dimecres, 15 de desembre de 2010

Serra de Sant Joan. Via El Cap i el Passarell a Montanissell

 12 de desembre de 2010
Afegeix la llegenda
L’altre dia, veient el blog d’en Jaumegrimp, em van entrar ganes de fer la via del Pa de Quilo, però no m’enrefio gaire. Li proposo al Joaquim anar a  repetir la via del costat, El Cap i el Passarell a Montanissell dons ens va agradar molt, tot el contrari de el que he sentit d’aquesta via. Ting ganes de fer una via llarga i estar-me unes quantes hores a la paret abans que m’operin de la clavícula i aquesta es una via que va que ni pintada. Grau assequible, mes o menys bona roca i que pots posar alguns “catxarrets” per acabar de protegir-la. No costa gaire convèncer al Joaquim, el problema serà el fret .A veure si despres de l’operació no m’esgarren gaire i puc anar a fer la del Pa de Quilo que fa temps que li tinc possat l’ullet...

Quedem a Sant Boi a les 7 del matí. Redeu, quin fred que fa venint amb la moto! Ja calentes en el cotxe arribem a Coll de Nargó mirant-nos les ressenyes que tenen en el bar (que no m’enrecordo com es diu). No he portat les ulleres de llegir i no puc veure quasi res les ressenyes...

Un cop aparquem el cotxe i surtim a l’aire lluire, notem que fa un fret que et peles. Prenem les motxilles abrigats a tope pensant en la que ens espera però al poc, ja estem acalorats. Li dic al Joaquim que si no canvia la cosa passarem calor. A mig cami, ens treiem els folres i suats arribem a peu de via. Pel camí ja he fila’t per on comença la via del Pa de Quilo.  El sol està una mica vel.lat però escalfa.Total, que escalarem tot el dia en màniga curta.

1er llarg 30 metres, dos pitons i dos spits. III, V, V+, IV+
Començo per una placa inclinada on trobo un pitó tan ficat en dins que no entre el mosquetó ni una baga, però al costat tinc fissures on poso un tascó i arreglat. Ara arribo en una mena de cornisa terrosa i devant meu tinc una placa fissurada on estan els dos pitons i un spit. He portat un estep per si de cas. M’enfilo per la fissura amb bon canto i en surt tot en lliure però en el espit faig un repòs, dons la sortida d’aquest seguro, es força dura, Despres tens un blocs on posos un friend i despres un spit i ja caminant arribes a la reunió molt còmode, en un gran replà.

2on llarg 35 metres, neta. IV, III, I (caminant)
Surt Joaquim. Aquest es un llarg molt fàcil, on nomès em possat un friend al començament del llarg en que es mes vertical. Mentre puja en Joaquim, estic rodejat per un silenci ensordidor, nomès trencat pel soroll d’algun insecte que revoloteja per les plantes i dels voltors tallant el vent i passant a prop nostre, i com no, d’algun vehicle per les pistes dels voltants. M’encanta escalar així de solitari, bucòlic, plaent i tranquil. que mes es pot demanar?

3er llarg 40 metres, dos pitons i tres spits. III, V-, IV
Començo per uns blocs fàcils fins un desplomet on a l’esquerra veig un pitó. Abans d’arribar al pitó poso un friend per asegurar el flanqueix (no feia falta, però...) “xapo” el pitó i continuo flanquejant, ara fins un spit que tinc a l’alçada del cap. Es un pas maco a diferencia de la sortida del pas, dons està tot “suelto”. Ara camino un pel i em situo en un esperò on tinc un altre spit. Pujo recte fins un replanet on a la dreta tinc un placa amb fissures on veig un pitò al bell mig. Sortin d’aquesta placa arribes a la reunió, també en un replà molt còmode.

4t llarg 35 metres tres pitons i tres spits. IV+,V-, III, IV-
Per a mí, aquest es un dels llargs mes bonics junt ab els dos segünets i l’ultim. Surt Joaquim pujant per uns desploms on hi han unes “gandes” per a la mà brutals. Desprès pujes per una placa llisa, tot en adherència que es per gaudir de debó. En aquest llarg emb siafrutat molt!

5è llarg 35 metres un pont de pedra dos spits i tres pitons. IV+, V-, III i IV-
Surto jo per una placa vertical on hi ha un pont de roca enorme. Al poc arribo en un altra placa mès llisa on em costa una mica trobar el pas i de seguit, arribes a sota d’uns desploms on hi ha un spit i més a munt, un pitó. Flanquejes a la dreta per una cornisa fàcil un xic terrosa on trobes dos pitons mes (o un, ara no estic segur...) fins un muret amb bon canto i tot seguit la reunió. Aquesta en una repisa petita i amb un cert ambient.

6è llarg 30 metes dos spits un pont de pedra i un pitó. IV+, V-, IV+
En aquesta reunió mentre el Joaquim pujave, passaben els voltors fregant la paret a pocs metres del meu costat, pujant i baixant amb les tèrmiques. Podia veure com giraven el coll mirant-me a la reunió. Que bonic seria poder volar com ells! Be, ara surt Joaquim per un altre placa acanalada, on desde sota, es poden veure els dos spits. Es una altre placa guapa, on mes a munt, la recorres en diagonal cap a l‘esquerra per una fissura, Trobes un pot de pedra amb cable i al poc un pitó. Després a la dreta amb bavaressa per una placa inclinada fins la reunió. He gaudit molt en aquest llarg. Es molt maco.

7è llarg 25 metres un pont de pedra un pitó i un spit IV i III
Aquest llarg es molt extrany. La llògica em diu per la dreta i amunt, però el pito i el pont de pedra estàn a l’esquerra. Surts flanquejant de la reunió a l’esquerra per continuar per una mena de blocs com si pujesis per un diedre, per continuar per placa fins uns desploms, on trobo un spit i tot seguit a l’esquerra per entrar en una canal de terra que rellisca molt. Poso una baga en una sabina per que no m’enrefio. Ja caminant, arribes a la reunió, on trobo el pot de registre.

8è llarg 40 metres tres pitos i un spit III, V-, IV, III
Només ens quede un llarg per triunfar. Ara li toca a en Joaquim. Surt per blocs fàcils fins situarte devant d’una paret amb un desplomet assegura’t per un pitó i un spit seguint per un diedre fàcil, on hi han dos pitons mes. Superes un sessalt i arribes a la reunió per unes grades fàcils fins el cim del single, al costat de les antenes. En aquest llarg, s’ha d’anar amb cura de la roca. Es diferent de tota la via, i un xic trencada. 

Em trigat cinc hores en fer tota la via. No se si es molt de temps per els 260 metres del recorregut, però ens ho em pres amb calma, gaudin d’un dia amb força bon temps on no hem passat gens de fret i un pel de calor. Ara baixarem per la pista, que es llargíssima i en un hora i mitja, ja estem de tornada al cotxe. Ja de baixada es va fent fosc i torna a refrescar. Anirem al bar de Coll de Nargó a veure si ens donen de menjar
El primer llarg
El segon llarg

El tercer llarg
El quart llarg
Afegeix la llegenda
El cinquè llarg
El sisè llarg
El setè llarg

Foto "finish"

6 comentaris:

  1. Hola Joan,

    Vaig tenir agulletes fins el dimecres. Que GUAY, ja que les agulletes em van fer pensar fins el dimecres del que vam gaudir jua jua jua ...
    "QUE NOS QUITEN LO BAILAO"

    El bar es diu: BAR-RESTAURANT TAHUSSÀ.

    No és que tingui tant bona memòria, és que ho he mirat amb el Google Street View.

    Salutacions

    Quimet

    ResponElimina
  2. Enhorabona! tú dale a no parar, a veure quan t'arreglin la clavícula que no et podrem seguir.

    ResponElimina
  3. Hola Jaumedrimp

    Com no pugui seguir-lo després de l'operació ja tinc pensats diversos "trucs" per poder seguir-lo:
    -Canviar-li el magnesi per pols talc.
    -Posar-li filferro espinós en la planta dels gats.
    -Carregar-li la motxilla amb pedres.
    -Posar-li laxant a la seva cantimplora.
    -Posar-li un casset amb la música dels Chichos a la seva motxilla a tot drap.
    -Fer nusos a la corda.

    Jua Jua Jua

    Però no li diguis val?

    Uppss creus que llegirà això i s'assabentarà?

    Salutacions

    Quimet

    ResponElimina
  4. Hola Joan!! Nosaltres vam fer la via el dissabte 11 i vam perdre una càmara de fotos Canon Blava, l'has trobat per casualitat? Si és així ja m'ho diràs. Moltres gràcies:)

    ResponElimina
  5. Eiii Joan, em dic Laura i t'he escrit el missatge anterior. El meu correu electrònic és: lsanchezla@hotmail.com

    ResponElimina
  6. Hola Jaume. Desde que sé, que sobre el 17 de gener m'ha d'operar, sembla que estigui obssesiona't en anar a escalar, com si s'acabes el món... Espero que em deixin be, per que estaré un temps, un altre cop, en "dique seco" Si que em podràs deguir, que estic vell i ja no pujo "bordillos" (jejejeje)

    ResponElimina

Cercar en aquest blog

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

La meva foto
Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.