Via BARBARROJA a la Pedrera Sud del Penyal de Garraf

Un altre via de la pedrera sud el Penyal, que no es que sigue cap merevella, però que et dona una mica de joc. La roca és la que és i trobarem passatges prou interessants, tot i que no son obligats, però fent A0 o amb estreps, ho podrem solventar prou be.

L'aproximació es curta i podrem pujar directament a la via per una canal de pedra solta. Les R1 i R2 amb anella per poder rapelar si ens volem estalviar el darrer tram.

1r llarg: III, IV, A0, V i III, entre 7 i 9 expansions en uns 40 metres
De la R0, pugem en vertical facilment fins que arribem a uns ressalts prou verticals i un xic desplomats. Les expansions son properas i si no tenim grau, fent A0 o amb un estrep pujarem amb certa garantía. La sortida es fineta peró factible per la dreta i tot seguit amb escalada fàcil arribarem a una tartera que ens portara a la reunió.

2n llarg: V, A0, V i IV, entre 10 i 12 expansions en uns 25 metres
Sortim per l'esquerra i pujarem en vertical per atacar una tram molt vertical i amb roca polida. Aqui també les expansion son a tocar i ens deixaran progressar amb certa facititat fent A0. La sortida és prou difícil i un cop superat aixó, anirem més facilment a la reunió.

3r llarg: III i IV i pujar per tartera incomoda, neta i uns 25 metres
Sortim per la dreta  a buscar uns ressalts fàcils i pujarem per una mena de diedre que, un cop superat, entrarem en una tartera de pedra petita i terrosa que ens farà la progressió prou incòmoda. Tot seguit, arribarem a una mena de feixa petita on hi ha un gros pi on podrem muntar la reunió.

4t llarg:  IV- neta i uns 25 metres
Sortim un xic per la dreta i seguirem pujant per grades amb pedra de tot tipus, trencada i bona. Aixó ens porta en vertical i per plaques mes o mensy estables, al final de la via on podrem muntar la reunió d'un pi petit.  Aquests dos llargs, els podriem fer amb un de sol. No sabem si amb cordes de 50 mts. és factible.

Via poc obligada amb el dos primers llargs interessants. Els dos darrers trencats i sense equipar que es podrien fer amb un de sol i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustin Perez, Víctor Alvà i Joan Prunera

Via DEL CARLES a la Gorra Frigia, 39 aniversari del primer cop

Afinals dels 70' i principis dels 80', ja habia escalat la Mompart, la Haus-Estrem, la Badalona, la Snoopy, la Òpera Prima i la GEDE, no coneixia cap via més en aquesta roca. Al juny de 1987, en Chufi, m'ensenya una via nova al Gorro, la via del Carles i ens decidim a probar-la. Era la època que ens enteravem d'una nova via i ens faltaven cames per anar-hi. L'he repetit uns quans cop mes i el darrer va ser ara, fara quatorze anys. Ja fa dies que volia reptir-la però si no arribes d'hora, et robes molta cua i avui ens hem decidit i per sort hem arribat els primers.

Val a dir que el grau ja no m'ha semblat igual que fa quatorze anys enrere, però com "el diablo sabe más por viejo que por Diablo"... doncs farem el que podrem.

1r llarg IV, III i V i IV+ i IV,  6 parabolts en 30 metres
Comença vertical i decau una mica la dificultat fins que es posa vertical. Tenim un pas difícil i agreujat per lo pol.lid de la roca. Superat aixó l'escalada es fa plaent, pertical però amb bons còdols.

2n llarg IV, IV+ i IV 6 parabolts i 30 metres
Sortim recte amunt fins on es posa vertical seguin la mateixa tónica que el primer llarg, un pas diflicil pero ben protegit i de mica en mica arribem a la reunió.

3r llarg III, IV+ IV+, Ae (2 passos) o V+ i V, 6 parabolts i 20 metres
Començem facilment fins un petit ressalt i apartir d'aqui, ja es posa molt vertical, gaire be un pel desplomat. Els còdols son bastant polits i ens tira enrere. Aquest cop o solventarem amb una "tramposa", doncs no poto estreps. Després, menys dificil, ens restan tres metres fins a la reunió.

4t llarg IV+ i IV 6 parabolts en uns 40 en uns 35 metres
Sortim per la dreta i anirem pujant i superant petits ressalts de roca fantàstica, la tipica del Gorro, fins a arribar a on se junten, gairebe, totes les vies d'aquesta cara del Gorro.

5è llarg III, IV+, IV i II 3 parabolts en uns 30 metres
Darrer llarg que només te la dificultat d'un curt ressalt que ens porta a la típica creu. Si no, podem seguir per l'esquerra, arribant al cim més facilment.

La baixada, com sempre, la farem amb un parell de rapels de 25 i 20 metres per la via normal de la cara sud.

Com tot, ara, després d'anys de fer una via que la tenia, podriem dir "aburrida" de repetir-la, la tornes a escalar i t'en adones que tot és molt més dificil que abans, fins el punt que et sembla que has fet una via nova.

Escalada realitzada per: Víctor Alvà, Agustin Perez i Joan Prunera

ESPERÓ DELS RECORDS, Muntanya de Sant Salvador, Camarasa

Mirant blogs, em vaig fixar en una via per la zona de Camarasa i que fa uns 26 anys que és oberta i jo no la coneixia. Així doncs, "enganyo" al company i ens dirigim a Camarasa. D'aquesta zona, fa anys vaig fer una via d'esportiva a les Crestes del Conill, no tornant mai mes i fara uns tres anys vaig escalar la via J.R. 

Per accedir a l'indret, prendrem la pista que surt a la dreta, tot passant el pont de la carretera que va a Sant Llorenç de Montgai. A l'explanada dixarem el vehicle i prendrem un camí planer a la dreta que ens dirigeix a les Crestes del Conill. En un punt remuntem pista a munt passant per una mena de construcció on ja veiem l'esperó que anem a escalar. Passarem pel costat d'una ferrata i seguirem camí poc marcat amb algunes fites en direcció l'esperó. Quan arribem als peus d'aquest, veurem una fita. Aquí desgrimprarem un troç i arribarem als peus de l'esperó. L'unic parabolt de la via es ben visible. En total d'aproximació, serà una mig hora. 

Val a dir que portavem dues ressenyes i que no ens van servir de res. La via només està equipat (és una manera de dir-ho) el primer llarg, tota la resta, és una mica "campi qui pugui". i  amb les explicacions dels blogs, no vem treure "l'agua clara". El descens, és un altre historia. Ès la meva ressenya, qualsevol semblança amb altres ressenyes, és pura coincidència.

1r llarg: III, IV+ i IV, dos ponts de roca un parabolt i un clau en uns 45/50 metres.
Començem per placa en tendència a l'esquerra  cercar el pont de roca i en vertical ens dirigim al parabolt amb passos prou fins on arribarem a una mena de feixa. A la dreta tenim un diedre que escalarem fins trobar un pitó i de seguit arribarem a una bona cornissa, on dos parabolts ens indiquen la reunió.

2n llarg: IV, II i III, neta i uns 45/50 metres.
Començem per la dreta pujant una placa tombada i seguirem pujant molt fàcilment entre roca i matolls. Arribem a un lloc on tenim un bloc de pedra al costat d'una bretxa. Seguim pujant mirant de trobar el cami més evident entre matolls fins a la base de l'esperò on muntarem una reunió, be en uns arbustos o llaçant un cordino gran en algun blog.

3r llarg: IV, IV+ i III, neta i uns 30 metres.

Aqui, les ressenyes que portem no deixen clar per on anar, i el meu "raro instinto del hombre blanco", em diu de tirar recte. Remuntem per uns blocs fins a un petit ressalt amb pedra trencada als peus, superem el ressalt i fem un flanqueig a la dreta per continuar per l'esperó i arribant als peus d'una mena de diedre, muntem reunió amb tascons i friends.

4t llarg: IV, IV+ i III, neta i uns 30 metres.
Ens enfilem pel diedre amb ressalts i escalem en vertical. Es un tram d'escalada prou atlètica pero divertida. Arribem a una plataforma on a l'esquerra, tenim una mena de llastra enganxada a un gran bloc de pedra. En enfilem al capdemunt de la llastra i superem el bloc de pedra. Arribarem a una petita plataforma herbosa i devant nostre tenim una reunió amb dos parabolts amb anella, poder es la reunió d'alguna via d'esportiva.

5è llarg: III , II i III, neta i uns 40 metres.

El darrer llarg és pel fil cimer de l'esperó, d'escalada molt fàcil i amb trams aeris que ens durà al cim de l'esperó i final de la via

Del cim baixarem pocs metres en direcció al coll i a la nostre dreta trobarem un arbust amb unes bagues i un maion. Farem un ràpel d'uns 20 metres mes o menys, primer per paret i després entre arbustos. Un cop fet el ràpel tindrem que remuntar per l'esquerra entre matolls i sense camí fins un petit coll que ve d'una cresta paralela a la nostre via. Des d'aquest mena de coll, baixarem sense camí i entre matolls fins un punt on anirem baixant en diagonal a la dreta per la base de la paret, ara amb poca vegetació i més còmodament. Arribarem a la part alta les Crestes del Conill i llavors seguirem camí poc marcat fins arribar gaire be al peu de la via i d'aquí, desfarem el camí fins el parquin. Entre 3/4 i un hora de baixada bastant penosa.

Via només recmanable per a "col.leccionistes" i via nova per la "cole". Mes que "esperó dels recors", jo diria dels mals recors...

Escalada realitzada per: Carles Marqués i Joan Prunera

Via INTEGRAL ESPIGOLO a la Pedrera Sud de Penyal de Garraf

No he escalt mai en aquest sector esquerra de la pedrera del Penyal i després d'un parell d'intents, m'hi poso. No es un sector gaire engrescador (per a mi) però degut a que no hi han restriccions en aquesta zona, es una bona opció. Recordo que a finals dels 70' vàrem descobrir aquesta zona del Garraf i per estalviar-nos la baixada per la cresta, ho feiem per la pedrera. Val adir que la acumulació de pedres i terra, era més amunt i ara per on hi han algunes vies, podiem baixar caminant i desgrimpant algún tram. Ara la tartera es molt més a baix.

1r llarg: V, IV i III, 5 expansions en uns 25 metres
A la dreta d'un grand pi, trobem uns parabolts sellats de color vermell, ens enfilem en vertical amb passos difícils fins que passats tres parabolts la dificultat decau i pugem per una mena d'esperó tombat fins arribar a la reunió en una còmoda repisa.

2n llarg: III, IV i III, 3 expansions en uns 30 metres
Sortim per l'esquerra facilment i arribem a una tartera de pedra i terra pujant per la dreta d'uns arbustos. Després anem a l'esquerra a cercar una placa on als seus peus hi a un parabolt. Pugem en vertical i arribem a una altre tartera igual a la de sota. De seguit trobem un altre placa tombada i superats uns metres trobem la reunió de dos burils i un parabolt al costat d'una corda fixa. Llarg lleig i poc agraït.

3r llarg: III i IV+, corda fixa en uns 10 metres
Ara farem un canvi i pujarem per una placa amb un petit ressalt a la dreta de la corda fixa. Al final entrem en un altre tartera i als peus d'una paret vertical muntem la reunió. Llarg molt curt i de tràmit.

4t llarg:  V/A0, IV+ i III, 5 expansions en uns 25 metres
Sortim per l'esquerra uns cinc metres i ens enfilem per una paret vertical amb dos parabolts. Passos d'A0 i tot seguit pujem per paret vertical amb petites cornisses. Arribem a un diedre tombat ben bonic d'escalar i facilment entrem a la reunió que tenim a l'esquerra. Bonic llarg.

5è llarg: V, Ae, IV+ i II, 6 expansions en uns 20 metres
Anem fen un petit flanqueig a l'esquerra a cercar els parabolts que aqui son nous i  inox. Pugem en vertical per roca polida fins a un petit replà als peus d'una plca molt vertical. Amb un parell de passos en A0 sortim a un petit ressalt i de seguit arribem a la feixa abans del cim del penyó. El llarg més difícil de la via.

El descens el farem pel camí de la carena i que seguirem per l'esquerra. Aixó ens deixarà a la cara nord on hi es la pedrera abandonada i en poca estona ja serem un altre cop al port o be, més feixuc, seguir crestejant per la dreta.

Via típica d'aquesta zona de pedrera amb cert ambient als dos darrers llargs i nova via per la "cole"

Escalada realitzada per: Ricard Rofes i Joan Prunera

Via DISTOPIA a la Serra de Les Canals. Alt Urgell

Tornem a la Serra de les Canals a tastar una via de nova obertura. Ubicada a l'extrem dret de la serra tot just on son les cadenes de baixada. De poca dificultat i amb un equipament molt auster, tant sols dos parabolts en totat la via a escepció de les reunions que son de dos parabolts. Trobarem alguna baga en sabines i que sempre podrem afeigir friends en algun forat o fissura amagada. Via de poc ambient i que trobarem roca de molt bona a dolenta.

Per acedir a la via prendrem el camí que fem de baixada fins arribar on acaben les cadenes de la baixada. Seguirem cami poc o gens traçat cap a la dreta. Trobarem fites que ens indicaran el camí a seguir i en poc mes de vint minuts arribarem al peu de via amb una fita als peus.

1r llarg: III, IV, IV+ i III, un parabolt i dos bagues en unes sabines i 35 metres.
Ens enfilem en vertical i anirem trobant cordinos llaçats en sabines. En algún punt la roca és a controlar. Arribarem als peus d'una placa de roca bona i assegurada per un parabolt i tot seguir en ascenció a l'esquerra arribarem a una cornissa on és la reunió.

2n llarg: IV, II i IV+, una sabina i uns 25 metres
Sortim per l'esquera amb bona roca i ens assegurem en una sabina. Flanquegem una mica a l'esquerra i entrem en una placa llissa. Podem pujar per la plca o be seguir per la dreta on trobarem una fissura a l'esquerra un xic trencada on podrem posar algún friend poc fiable. Seguim flanqujant facilment i arribem a la reunió prou penxada.

3r llarg: IV+ i II, un parabolts en uns 25 metres
Sortim en vertical de la reunió i anem pujant en tendència la dreta per roca prou aceptable. Un cop s'acaba la placa, pugem molt facilment i arribem als peus d'un petit ressalt on hi ha al terra la reunió d'un sol parabolt.

4t llarg: III II i III neta i uns 15/20 metres
Llarg de transcició per arribar a la carena cimera. Només tindrem un ressalt de roca molt dubtosa al sortir de la reunió. Seguim per aresta i trobem un altre ressalt facil i caminant arribarem a la carena on muntarem la reunió en un arbre.

De la reunió baixarem per una mena de cornissa/feixa que baixa a la nostre dreta mirant cap a baix. Trobarem fites indicadores i sempre buscant el lloc més adient, anirem baixant fent ziga-zagues fins al camí d'aproximació.

Via molt senzilla, poder la mes d'aquesta zona, amb un segon llarg un tant rebuscat i un altre via nova per la "cole".

Escalada realitzada per: Agustin Perez i Joan Prunera

Via TUAREG a la Doble, Regió de la Plantació. Montserrat

Fa uns quinze anys, ja vaig pujar aquesta agulla en dos cops i la recordo molt ben trobada, amb una aresta força vertical i amb roca de primera. Una via típica dels prolífics germans Masó, ben assegurada en el difícil i neta en el fàcil. Com fa tant de temps que no venia, no recordo molt be com arribar, però fent valer el "raro instinto del hombre blanco", tant sols amb un petit error, he trobat el peu de via sense gaires problemes.

Per accedir a la roca podem anar des de Sant Joan passant per la cara Oest del Gorro Frigi i descendint pel Torrent dels Llorers. Anem baixant passant pel peu de via de Lo Tio Gos a la Gorra Frigia i seguim baixant en ziga-zagues. En un punt veurem a la nostre dreta una canal que puja i que ens deixarà en el coll de la Doble. Aqui veurem clarament la vertical aresta de la via.

1r llarg: III, IV, IV+, V i IV, 5 espits i uns 35 metres
Comencem pujant per la rampa de l'aresta i arribant a una llastra on podem emplaçar un parell de friends o tascons que ens permetran arribar a l'aresta. Pujarem en vertical per l'aresta on anirem trobant el cinc espits que hi ha en tot el llarg. Val a dir que les preses millors son a l'esquerra dels espits. Abans d'arribar a la reunió, la roca no es tant bona. Reunió de dos espits i bastant petita. Llarg amb bon ambient.

2n llarg: IV i III un espit en uns 30 metres
Sortim en verticial per una bona placa i no tant vertical com el primer llarg. La roca és molt bona i podem emplaçar algún tascó. friend, merlet o tricam. A la meitat del llarg, l'aresta es tomba i en algún punt, la roca no es massa bona però facilment, arribarem a la reunió de dos espits i dos parabolts.

Per baixar del cim tindrem que fer un petit ràpel o deixar-nos anar per la corda, d'uns 5 metres, desde un parabolt amb un maion. tot seguit remuntarem una segona agulla facilment i una tercera. Al seu extrem Nord, veurem una sabina amb unes bagues i un maion. Farem un ràpel d'uns 15 metres mot vertical que en deixarà en un collet als peus de les roques de la Precessó del Monjos i d'aquí baixarem un altre cop a la canal de baixada.

Via curta però molt recomanable i que si el temps ho permet podrem arrodonir amb alguna mes del voltant.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera amb Víctor Alvá i Carles Marqués

Via DEL PAS DE LA GALLEDA, La Creu del Montmell

Via recentment oberta, un tant rebuscada, que aprofita els ressalts més evidents per dibuixar una linea prou engrescadora, malgrat no tenir ambient, ens deixarà un bon regust per la bona qüalitat de la roca. Assegurada amb les expansions justes i ponts de roca emplaçats i un parell de pitons, no necessitarem gaires proteccions flotants per arrodonir la escalada. Si necessitarem un parell d'estreps pel cinqué llarg si no tenim grau.

Prenem la AP7 i la seguirem fins que canviem de direcció a Lleida per l'AP2 i a la sortida 12-La Bisbal del Penedés, deixem l'autopista. Seguirem per la TV-2401 fins a La Juncosa del Montmell, abans d'entrar al poble hi ha una rotonda, prenem la direcció a Mas Llorenç i al poc, uns 100 metres a la dreta, hi ha un trencall, primer per esfalt i després pista en direcció a l'Area Recreativa Forestal del Montmell. La pasem i quan arribem a l'esglèsia nova de Sant Miquel del Montmell, alli deixem el vehicle. En algún tram final esta en mal estat.

Per accedir a peu de via, seguirem un camí que va a la dreta, seguint una mena de jardí botànic amb cartells d'identificació d'arbres. En un punt, el cami puja en direcció a la paret, però sera el cami de baixada. Seguimen direcció a la part més baixa de la paret sense pujar i en poca estona veurem a tocar de la paret, tant sols pujant una mica, arribarem al peu de via en un replà i una fletxa picada a la roca. 15 minuts.

1r llarg: V, IV, V, IV, A0/V i IV, 3 parabolts, tres ponts de roca i un pitó en 25 metres 
Comencem remuntant un pas explosiu assegurat per un parabolt i seguim, ara més facilment fins a un ressalt assegurat per un pont de roca. Podem pujar pel mig o per la dreta més fàcilment. Arribarem a una cornissa sota un fort mur assegurat per un pitó i un parabolt prou junts. Superat aixó, seguim a la dreta i pujarem per un esperó arribant a la reunió.

2n llarg: IV, IV+ i IV, 2 parabolts i 2 ponts de roca en 20 metres 
Sortim per la dreta d'un ressalt i entrem en una curta xemeneia. Ens empotrem i arribem a una cornissa als peus d'una placa. Superem la placa amb un pas dificil i arribem a un ressalt. Al final hi ha un pi, remuntem uns metres i arribem a la reunió. Trobarem una corda fixa. 

3r llarg: caminant i III, un pont de roca en uns 30 metres 
Desgrimpem per una canal en la base del pi o baixem per la corda fixa que no arriba  del tot a la canal i fem un llarg flanqueixa a l'esquerra caminant fin arribar a un tram de roca. ampassos fàcils i de flanqueix arribarem a la reunió. Llarg de transcició.

4t llarg: II, III, IV, III i V, un parabolt i dos ponts de roca en 25 metres 
Sortim de la reunió en flanqueix ascendent molt fàcilment vers un pont de roca en un ressalt. El superem  i anem directes a un ressalt vertical assegurat per un parabolt. Un cop superat travessem el camí que farem de baixada i arribem a la reunió als peus d'un enorme bloc de pedra coronar per un pi.

5è llarg: III, Ae (3 passos) V i III, 3 parabolts i un pitó en 15 metres 
Sortim de la reunió vers el blog de pedra. Farem (en el nostre cas) tres passos d'estreps, el primer, força desplomat, els altres una mica més fàcils. El darrer pas el podem fer en lliure o A0. Arribarem al pi i podem muntar reuió en el mateix, si no, tindrem que desgrimpar uns metres per arribar a la reunió situada per sota del pi.

6èr llarg: III, V i IV 3 parabolts i un pont de roca en 15 metres 
Flanquegem a l'esquerra per situar-nos als peu d'una placa. A la manera de diedre superem els pas difícil i arribem per l'esquerra a un pont de roca i un cop superat, arribem a la reunió i final de via.

Per baixar seguirem un cami poc marcat per la carena que puja a la Crreu del Montmell. Arribarem a un pi que hi penja una galleda vella, estri que dona el nom a la via i fent un gir a la dreta seguirem baixant per camí fitat fins a la base de la paret, a prop d'on comença la via INTEGRAL DEL SOL I LA LLUNA. Ara baixarem per una canal en mal estat i arribarem en poca estona al camí. Entre mig i tres quarts d'hora de baixada.

Per si us pot interessar: https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2022/03/integral-del-sol-i-la-lluna-la-talaia.html

Via divertida, amb poc ambient i les assegurançes on toca i nova via per la "cole".

Escalada realitzada per: Jesús Rodriguez, Agustín Perez i Joan Prunera

Variant IMSERSO de la Via Pensionistes a la Codolosa. Montserrat

Variant nova de la via Pensionistes, equipada fa poc i encaixada amb calçador entre les vies del costat que ens permet fer un segon llarg diferent de la original i una sortida per la dreta en el darrer llarg.

1r llarg: IV, IV+ i IV i 4 expansions en 30 metres
Comencem en diecció a un pont de roca i seguim per una mena de diedre canal no masa consistent en algún punt. Seguim mirant de no "xapar" expansions dels costats per no despitar-nos i escalem per placa fins a arribar a un roc gran que el superarem per l'esquerra i ja caminant, entrarem a la reunió.

2n llarg: III, V, V, III V- i IV+ i 8 expansions en 28 metres
Sortim en vertical de la reunió arribem facilment a la base del ressalt. Amb passos verticals i assegurats per dos parabolts arribarem a un petit ressalt on la via Pensionista tira a l'esquerra. Nosaltres farem un petit pas de flanc a la dreta un tant fi i entrarem en una zona molt fàcil als peus dd'una mena de diedre vertical. Seguim escalan per placa vertical i en poca estona arribem a la reunió.

3r llarg: III, IV, IV+ i IV i 5 expansions en uns 25 metres
Sortim facilment per la dreta i pugem per placa. En un punt a mig llarg veurem parabolts a l'equerra de la via Pensionistes, nosaltres anirem a la dreta. Trobarem algun tram una mica trencat i brut i en poca estona arribarem a la reunió. Darrer tram amb poca lògica donc la variant i la original gaire bé es toquen.

Una variant nova per la "cole" en aquest sector ja massa saturat de vies a Montserrat.

Escalada realitzada per:  Joan Asín, José Luis Sancenón, Agustín Perez i Joan Prunera

Via CUA DE DRAC al Pantà de Santa Anna. Castellonroi

Prenem la carretera N-230 de Lleida a Vielha i passats Alfarràs prenem un trencall a la dreta en direcció a l'embassament de Santa Anna. En una bifurcació que diu Poblat prenem la carretera de la dreta i passam un parell de túnels i tot seguit en una gran explanada i passat el pont podrem deixar el vehicle. El camí a la paret el tenim tot just a la dreta del pont en sentit d'on venim. Es un camí ombrívol on resseguirem les parets ple de vies d'esportiva. Entrarem en un barranc i quan travessem un petit pont, a deu metres, tronarem el peu de via.

1r. llarg: IV+, IV, III i IV, 9/10 punts d'assegurances en uns 35 metres
Començem per una canal un xic bruta de terra on al final tenim un pas un tant difícil pel fet que la roca es relliscosa i polida. Ara farem un llarg flanquejament a la dreta on el químics ens indicant tota l'estona el camí. Arribarem a un parell de sabines amb bagues i remuntarem un ressalt i en una cornissa muntarem la reunió de dos pont de roca i un quimic.

2n. llarg: caminant, tres sabines amb cordino en uns 25 metres
Llarg de transició sense cap interés, només per arribar a la propera reunió. El farem practicament caminant.

3r. llarg: III, 5 punts d'assegurances en uns 25 metres
Començem a cercar un evident espoló on trobarem uns ressalts que li donen una mica de sensació d'escalar. Trobarem alguns punts d'assegurances pel camí.

4t. llarg: III, IV i III, 5 punts d'assegurança en uns 25 metres
Remuntem uns metres i robarem una sabina, després a l'esquerra un altre i fent uns pas de flanc entrem en una bona placa vertical assegurada per un quimic. Seguim en vertical per un petit diedre . Al final, amagat a la dreta veurem un quimic. Ara remuntarem un pesperó aeri i estetic i en una petita bretxa, muntarem la reunió.

5è. llarg: II III i II, 3 punts d'assegurança en uns 25 metres
Llarg també de transició en el que seguirem la carena cimera per l'esquerra fins arribar a la reunió. Si volem, no cal fer la reunió i anar directament dintre de l castell,

El descens el farem caminant desde les ruines dl castell seguint per un camí evident fins la ermita del poblat de Santa Anna i tot seguit baixarem per unes escales fins el fons del barranc on comença la via. Total, 20 minuts a molt trigar.

Via un pel rebuscada, molt senzilla, on les assegurançes ens serveixen per trobar el camí evident de la escalada. Sense ambient a escepció del quart llarg amb bones vistes de l'entorn. Com a dificultat, tant sols el primer llarg per l'entorn molt humit, ombrívol i de roca un tant polida.

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera

Via ZERO TOTAL a la Serra de Les Canals. Alt Urgell

Tornem a la Serra de les Canals a tastar una de les vies que queden per fer, tot i que han obert unes quantes mes, sent el penúltim llarg, poder el més més difícil del les vies que he fet aquí. La via no te cap misteri, calcada a les precedens que he escalat, un primer tram molt ajegut, amb roca discreta i que has de buscar el millor per progressar, un tercer llarg potent i un darrer, curt i massa explosiu pel que fa la via. Serem dues cordades, El Victor i jo en aquesta i els altres companys a la EXCURSIÓ VERTICAL.

La aproximació és la mateixa que per les altres tot i que tindrem que trobar el peu de via un xic amagat. El trobarem a la dreta de la via EXTRA OMNES en una petita cornissa trepant una mica i localitzant la fita que hi ha a peu de via.

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2025/05/via-extra-omnes-la-serra-de-les-canals.html

1r llarg: III, II i III, dues expansions i 60 metres
Aquest primer llarg es de seixanta metres tot de II i algo de III, molt fàcils però s'ha d'anar en comte. Només trobarem dos expansion, una als quinze metres i l'altre en un petit ressalt a torcar de la reunió. Si sabem llegir una mica la roca podrem trobar algún lloc per emplaçar algun friend.

2n llarg: IV, IV+ i II, tres expansions i uns 25/27 metres
Començem en vertical per placa a cercar la primera expansió que ens durà al poc, a un llavi que el passarem per la dreta on hi ha una expansió. Seguim per placa difícil, no per la dificultat, sino, per l'estat de la roca, després disminueix la dificultat i flanquejant a l'esquerra, arribem a la cornisa on trobarem la reunió.

3r llarg: V, A0, V i IV,  set expansions i un clau en 30 metres
Sortim per l'esquerra de la reunió en vertical i anem progressant i després decantant-nos a la dreta. Continuem en vertical al costat d'un diedre. Aquí ja no podem seguir gaire en lliure i fem un pas d'A0 per cercar el pitó clavat en el diedre, pas llarg i difícil del mateix clau a la propera expansió, pas d'estep o A0. De la darrera expansió, hi ha una petita sabina prou ferma que ens ajudarà a sortir del parabolt amb un pas prou difícil. Seguirem ara per terreny molt més fàcil fins a arribar a la reunió.

4t llarg: IV, Ae i IV, tres expansions i 15 metres
Encetem el llarg per l'esquerra flanquejant una cornissa ascendent fins al ressalt força desplomat. Am dos passos d'Ae i una sortida en lliure ens portarà a la carena cimera i en un arbuts muntarem la darrera reunió

El descens el farem com totes les vies del voltant, travessant tota la carena a llevant fins a arribar a les cadenes de baixada. Una via més per la "cole" d'aquesta zona.

Escalada realitzada per: Victor Alvà i Joan Prunera

Via SAME al Penyal de Garraf

Gaire be fa diset anys de l'últim cop que la vaig esclar i quaranta-sis de la primera vegada que en vàrem "embarcar" en aquesta via el desembre de 1979. La he repetida un munt de cops, a l'hivern en màniga curta, a l'estiu amb una calor sofocant, fins i tot, enganyant a la que ara es la meva companya... De l'estació de Sants, preniem el tren que ens deixave al poble del Garraf i amb els "rotxetons", les "cletes" una corda de 40 metres, claus i mosquetons de ferro, escalavem aquesta via de gairebé dos-cents metres. Era una novetat en aquells temps l'escalar a la vora del mar i sentint com repicaven les onades per La paret a sota nostre.

Fa uns dies en vàren proposar d'escalar-la, tot i que ja la tenia aburrida, em va picar la curiositat de tornar-hi i aixi ho vàrem fer.

Ara, la via és una mica restaurada, no massa, però amb les reunions sempre amb un parabolt inoxidable que al menys dona una mica més de seguretat, tot i així, podriem dir que no és equipada. Necessitarem dur friends i tascons de tota mena.

1r llarg: IV+, IV i III, 4 assegurances fixes i uns 30 metres
On comença la via "PISET" començem per l'esquerra fent un petit flanqueix per tot seguit, començar un descens d'uns 3/4 metres .Flanquegem i ujem per un mur en vertical per arribar a una gran cova. Travessem a lesquerra i flanquejant una paret vertical arribarem al replà on es la reunió.

2n llarg: II, IV, III, i IV, un pont de roca en uns 25 metres
Sortim per l'esquerra tot flanquejant i travessant una canal. Seguim flanquejant buscant el terreny mes evident. A mig camí trobarem un pont de roca que ens indica el camí i al poc trobarem la reunió en una bona cornissa.

3r llarg: IV, III i IV,  i clau vell i uns 35 metres
Seguim flanquejant per l'esquerra i tornem a travessar una canal. Pugem per una placa superant uns metres i tornem a flanquejar sempre buscant la ruta mes evident. Travessem una petita cornissa amb uns margallons i trobarem un clau vell. Pujarem una mica i arribarem a una cornissa inclinada amb dos ponts de roca vells i molt separats. Aquesta reunió la tindrem que reforçar amb tascos o friends.

4t llarg: IV, III+, IV i II, un pont de roca i uns 45 metres
Continuem per l'esquerra i pugem per una rampa on trobarem un pont de roca. Seguim fàcilment. al final trobarem un petit ressalt i entrem en una zona de matolls. Pujem per una petita canal/diedre i flanquegem fins la cornissa de la reunió. A l'esquerra tenim un forat gran i en vertical una placa. 

5è llarg: V+, V i IV un clau vell i un pont de roca en 15 metres
Sortim en vertical a cercar el clau amb uns passos un xic desplomats i un cop superat entrem en una placa on trobarem el buri vell amb plaqueta petada. Al costat hi ha per posar un pont de roca petit. Seguim ara per l'equerra pujant per una placa rugosa i tot seguit per un petit diedre amb un clau vell i entrarem a la cornissa de la reunió.

6è llarg: III, IV, IV+ i III, neta i uns 15/18 metres
Sortim en vertical per una canal fàcil fins que un desplom ens barra el pas. Flanquegem a l'esquerra per sota del desplom i entrem en una canal. Superem un petit diedre un xic terros i entrarem a lareunió en una arbre als peus d'una placa.

7è llarg: IV+, IV i III, un buri i uns 20/25 metres
Començem per placa vertical seguin una fissura i un cop superada arribem a un petit ressal i tot seguin e escalada fàcil anem remuntant grades fins a un bloc que el flanquegem a la dreta i al cap de munt hi ha un bon pi on muntem la darerra reunió i final  de la via.

El descens es una mica "campi qui pugui", tenim que anar remuntant una cinquantena de metres buscant el lloc mes adient entre matolls i arribarem al camí de la carena i que seguirem per l'esquerra. Aixó ens deixarà a la cara nord on hi es la pedrera abandonada i en poca estona ja serem un altre cop al port.

Via senzilla, llarga, amb ambient i amb certa "aventura" de saber llegir un xic la roca.

Escalada realitzada per: Víctor Alvà i Joan Prunera

Via EXCURSIÓ VERTICAL a la Serra de Les Canals

 

Anem un altre cop a la Serra de les Canals per tastar una via de recent obertura. Calcada a les que hi han al seu voltant sense mes rellevància que el d'una escalada amb rampes mes o menys verticals i amb roca sanejada però que hem d'anar amb conta. Trams mab vegetació i roca solta al primer llarg amb un pas amb certa finura al començar la via. Després seguir les poques assegurances que trobarem però ben identificables per la inclinacio de la "paret". Després d'un tram gaire be caminant, la reunió la trobarem a la dreta entres uns arbres.  Els altres llargs son una mica millors pel que fa a la roca. Per arrodonir l'escalada i donar-li una mica més de "sal i pebre", podem escalar el darrer llarg de la via BELLA ELENA (?), més exigent i vertical i que ens donarà l'efecte que em escalar algo millor.

Per més informacio:

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2025/05/via-entre-xafecs-la-serra-de-les-canals.html

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2025/05/via-espero-oliana-la-serra-de-les.html

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2025/05/via-extra-omnes-la-serra-de-les-canals.html

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2025/10/via-excursio-vertical-la-serra-de-les.html

Via amb, podriem dir, cert compromís  només per les poques assegurances que hi han i que realment, tampoc fan falta i un altre via nova per la "cole".

Escalada realitzada per: Agustín Pérez i Joan Prunera.

Via ASA a la Tortuga. La Pedriza de Manzanares. Madrid

La Pedriza esta situada a la vessant sud del cordal de la Sierra de Guadarrama dintre del Sistema Central. Puja des dels 890 metres d'altitud de l'embassament de Santillana fins als 2030 metres de les cingleres de les Torres de la Pedriza. Geològicament i com a paissatge, La Pedriza és un tarter compost d'innumerables blocs de pedra granítica i moles com el Yelmo, Peña Sirio i la Tortuga, molt visibles desde una de les zones més visitades com es Canto Cochino i punt de partida d'innumerables excursions que sera la zona on dedicarem aquesta escalada.

Partint del Poble de Manzanares el Real, prendrem la carretera que ens durà al parquin de Canto Cochino. Devant nostre ja tenim ben visible una part de la Pedriza amb Peña Sirio, El Yelmo i a la dreta la Tortuga que es on anirem a escalar.

La zona és plena d'innumerables corriols que ens dificultan una mica el poder orientar-nos, tot i tenint la Tortuga a tocar ben visible desde el parquing de Canto Cochino.

Ens dirigim per una pista ample en direcció al riu i travessarem un primer pont, girem a la dreta, i seguim cami fins a un altre pont on travessem un altre riu. Seguim caminant a la drtea fins arribar a una gran explanada i a la nostre esquerra surt un corriol  i que anirem pujant fins a un punt on tindrem la roca de la Tortuga a l'esquerra. Llavors anirem flanquejant a l'esquerra per camí poc marcat i entre blocs enormes de pedra descendim una mica fins a situar-nos a la base de la roca i ara, pujant alguna canal, arribarem al peu de via amb expansions de diverses vies clarament visibles. Val a dir, que pel que em vist, ni la gent de la zona te massa clar per on pujar i baixar. Fent una mica el "senglar", trigarem desde el parquing entre 3/4 i 1/2 hora, depenent del que ens trobem.

La via discrorre, com es habitual per aquesta zona, per plaques de granit inclinades immenses. L'escalada es ben curiosa i costa una mica acostumar-se però a mesura que vas escalant et vas trobant més còmode, be còmode dintre del grau entre IV i IV+, hi han moltes vies de 7a i 8a... no imagino com poden ser aquestes plaques.

1r llarg: IV, IV+ i III+, 4 parabolts i uns 20 metres.
Començem seguint els parabolts en vertical i sense mirar amunt, només mirant a terra per on trobar petits relleus on enganxar el peus, desde sota es veu més dificil. Seguim així i arribem a un balmat on hi ha una reunió, xapem un parabolt i flanquegem a l'esquerra i al seu extrem, muntem la primera reunió.

2n llarg: III, IV, IV+, III i II, 2 químics d'altres vies i un tascó abandonat en 45 metres.
Fem un llarg flanqueix facil en ascendent fins arribar a unes llastres on pujarem en bavaresa fins a una fissura horitzontal i ascendent. Aqui trobarem un tasco empotrat i podrem emplazar un parell de fiends petits. Anirem progressant amb unes regletes petites per els dits i els peus en adherència total, travessem tota la llastra fins el final. Tot seguir escalarem per una cornissa a l'esquerra ben fàcil i muntarem la reunió al final d'aquesta.

3r llarg: IV+, IV i II, un espit i un parell de químics d'altres vies i uns 30 metres
Encetem el llarg per l'esquerra a cercar un espit vell i seguirem amunt per placa. Seguim pujant fins que la dificultat decau i entrem en un altre cornissa a l'esquerra ben fàcil, al final d'aquesta muntem la reunió.

4t llarg: IV+, IV, III i II, un espit i uns 40 metres
Ens enfilem per una fisura on podrem emplazar un parell de friends. Seguim en diedreper seguir per placaen adherència fins que decau la dificultat. Arribem a una serie de blocs i desploms  que ens barren el pas, al terra trobarem un espit vell. Superem un petit ressalt i pugem facilment per placa tombada i arribem a dues pedres enganxades per un pont de roca i muntem la reunió.

5è llarg: II i III, neta i uns 20 metres
Sortim de la reunió per l'esquerra  pujant per un esperó en placa i tot seguit flanquejant a l'esquerra arribarem a la curiosa roca que dona nom, La Tortuga, talment es com una tortuga, roca que sembla desafiar la llei de la gravetat i en el seu coll, muntarem la reunió i final de via.

El descens el farem just al costat oposat a la via. Tot al devant de la Tortuga baixa una placa inclinada, on amb cura, anirem baixant amb adherència (millor no treure's el gats) i això ens portarà a una canal ,que en diagonal i a l'esquerra, en poca estona ens deixarà un altre cop a peu de via. Després només tindrem que intentar desfer el camí de pujada, cosa un tant difícil, per lo caòtic del terreny i si tot va be en 1/2 hora o 3/4 ja serem un altre cop al cami de tornada a Canto Cochino.

Ha estat una experiència grata el poder escarar a la Pedriza, tot i que no teniem més dies i només hem pogut fer una sola via però a pagat la pena de conèixer un lloc nou i un tipus d'escalada no massa convencional pels que estem acostumats a Montserrat i nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Carles Marqués i Joan Prunera

Via BELLA ELENA a la Serra de les Canals

Anem un altre cop a la Serra de les Canals per tastar un altre via nova de les últimes que han obert en aquest sector. Totes tres que he escalat semblen calcades, tant pel grau, equipació i tipus d'escalada.L'aproximació és la mateixa que en les altres vies i el descens igual.

Via oberta fa poc i del mateix caire que les que s'han obert recentment en aquest lloc. Val a dir que el traçat es a prop de la linea ferrada familiar, dic a prop per no dir que gaire be es toquen i no es gens agradable d'escalar amb tot el xibarri. La roca no ha estat gens sanejada i ja sabem com es en aquest sector. Un traçat recte que busca la roca entre vegetació sense gaire atractiu a escepció del darrer llarg, que crec que no pertany a la via, on podrem gaudir d'uns vint metres de roca bona i ben assegurada, pel que fa la resta, una via poc rellevant.

Per més informacio:

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2025/05/via-entre-xafecs-la-serra-de-les-canals.html

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2025/05/via-espero-oliana-la-serra-de-les.html

https://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2025/05/via-extra-omnes-la-serra-de-les-canals.html

Via de caire gaire be igual que les precedents on predominen les plaques tombades amb molta crosta, vegetació i plaques on sona a buit i un altre via nova per la "cole".

Escalada realitzada per: Victor Alvà, Carles Marqués i Joan Prunera.

Via PSIKOTERAPIA a la Peña Predicadera. Sierra de Guara

Aquesta es una de les noves vies obertes a la Peña Predicadera, amb un equipament molt bo i generós, ens ofereix una escalada no exenta de dificultat amb un rocam, com és habitual en aquesta zona, excepcional. Seran quatre llargs, els tres primers originals i el darrer que pentany a la veïna, Jabalí errante. l'aproximació és la mateixa que per la Jabalí errante que es troba a tres escassos metres i que la creurà en la seva part intermedia. Hi ha picat a la roca les inicial SP al peu de via.

1r llarg: IV i IV+, 9 parabolts i 45 metres
Comencem  per plca tombada en adherència i que mica en mica va pujant un pel de dificultat. És una tirada molt llarga però molt bona d'escalar.

2n llarg: IV, IV+, V, IV+, V+/Ae i V,  8 parabolts i uns 35 metres
Seguim vers un esperò vertcial per placa igual que el primer llarg. Arribarem a un part vertical i que un ressalt pronunciat ens barra el pas. Flanquegem a la dreta i tornem a l'esquerra. Ara tenim un pas molt atlètic que el podem fer en lliure o un sol pas d'Ae. superat aixó arribarem a la reunió que és la mateixa que la Jabaí errante. Llarg molt bo.

3r llarg: Ae (3 passos), V, i IV+ 8 parabolts i uns 40 metres
Comencem en Ae si no fem grau de 6a+. Son tres passos de tres parabolts i al quart una bona sortida fina en lliure. Entrarem en una petita plataforma i emprendrem una escalada en flanqueix ascendent. Pujarem per una petita xemeneia/diedre en vertical i fent un altre flanqueix i en vertical, arribarem a la reunió. Molt bon llarg i amb ambient.

4t llarg: III. I, IV i I 2 parabolts i uns 30 metres
Sortim per l'esquerra de la reunió fent un llarg flanqueig a l'esquerra per una ample cornissa sota d'un sostre . Al final, pujarem per una placa curta i remuntarem facilment fins a un arbusts on muntarem la darrera reunió i final de la via.

El descens el farem arribant al que seria un cim de l'extens altiplà de la penya. Trobarem fites. En direcció Nord, baixarem del cim fins una canal i remuntarem un altre llom d'un cim i descendirem a ponent per camí/tartera que ens durà al camí d'aproximació. Un hora en total de retorn.

Via ràpida, bona i ben assegurada i nova per la "cole"

Escalada realitzada per: Agustín Perez i Joan Prunera