L'escalada d'aquest monòlit, no es en si una escalada de dificultat, però si com a entorn salvatge i feréstec en un indret, que un cop ets a dalt, convida a reposar i meditar amb el que ens envolta.
La via Normal recorre les parts més dèbil del vessant Oest i Sud del curiós monòlit. La roca es la típica de la zona, un gres calcari terrós i de poc fiar i en bona part compost per fòssils anomenats "nummulites". Escalada de diedres, plaques, empotraments i canals, ens farà gaudir d'una ascensió amb regust èpic recordant l'aventura que varen fer aquell parell d'amics el 1934 que amb pocs mitjans i molta fe, varen aconseguir fer la primera escalada osonenca.
Arribats al bonic i turístic poble de Rupit, prendrem l'única carretera que hi ha i travessant el riu seguirem per les afores del poble per pista asfaltada fi en direcció al Salt de Sallent fins el pla d'en Roquer, en un gran revolt quan ja no es asfaltat. Deixem el vehicle i prenem una pista amb una tanca i la seguim per tot el pla de Fàbregues. Caminem uns vint minuts i un cop divisem l'Agullola Xica, (petita agulla adossada a la cinglera) a la nostra dreta, prenem un corriol a cel obert que ens durà al Grau de Saltabocs. Baixem amb conta fins la part baixa (fites) i resseguirem la cinglera fins el final on, de sobte, tindrem davant nostre el curiós monòlit. Localitzarem el peu de via amb una petita fita als peus d'un diedre canal.
1r llarg: III, II i I, neta d'assegurances i uns 25 metres
Pugem en oposició per un diedre canal fins de poca dificultat fins terrenys terrós. Seguim superant uns petits ressalts i arribarem a una cornisa i fent un flanqueig aeri i caminar muntarem reunió en un gruixut arbre. Llarg molt senzill
2n llarg: V-, IV i III, un químic i uns 15 metres
Comencem el llarg per una fissura vertical i per placa, on de seguida podrem assegurar-nos en un anclatge químic i fent un petit pas a l'esquerra seguirem a munt per placa un xic bruta. Podem assegurarnos en sabines, Flanquegem a la dreta fins un replà amb un arbre enorme i mig mort. Llarg curt on trobarem la màxima dificultat de la via.
3r llarg: III, IV+, III+, IV i III, dos químics, un pont de roca, un tac en mal estat i una baga en una sabina i uns 30 metres
Sortim de la reunió per placa tombada i en adherència fins una xemeneia. Trobarem un tac de fusta en mal estat però facilment remplaçable per un friend mitjà. Seguim pujant en empotrament fins un gran forat. A l'esquerra veurem un diedre un xic trencat i l'escalarem amb cura. Al final d'aquest trobarem un seguit de plaques tombades, una d'elles, la primera, amb un químic en la seva meitat. Seguim per un altre placa fin un altre ressalt i un cop superat trobarem un altre químic al terra. ara sols ens resta un quants metres fàcils fins arribar a la reunió/ràpel uns metres abans d'arribar a la creu cimera de l'Agullola. Sens dupte, el millor llarg de tota la via.
Pels descens, sota el meu criteri, millor fer dos ràpels, Desde la reunió del cim fem un ràpel d'uns trenta metres fins la segona reunió. A sota de l'arbre que hem fet la reunió hi ha un altre mes petit però més ferm amb una baga i un maion. Fem un altre ràoel de trenta metres fins el terra.
Aquí us passo un enllaç que relata la primera escalada a l'agulla, que sens dubte paga la pena que el llegiu. http://www.elmuntanyenc.cat/lagullola-de-rupit/
Escalada realitzada per: Viçens Nin i Joan Prunera
 |
| L'Agullola des de Rupit |
 |
| El peu de via |
 |
| Arribada a la rpimera reunió, caminant |
 |
| La part més dificil del curt segon llarg |
 |
| El tercer llarg |
 |
| La segona reunió des de el tercer llarg |
 |
| Superat el darrer ressalt del tercer llarg |
 |
| Darrers metres de la via |
 |
| El cim |
 |
| El terra ple de fossils |
 |
| Les cingleres del Collsacabra i a la dreta, el Santuari del Far |
 |
| El salt de Sallent |
 |
| Rapelant l'Agullola |
Te adjuto la descripcio del camí per arribar al peu de La "Arnau Oleguer"
ResponEliminahttp://guillem2.blogspot.com/2017/04/berga.html
Enhorabona Joan i companyia ! mai he escalat per aquestes contrades i la teva piulada me n'ha fet entrar ganes.
ResponEliminaÉs increïble com passa el temps!!
ResponEliminaJa fa deu anys que, sense a penes informació i emportats per les ganes d'aventures, ens vàrem decidir a fer aquest monòlit que ens crida des de Rupit.
Del cim, gaudirem d'unes espectaculars vistes sobre les Guilleries i el Collsacabra.
Felicitats a tots dos per la via.
Segurament aquest diumenge anirem a fer-la... Mersi per la info!!! Gran pàgina i bona feina!!!!
ResponEliminaDoncs sí... hem anat a fer la via, tot i el fred i el vent i hem gaudit molt. Només comentar que la R2 l'hem feta a la instal·lació feta, ja que l'arbre que diu la ressenya, es mou i està sec, cosa que no aconsella fer la reunió allà... per la resta tot molt bé!!!!
ResponElimina