dimecres, 28 d’octubre del 2020

Aresta de Corbera. Cinglera dels Esqueis. Espinalbet

Dissabte 26 de setembre de 2020

Aquest cop tornem a la Serra de Corbera, en el terme municipal d'Espinalbet a provar un parell de vies que ens van quedar pendents de l'últim cop. En Dídac i jo probarem l'Aresta de Corbera i l'Agus i el Chus, la Del Solstre i que va a parar a la mateixa reunió.
Des de Berga, prendrem la carretera que va al Rasos de Peguera i quan arribem al trencall que diu Espinalbet, el prenem. Seguim la pista asfaltada fins el Santuari de Corbera. Arribats al santuari, podem deixar el vehícle a quí maeix o si no, seguirem un 400 o 500 metres i passarem pel costat de la cinglera i el podrem deixar un centenar de metres més endavant en lloc adient, tot i que son petits.

1r llarg: IV, IV+, V+, IV+, II i IV, parabolts i uns 30 metres
Separades escassament un parell de metres una de l'altre, comencem la via superant uns blocs un pél instables fins a entrar en una bona placa. amb passos fins, deixem aquesta i entrem de ple en un diedre que el podrem protegir al gust, malgrat que hi ha expansions, però amb certa distància. Tet seguit, escalarem per terreny trencat i herbós, fins una placa final no gaure difícil fins a arribar a la reunió/ràpel.

2n llarg: IV, II, IV, IV+,V i IV+, parabolts i uns 30 metres
Sortim en diagonal a l'esquerra molt facilment a cercar una mena d'esperó (parabolts visibles). Superat a quest, anirem flanqueig ascendent a cercar tot una sèrie de plaques i ressalts molt divertits d'escalar fins arribar a la reunió final.
El descens el farem amb dos ràpels d'una trentena de metres.
Tot acabada l'Aresta, canviarem de cordada i en Dídac i el Chus faran la Escaladors Bucòlics i l'Agus i jo , la Joan Francesc. Val a dir que sota la meva opinió, no val la pena d'escalar-la
Escalada realitzada per: Dídac García i Joan Prunera, amb els companys Chus i Agus

Primer llarg abans d'entrar a la placa

Començant el segon llarg
Els ressalts del segon llarg

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.