dimarts, 23 de novembre del 2010

El Montgros via Juan Bala

21.11.2010



Fa temps, vàrem estar a peu d’aquesta via però anàvem a fer un altra i la vem dixar per un altre cop i veien la “piada” de l’amic Cañete en van vindre ganes d’anar a fer-la. Aquest cop m’acompanya en Juan Carlos que es dels “meus”, no ens importa gens, be, no gaire, caminar bastant per anar a fer una via. Després de saludar a Lurdes, Lluis i l’Angel al bar de l’Anna al Bruc, ens dirigim cap a can Jorba on deixem el cotxe al costat d’on comença el cami del Francesos. Fa un dia esplèndid, encara que bastant vent i “geladet”. De cami, quan passem per sota la Cajoleta, veiem una cordada matinera a una via nova en aquesta mateixa roca, que no m’enrecordo com es diu i que es veu força interessant. Em trigat un hora i mitja en arribar a peu de via, Fa vent però de moment fa sol. Juan Carlos està gela’t, no li agrada escalar amb vent. Jo estic molt motivat, dons el primer llarg que marquen V o un xic més, el veig força factible.


1er llarg 6 parabolts de 8mm, V i 25 metres.
El començament es força dret i fi i ja veig que em costarà fer el llarg. Quan arribo a la segona assegurança no veig per on agafar-me. Em trinco del seguro i m’ho miro. Renoi! es finet això! M’enganxo al "fifi", trec el cul cap en fora, allargo el braç i... “pillu cantu ganso”. Va be la cosa, tot pujant en van sortin els pasos amb repos en els seguros. Ara ja veig la reunó i devant tinc un ressalt que sembla més dificil del que es. El llarg, crec que es un xic mes de V, però no estic en condicions de graduar amb exactitut degut a la lessió de la clavicula. He de dir que pujant amb naturalitat, sempre em trovabe el seguros molt a l’esquerra i aixó s'em feia incòmode.

2on llarg 6 parabolts de 8mm, IV/ V i 30 metres.
Aquest llarg ja no pinta com el de sota, però es veu maco. Surto recte amunt de la reunió fins un resalt i vas fent amb un grau de IV. Segons la ressenya, qüasi arribant a le R hi ha un pas de V-. Desde on soc, no ho sembla però quan arribo es una placa no molt vertical, pero llisa “que te cagas”. Em quedo uns instants pilla’t, veien el proper seguro, sota meu, un metre. Li “foto canya” i amb un parell de passos el trico. L’entrada a la reunió es un xic trencada i ara el temps s’està enmarronat per moments.

3er llarg 5 parabolts de 8mm, IV i 30 metres.
Ara li toca a Juan Carlos. Bufa un vent gelat i tenim a sobre un “palomino” que pensem que descarregarà d’un moment a l’altre. Puja lentament, però es que el vent tampoc et deixa molt per gaudir del llarg. Juan Carlos s’encalla en un parell de passos i triga bastant en pujar, entre tant, jo a la reunó, poc a poc em vaig quedant congela’t. Quan em toca sortir no noto ni les mans ni els peus.

4t llarg 1 parbolt de 8mm rampa de II i algun resaltet de III- i uns 35 metres.
Torna a sortir Juan Carlos tot pujant per una rampa una mica trencada on només hi ha un parabolt que de fet s’el va saltar i podriem dir que no fa ni falta. Ara estem sota de la bola del cim on veig un ressalt amb un parabolt, però sembla un pas “burro” d’aquells de fer-lo per que si i com fa un fred de "cagar-se", decidim arribar al cim pel darrera, caminant. No he pogur fer gaires fotos, per que teniem les mans geladas, que de poc s’em cau la càmara!

La via ens a agradat força, on trobarem una roca bastant bona sobre tot el primer llarg i un ambient sol.litari que carateritza aquesta zona, crec que degut a la llarga aproximació, però be que s’ho val, i unes vistas desde el cim del Montgros grandioses. La baixada la fem passant per la Roca Plana del Llamps i la Salamandra fins arribar al torrent de Migdia i un altre cop al cami dels Francesos.
Porto tres sortidas seguides i una via nova cada cop... així creix la cole.






6 comentaris:

  1. Enhorabona Joan! fèia fred diumenge! i després el vent ho vaacabar d'arreglar!!! encara sort que no vau marxar amb les mans buides, tot i que sí gelades!!!

    ResponElimina
  2. Mira que sou valents!! amb el fred que feia aquest cap de setmana aventurar-se a fer l'escalada ¡Guauuuu!

    ^_^

    ResponElimina
  3. Jo Joan com el teu company, escalar amb vent em costa. Subscric el que diu la Montse, sou uns valents. Felicitats per l'activitat.

    ResponElimina
  4. Jaume, i tu que vas fer, vas triunfar? No he vist encara la teva "piada"...
    Montse i Mingo. No es que siguem valents... es que som uns fanàtics descerebrats, tu ja sapas de que va tot això, no Mingo..?

    Salut i bones excursions entre seguru i seguru!

    ResponElimina
  5. Hola,
    A mi la via em va agradar. La primera tirada em va semblar que podria ser un V+ i en canvi les altres son força fàcils, tret d'una pas de la segona.
    salut i a tibar

    ResponElimina
  6. hola, feta al gener d'aquest any. Per arribar al Montgròs, primer vam fer la via Jaume Ferrández Rubio al Contrafort de la Cajoleta (la Cajoleta ja l'havíem fet un parell de vegades! Però també seria una molt bona opció!!). Efectivament jo també coicideixo que el primer llarg el Vè és mooolt "complet". Val la pena fer la via pels 2 primers llargs, i per la llarga i bona excursió que fas per fer la via!!!

    ResponElimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.