqueix a la dreta i entrem en una cornissa als peus d'una placa. Enfilem amunt per roca compacta fins arribar a la reunió a l'esqierra del final de la via.

El descens el podrem fer er la mateixa via amb tres ràpels o caminant resseguint tota la cresta cimera.

Escalada realitzada per: Joaquim Llória i Joan Prunera

El primer llarg
El Joaquim al primer llarg
Començant el segon llarg
Fianal de la via

2 comentaris:

  1. Llàstima que us quedessiu a les vies del Suñol, no són massa representatives de la zona... Però si us va agradar, segur que hi tornareu, llavors no us perdeu la Stoc de Coc, la millor de les equipades de dificultat mitjana!

    ResponElimina
  2. Ja la vem estar mirant i potser que la propera sigui aquesta. De totes maneres, era el primer cop que anavem i per entrar en matèria vem optar per aquesta

    ResponElimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.