dimecres, 5 d’octubre del 2011

Via PERFORMANCE a les Moles del Pessó. Congost de Collegats

02.10.2011

Desde que vaig comprar el llibre El plaer de l'escalada i vaig veure la via Performance, en va agradar molt. A Collegats no habia escalat mai i farà dos anys, vem anar a fer la Sossis i Patissants i la vaig trobar massa fàcil. Es llavors quan en vaig proposar fer l'esmentada via. Dos anys van passar per que m'acompanyes en Joan Balardes, bon escalador i encara més, bon company. Com que la via està a "can Pistraus" vem dir de sortir el dissabte a la tarda i passar la nit a prop de Sort.

Ens llevem ben d'hora i en poc mes de 40 minuts arribem a peu de via. L'aproximació es plaent, dons hi ha poques pujades, només el arribar a peu de via es una mica caòtic per que no hi ha camí visible però l'entrada de la via es evident. Fa un dia radiant i tindrem sort, dons es cara S.O. i pel que veig no ens tocarà el sol fins a migdia. Arribar on comença basicament la via, no es que sigui expossat, però podriem dir que es un llarg fàcil de III però que el pujem sense corda i trobem un parell de "passets" que t'els has de mirar. Un cop a la R0 ens posem en matèria.


1er llarg  V, IV, V, IV+ 50 metres i 12 asegurances entre parabolts i spits
Surt en Joan B i d'entrada tenim un muret vertical i fi, assegurat per un parabolt. Tot seguit pujem en diagonal a una xemeneia prou oberta on pujarem en oposició fins superar l'agulla adossada a la paret. Flanquejem a l'esquerra fins un mur, ara si, molt vertical i un xic desplomat on trobem un pas força difícil però amb un parell de cantos molt bons, entrem a la reunió.

2on llarg V, IV+ i IV 50 metres i 12 asegurances entre parabolts i spits
Surto jo i: batua, si que es dret això! en Joan b em dona ànims... No surto massa convençut però a mida que vaig pujant em vaig sentin més tranquil. L'escalada es dreta i mantinguda, tot aixó, amb unes presses de pel.lícula. Vaig pujant i s'en fa llarga la tirada. Despres mimba un xic fins un altre ressalt que sembla més difícil del que es. El supero per la dreta i en pocs metre,s relativament fàcils, arribo a la reunió.

3er llarg IV, V-,  IV, V i IV 50 metres i unes deu assegurançes entre parabolts i spits
Surt en Joan B per una placa a l'esquerra fins una sabina i fent un petit flanquiex a la dreta arribem a una plataforma, on devant nostre, tenim un ressalt força maco i difícil. Després, pujem amb tendència a l'esquerra fins arribar a la reunió.

4t llarg II i un pas de III neta i 25 metres
Surto jo. Aquest llarg en de transició. Caminem pràcticament fin uns arbres i despres pujem per unes grades fins una placa que superem sense problemes i en un relleix a l'esquerra està la reunió.

5e llarg V 6a (V+/A0e) V i IV i onze assegurances entre parabolts i spits
El llarg estrella i li toca a en Joan B. Surts en un ressaltet prou dificil i et col.loques en un tram de paret molt vertical que serà la tònica de tot el llarg. Si podeu, el tercer bolt no el "xapeu", marxa un xic de la línea llògica de la via. Continuem recte i aquí venen els passos difícils. Els superem reposant en els bolts però tenint que escalar entre ells (V+/A0e). Desprès arribem al que seria una fissura que continua per l'esquerra per superar un últim ressalt que ens durà un altre cop a la dreta fins la reunió. Mentre en Joan pujave veiem com un helicòpter dels bombers deixavea dos d'ells a terra i després l'helicòpter nomès feia que voltar a uns cinquanta metres d'on erem nosaltres (estarien de pràctiques?)

La via ens ha agradat molt, es molt recomanable amb uns llargs variats i distres i perfectament assegurada.  Necessitsarem només 12 cintes i els estreps ens poden ser útils tot i que nosaltres no els vàrem utilitzar. La baixada fins la ferrada es en un quart d'hora. Nosaltres ens la vem saltar i vem tenir que recular. Ara la ferrada, en el primer tram està arreglada amb cadenes, però la part de sota està igual que abans, en bastant mal estat. He quedat bastant tocat del braç, dons la via es atlètica i prou difícil (pel meu nivell) però es deixa escalar que com ja he dit la roca es inmillorable.

A la fí he conseguit de poder escalar aquesta via i ja tinc una altre a la "cole". Ara tocaria anar a El último buril.


En Joan al primer llarg
Jo mig amagat entre el ressalts del segon llarg
En Joan al passos més difícils de l'últim llarg
Curiosa vista de l'helicòpter. Sempre els veiem desde sota...
via aconseguida!

4 comentaris:

  1. Felicitats! és una via que tot i no ser molt difícil, tampoc és senzilla, jo recordo que em va sorprendre l'inici dins la cova, molt impresionant i ferèstec, el llarg de sortida em va tocar a mí i ho vaig passar pitjor al tram final que estava net que al 6a, però aleshores éra molt "friki" i quan els bolts desapareixien em cagava de por!! ara ja no tan, però....

    ResponElimina
  2. Gràcies Jaume. Ens va agradar molt la via, no se si per les ganes de fer-la o per que realment es maca. Tens raó, no es senzilla, però per el meu nivell es molt assequible... i sort de les assegurances, que si no...

    ResponElimina
  3. Ei Joan,


    Va ser una escalada molt maca.
    La propera vegada i anirem en el dia, ja que si encara fa calor a les vies com la Cosmos , Kollegats i les seves veïnes, a partir de les 2 estan a l'ombra.

    salut i a tibar.

    ResponElimina
  4. Joan, felicitats pel blog i la quantitat d'escalades. En la meva opinió el último buril és un mica callo, és més guapa la Cosmos i molt millor la Kollegats..
    Salut i endavant!

    jordi

    ResponElimina

Cerca de vies

Seguidors

Arxiu del blog

Dades personals

Barcelona, Catalunya, Spain
Vaig començar a enfilar-me per les muntanyes l'any 1976 i un cop que vàrem fer la travessa del Montseny, el setembre del 77, pujant el Matagalls des de Sant Marçal, la visió de les Agudes i la seva cresta dels Castellets, em va captivar. Llavors interiorment vaig saber que algún dia pujaria a lloms d'aquella cresta. Un anys i mig més tard vaig fer la meva primera escalada a Montserrat. Va ser el 17 de febrer de 1979. Des de llavors, per poc que pugui, vaig amb els companys a escalar, caminar, o pujar cims, que junt amb ells es el que més m'agrada.